Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: La Morera de Montsant (Priorat)
  • Distància: 5,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 450 metres
  • Temps: 4:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Petita grimpada al Grau de Barrots. Tram de camí aeri
  • Cartografia: Serra de Montsant Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
La Morera de Montsant 00:00 00:00 0,0
Grau de Barrots 01:20 01:20 2,0
Racó dels Boixets 00:30 01:50 2,3
Pausa 00:30 02:20
Roca Falconera 00:40 03:00 3,4
Grau de l'Agnet 00:20 03:20 3,6
La Morera de Montsant 01:00 04:20 5,6

Crònica

Després de dedicar el dia anterior a enfilar-nos a la serra del Montsant per la via ferrada, avui tornarem a pujar-hi però per un altre camí. Un camí també equipat, però de forma més tradicional. El gran mur aparentment infranquejable que representen les cingleres del vessant sud del Montsant, aviat van ser superades pels habitants de la zona, que van trobar debilitats als cingles a través de les quals podien enfilar-s'hi. Pujaven de camí cap al vessant nord o cap a altres llocs de la serra, o per aprofitaments ramaders, forestals o agropecuaris. Aquests passos, sovint atrevits, que creuen les cingleres són els coneguts graus, i n'hi ha diversos i de diferents tipus. Des dels que busquen la connexió entre diverses lleixes de la serra i permeten pujar caminant, fins a alguns de més atrevits on es van instal·lar equipaments artificials.

Avui ens enfilarem per un dels graus més característics. El grau de Barrots pren el seu nom d'uns barrots de ferro encastats a la roca com a esglaons, una espècie de via ferrada ancestral que permet superar un curt tram vertical. Complementem la pujada per aquest pas intrèpid amb la visita a un dels llocs més emblemàtics d'aquest vessant sud de la serra, el Balcó del Priorat, un mirador natural situat al cap d'una agulla encinglerada que ens dóna una gran visió de tot l'entorn del Priorat. També acabarem pujant a la Serra Major, i assolirem una de les seves puntes, la Roca Falconera, que ens oferirà una panoràmica encara més extensa a vista d'ocell.

Sortim caminant des de la Morera de Montsant el petit Lluís, la Pilar, el Josep, la Sílvia, el nostre gos, el Fum, i jo mateix. A la part alta del poble, just a sobre de l'oficina del Parc Natural de la Serra de Montsant prenem un caminet a la dreta que comença a pujar suaument traçant una diagonal cap a la dreta en direcció a les parets. La pujada és progressiva, tot i que de seguida agafem calor, ja que estem al vessant sud i encarats a l'est. Anem pujant poc a poc, al ritme d'un jove excursionista amb molt de futur. El camí és agradable, i va agafant alçada i perspectiva sobre el poble de la Morera, que deixem enrere, i els costers del Priorat, encara més avall. Passem per un bosc esclarissat, amb arbres de fulla caduca de diversos tons de color des del groc fins al vermell més intens.

La llarga diagonal ens acosta a la roca, i tot seguit un tram més dret ens deixa al peu mateix de la vertical paret de la Falconera. Just allà una parella comença una de les diverses vies d'escalada que solquen la paret. El nostre caminet gira a la dreta i avança per la base de les parets cap a l'est. Caminem uns minuts més fins que el sender entra en una mena de canaleta de roca. Entrem a la canaleta, entaforats entre dos grans murs de conglomerat. Aquest bonic pas estret arriba a un punt on hi ha una gran roca encastada entremig de les dues parets. Just aquí trobem els esglaons de ferro clavats a la paret, i que permeten enfilar-se a la lleixa superior. Som al Grau dels Barrots. Superem un a un els 3 o 4 metres verticals del pas. Bé, el Fum puja amb l'ajuda del Pep, ja que tot i ser un gos atrevit i grimpador, encara no és capaç d'escalar ni pujar per parets verticals.

Un cop superat el primer tram d'esglaons continuem dins d'una zona estreta entremnig de dues grans roques. L'escletxa es va tancant i acaba en una gran balma sota les parets. Entrem a la balma creuant per sota d'una altra roca encastada. Dins la balma, tota ella vermellosa, girem a l'esquerra i avancem per una lleixa estreta que ens obliga a ajupir-nos els primers metres. Aviat cal abandonar aquesta lleixa i creuar a l'altra cantó de l'escletxa per sobre de la roca encastada que abans havíem passat per sota. Uns esglaons horitzontals permeten salvar aquest petit pas pla, però exposat. A l'altra cantó de l'escletxa continua una altra lleixa que marxa cap a l'est. Seguim aquest caminet, fàcil però amb algun tram aeri. Uns metres més endavant arribem al Balcó del Priorat.

El Balcó del Priorat no és més que el cap força pla d'una petita agulla lleugerament separada de la paret principal del Montsant. De nou una roca encastada entre la paret principal i el cap de l'agulla ens serveix de pas per accedir-hi. Com que el pas és molt aeri, hi ha una petita barana que dóna la seguretat necessària per creuar els dos o tres metres. Un cop al Balcó, vertical per totes bandes excepte per on hi hem accedit, tenim una bonica vista cap al sud, amb bona part del Priorat als nostres peus, amb els seus característics costers de vinya que s'enfilen pels marges d'un terreny irregular. Contemplem el paisatge i fem algunes fotos. El lloc és magnífic i el dia acompanya.

Deixem el Balcó del Priorat i tornem al caminet que avança per una lleixa a la part alta de les cingleres. Seguim avançant cap a l'est per un caminet estret i amb trams molt aeris. Els més exposats estan equipats amb passamà o barana. El pas per aquest camí és divertit i emocionant, ja que caminem per sobre de la vertical de parets notables, i amb bones vistes. Al cap de pocs minuts el caminet desemboca a una zona una mica més ampla encara a la lleixa del cingle. És el racó dels Boixets, on conflueixen el camí que marxa cap dalt la Serra Major, i també el que puja del no menys emocionant grau del Carrasclet. En aquesta petita esplanada sobre la roca fem una petita pausa per menjar uns ganyips i alhora contemplar el paisatge. Des d'aquí hi ha una bonica visió del Balcó del Priorat, amb les cingleres i el poble de la Morera a sota. Especialment bonic si hi ha algunes persones dalt del Balcó, ja que es veu la perspectiva humana del lloc.

Un cop reposats seguim el nostre camí. El Racó dels Boixets fa una notable balma, i el camí continua al seu final. El caminet puja per unes roques i tot seguit entra en una petita coma. Seguim el caminet indicat amb senyals de PR, i pugem uns metres fins a la part alta de la Serra Major. El paisatge canvia, i ara tenim el gran altiplà del Monsant davant nostre. És un altiplà irregular, amb petites ondulacions i comes. La vegetació és escassa, i només sobresurt algun arbre escadusser i arbustos de mida petita. Avancem pel camí fins que conflueix amb un altre. Aquí s'ajunten el PR per on veníem i el GR-171 que seguirem a partir d'ara. Així doncs girem a l'esquerra i avancem de pla per aquest camí que es va apropant al llavi del cingle.

Seguint el camí uns metres de pla arribem al cap d'amunt de la Roca Falconera (1.103 m.) Estem al límit mateix del cingle, i sota els nostres peus tenim una caiguda vertical d'uns 150 metres. El lloc és molt bonic i panoràmic, ja que podem contemplar la línia de les cingleres des de dalt, i també tot el paisatge cap a sota. Al nord l'altiplà del Montsant, al sud el perfil complex del Priorat a recer del Montsant. Vist el paisatge seguim el nostre caminet, el GR, que baixa uns metres fins una mena de bretxa que fa la cinglera. Entrem al grau de l'Agnet (o de l'Annet segons alguns mapes), un pas que ens permetrà baixar de nou al peu de la serra. Aquest grau permet baixar-lo caminant, sense necessitat de cap equipament especial. Creua una marcada bretxa i llavors traça una diagonal cap a ponent fins a trobar un terreny més fàcil i obert per baixar definitivament cap a les rodalies del poble.

Baixem doncs una bona estona pel grau de l'Agnet tot contemplant les espectaculars parets del Montsant, i especialment la Roca Falconera d'on venim fa just uns minuts. Baixem una bona estona, ja que el camí és fàcil però força dret. Ens anem apropant a la Morera i finalment tanquem una preciosa ruta que ens ha enfilat fins dalt la cinglera del Montsant a través d'un pas atrevit i intrèpit equipat des d'antany, el Grau de Barrots. Un cop a dalt hem seguit fins a la Falconera per contemplar el paisatge i hem baixat pel grau de l'Agnet. Una ruta curta i fàcil, que nosaltres hem fet a un ritme molt tranquil ja que venia el jove Lluís, de només 4 anys. Un dels itineraris més espectaculars i agraïts d'aquest vessant sud del Montsant que ens ofereix tantes possibilitats.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Afegeix un nou comentari