Altres llocs

Siracusa, Noto i Catània

Platja de la península d'Ortígia, a Siracusa

Tanquem la nostra visita a l'illa de Sicília amb un recorregut per les poblacions més interessants de la costa sud del mar Jònic. Baixem fins a Siracusa, una població amb un ric patrimoni arqueològic i un centre històric molt interessant concentrat a la península d'Ortígia, a la qual s'accedeix per dos ponts. 10 quilòmetres a l'interior hi ha la monumental ciutat de Noto, plena d'interessants edificis barrocs agrupats al voltant del Corso Vittorio Emanuele, segons diuen el carrer més bonic de Sicília. Passem l'últim dia a Catània, segona ciutat de l'illa, amb un aspecte decadent però amb una gran vida social i cultural. Al centre històric val la pena visitar alguns dels edificis barrocs i també l'antic teatre romà.

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

La Rocca di Cefalù

Cefalù des del mirador de la Rocca

Al bell mig de la costa nord de Sicília, banyada pel mar Tirrè, s'aixeca monumental aquesta petita ciutat d'aires medievals, amb bones platges ben freqüentades a l'estiu, i un penyal que la flanqueja on hi havia hagut un antic castell. Actualment pujar a la Rocca és una agradable i fàcil excursió des d'on podem gaudir de vistes excepcionals. Passegem pels pendents carrers de la població, visitem la catedral d'estil normand, recorrem l'estret camí de ronda a ran de mar i ens enfilem pel costerut camí fins al castell.

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

Caminito del Rey

Caminito del Rey

A finals del segle XIX es van iniciar les obres de construcció d'un canal d'aigua a través del Desfiladero de los Gaitanes per alimentar una central hidroelèctrica, així com un caminet artificial de servei suspès al buit uns 100 metres per sobre el llit del riu Guadalhorce. El rei espanyol Alfons XIII va inaugurar aquesta infraestructura, que alhora va servir per comunicar els diferents nuclis del poblet del Chorro. El deteriorament i l'abandó van fer desaparèixer pràcticament la ruta, habilitada precàriament com a via ferrada. Recentment s'ha restaurat el camí amb finalitats lúdiques i turístiques.

Torcal de Antequera

Paisatge càrstic al Torcal de Antequera

Al centre geogràfic d'Andalusia trobem un espectacular paisatge càrstic en què l'erosió de l'aigua i el vent ha modelat les roques calcàries d'origen marí formant un conjunt molt peculiar d'agulles i roques de formes inverosímils envoltades de petites depressions. Ens movem per un espai caòtic i intricat, on fora dels camins més marcats cal intuició per moure's per un terreny d'aventura divertit i gens habitual. Avancem pels espais accessibles entre les formacions rocoses, però també ens enfilem fins als punts més alts, on tenim bones perspectives de l'entorn.

Granada i l'Alhambra

Palauet del Partal

A l'ombra de Sierra Nevada, la capital del regne nassarita ofereix una completa recreació per als sentits. L'Alhambra és el monument més icònic de la ciutat, una gran fortalesa dalt d'un turó envoltada per magnífics jardins a l'interior de les muralles. A sota el barri de l'Albaicín, amb els seus carrers estrets i costeruts, bull de vida amb turistes i locals que omplen els petits establiments. Cultura, gastronomia i molta animació concentrats en un petit espai.

Pàgines

Subscriure a Altres llocs