Liena (2.605 m.)

Al petit poble de Chisagüés, situat al nord del municipi de Bielsa, s'inicia una de les pistes més altes de tots els Pirineus, i que ens permetrà arribar pedalant fins a dalt del cim a més de 2.600 m. Sortim pedalant direcció oest per la pista que remunta el riu Real, amb uns primers quilómetres suaus per un terra vermellós. Passada la borda Brunet la pista puja molt fort i es torna a suavitzar abans d'arribar al bonic racó de Petramula. La pista fa un gir de 180º i torna a pujar fort cap als prats alpins del Ruego, sota les parets de l'Espluca Ruego. Passem per una antiga estació sismològica i unes mines abandonades, i fent zig-zags en forta pujada guanyem la carena i de seguida el cim que obre la visió sobre la vall de Barrosa. Des del cim baixem a peu fins les antigues mines, i tot seguit iniciem el descens per la mateixa pista, contemplant un preciós paisatge d'alta muntanya, avui enterbolit pels núvols alts.

Volta al Comodoto

Comencem a pedalar al petit poble d'Espierba, alçat al vessant esquerre de la vall de Pineta. Aquí surt una pista que puja constantment en direcció nord-oest fins als plans de la Estiva, on tenim una bonica vista del circ de Pineta. El pendent és moderat en el primer tram, i més dur a la segona meitat, amb un terreny pedregós on no val a badar. Canviem de direcció al petit refugi de l'Estiva, i avancem fins a la Plana Fonda on la pista s'acaba. Creuem aquesta gran pastura i pugem empenyent les bicicletes fins a la collada de Coronetas seguint el GR. Descartem pujar al cim del Comodoto perquè comença a ploure. Cruem el coll i comencem un preciós descens per una ampla carena amb vistes cap a les parets de la zona del PN d'Ordesa. El corriol no és fàcil, i en alguns trams baixem a peu. Més endavant enllacem amb una pista que baixa fins a Espierba, on continuarem baixant per un divertit corriol fins al fons de la vall.

Migdia de Bigorra (2.877 m.)

Tot i que per a molts ciclistes al coll del Tourmalet és un destí cobejat, avui per a nosaltres serà el punt d'inici d'una ruta fins un dels cims més característics dels Pirineus. A 2.115 metres surt una pista des del mateix coll que traça una llarga diagonal sobre la vall de Varètja. Compartim ruta amb molts excursionistes i un curiós ramat de llames que pasturen per la rodalia. Creuem dos túnels i pugem per la pista de pendent moderat fins a sobre del llac d'Oncet. El pendent s'incrementa després del llac, i traça un zig-zag amb llargues diagonals molt dures i amb terreny pedregós. A l'antic refugi de l'Hotellerie des Laquets s'acaba la pista i comença un camí molt dret que aviat ens obliga a empènyer la bicicleta fins al cim. Extraordinàries vistes cap a tots els Pirineus des de sota les aparatoses antenes. Baixem pel mateix camí fins al llac, on prenem un corriol molt divertit i panoràmic, que amb diversos trams aeris baixa fins a 2 km. per sota del coll. Ja només falta pujar per asfalt el tram més dur del coll del Tourmalet.

Val d'Azun - Llac de Soum

Seguint la ruta dels colls del vessant francès dels Pirineus, de camí entre els colls d'Aubisca i Tourmalet, fem parada a la vall d'Azun per fer una ruta en bicicleta pels seus altiplans barreja de boscos d'avet i prats alpins. El punt de sortida és el bonic poble occità d'Arrens e Marçós, i en arribar a Galhagòs comença una pista que puja fort els primers quilòmetres. Avancem immersos dins d'una boira espessa habitual d'aquest vessant nord pirinenc, i en sobresortim passat el coll de Couraduque, on hi ha una petita estació d'esquí de fons. Avancem per una bonica avetosa, i pugem fent diversos revolts fins al coll de Bazès, sota el pic del mateix nom. Planegem un tram molt agradable i panoràmic i al collet sota el pic Cantau enfilem fort per camí fins a la Cresta de la Serra. Pedalem per la carena en un tram deliciós sobre un mar de boira i amb vistes al pic Galizos. Baixem al petit estany de Soum i tot seguit prenem un corriol fàcil i divertit que de nou dins la boira va baixant fins al fons de la vall.

Panticosa, la Ripera i estanys de Sabocos i Asnos

Ens enfilem sobre la bicicleta a Panticosa i anem a buscar la plàcida vall de la Ripera encaixonada entre muntanyes i amb una pista tancada al trànsit que la recorre. Creuem la llarga vall tot contemplant les parets de la serra Tendeñera al fons. Ens acostem fins a tocar la muntanya al Rincón del Verde, al fons de la vall de la Ripera. Comença tot seguit una pujada molt forta per pista trencada i finalment camí fins al punt més alt, el coll de Sabocos a gairebé 2.100 metres. Baixem un tram de corriol fins a l'estany del mateix nom, un lloc idíl·lic amb una cabanya al costat. Empenyem la bici uns metres, i tot seguit per pistes en forta pujada ens arribem al proper estany d'Asnos. Després d'una pausa iniciem un descens contundent que ens portarà de nou cap a Panticosa, tot contemplant de camí el massís d'Argualas al davant.

Serra de Partacua

Al petit poblet de Piedrafita de Jaca iniciem una ruta en bicicleta que ens acosta fins al peu mateix de les escarpades parets de la serra de Partacua. Al parc faunístic de la Cuniacha comença la pista tancada al trànsit que puja suaument i s'acosta a les parets. Poc més amunt ens desviem uns metres fins al petit estany de Piedrafita, molt estètic sota la vertical de la Peña Telera, cim més destacat de la serra. Anem pujant direcció oest per la vall fins assolir la Lana Mayor, un dels majors prats alpins dels Pirineus. Al fons dels prats la pista gira i va tornant cap a l'est en suau descens. Fem una nova pausa a l'estany de Tramacastilla o de les Paúles, i comencem a baixar més fort fins al poble de Tramacastilla. Finalment seguim per una pista que creua el barranc de Gorgol i uns metres més per asfalt fins a Piedrafita.

Travessa Ordesa - Mont Perdut - Taillon - Bujaruelo

Durant 3 dies caminem per una de les zones més espectaculars de tots els Pirineus: la vall d'Ordesa i el Mont Perdut. L'autobús de Torla ens deixa a la Pradera d'Ordesa, on caminem de pla al peu del riu Arazas cap a les grades de Soaso i la popular Cola de Caballo. Les clavijas de Soaso ens enfilen a un balcó natural i planegem cap a Góriz. El mateix dia pugem cap al Mont Perdut a través de la Punta de las Escaleras, un camí més dret i menys concorregut que exigeix algunes grimpades. Baixem per l'Escupidera i dormim a Góriz. El dia següent avancem sota les parets de Marboré i marxem cap a l'oest fins a la Bretxa de Rotllan, que assolim a través de l'intrèpit Paso de los Sarrios. Pugem fins al Taillon, un tres-mil fàcil i panoràmic. Tornem a la bretxa, baixem a Sarradets i seguim fins al coll de Bujaruelo. Una llarga baixada per la bonica vall fins al refugi tanca la segona jornada. La tercera és més fàcil, ja que només anem baixant seguint el riu Ara fins a Torla. Una petita travessa paisatgísticament espectacular, amb jornades llargues i dures en companyia de bons amics.

Gorges del Segre

Iniciem la ruta a l'interfluvi dels rius Segre i Reür i pedalem de pla cap a Oncés on prenem un caminet pedregós fins a Gorguja. Tot seguit una pista planeja cap a Er, on prenem el GR que s'enfila a un turó i baixa cap als banys de Llo. Aquí comencen pròpiament les Gorges del Segre, i pedalem costa amunt amb un primer tram asfaltat molt encaixonat entre grans parets de roca. Seguim el riu amunt, i sota el mas Patiràs comença la pista de terra que puja paral·lela al Segre fins al petit refugi de la Culassa, després de 6 km. pujant per les gorges amb algun tram força dur. Creuem l'incipient Segre, nascut poc més amunt, canviem de direcció i seguim pujant fort fins al Pla de la Creu. Aquí comença una deliciosa baixada per pista i camins panoràmics cap al refugi del Camí de Núria, i un seguit de zig-zags en forta baixada ens porten de nou cap a Er. Seguim el GR cap a Naüja i Oceja, i tanquem el cercle arribant de nou a la Guingueta d'Ix.

Prat d'Aguiló

Sortim des de Montellà encarats cap al Cadí i de seguida prenem la pista que marxa cap al sud en direcció a la muralla de roca. Pugem durant un parell d'hores per bona pista dins d'un bosc d'alta muntanya molt agradable, amb vistes en diferents punts sobre la plana de la Cerdanya. Arribem a l'immens Prat d'Aguiló i fem una pausa al refugi tot contemplant les parets del Cadí que s'aixequen just damunt. Tot seguit desfem uns metres fins al coll de l'Home Mort, on una vella pista que es transforma en camí baixa cap a la vall de Ridolaina. Fem un breu tram poc ciclable, creuem el torrent i avancem per una pista alçada i amb bones vistes sobre la vall que ens porta fins al poblet de Nas. Per camí baixem a Olià, i tot seguit a Santa Eugènia de Nerellà, amb el seu característic campanar inclinat. Ja només queden 5 km. i una bona pujada per asfalt fins al punt d'inici.

Vall de Tor

L'element diferencial d'aquesta ruta és que surt del punt més alt i comença baixant. Efectivament sortim del port de Cabús, fronterer entre Andorra i la Vall Ferrera, i baixem per una pista que creua un paisatge d'alta muntanya preciós per sobre del roc de Llumeneres. Anem a buscar el riu de Rabassa i passada la borda Palanca prenem una pista secundària a l'esquerra que comença a pujar amb alguns trams forts cap al serrat de Borgs. Al punt més alt de la pista seguim el ramal que baixa fort i decidit cap a la dreta fins a la riba del riu Tor. Remuntem fins al preciós poble de Tor, on fem una pausa abans de continuar. Sortint del poble girem a l'esquerra i pugem fort cap a les bordes de Sansa enmig d'una vall ampla i preciosa. Pugem cap a la part alta del roc de Llumeneres, i per la pista principal ja coneguda acabem de pujar fins al punt d'inici, a 2.300 metres.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS