Puigcerver

Des del bonic poble de Porrera, al Priorat, iniciem una ruta sobre rodes en direcció est tot pujant suaument per la vall de Cortiella, entremig de les vinyes en marges de fort pendent. Al tram superior de la vall pugem més fort fins assolir el Collet dels Feixos, on comença un camí que avança fins al parc eòlic. Entremig de les aspes dels grans monstres seguim pujant per un conjunt de pistes de serveis, i al final dels molins de vent seguim el GR-7 per un agradable caminet amb panoràmiques cap al mar. Arribem a un collet amb bones vistes, i ja només ens queda planejar fins al santuari de Puigcerver, que és alhora un excel·lent mirador de la costa del Baix Camp, amb el característic cap de Salou al centre. Iniciem el descens tot seguit sempre direcció est per una pista secundària que passa per la Creu de Formatge, i segueix baixant fins a Alforja, ja al Baix Camp, on acabem aquesta ruta linial.

Montsant sud-oest i l’ermita de la Consolació

Iniciem la ruta en bicicleta a la bonica població de la Vilella Baixa, al Priorat, i sortim pedalant entre vinyes tot planejant fins arribar a un petit pantà, on prenem una pista a la dreta que comença a pujar pel sector occidental del Parc Natural. Passem pel magnífic mas Roger, i anem enfilant-nos cap a la base de les cingleres del Montsant. Prenem el Camí dels Cartoixans fins a sota de la Roca Falconera, on comencem a baixar fins a la Cartoixa d'Escaladei. Fem una pausa a la Conreria, i continuem pedalant per pistes que es van enfilant seguint el GR-174 fins a la Creu Alta. Planegem per sobre de la Vilella Alta, i pugem un últim tram cap a la petita església de la Consolació entre les vinyes del famós vi de l'Ermita. Baixem tot seguit cap al poble de Gratallops, i abans d'entrar-ni prenem una pista que baixa suaument sempre entremig de les vinyes i ens retorna al punt d'inici.

Cabacés, la Foia, Sant Salvador i Margalef

Des del poble de Cabacés iniciem una ruta per terreny complex al sector més occidental de la serra del Montsant que ens portarà damunt de cingleres i al fons d'engorjats. Sortim pedalant del poble en forta pujada i de seguida trobem l'ermita troglodítica de Sant Roc. Més amunt passem per l'àrea recreativa de la Foia, i anem pujant per pista fins que prenem un camí que ens porta al Mas del Serrador, amb bones vistes des del cap de cinglera. Prenem un caminet al principi poc evident que ens permet baixar amb trams molt divertits fins a la bonica ermita de Sant Salvador, també troglodítica, sota grans balmes on hi ha una coneguda zona d'escalada. Creuem la gran cova de la Roba i baixem a la petita i curiosa cova del Ximet. Seguim ara per asfalt baixant fins a Margalef on prenem una pista al peu del riu Montsant fins a la Bisbal de Falset. Tornem a creuar el riu i ens enfilem entre oliveres fins al coll de Manxa, on ja baixem per bona pista fent una aturada a l'antic habitatge troglodític de la Covassa.

El Mont (1.125 m.)

Des d'aquest cim, mossèn Cinto Verdaguer va escriure bona part del poema del Canigó, ja que hi ha una gran visió de la muntanya. Es pot arribar al cim per una carretera asfaltada, però abans d'enfilar-nos-hi farem una volta de 360º. La sortida és al poble de Beuda, on prenem una pista que marxa cap a ponent fins al Castell. Comença una forta pujada amb un primer tram encimentat que remunta el torrent d'Espinau, tot passant per la casa del mateix nom i fins arribar al coll, on s'acaba la intensa pujada. Entrem al vessant nord, obac, fresc i humit. Baixem al coll de les Canals del Carig i revoltem el vessant nord. Passada la casa dels Planells abandonem la pista principal i en prenem una de trencada que puja cap a la masia despoblada de Puigbalí. Dins d'una bonica fageda avancem per terreny suau fins a Falgars, on trobem l'asfalt i remuntem els últims 5 km. i un bon desnivell fins al cim. La tornada és ràpida per pista asfaltada, desviant-nos uns instants fins al bonic nucli de Segueró.

Folgueroles, els Munts i Savassona

Sortim pedalant des de la zona esportiva de Folgueroles on comença una pujada continuada per pista fins al poblat ibèric de Puigcastellet. Seguim per un camí que comença planejant i aviat baixa fort amb algun tram no ciclable fins al pont del Vent. Travessem la riera de Tavèrnoles i comencem l'ascens per una pista bona que s'enfila a la cinglera fins al Salt de la Minyona, on hi ha un gran mirador. A pocs metres coronem el punt més elevat de la ruta, els Munts. Entrem al vessant obac i baixem per pistes enfangades cap a les masies de Masgrau i les Punxes. Prenem un caminet que s'enfila al petit altiplà de Savassona, i continua fins al castell. Ens desviem uns metres per baixar a les curioses balmes de la Baronesa. Passem al peu de l'església romànica de Sant Martí, i pugem al jaciment neolític on hi ha la pedra del Sacrifici i la bonica ermita de Sant Feliu. Tot seguit planegem suaument cap al mas Salou i seguim baixant fins al meandre que fa el riu prop de Roda de Ter. Per terreny pla entre camps anem tornant cap a Folgueroles tot passant per turó de Puigseslloses.

Brocà

En un dia d'hivern anem a buscar el vessant solei de Brocà, i fem una volta a la serra de Sant Marc. Sortim des de Terradelles i comencem a pujar per una pista cap als plans de Rotllan primer, i tot seguit en suau pujada cap a l'antic poble de Brocà. Contemplem l'església romànica de Sant Martí i seguim pujant per les costes de Sobirana amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca fins que voltegem la serra del Pany, des d'on contemplem Puigllançada i la vall de Riutort. Entrem a l'obaga i fem una pujada molt intensa amb trams duríssims fins al collet de Fenells. Tot seguit la pista baixa molt fort fins a la collada Grossa, i aquí s'inicia un camí descendent que fem principalment a peu fins a Paller de Dalt. Baixem un tram ràpid de pista, i sota el cap del Joncar prenem un corriol a l'esquerra en pujada suau i parcialment ciclable. Retrobem la pista al bac del Petroli, baixem cap a Clarà i fàcilment arribem al punt d'inici.

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.)

La tardor és potser la millor estació per visitar els boscos obacs del Catllaràs. Avui sortim de Malanyeu i ens enfilem cap al Griell de Cal Pigot, on a través d'un pas equipat amb escales accedim a un forat a la roca damunt mateix de la cascada. Ens enfilem a la carena fins a la Foradada, una escletxa a la cinglera que ofereix unes vistes magnífiques. Seguim pujant cap al damunt dels cingles de la To, i seguim amunt fins el Cap dels Emprius i el Portell del Porc, un collet previ al cim de la jornada, on tornem a tenir grans vistes cap als cingles de Vallcebre, el Pedraforca i el Cadí. Carenegem uns minuts i prenem un caminet que baixa per una bonica fageda fins al Grapissot, on hi ha un pas equipat amb un cable. Seguim un bonic camí boscós cap al sud i descendim cap al torrent de Malanyeu. Avancem sobre un terra entapissat de fullaraca a la fageda de la font de les Travesses, ja ben a prop dels plans que envolten el poble.

Negrell (1.345 m.)

Fem una ruta per terreny força inhòspit a la zona centre i sud del massís dels Ports fins assolir un dels cims més alts i panoràmics. Iniciem la ruta a l'àrea recreativa de Cova Avellanes i remuntem la vall de Carlares i el barranc de Millers, sempre pedalant sobre bones pistes i amb algun tram força dret. Des del fons del barranc de Carlús pugem fort fins a la punta de la cinglera on hi ha el cim, amb vistes extraordinàries sobre els barrancs i espadats que envolten aquesta zona abrupta, i fins al Delta de l'Ebre. Baixem cap a Vallcaneres i creuem la fageda més meridional d'Europa, amb visita inclosa al Faig Pare, un arbre monumental. Pugem a la portella de Calça i baixem per corriol fins a les Casetes Velles. Poc més endavant, als Tres Pins, comença el tram més difícil, amb camins de pujada i baixada poc ciclables. Acabem amb una baixada còmoda per pista fins al punt d'inici.

Serrat de les Estelles (1.947 m.)

Fem una caminada matinal fàcil per les cingleres que s'aixequen sobre Berga i que marquen la transició entre la plana central i el Prepirineu. Comencem al santuari de Corbera, marxem per la pista cap al coll de l'Oreller i seguim fins el pla de l'Estany, on neix un camí a l'entrada de la canal del Tonedor, i que continua amunt fent una llarga diagonal fins al serrat de les Arades. Un cop dalt de la carena tombem cap a ponent i anem seguint pel fil tot gaudint d'extenses vistes cap a l'Estany, la Figuerassa i tota la plana central. Arribem al punt més alt i seguim planejant cap al coll de Tagast, on girem a l'esquerra i comencem la baixada pel camí del pla de la Cresta que ens tornarà al punt inicial.

Riera de Merlès. Curs baix

La ruta d'avui té dues parts molt diferenciades que corresponen amb la pujada i la baixada. Sortirem des de l'Ametlla de Merola i ens enfilarem progressivament a l'altiplà del Lluçanès a través de la solitària Vall de Vilaramó. Passada la masia seguim pujant fins al punt més alt de la ruta, Sant Pau de Pinós i el petit cim de Camprodon (791 m.) Tot seguit planegem per un bonic camí que creua la serra de Sant Joan i baixem per Riambau fins a la riera. Creuem el bonic pont romànic de Sant Martí, i comencem el descens per la riera. Fem uns quilòmetres per pista agradable fins més avall del pont de la Molina, on comença el tram més divertit, un corriol de diversos quilómetres al peu de la riera. Baixem cap a les Canals i seguim el corriol cap al Molí del Vilaró. Més endavant prenem un corriol nou, més difícil i amb diversos punts on haurem de posar el peu a terra. Arribem just fins a la desembocadura de la riera al Llobregat, prop de Cal Riera. Ja només queda seguir el camí de la ruta de les Colònies al peu del riu fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS