Rila. Ivan Vasov, Set Llacs i Malyovitsa

El monestir de Rila és el centre ortodox més important de Bulgària, i està situat en un racó enclotat de la vall del mateix nom. Comencem a caminar creuant per dins el fantàstic monestir, i a la sortida trobem un camí que traça una llarga diagonal dins d'un bosc ombrívol. Pugem durant hores, guanyem una ampla carena i la resseguim fins un extens altiplà on el bestiar pastura lliurement. El camí revolta el llaguíssim altiplà a més de 2.300 metres fins al refugi Ivan Vasov. El segon dia ens enfilem a la carena situada més al nord i avancem pels seus lloms suaus fins a situar-nos dalt d'un mirador natural sobre els Set Llacs. Recorrem el panoràmic fil de la carena per sobre dels 2.600 metres, creuem un ampli coll i seguim endavant fins als peus del Malyovitsa, el cim principal del sector, i ens hi enfilem. Extenses vistes de les valls del voltant i les muntanyes més escarpades cap a aquesta banda. Tornem enrere fins el collet, i acabem amb un llarg i contundent descens que ens torna al monestir.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada (2 dies)
  • Lloc de sortida: Monestir de Rila (Bulgària)
  • Distància: 31,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 2.135 metres
  • Temps: 13:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Rila Ed. Domino (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Dia 1. Monestir de Rila - Refugi Ivan Vasov
Monestir de Rila 00:00 00:00 0,0
Baucher 03:10 03:10 6,5
Collet i cabana de pastors 01:05 04:15 9,1
Altiplà 00:30 04:45 10,6
Refugi Ivan Vasov 01:05 05:50 14,4
Dia 2. Refugi Ivan Vasov - Malyovitsa - Monestir de Rila
Refugi Ivan Vasov 00:00 00:00 0,0
Mirador natural dels Set Llacs 01:15 01:15 2,5
Coll Razdela 00:20 01:35 3,7
Dodov Vrah 01:05 02:40 7,3
Malyovitsa 01:00 03:40 10,2
Pausa 00:15 03:55
Collet i cruïlla 00:25 04:20 11,9
Pausa 00:30 04:50
Monestir de Rila 02:20 07:10 17,1

Crònica

Les vacances pels Balcans van endavant, i després d'uns dies a Grècia on hem trescat per Meteora i hem pujat al mont Olimp, ara viatgem cap al nord i entrem a Bulgària. Des de la ciutat de Salònica prenem un autobús que creua la frontera i arriba fins a la població búlgara de Blagoevgrad. A l'estació d'autobusos d'aquesta calurosa ciutat, prenem un bus més petit que ens portarà fins al poblet de Rila. Des de Rila, finalment, un altre autobús encara més petit ens portarà cap al monestir, situat a la part alta de la vall solcada pel riu Rila. Tot aquest viatge ens ocupa bona part del dia. El viatge però és relativament còmode, i no es fa molt llarg. El més complicat és entendre els horaris dels autobusos, ja que estan escrits en alfabet ciríl·lic, i excepte els llocs turístics, trobem poques persones que parlin anglès.

Arribem al monestir de Rila avançada la tarda. El monestir està situat en una vall força tancada envoltada de muntanyes. És el monestir més important de Bulgària, i var ser fundat pel monjo eremita Sant Joan de Rila a l'edat mitjana, al qual van unir-se altres seguidors fins a crear una comunitat i el monestir. L'edifici actual és de grans dimensions, i ocupa un espai de gairebé 9.000 metres quadrats. És un gran recinte trapezoidal, amb dues portes principals d'accés i un gran pati interior, on hi ha l'església i una torre. El recinte va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1983 i és un lloc important per la identitat del poble búlgar. És també un dels atractius turístics més visitats del país.

