Tossal del Faig (1.566) i Coscollet (1.610 m.)

El riu Segre ha excavat durant mil·lenis un gran congost a l'alçada d'Oliana que es va aprofitar per construir-hi un embassament. Al vessant oest s'aixeca una impressionant cinglera que arriba fins al cim que avui assolirem, sostre de la serra d'Aubenç. La sortida és als afores de Coll de Nargó, a les Masies, on comença una pista que puja sense treva fins al Tossal el Faig, un avantcim que ofereix una vista excepcional de la vall superior del Segre. Poc més amunt s'arriba per pista trencada i en considerable pendent al Coscollet, cim d'extraordinàries vistes cap a totes bandes i que cau en una vertical impressionant sobre la vall. Descens ràpid per pista fins al punt d'inici aprofitant una de les diverses pistes de la zona.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Les Masies Coll de Nargó (Alt Urgell)
  • Distància: 29,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.030 metres
  • Temps: 3:05 hores
  • Dificultat: IBP=90
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pista forestal
  • Cartografia: Muntanya d'Alinyà Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Les Masies (Coll de Nargó) 00:00 00:00 0,0
Aubàs 00:15 00:15 2,5
Tossal del Faig 01:20 01:35 13,5
Pausa 00:10 01:45
Lo Coscollet 00:15 02:00 16,1
Pausa 00:30 02:30
Les Masies 00:35 03:05 29,2

Crònica

És un cim que m'agrada molt. Vam pujar a lo Coscollet fa uns anys a peu i pel vessant sud, en una llarga ruta per terreny solitari. Dalt del cim les vistes són espectaculars, i la cinglera sobre l'embassament d'Oliana fa feredat. Avui sortiré sol amb bicicleta des del vessant nord i sé que hi ha una pista que puja fins al cim. Ahir vam fer una ruta amb bicicleta també des de Coll de Nargó, fins al poblet de Gavarra, amb el Fum, el nostre gos. Avui havia de descansar, ja que va fer molts quilòmetres, i es queden amb la Sílvia a gaudir del paisatge tranquil i jugar una estona a la part baixa de la muntanya. Jo em calço el mallot i les sabates de cales i començo a pujar per la pista d'Aubàs.

Surto des d'una mica més amunt del nucli de les Masies, en un replà molt còmode per aparcar prop de la masia de l'Oliva i del bonic serrat dels Castellassos. Pujo per una bona pista en pendent moderat fins al petit poble d'Aubàs, on tot just queda alguna casa habitada i encara no tot l'any. Passat el poblet la pista és més trencada, però encara còmoda per ciclar. Segueixo pujant per la serra d'Aubàs, una zona de mitja muntanya al vessant nord de la serra principal d'Aubenç. Passat el poble d'Aubàs pujo per la pista aproximadament un quilòmetre més fins a trobar un trencant que marxa a l'esquerra amb un indicador que assenyala el camí del Coscollet. Hi ha diverses pistes per pujar al Coscollet que comencen a la part baixa de la vall i que acaben confluint al mateix lloc a la part alta.

Prenc la pista que marxa a l'esquerra i que comença a pujar més fort. Aquesta pista és més secundària, ja que no hi ha cap casa ni zona de pastura més amunt. Alguns trams són més trencats, però es pot circular sense problemes. La pujada comença al solei però va entrant al vessant nord en un bosc obac i fresc molt agradable ja que la pujada és constant. Vaig pujant a bon ritme, res de l'altre món, però anant sol sempre vas més per feina. Alguns trams d'aquesta pista secundària són força drets i trencats, i cal esforçar-se. La pista fa un ampli gir sota el corral de Sant Martí, ensorrat, i comença enfilar-se per l'obaga del Faig. El pendent s'incrementa fins assolir el llavi superior d'una cinglera, i tot seguit baixa uns metres per continuar l'ascens moderat. Segueixo pujant fins que aquesta pista secundària conflueix amb una de més principal, i la segueixo al a dreta.

Aquesta pista principal és la que també faré servir de baixada, i que avança per sota de l'obaga de Cerdanyola. La pujada es manté constant, amb un pendent mitjà que permet pedalar a gust però no distreure's. Ara la pista traça una llarga diagonal cap a l'oest fins al bosc de Nargó. Creua zones de pi amb altres de faig. La pista té un terra vermellós força vistós en alguns trams. Una bona estona més amunt trobo la cruïlla d'una altra pista que puja de Serradarques, i encara més enllà una altra que puja des del pla de Tolustre. Precisament en aquest punt la pista fa un gir de 180º i s'orienta cap a llevant. Segueixo pujant sense pausa per sota del tossal de Remolins fins una nova cruïlla indicada. La pista principal torna a fer un gir sobtat de 180º a la dreta, però abans de continuar segueixo el ramal de l'esquerra, que marxa seguint la trajectòria que portava.

Aquest ramal secundari puja durant aproximadament un quilómetre fins al Tossal del Faig (1.566 m.) Es tracta d'un bonic planell abocat sobre una impressionant cinglera que ofereix una vista sensacional de la contrada. A sota queda la vall del Segre, i cap al nord es poden identificar moltes muntanyes encara nevades sobretot del sector andorrà. El planell és preciós, entapissat de gespa i trencat abruptament per una cinglera que cau centenars de metres. Hi ha un banc i una caseta d'algun repetidor de comunicacions. Em quedo uns minuts contemplant el paisatge i fent algunes fotos. Tot seguit torno pel mateix camí fins entroncar de nou amb la pista principal.

Només arribar a la pista principal atrapo un grup de ciclistes d'Arenys que havia vist a l'inici. Continuo els últims metres de pujada direcció al cim. Abans de coronar el pic s'arriba a la part alta de la serra d'Aubenç, un altiplà retallat a l'est per una gran cinglera. La pista passa ben a prop de la cinglera i ofereix una bonica imatge del pic a la punta d'aquest gran cingle. M'aturo per fer alguna foto, i segueixo uns metres més fins al cim, on arribo després d'un parell de revolts tancats i amb un fort pendent. La pista arriba fins ben bé el vèrtex geodèsic que assenyala els 1.610 metres d'aquest cim tan panoràmic.

M'estaré una bona estona al cim contemplant el paisatge, des de muntanyes ben conegudes com el Cadí fins als cims del vessant meridional d'Andorra. Cap a l'oest també es veu la llarga línia dels tres Montsecs, Boumort i serres properes. Però la vista més impressionant és el congost del Segre sota l'abrupta cinglera que cau en vertical des del mateix cim. A l'altra banda les crestes escarpades de la serra de Valldan i de Turp. Cap al sud la llarga plana del Segre. Un panorama extraordinari en un dia preciós. Mentrestant arriben els 4 ciclistes d'Arenys, i fem petar la xerrada. Al cim a part del vèrtex hi ha dos petits edificis, un refugi tancat i un edifici de telecomunicacions. Al cap d'uns minuts arriben una colla de la Seu que han pujat amb tot-terrenys, i el cim és ben animat.

La baixada serà ràpida. Baixo per la mateixa pista per on havia pujat, però en comptes de continuar per la pista secundària del bosc de Serradarques, segueixo sempre la principal de l'obaga de Cerdanyola. És una pista en força bon estat, amb algun tram més pedregós però que permet baixar a bona velocitat. En poc més de mitja hora desfaig els gairebé 15 quilómetres fins al punt d'origen, on em retrobo amb la Sílvia i el Fum. Ha estat una ruta exprés però molt interessant, ja que et permet fer una bona suada pujant, i contemplar un extraordinari paisatge tant al Tossal del Faig com al cim principal del Coscollet.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari