Coscollet (1.610 m.)

Ens enfilem al punt més alt de la serra d'Aubenç des del seu vessant sud, remuntant la cinglera per un camí intrèpid a la canal de la Jaça. Sortim des del mas Torrent, més amunt de Peramola, i al cap de poc de començar a caminar ens desviem fins a la curiosa masia troglodítica de la Roca del Corb. Tornem al camí i avancem fins al coll de Mu, just a les portes de les roques de Sant Honorat. Baixem fins al torrent de les Caubes i anem pujant progressivament fins a la base de la gran cinglera d'Aubenç. Un camí marcat ressegueix el peu del cingle i ens porta a la canal de la Jaça, molt pendent i amb un tram aeri equipat amb cordes. Un cop a dalt planegem per terreny obert i acabem de pujar al cim, des d'on cau un espectacular precipici cap al sector del pantà d'Oliana. Baixem cap a la casa abandonada d'Aubenç, on dinarem, i anem desfent la carena fins al Tossal de Coll de Prat. Baixem tot seguit als prats de Cortiuda i tanquem una llarga ruta circular.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Mas Torrent, Peramola (Alt Urgell)
  • Distància: 22,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.300 metres
  • Temps: 07:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Canal de la Jaça amb fort pendent. Tram aeri equipat amb cordes
  • Cartografia: Oliana Institut Cartogràfic de Catalunya (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Mas Torrent 00:00 00:00 0,0
Roca del Corb 00:20 00:20 1,3
Pausa 00:20 00:40
Base cinglera serra d'Aubenç 01:20 02:00 6,3
Coscollet 01:55 03:55 10,1
Casa d'Aubenç 00:45 04:40 12,3
Pausa 00:20 05:00
Tossal de Coll de Prat 00:35 05:35 14,6
Cortiuda 00:50 06:25 17,9
Mas Torrent 00:55 07:20 22,0

Crònica

Aquest fred diumenge de ple hivern quedem la Teresa, el Joan, l'Imma, la Sílvia i jo mateix i ens traslladem cap a l'Alt Urgell, concretament a la zona d'Oliana per fer una ruta fins un dels cims de la zona, el Coscollet, d'alçada moderada però amb molt bones vistes. Passada la població d'Oliana tot remuntant el riu Segre per la carretera C-14, després de creuar el pont, girem a l'esquerra i prenem el ramal que ens porta fins a Peramola. Creuem la petita població i busquem una pista asfaltada primer i de terra després que marxa cap al nord. Avancem direcció nord un parell de quilòmetres fins abans d'arribar als plans de Cortiuda, on trobem el vial que porta fins a la casa de Torrent. Aquest és un bon punt per començar la ruta.

Fa un temps ja vam fer una ruta per la Serra de Sant Honorat, i vam quedar molt sorpresos de la bellesa i les peculiars formes d'aquest petit massís de conglomerat montserratí enmig d'una zona principalment calcària, amb grans cingleres trencades per la vall del Segre. Avui tornem a la zona, i fins i tot compartirem una petita part del recorregut. Però marxarem més cap al nord, vorejant només Sant Honorat, i enfilant-nos cap a la serra d'Aubenç i resseguint les seves cingleres fins al punt més alt. Trobem la inspiració per fer aquesta ruta al bloc Muntanyenc, de l'amic Gatsaule, que alhora, segons explica, es va inspirar en un altre actiu excursionista, el Jaume Aguadé.

Sortim ben abrigats de l'accés a la masia de Torrent, on trobem uns senyals de pintura grocs i blaus que anirem seguint durant molta estona. Pugem fins a la masia i la voregem per sobre, on neix un camí que avança enmig d'un bosc d'alzines. Pugem per un pendent suau que arriba als peus de la Roca del Corb. Ens enfilem ara sobre un lloc de roca conglomerada i seguim fins a la base de la gran paret de roca. Aquí ens desviarem uns metres del camí, però val la pena marxar uns metres cap a la dreta i arribar fins a la casa de la Roca del Corb. Sota mateix de la gran cinglera, al lloc on hi havia una gran balma, antigament s'hi va obrar una paret que va tancar el recinte. Encara avui es conserva la paret i fins i tot la porta d'accés. A dins hi ha un espai ampli i irregular, amb diverses estances. Es pot veure un antic forn encara intacte.

Sortim i fem una breu pausa per esmorzar aprofitant que estem arrecerats i fa sol. Abans de marxar arriben un grup gran d'excursionistes d'Oliana, que ens expliquen que cada any per aquestes dates fan una sortida fins aquest lloc. Tornem uns metres enrere i voregem la roca per sota. Hi ha un pas fàcil equipat amb unes cadenes que poden ajudar en cas d'estar la roca glaçada o molt molla. Tornem sota el gran esperó per on havíem arribat al peu de la roca, i de seguida veiem un camí molt evident que marxa cap a llevant pel vessant nord de la roca del Corb. Avancem per aquest camí ample i obac uns minuts, gairebé una pista, i més endavant, quan va giravoltant la roca del Corb el deixem i prenem un caminet que marxa a l'esquerra i comença a baixar. Cal anar seguint els senyals de pintura blava i groga.

Prenem doncs un caminet que comença a baixar fort per una zona freda i obaga. Baixem fins creuar el torrent de Caubes, i el resseguim pel cantó esquerre durant uns metres. El caminet més endavant es separa del torrent i comença a pujar suaument. Anem girant cap al nord lleugerament alçats sobre el torrent. Creuem l'obac de les Plentes i seguim pujant cap als plans de Santpou, enmig dels quals hi ha l'antiga masia, ara abandonada i sense teulada. Es va definint davant nostre una gran cinglera, i mentre caminem anem especulant per on carai haurem de pujar. De lluny es dibuixa enfront una canal que sembla el pas més factible, però el camí que seguim va tombant cap a la dreta (llevant), aproximant-se a sota d'una gran cinglera. En realitat la nostra especulació inicial era correcta, i anirem a pujar per aquella canal, que és la de la Jaça, però fent abans una marrada.

El camí ens va guiant fins a sota mateix de la cinglera que s'alça centenars de metres sobre els nostres caps. Quan som a tocar la roca cal parar atenció ja que el camí es bifurca. Girem totalment a l'esquerra i comencem a pujar molt fort per un camí incòmode que va resseguint la base del cingle. És un camí molt dret, on ens ajudem amb les mans en diversos passos. És un camí fàcil i sense cap complicació, però ens fa esbufegar de valent. Del fred del matí ja ningú no se'n recorda. Entre l'esforç i l'efecte estufa del sol que pica a les parets de la cinglera, la temperatura és molt agradable. El caminet puja molt fort direcció oest fins a superar un primer tram de cinglera. Tot seguit el pendent disminueix i tendim cap al nord per enllaçar amb la següent línia. Si ho mirem de lluny, el vessant sud de la serra d'Aubenç sembla una gran cinglera, però en realitat són diversos cingles sobreposats, a diferents nivells.

Seguim pujant, però més suau, i ens apropem al segon tram de cingle. S'obre davant nostre una evident canal, la canal de la Jaça, únic punt factible per remuntar a peu la cinglera. De nou el camí torna a pujar molt fort enmig de garrics i savines. La canal és més ampla a la base, i es va estrenyent a mesura que pugem. Un tros amunt arribem a un embut de roca més dret, i una corda amb nusos facilita remuntar-lo. Acabat aquest tram més vertical, cal fer un flanqueig lleugerament aeri equipat amb una altra corda que serveix de passamà. Útil si fos moll o per persones amb vertigen o problemes amb les alçades. Passat aquest tram equipat seguim pujant, però més suaument. Arribem finalment a un gran altiplà, i fins i tot baixem lleugerament fins al clot de l'Aubenç.

Entrem en una zona oberta i indefinida, on ja veiem les antenes de la punta del Coscollet uns metres més al nord. Semblen més a prop del que realment són. Trigarem encara una bona estona en arribar-hi, i caldrà superar dos-cents metres més de desnivell. El camí és poc definit, però el terreny és obert, i simplement cal deixar-se guiar per la intuïció i buscar el pas més òptim. És millor no perdre alçada, i tendir lleugerament a l'esquerra sense baixar al torrent. Anem pujant sense camí definit, entre garrics i sotabosc fins a trobar la pista que puja fins al Coscollet. La seguim a la dreta i en pocs minuts arribem al punt més alt de la serra d'Aubenç. Davant nostre tenim una gran panoràmica de la vall del Segre, amb el pantà d'Oliana sota els nostres peus. Entremig una impressionant cinglera que cau en vertical centenars de metres. Les vistes són precioses.

A la punta de la cinglera hi ha dues petites cabanes, una dels bombers i un petit refugi que és tancat. Al punt més alt un gran vèrtex geodèsic assenyala els 1.610 metres d'alçada d'aquest cim panoràmic. El més impressionant de tot és el precipici que tenim sota els nostres peus, un tall vertical de centenars de metres que es desploma cap a la vall del Segre, amb el pantà d'Oliana al fons. No ens entretenim gaire al cim, ja que bufa un vent de nord suau però tremendament fred. Ben abrigats, després de contemplar el paisatge i fer algunes fotos tornem per la mateixa pista per on havíem vingut. Baixem els primers metres des del cim, i llavors planegem un tram ben recte per la pista. Just quan la pista gira, guiats per una traça de GPS, l'abandonem i comencem a baixar cap a l'esquerra. La direcció sembla bona, però no sabem endevinar que hi hagi camí. Crec que de fet no n'hi ha. Anem baixant pel mig del bosc, generalment poc espès, però en algun punt ens embosquem una mica. Més tard, revisant els mapes, possiblement hauria estat millor opció seguir uns metres més per la pista girant cap al vessant nord, i tombar a l'esquerre uns metres més endavant. En qualsevol cas, baixem com podem, sense gaires referències més enllà del GPS. Uns metres més avall s'endevinen entre els pins uns grans plans i ens hi dirigim.

L'esplanada que entreveiem dins del bosc no és altre que el pla d'Aubenç. Es tracta d'una gran zona oberta al mig de la qual hi ha la masia d'Aubenç, un edifici sòlid i antic, que manté certa dignitat tot i l'abandó i les inclemències. Manté dempeus les quatre parets, però la teulada no va resistir l'embat del temps. És un casalot quadrat i auster, però alhora bonic, ben integrat enmig d'aquest prat, i sobretot lluny de tot arreu. Possiblement això va afavorir el seu abandó. Al voltant es veuen restes d'algunes altres construccions. Just al darrere de la casa hi ha un bonic aljub, ben conservat i que manté la seva funció de conservar l'aigua. També hi ha un pessebre metàl·lic més recent. Aprofitem el recer de la casa i dinem a l'exterior, al sol, però protegits del vent del nord.

Mengem els entrepans ràpid i seguim caminant tot creuant la gran esplanada d'Aubenç. Entrem en una coma oberta i amb molt poc pendent, que el mapa anomena camps de la Ginebreda. Anem pujant suaument per una vella pista fins a la collada d'Aubenç. Aquí la pista es bifurca i seguim el ramal de l'esquerra que segueix pujant uns metres més, i que va tombant direcció sud. Durant uns minuts caminarem per una carena ampla i de vistes extenses. Anem seguint primer la pista i llavors el camí, de nou marcat amb senyals de color, i pugem fins al Tossal de Coll de Prat. Es tracta d'un petit turó enmig de la carena, lleugerament encinglerat, que ens permet una àmplia visió dels plans de Cortiuda i més enllà les roques de Sant Honorat. A partir d'aquest punt el camí va baixant seguint la línia de la carena que en aquest tram ja es va convertint en una petita cinglera. El caminet ben evident va baixant fins arribar al marcat coll de Creus, enmig del qual hi ha una bona esplanada.

Al coll trobem uns pals de fusta d'una antiga instal·lació elèctrica. L'arribada de l'electricitat en aquesta zona remota no va poder impedir la desplobació d'una zona amb un terreny poc productiu, allunyada de la majoria de poblacions, i amb uns hiverns durs. El camí gira just al coll, i comença a baixar cap a l'esquerra (est). Segueix més o menys la línia de l'antic cablejat, fent diversos zig-zags. El camí de la carena baixava suaument, i ara baixem més fort cap als plans i la casa de Cortiuda que veiem just davant. Passem per sota la casa, ben arreglada, i avui plena de tot terrenys de caçadors. Avui han treballat força, i comptem cinc o sis cadàvers de porcs senglars. Sota la casa de Cortiuda caminem per la pista totalment de pla, i ho fem fins al final d'uns camps, on una pista secundària marxa a l'esquerra. Per uns moments sembla que vulguem tornar enrere, però la pista va girant cap a les cases de Can Tejan i la masia del Racó. Al fons d'aquesta última casa, que està habitada, marxa un caminet direcció sud sud-est que ens portarà cap al punt d'inici.

En l'últim tram del camí que creua el bosc de Cortiuda, animats en la conversa, ens despistem una mica en el punt de confluència amb una pista. Aquí cal només creuar la pista i seguir avall, cosa que ens permetria baixar gairebé directes al punt d'inici. Nosaltres seguim la pista a l'esquerra, i quan ens en adonem, ja no val la pena tornar enrere. Simplement farem uns metres de més fins al coll que queda sota la roca del Corb, punt per on havíem passat al cap de poc de sortir. Un cop arribats a aquest coll girem a la dreta i desfem uns últims metres de camí ja conegut fins al punt d'inici. Tanquem aquí una ruta llarga (22 km.) i amb considerable desnivell (1.300 m.) No és un itinerari molt espectacular, però sí que té trams ben interessants, com l'aproximació a les cingleres de la serra d'Aubenç, el camí intrèpid de la canal de la Jaça, i sobretot les vistes esplèndides des de dalt del cim cap a la vall del Segre i els cims dels Pirineus.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Bonic cim, el Coscollet, sempre amb bones vistes, per terres solitaries i abandonades. Hi ha un altre itinerari que puja des de les Massies de Coll de Nargó per un llom molt airós, que també val la pena. I si es va pel vessant nord, val la pena complementar-ho amb la visita a Valldarques i Gavarra, dos llocs molt curiosos. I he llegit una ressenya d'un itinerari que puja al costat de la paret d'escalada que fa molt bona pinta.

    Gràcies Enric. Quan vam triar l'itinerari, com que es preveia un dia molt fred, vam optar pel vessant sud, assolellat des de primera hora, i arrecerat dels vents del nord. Conec també els itineraris del vessant nord. no em sona el que puja al costat de les vies d'escalada, i segurament deu ser ben interessant i sobretot dret. Ho estudiarem!

    Gràcies Guifré. No ho sabíem. Un al·licient més per anar a la zona. Com que anàvem una mica tard i la ruta era llarga, no ens vam acostar fins a Sant Martí, i ara veig que hauria valgut la pena.

    Afegeix un nou comentari