El monestir es pot visitar lliurement, i no cal ni pagar entrada. Es pot entrar per qualsevol de les dues grans portalades, però cal tenir en compte que a les 9 del vespre queden tancades i el recinte queda aïllat de l'exterior. Fins i tot s'hi pot dormir en alguna de les gairebé 300 cel·les que disposa, segons expliquen força austeres. Hi viu també una important comunitat de monjos. Nosaltres vam poder observar una celebració litúrgica al vespre, on els monjos canten diverses oracions. L'església és molt bonica, ricament decorada amb les característiques imatges daurades, les petites capelles, ens encensers i els diversos frescos amb la iconografia ortodoxa. Malauradament no es pot fer fotografies a l'interior de l'església, una limitació que òbviament vam respectar. Passem una bona part de la tarda visitant el monestir i l'entorn, i al vespre dormim en un hotel força rònec situat a pocs metres del gran complex.

Dia 1. Monestir de Rila - Refugi Ivan Vasov

Ens llevem i esmorzem en un petit bar al costat mateix del monestir, com també ho fan altres persones que han dormit dins del monestir, on no hi ha cap servei de restauració. Volíem deixar algunes coses que no necessitàvem a l'hotel per no anar tan carregats durant els dos o tres dies de trekking que hem previst. Però la gent de l'hotel són poc amables, i no ens volen guardar les coses. Així doncs carreguem les motxilles i comencem a caminar. L'hotel està a pocs metres del monestir. Entrem per una de les portes i creuem tot l'interior fins a sortir per la porta principal. Just a l'exterior, només cal creuar la carretera asfaltada i trobarem un cartell indicador de camins (en ciríl·lic, òbviament), i el començament del sender que haurem de seguir.

El caminet comença a pujar moderadament dins d'un bosc tupid i humit de pins i faigs. Avancem direcció oest durant una bona estona tot traçant una llarga diagonal per dins del bosc fins a trobar una línia de carena desdibuixada que baixa del nord. Triguem mes d'una hora i mitja en arribar a aquesta mena de carena por perceptible, on el camí va girant cap al nord. La vegetació s'obre, i combinem trams de bosc amb altres de prat alpí. Seguim pujant i els arbres deixen pas definitivament als prats d'alçada. Comencem a trobar alguns ramats de cavalls, i més amunt arribem a una mena de collet on hi ha un parell de cabanes de pastors. Saludem un dels pastors i seguim la nostra ruta direcció nord.

Superem dels 2.000 metres i seguim pujant sempre per un camí evident i marcat amb senyals de pintura blanca i vermella, semblant als senyals de GR, però amb dues franges blanques i una de vermella al mig. Passada la cabanya de pastors el caminet gira lleugerament a l'esquerra i inicia un llarg flanqueig per la base d'una muntanya verda i arrodonida. Ens va seguint un gos que ha vingut amb nosaltres des del monestir, i després de més de 3 hores de marxa ja sembla que continuarà amb nosaltres. Aquesta llarga diagonal ascendent de diversos quilòmetres ens obre la porta a una gran esplanada plena de ramats de cavalls. Es tracta d'un immens altiplà a més de 2.400 metres d'alçada tot cobert de prat alpí. És en realitat una coma molt oberta i ampla que té com a límit una línia de carena arrodonida cap al nord.

El camí avança per aquesta immensa coma, un gran altiplà on caminem sense guanyar ni perdre alçada durant quilòmetres. És un lloc d'horitzons amplis, una zona molt plàcida i oberta, increïblement gran i espaiosa. Un lloc on no voldria ser en cas de boira. Tot i això el camí és molt evident. Anem seguint la gran coma girant lleugerament cap a l'oest i traçant una mena de mitja lluna. Caminem durant quilòmetres per aquest espai obert que no sembla voler-se acabar. No és però gens monòton, ja que anem gaudint de la placidesa i la immensitat d'aquesta gran pastura d'alçada. Després d'una bona estona de caminar es dibuixa davant nostre el que s'endevina com una petita construcció al fons de la coma. Baixem lleugerament i encara caminem una bona estona fins arribar al refugi Ivan Vasov.

