Boscos de Camurac

Entrem al vessant nord dels Pirineus per visitar el País de Salt, un altiplà situat al sud de la regió de l'Aude. Sortim pedalant del poble de Camurac, on hi ha una petita estació d'esquí, i pugem cap al nord fins al gran pla de pastures de Boum. Tot seguit enfilem fort fins al coll de Lancise i avancem entremig d'una preciosa avetosa amb exemplars de més de 25 metres. Fem un bucle de nou fins al coll i pugem fins al punt més alt de la ruta, prop de l'impressionant mirador del Pas de l'Ós sobre les gorges de la Frau, el massís de Taba amb els pics de Solarac i Sant Bertomieu, i més enllà el castell de Montsegur. Baixem per pistes ràpides entre avets fins al poblet de Comus, i tornem planejant al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Camurac Aude (França)
  • Distància: 26,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 805 metres
  • Temps: 4:45 hores
  • Dificultat: IBP=94
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pistes secundàries en bon estat
  • Cartografia: Ax-les-Thermes IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Camurac 00:00 00:00 0,0
Pla de Boum 00:50 00:50 4,7
Coll de Lancise 00:15 01:05 6,4
Coll de Lancise (2) 01:00 02:05 13,4
Mirador Gorges de la Frau 01:10 03:15 17,0
Coll de la Garganta 00:15 03:30 17,6
Comus 00:30 04:00 21,3
Camurac 00:45 04:45 26,2

Crònica

En el nostre interès constant de conèixer territori, avui ens desplacem al vessant nord dels Pirineus fins una àrea coneguda com el País de Salt. Es tracta d'una zona muntanyosa amb relleus principalment arrodonits on es combinen frondosos boscos d'avet amb zones de pastura d'alta muntanya. Tot i que el relleu és suau i l'alçada moderada, el massís de Taba (Tabe en francès) expressa un caràcter més alpí amb els pics escarpats de Solarac i Sant Bertomieu (Soularac i Saint Barthélemy en francès). De fet el massís de Taba ja està inclòs dins de l'Arieja, i les gorges de la Frau separen en aquest punt els departaments de l'Aude i l'Arieja. Precisament les gorges de la Frau són l'altre element geològic destacat de la zona. Formen un profund congost per on passa el tram final del Camí dels Bons Homes.

Ens desplacem amb la Sílvia i el Fum fins al petit poblet de Camurac, al centre d'un gran altiplà envoltat de muntanyes més altes. Hi accedim des d'Acs (Ax-les-Thermes oficial en francès) per la carretera del port de Chioula. El poble de Camurac està situat enmig del gran plató de Salt a 1.230 metres d'alçada, i alhora disposa d'una petita estació d'esquí situada uns quilòmetres més amunt amb unes alçades que oscil·len entre els 1.600 i 1.800 metres. És una instal·lació modesta amb uns pocs remuntadors mecànics i unes pistes de dificultat moderada. Tot i l'alçada moderada cal tenir en compte que estem al vessant nord dels Pirineus, i aquí la neu és molt més present que al vessant sud a la mateixa altura. En aquest final de març amb menys neu que altres anys, l'estació ja està tancada, tot i que encara queda força neu. I precisament la neu, un factor amb què no comptàvem, ens farà força nosa en alguns racons de la nostra ruta en bicicleta.

Sortim la Sílvia i jo amb bicicleta, i el Fum al nostre costat des de Camurac en direcció nord. No anem cap a la banda de l'estació d'esquí, sinó l'oposada. Creuem el carrer principal del poble, on hi ha diverses fonts per abastir-nos d'aigua. Al final del nucli hi ha una bifurcació, just davant del cementiri. Girem a la dreta i prenem una pista que puja suaument prop d'una granja entremig de pastures. La pista comença amb una pujada suau, però de seguida el pendent augmenta i en alguns trams és força dur. Aviat entrem en calor i guanyem alçada sobre la gran plana on hi ha el poble. Pugem de forma continuada per terreny principalment obert fins arribar als Colls, on hi ha una bifurcació de pistes. En prenem una de secundària que marxa a l'esquerra i que planeja per un bosc d'avets. Hem de baixar de la bicicleta un parell d'ocasions a causa de congestes de neu tova que impedeixen el pas. Seguim uns metres més fins que el bosc s'obre i entrem en una immensa pastura.

Som al pla de Boum, un planell quilomètric envoltat de boscos de coníferes. És una gran extensió plana en un entorn muntanyós que ofereix un bonic contrast. En aquesta època de finals d'hivern tota l'herba del prat està cremada, inert, però imagino que a la primavera aquest indret ha de ser preciós. Comencem a creuar el pla per una mena de pista que el travessa. Gairebé a tres quartes parts, aquesta mena de pista de ramaders es birfurca en dues. Seguim cap a la dreta a buscar l'extrem nord dels prats. Quan s'acaba el prat comença un camí que s'enfila decidit cap al bosc. S'inicia aquí una pujada breu però molt intensa, de fet la més dura de tota la ruta. És un tram de camí pedregós ciclable si no perds l'equilibri ni les forces. Amb esforç i determinació es pot superar i arribar al coll de Lancise, on ens podrem recuperar.

Fins aquí hem anat seguint més o menys la ruta 24 de l'Espai VTT de l'Aude, però a partir d'ara allargarem la ruta fent un bucle per una espectacular avetosa. Així doncs arribem al coll de Lancise, on hi ha un petit refugi forestal, i un cop recuperats de l'esforç de la pujada que ens hi ha portat, prenem la pista de més a la dreta i seguim pujant ara molt més suau. Entrem en un bonic bosc d'avets i circulem per una pista secundària i solitària, a l'ombra d'exemplars que passen dels 20 metres. La llum amb prou feines entra en aquest bosc d'avets alts i espigats. Pugem uns minuts fins un collet, i tot seguit iniciem el descens per una zona obaga. De nou la neu ens obliga a baixar de la bicicleta en alguns trams. Estem aproximadament a 1.300 metres d'altura, però en algunes raconades obagues s'acumulen considerables acumulacions de neu tova que fan inviable el pas amb la bicicleta. Després del collet la pista baixa fort i més endavant fa un gir de 180 graus que dóna a la volta a la petita serra que anàvem resseguint. Tornem ara pel vessant nord d'aquesta serra, primer baixant fins uns prats a la part més baixa, i tot seguit iniciem un ascens moderat però constant per dins del bosc fins a tancar el bucle de nou al coll de Lancise.

Fem una parada al coll de Lancise, reposem uns minuts i mengem uns ganyips. Encara ens queda una bona estona de pujada fins a la zona més alta de la ruta. Marxem cap al nord per una pista bona que més endavant va girant cap a ponent alhora que guanya alçada. Trobem algun tram força llarg de neu on hem d'empènyer les bicicletes. Un cop a la part més alta de la ruta, gairebé a 1.500 metres, la pista ja és neta, i ens acabem d'enfilar fins uns prats d'alçada. A partir d'aquí la pista comença a baixar i contorneja la muntanya. Anem girant cap al sud, i precisament al punt on la serra tomba trobem l'accés al mirador del Pas de l'Ós, sens dubte el lloc més espectacular de la ruta.

Enmig del revolt on la pista canvia de direcció hi ha un petit cartell i l'inici del caminet que cal fer a peu i baixa uns metres fins al mirador (5 minuts). Es tracta d'un petit mirador natural abocat al buit sobre les espectaculars gorges de la Frau. Des d'aquest punt alçat les gorges s'enfonsen uns 800 metres gairebé en vertical. El lloc és preciós, un petit mirador solitari al caire de la cinglera, amb un gran buit sobre les gorges. A l'altra banda del congost s'alça primer el pic de la Frau, i poc més a la dreta els dos bessons del massís de Taba, els pics de Solarac i Sant Bertomieu, ambdós encara ben coberts de neu. Si mirem cap al nord s'albira la gran plana de l'Aude, però abans despunta un turó rocallós sobre el qual s'hi va bastir el castell de Monsegur. Un indret preciós amb una vista privilegiada.

Passat el mirador la pista gira cap a l'est i comença a baixar fort encara amb bones vistes sobre les gorges de la Frau i el massís de Taba. La baixada és ràpida i directa fins al coll de la Garganta, on hi ha un bonic planell i un petit refugi forestal. Som en una cruïlla de diverses pistes i en prenem una de secundària que marxa de dret entremig d'avets en una zona obaga. Planegem o baixem suaument per dins d'un bosc molt bonic, tot i que les congestes de neu encara ens fan la guitza en diversos punts i trenquen el ritme de pedalar. Baixem una bona estona per aquesta pista secundària que va a parar just a sobre del gran planell de Boum per on havíem passat a l'inici de l'itinerari. Ara el sobrevolem i l'observem des del coll de Boum, on hi ha una petita àrea recreativa. Fins aquí arriba una pista asfaltada que nosaltres fem de baixada fins al poblet de Comus.

Comus és un llogarret d'uns 30 habitants situat a l'altiplà del País de Salt. El més destacat del petit poble és que és la porta d'accés a les gorges de la Frau. Precisament per aquí passen diversos camins, com el GR-107 o Camí dels Bons Homes just abans d'endinsar-se a les profundes gorges. Des del poble, mentre la Sílvia i el Fum s'esperen, marxo uns metres direcció a les gorges per veure l'accés, però aviat trobo congestes de neu que m'impedeixen el pas, i torno enrere. Marxem ara per la carretera asfaltada d'accés al poble. La seguim ben bé 2,5 km en un tram totalment pla, entremig de pastures ondulades. Per no acabar la ruta per asfalt, prenem un trencant a la dreta amb una tanca que barra el pas de vehicles, i pugem fins un turonet per on continua un camí molt agradable que ens conduirà fins a l'entrada de Camurac.

Entrem al poble pel costat de l'església i entronquem amb al carrer principal per on ja havíem passat a l'inici. Hem fet una ruta força suau i rodadora, amb l'inconvenient de la neu que ens ha alentit el pas en diversos punts, ja que hem hagut d'empènyer la bici en diversos trams. Els principals al·licients de la ruta els resumiria en l'ambient tranquil i solitari de la zona, les boniques avetoses per on passen les pistes, i finalment l'espectacular mirador del Pas de l'Os que ens permetrà contemplar a vol d'ocell les gorges de la Frau, i gaudir de les vistes cap als pics escarpats del massís de Taba, i més enllà la fortalesa bastida sobre la roca al castell de Montsegur. A mitja tarda marxem cap a Montsegur, on coincidim amb els amics Montse i Àngel, i fem una breu excursió fins al castell de Monsegur, encimbellat dal d'un cap de roc. Una bona manera de tancar la jornada al vessant nord dels Pirineus.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari