Altres llocs

Las Escaleretas

Pont natural al camí de Las Escaleretas

Des el mirador del Vero contemplem com el riu serpenteja i s'engorja profundament. Baixem a la riba i la resseguim, creuant el riu a gual fins a 4 vegades. Arribem a l'ermita de San Martín, sota les altes parets, i tornem uns metres enrere per buscar l'enginyós camí que mig grimpant i amb alguns passos aeris recorre la cinglera de baix a dalt. Passem pels Abrigos de Gallinero, on hi ha unes pintures rupestres, com també als Abrigos de Barfaluy, dalt del cingle.

Cuyalaret (2291 m.) i Punta dera Nieu (2364 m.)

Baixant del Cuyalaret

Des de la cabana de l'Arrailha ja veiem la llarga pala que ens portarà al cim del Cuyalaret. Tracem una línia recta en direcció sud-oest, i en poc menys de dues hores coronem el cim arrodonit. Excel·lent descens sobre neu primavera al punt. De nou al pla tornem a posar pells i enfilem ara el cim que dóna nom a tot el sector del circ d'Aneu. Pugem per pendents més forts fins a coronar l'aresta. Des del cim baixem un tram més pendent, i anem encadenant divertides pales fins tornar a la base del gran circ.

Punta Canal Roya (2.345 m.)

Arribant al cim, amb el Midi d'Ossau al fons

Amb els esquís als peus comencem a foquejar des de la Cabana de l'Arrailha, al vessant francès del Portalet. Creuem el circ d'Anéou planejant en direcció oest fins al gran pla de la Gradillera. Sota la gran pala summital, comencem a pujar més fort rodejant-la per la dreta, per terreny més accessible. Un cop a l'ampla carena la resseguim fins al cim. Descens directe i divertit des del cim. Sota el Pène de la Glère pugem fins la base rocallosa per gaudir d'una segona baixada, igualment intensa, sobre una bona neu primavera.

Punta deras Arroyetas (2.557 m.)

Pic de Las Arroyetas

Sortim des de l'aparcament Anayet de l'estació de Formigal, i pugem suaument fent un llarg flanqueig per la Glera d'Anayet. Arribats al clot sota el pic d'Espelunziecha enfilem més fort i tombem a l'esquerra fins un replà. Tornem a pujar fort dues pales fins a la carena, i amb grampons cap al cim, una llarga aresta de neu esmolada i amb molt bones vistes en un entorn preciós d'alta muntanya. Bon descens sobre neu primavera molt agradable pel barranc d'Anayet fins al punt d'inici.

Ferrada de Thaurac

Recorrent una xemeneia vertical al primer tram de la ferrada

Al nord de Montpeller, en una zona càrstica i enciglerada, trobem una via ferrada particular en què una bona part de l'itinerari trasncorre sota terra. Després d'una breu aproximació iniciem el recorregut equipat enfilant una xemeneia subterrània molt bonica. Sortim a l'exterior però aviat trobem una gran bauma on hi ha un petit pont nepalès. De nou a l'exterior recorrem un tram més vertical i aeri i un altre pont més llarg abans d'acabar l'itinerari en un altiplà panoràmic.

Rodellar - Otín - Nasarre

Caminant prop de la Torre Santiago, la Ciudadela i la Cuca Bellosta

Iniciem una caminada des de Rodellar cap al riu Mascún, que haurem de travessar diverses vegades. Enfilarem cap a les curioses agulles de la Ciudadela i la Cuca Bellosta, i continuarem pujant fort cap al poble abandonat d'Otín. Respirem la calma i la serenor d'aquest bonic entorn i continuem cap a Nasarre, un altre poble també abandonat enmig de la serra de Guara. Tanquem el recorregut circular passant pel dolmen de la Losa Mora, i tornem al peu del riu tot contemplant els escaladors que progressen en vies de gran dificultat.

Barranc de Fornocal

El Pep saltant per sobre d'un pont de roca natural

Ens posem en remull per davallar un barranc engorjat i aquàtic en un entorn de gran bellesa, on la força de hidràulica durant els mil·lenis ha esculpit unes formes singulars. Aquest barranc, quan les condicions d'aigua són òptimes, ofereix un descens emocionant, amb diversos ràpels, salts, togobans, forats, coves i marmites plenes d'aigua, on cal nedar dins d'una aigua vivament turquesa. Un recorregut intens, divertit i poc complicat en aquest afluent del riu Vero, a l'est de la serra de Guara.

Barranc de Chimiachas

La Cocineta, l'espectacular ràpel final

Al nord de la vila monumental d'Alquézar el barranc Chimiachas desemboca al Vero, el riu principal d'aquest sector de la serra de Guara. Baixem caminant pel barranc fins al Ciervo, una important pintura rupestre. Entrem a la part estreta del barranc, pràcticament sec. Fem un primer ràpel incòmode i volat d'uns 25 metres i n'enllacem 9 més fins arribar al darrer i espectacular ràpel de la Cocineta, que ens deixa a la llera del riu Vero.

Canal del Palomo i Mallo San Jorge (1.149 m.)

El Mallo San Jorge i la Mitra, a primera hora del matí

Al sector més occidental de Guara hi trobem un dels racons més abruptes, amb profundes fondalades i agulles espadades. Sortim des de Vadiello per anar a trobar l'enclotada Canal del Palomo, equipada amb clavijas i cable de vida, com una ferrada. Enfilem la canal, amb passos atlètics i complicats, fem un flanqueig equipat i anem a buscar una altra canal i accedim caminant a la base del Mallo San Jorge, on ens acabem d'enfilar amb unes altres clavijas exposades per on pugem assegurats.

Ferrada i Barranc de la Virgen del Castillo

La Sílvia progresssant a la ferrada

Sortim de Rodellar, una de les meques de l'escalada, per fer una activitat ben variada i entretinguda. Després d'observar el característic arc de roca on hi ha diverses vies d'escalada de dificultat, anem a buscar l'esperó de la Virgen, al peu del riu. Iniciem una via ferrada aèria però de poca dificultat. Un cop dalt l'ermita resseguim la cresta fàcil, observant l'espectacular barranc de Mascún. Baixem fins a trobar el barranc sec de la Virgen, on fem un divertit descens amb múltiples ràpels en un terreny engorjat.

Pàgines

Subscriure a Altres llocs