El refugi està format per un gran edifici de pedra i diversos bungalows de fusta. Està situat a uns 2.300 metres, i quan els núvols tapen el sol l'aire és fresc. El lloc és plàdic i idíl·lic. Hi ha diversos excursionistes, i durant la tarda n'aniran arribant més. És un refugi força freqüentat, sobretot per la proximitat amb els Set Llacs (Sedemte Ezera), des dels quals és fàcil accedir-hi. Nosaltres hem trigat gairebé 6 hores i hem fet un desnivell proper als 1.200 metres, però des del vessant nord és molt més fàcil, i bona part del recorregut es pot fer amb un telecadira. Dinem al refugi, tot i ser una mica tard. Ens ofereixen una sopa d'ortiga i un hummus d'albergínia. Tot exquisit. La família que mena el refugi són joves i molt amables. Parlen perfectament anglès i es veuen gent culta. El refugi és acollidor, i té diverses habitacions amb lliteres per a les quals els guardes proporcionen llençols i mantes. Com també passava als refugis grecs, la cuina està gairebé sempre oberta, no hi ha hora de sopar ni menú prefixat, sinó que pots escollir els plats que vulguis de la carta disponible, i a l'hora que vulguis.

Passem la resta de la tarda descansant i contemplant els voltants. Al vespre ens apropem uns metres més a l'oest del refugi per contemplar la posta de sol sobre la vall. Molt bonic. Un dels aspectes més interessants de fer ruta per refugis en països diferents, és conèixer gent diversa. Fem una bona xerrada amb un empresari búlgar de Sofia, que ens explica diverses coses del país. També els propis guardes del refugi ens resolen alguns dubtes que teníem sobre la ruta. Al vespre fem una bona xerrada amb dos nois israelians amb qui compartim habitació, i que s'interessen per la situació política a Catalunya. També compartim taula i una bona xerrada amb tres noies valencianes que estan fent un trekking per la zona amb un guia. Xerrem una bona estona també amb el guia que ens proporcionarà informació molt útil per a la ruta que volem fer els propers dies.

Precisament parlant amb el guia búlgar, canviem lleugerament la ruta que havíem previst pel dia següent. Inicialment havia previst una ruta de 3 dies a Rila, però vaig veure que el tercer refugi, a Kobilino Branishte era només un refugi lliure sense cap tipus de servei. Com que viatgem lleugers, no portem ni sac de dormir ni equipament per menjar dos dies. Hi havia l'opció d'unir en una la segona i tercera etapa, però el guia ens va comentar que possiblement seria una jornada molt llarga i pesada. Així doncs vam decidir reduir el trekking de Rila a dos dies.

Dia 2. Refugi Ivan Vasov - Malyovitsa - Monestir de Rila

El segon dia al Parc Nacional de Rila ens llevem al refugi Ivan Vasov i ermorzem tot fent temps perquè surti el sol i comenci a escalfar. Els matins són frescs a 2.300 metres d'alçada. Mengem unes french toasts (torrades fregides amb ou), que semblen molt habituals a la zona, acompanyades amb melmelada artesana. Deliciós! Un esmorzar que ens donarà prou energia per encarar la forta pujada que ens espera només començar. Un cop carregada la motxilla comencem a caminar des de la part posterior del refugi, on marxa un caminet marcat amb senyals de pintura blava. El caminet puja per una costa herbada de considerable pendent fins la carena que embolcalla la gran esplanada on s'ubica el refugi. La pujada és força dreta i constant, però amb l'energia i la fresca matinal la fem sense grans problemes. Triguem uns tres quarts d'hora en enfilar-nos a la carena, i un quart d'hora més en coronar un petit cimet de la carena, l'Otovishki.

Un cop a dalt la carena contemplem un paisatge ben diferent cap al vessant nord. La llarga carena separa el gran altiplà d'on venim de la zona dels Set Llacs, situada més al nord, i fàcilment accessible amb un telefèric que s'enfila fins als 2.100 metres. Caminem per la carena cap a l'est, i aviat comencem a veure els Set Llacs (Sedemte Ezera) sota els nostres peus. Ens hi anem acostant fins a situar-nos en un mirador natural just a sobre del conjunt d'estanys. És un lloc molt bonic, ja que estem situats a més de 2.600 metres d'alçada i els estanys són un bon tros més avall, de manera que tenin una perspectiva àmplia. Cap al sud la vista també és molt bonica, i contemplem la gran amplitud de l'altiplà que vam creuar el dia anterior.

La carena és ampla i un camí ben evident la recorre pel cap d'amunt. Des de les alçades gaudim del paisatge i anem veient excursionistes que avancen per la zona dels llacs, o al vessant contrari pel gran altiplà. Nosaltres seguim avançant cap a l'est i baixem lleugerament fins l'amplíssim coll de Razdela. Aquí ha una petita creu i una campana al punt exacte d'una important cruïlla de camins que ens permet saltar a una banda i altra de la carena. Nosaltres no farem res d'això, sinó que continuarem cap a l'est, encara per la carena. Anem entrant en una zona on s'endevinen muntanyes més escarpades que contrasten amb la placidesa dels turons arrodonits per on ens hem anat movent. Tornem a pujar una mica i coronem el cim Dodov Vrah (2.661 m.) Ens anem aproximant a la cara sud del Malyovitsa, el cim més important del sector que ja va estona que anem veient, però a considerable distància.

El caminet tant aviat puja com baixa, ja que la carena té diverses puntes, i durant tota la jornada ens movem sempre a força alçada. Passat el cimet Malak Merner (2.562 m.) el camí baixa de forma més abrupta fins un ampli coll. Aquí trobem una cruïlla amb el camí que haurem d'emprendre per baixar cap al monestir de Rila. El cim del Malyovitsa però el tenim davant, i només ens queda una bona pujada pel llom sud. Amaguem les motxilles darrere d'unes roques ja que el següent tram l'haurem de fer d'anada i de tornada. Sense el pes de les motxilles pugem més ràpids i àgils, i la pujada no es fa tan dura com podria semblar. Les boires van i vénen, i a mesura que pugem s'apoderen del cim. Coronem els 2.729 metres del Malyovitsa engolits per la boira, i gairebé no es veu res, només una creu i una bandera búlgara. Hi ha diversos excursionistes al cim, als quals saludem. Un grup de búlgars molt simpàtics fins i tot ens conviden a fer un glop de rakia, un licor molt fort típic dels Balcans i especialment de Bulgària.

Tot i que fa fresca esperem uns minuts al cim amb l'esperança que les boires escampin. Momentàniament ho fan, i podem contemplar el paisatge sota els nostres peus, com la llarga vall de Malyovitsa que marxa cap al nord, o la pròpia paret nord del cim, molt abrupta, on hi ha rutes d'escalada de gran dificultat segons ens expliquen. Cap al nord també contemplem diferents estanys i diverses congestes de neu en una zona molt més escarpada amb diverses puntes de granit. Un cop vist el cim, fetes les fotos i descansat uns minuts, tornem enrere i baixem el llom fins al coll on havíem deixat les motxilles. És migdia i aquí la temperatura és més agradable. Bon moment per dinar.

Els núvols van creixent, però no sembla que hi hagi amenaça immediata de tronades. Tot i això havent dinat recollim les motxilles i comencem a baixar pel camí indicat amb senyals de pintura i que traça una línia pràcticament recta fins al fons de la vall. Són més de 1.200 metres de desnivell amb un descens força directe. El camí és ben traçat, però en alguns punts és relliscós i baixa fort. Els bastons de fusta improvitzats que portem ajuden força a esmorteir la dura baixada. Triguem gairebé dues hores i mitja en baixar, amb un últim tram força pesat, ja que sembla que ja siguis al fons de la vall, però no acabes d'arribar mai ni mai. Finalment veiem sota nostre el monestir de Rila, on el camí arriba directe.

Al mnonestir de Rila, al mateix lloc on havíem sortit en dia anterior, tanquem una ruta ben interessant de dos dies per aquest bonic parc nacional de Bulgària en què hem caminat sobretot per terreny amable i herbat, hem passat una vetllada agradable al bonic refugi Ivan Vasov, hem gaudit de grans vistes sobre els Set Llacs i ens hem enfilat fins al Malyovitsa, el cim més destacat del sector. Dormirem de nou a l'hotel al costat del monestir, i l'endemà iniciarem el camí cap al Parc Nacional de Pirin, on ens espera un terreny més alpí i salvatge.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari