Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Llaés Ripoll (Ripollès)
  • Distància: 14,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 530 metres
  • Temps: 4:25 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Puigsacalm - Bellmunt Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Llaés 00:00 00:00 0,0
Masia del Teixidor 00:35 00:35 2,5
Bauma del Teixidor 00:15 00:50 3,7
La Baumassa 00:55 01:45 5,7
Els Fleus 00:30 02:15 7,3
Pista 00:35 02:50 8,5
La Cau 00:50 03:40 11,0
Llaés 00:45 04:25 14,1

Crònica

Ens reunim una colla d'amics i ens desplacem cap a Llaés. Som la Mar, el Pep, la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix, ah, i el nostre gos, el Fum. Arribar fins a aquest petit nucli no és fàcil. S'hi pot arribar pel nord o pel sud, però en tots dos casos cal fer un bon tros de pista de muntanya, asfaltada però estreta i plena de revolts. Nosaltres anem pel sud fins a Sant Quirze de Besora, seguim fins a Santa Maria de Besora, i en aquest poble s'agafa la pista que s'enfila cap al nord durant uns quants quilòmetres, que no són molts, però es fan llargs ja que la pista és lenta. Aparquem sota el turó on s'hi va bastir fa segles el castell de Llaés, actualment allotjament rural. El poble és dispers i rural, situat al vessant occidental de la serra de Milany.

Estem en una zona de mitja muntanya amb vistes cap als cims de la part alta del Ripollès. És una zona boscosa i humida, molt poc poblada, i amb diverses opcions per a la pràctica de l'excursionisme. Fa un temps vam fer una interessant ruta en bicleta per aquest entorn, enfilant-nos fins al cap d'amunt de la Serra de Milany. Avui hi arribarem ben a prop, però no acabarem de pujar al cim, on hi ha les restes d'un antic castell medieval.

Sortim caminant cap a l'est per una bona pista de terra que neix sota mateix del turó del castell de Llaés. Voregem per sota el puig Sentull i avancem seguint la pista que planeja i puja lleugerament fins a la masia del Teixidor, on arribem al cap d'uns 35 minuts de marxa. Continuem per la pista que continua per sota de la masia, la qual té un bonic frontal porxat. La pista va girant cap al nord-est i l'anem seguint fins que veiem una pista secundària que marxa cap a la dreta en lleugera baixada. Aquesta pista ens portarà en pocs minuts fins a la balma del Teixidor.

Arribem a una cinglera de forma semicircular amb una gran visera sota la qual hi ha la gran balma. Fa ben bé un centenar de metres de llarg, una trentena d'alçada el seu punt més alt, i una fondària també de 30 o 40 metres al lloc més fons. Hi ha diverses restes de les parets de pedra seca que tancaven les diferents estances. Encara es pot entrar en alguna d'aquestes estances, fins i tot amb portes. Hi ha restes d'aquests antics habitatges troglodítics: corrals, forn,... així com diverses dependències tancades. Aquesta balma va ser habitada per una família fins a mitjans del segls XX, quan va ser definitivament abandonada. Actualment es conserven diverses estances dempeus, tot i l'avançat estat d'abandó i degradació. És especialment interessant visitar aquestes balmes després de pluges, ja que el torrent cau per sobre de la cinglera i forma una cortina d'aigua per damunt de l'espai tancat per la pròpia balma.

Passegem per la balma d'una punta a l'altra i visitem les diferents estances, la zona dels animals i la zona dels humans. El dia és fred, i de la cinglera pengen alguns caramells. Acabem la visita i tornem pel mateix ramal per on havíem vingut fins retrobar la pista principal. Tornem a caminar per la pista tot planejant. Arribem a un punt on la pista fa un gir de gairebé 180º a la dreta, fem el revolt i seguim. En realitat ens haguéssim estalviat una bona volta seguint per un caminet que marxa enmig del revolt, però animats amb la conversa anem seguint la pista fins a la masia del Burbau. A partir d'aquí la pista està mig abandonada, gairebé un camí. Tenim dues opcions, seguir l'antiga pista, o prendre un camí indicat, i al cap de poc girar a l'esquerra per un altre caminet dins d'un bosc espès. Fem aquesta segona opció. Girem a la dreta per un caminet, i al cap de poc girem a l'esquerra i pugem per dins del bosc fins arribar a la Baumassa.

La Baumassa és una altra balma de característiques similars a la del Teixidor. Està orientada al sud, per tant rep força hores de sol. Es tracta d'una balma sota la visera d'una cinglera ampla i semicircular. Aquí les construccions eren menors que en la primera balma, però estan més ben conservades, ja que encara ara s'utilitza per guardar bestiar. Visitem la gran balma, que també havia estat habitada, però no es conserven referències tan recents com l'anterior. A continuació tornem enrere pel mateix ramal que havíem seguit per arribar a la balma. El seguim fins entroncar amb el camí principal, i avancem cap a l'esquerra. Pugem una bona estona per un sender estret i ben definit. El caminet avança al vessant solei del cingle del Solà, sota el Morro de la Tufolada. Al cap d'una bona estona de caminar, una bifurcació a la dreta ens porta a la tercera i última balma del dia, la dels Fleus.

La balma (o com s'acostuma a denominar bauma) dels Fleus, segueix la mateixa tònica que les anteriors, una gran obertura sota la roca en forma de visera que forma una immensa zona tancada. A la part més fonda hi ha restes de diverses construccions, per cert força ben conservades. Contemplem les diferents estances, amb portes i finestres. Es poden veure alguns elements dels antics habitatges, com un forn o una bonica pica de pedra. Potser aquesta balma no és tan gran, però hi ha diverses construccions i molt ben conservades.

Tornem al camí i el pendent s'incrementa. Pugem una bona estona pel vessant sud de la serra de Milany. Anem seguint el caminet fins arribar a la pista que ve del nucli de Milany. Descartem pujar fins al castell ja que s'allargaria força l'excursió, tot i que és un lloc molt recomanable i val la pena. Prenem doncs la pista a l'esquerra i avancem de pla durant una bona estona poc per sota de la carena de la serra de Milany. Al cap d'aproximadament 2,5 km. de caminar per la pista arribem a l'ermita de la Cau, un edifici sobri i rectangular, sense ni campanar ni absis. L'ermita està situada en una bonica esplanada a la zona oest de la carena de Milany.

Passada l'ermita de la Cau girem a la dreta i prenem un caminet que s'endinsa en una bonica fageda, ara a l'hivern ben despullada. Anem baixant una bona estona amb trams força pendents. El camí desemboca en una pista a la zona nord de les costes de la serra de Milany. Anem baixant còmodament per la pista ombrívola tot fent petar la xerrada. Un tros avall ja es veu el castell de Llaés, i acabem d'arribar tot tancant una ruta fàcil d'uns 14 km. que ens ha portat a visitar les baumes del Teixidor, la Baumassa i la bauma dels Fleus, totes elles properes al nucli de Llaés i al vessant sud de la serra de Milany. Una volta fàcil i recomanable per una matinal d'hivern.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari