Moles del Corb, Serra de Sant Honorat i Roc de Rombau

Roc de Rombau, amb les primeres llums Casa del Corb, habitatge troglodític sota la cinglera Ermita de Sant Salvador i Agulla del Corb Moles del Corb Serra de Sant Honorat Grimpada cap a la Roca del Corb. Al fons Sant Honorat Roques del Corb Barranc de Sant Honorat Roca de la Presó Castell-llebre

Fem una interessant volta circular que ens porta a una zona molt accidentada i plena d'al·licients al sud de l'Alt Urgell, prop d'Oliana. Un itinerari per terreny abrupte de tipus montserratí que ens permet conèixer espectaculars panoràmiques, vertiginoses cingleres, coves troglodítiques, l'ermita més petita de Catalunya i una presó de les guerres carlines dalt d'un penjat. Un recorregut molt bonic i variat amb constants punts d'interès que capten la nostra atenció.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Hotel Can Boix, Peramola (Alt Urgell)
  • Distància: 18,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 910 metres
  • Temps: 7:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Algun tram aeri. Algun pas equipat amb cadenes
  • Cartografia: Alt Urgell, Mapa comarcal, Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Prop Can Boix 00:00 00:00 0
Can Boix 00:06 00:06 0,3
Grau de Porta 00:17 00:23 1,0
Forat del Corb 00:17 00:40 2,0
Casa del Corb 00:20 01:00 2,7
Bauma del Corb 00:46 01:46 4,3
Sant Salvador del Corb 00:13 01:59 4,7
Roca del Corb 00:46 02:45 6,0
Coll de Mu 00:29 03:14 7,2
Collada de Sant Honorat 01:20 04:34 10,3
Punta de Sant Honorat 00:20 04:54 11,2
Pausa 00:31 05:25
Roc de Rombau 00:45 06:10 13,1
Castell-llebre 00:52 07:02 15,0
Prop Can Boix 00:50 07:52 18,1

Crònica

Si ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora prop de Peramola podrem gaudir dels bonics colors dels primers rajos de sol incidint sobre el Roc de Rombau. Amb la Sílvia hi érem, i vam poder gaudir d'aquest simple però bonic espectacle natural de llums, quan el sol naixent impacta sobre les verticals parets calcàries orientades al sud-est. El punt de sortida de l'excursió és prop de l'Hotel Can Boix, als afores de Peramola. Per arribar-hi cal seguir la carretera C-14 direcció la Seu d'Urgell, passar Oliana i prendre el desviament (força perillós per cert) cap a Peramola, just després de creuar el pont sobre el Segre i abans d'arribar a la presa del pantà. 3 quilòmetres més amunt, abans de Peramola, trobem a la dreta l'indicador de l'Hotel Can Boix, al qual s'arriba amb un quilòmetre més. Aparquem uns 300 metres abans de l'hotel per contemplar les parets del Roc de Rombau i ens preparem per sortir.

Hem pensat un itinerari que ens permeti conèixer les petites serres de les Moles del Corb i de Sant Honorat, de relleu molt accidentat i amb roca conglomerada i arrodonida, tipus montserratí. En canvi el proper Roc de Rombau és calcari i trencat verticalment pel seu vessant sud. Es tracta d'un terreny de mitja muntanya abrupte, habitat des de molt enrere, com ho demostren algunes construccions que trobarem pel camí. Visitarem un molt ben conservat habitatge troglodític, la petita ermita de Sant Salvador, les restes de Sant Hororat dalt d'un altiplà encinglerat i tancarem el cercle visitant la bonica església de Castell-llebre.

Comencem a caminar par la pista asfaltada que porta a l'hotel luxós, i creuem pel mig de la pista que passa entremig de les instal·lacions, tot i que després veiem que hi ha una altra pista que voreja per fora. Poc més amunt de l'hotel trobem una cruïlla de camins: el que segueix de dret puja directe cap a Sant Honorat, i nosaltres prenem el de l'esquerra que indica el camí cap a la Serra del Corb. Pugem progressivament sense complicació i per camí evident fins al Grau de Porta, un pas natural que ens permet creuar cap al vessant nord de la muntanya. Avancem una estona per terreny força planer fins que trobem una pista que ve de Peramola després d'un marcat revolt. Seguim la pista cap a la dreta seguint els senyals, i al cap de poc trobem el Forat del Corb, una cavitat practicable només amb cordes. Com que no en portem i tampoc no és la idea, només hi fiquem el nas, ja que el pas és molt estret. Avancem per la pista de pla fins que pocs metres més enllà trobem l'indicador de la Casa del Corb.

Comencem una de les constants de l'itinerari d'avui: les anades i vingudes. És a dir, a partir d'un recorregut bàsic fem incursions anant i tornant pel mateix camí per conèixer algun element interessant del territori. En aquest cas ens dirigim cap una gran balma utilitzada antigament com a habitatge. Prenem el camí que enfila amunt just per sota de la vertical Agulla del Corb. Pugem uns pocs metres fins un collet desdibuixat i tot seguit avancem de flanc fins a buscar la base de les espectaculars parets de la Roca del Corb. Aquest sector sud-oest de la Roca és molt alta i vertical, amb parets desplomades de més de 100 metres.

El camí va vorejant la roca fins arribar a la Casa del Corb. Es tracta d'un antic habitatge troglodític que aprofitava una gran balma natural. Una paret ben conservada tanca un espai de considerables dimensions. També es conserva encara la porta de fusta. A dins es poden veure les diferents estances de l'habitatge, tant els estables per als animals com la part per a les persones. Es conserva intacte el forn de pa. És un lloc realment curiós i ben conservat. Sortim fora i continuem sota la cinglera. Primer intentem seguir una petita repisa molt estreta, però veiem que just a sota hi ha un camí molt més fàcil. Seguim per aquest camí vorejant encara la base de les parets. Aviat arribem al Corral del Corb, una altra construcció molt més modesta que també aprofitava una gran balma, i que sembla destinada al bestiar. Encara seguim una estona més vorejant la roca per l'oest, fins a trobar una pista que veiem sobre el mapa que voreja tota la roca. Tornarem enrere ja que si continuéssim endavant ens perdríem una part interessant de la ruta.

Tornem enrere desfent els nostres passos. Passada la Casa del Corb ens separem una mica del camí per situar-nos sota la roca i veure una altra construcció que aprofitava l'aigua que regalimava de la roca, i l'emmagatzemava en una bassa construïda artificialment. Tornem a la pista principal i seguim cap a l'esquerra, tot vorejant per la base la imponent Agulla del Corb, on hi ha alguna via d'escalada. Aviat ens desviem uns metres a l'esquerra per arribar fins una altra construcció sota la roca, la Bauma del Corb, una balma tancada amb parets d'argila. Retrobem la pista principal i continuem endavant. Quan la pista gira cap a l'esquerra gaudim d'una completa panoràmica frontal de la Serra de Sant Honorat. Tot seguit trobem a l'esquerra el trencant que puja cap a Sant Salvador.

Prenem el caminet que puja fort sobre terreny de roca conglomerada fins a la petita ermita de Sant Salvador del Corb, de dimensions tan reduïdes que diuen és l'ermita més petita de Catalunya. L'ermita està situada en un petit morral de la serra del Corb, en un terreny aeri a la mateixa alçada gairebé que l'Agulla, però separada d'aquesta per un gran esvoranc. De l'ermita només se'n conserven i parcialment les parets laterals i l'absis. Al nord de l'esglesiola hi ha un altre morral pla a la part superior que ens permet tenir una bona perspectiva de l'altiplà de la Roca del Corb. Des d'aquí veiem que hi ha unes cadenes a la roca que ens permetran pujar-hi.

Tornem a baixar a la pista i seguim cap a l'esquerra, en lleugera baixada per vessant nord. Just abans d'un revolt de la pista ens fixem que a l'esquerra marxa un camí poc evident marcat amb una fita. Aquest camí puja fins un collet que separa pròpiament l'altiplà de la Roca del Corb dels morrals de Sant Salvador. Pugem uns metres per fort pendent sobre bona roca conglomerada fins a trobar a un petit tram de cadenes que ens permeten superar un tram força dret, i pocs metres més enllà un altre tram amb cadena ens acaba de portar al cap d'amunt de l'altiplà després d'un pas força vertical. Un cop a l'altiplà acabem d'arribar fins al petit cim, des d'on contemplem les vistes cap a la propera Serra de Sant Honorat, on ens dirigirem després. Des d'aquest privilegiat mirador sorprenen les formes tortuoses i arrodonides de Sant Honorat, amb elevades roques arrodonides i profundes canals entremig. Baixem pel mateix camí fins a retrobar la pista.

Uns metres més per la pista ens acosten fins al Coll de Mu, punt que separa les Moles del Corb de la Serra de Sant Honorat. Deixem la pista i prenem el camí cap a la dreta acostant-nos a la base de la Roca Llarga, un gran esperó conglomerat en forma de vaixell. Per sota de la cinglera que tenim a la nostra dreta hi ha unes grans balmes conegudes com La Catedral, i més enllà, cap al sud, el marcat Clot de Font Viva. Comencem el flanqueig per la roca inclinada que voreja l'esperó de la Roca Llarga per la dreta. Aquest tram és una mica aeri, amb una bona timba cap al Barranc de Rombau. En algun tram hi ha una cadena per més seguretat, tot i que en cap moment hi ha sensació de buit, i només seria útil en cas que la roca estigués molla. Anem vorejant el vessant sud de Sant Honorat, entremig de les curioses formes d'aquestes roques. Creuem lateralment l'espectacular barranc de Sant Honorat, i continuem el camí. En un punt ens despistem per alguna fita que probablement porta a alguna via d'escalada. Passem per sobre del Paller Gros, una roca amb un gran precipici al vessant oest, sobre el barranc.

Ens separem mica en mica de la zona accidentada de Sant Honorat, i entrem en un terreny mixt de roca i bosc, menys abrupte. Avancem pel camí fins la Collada de Sant Honorat, on trobem una pista. Prenem la pista a l'esquerra en forta pujada. Davant nostre ja veiem la paret del Roc de Picapoll o de la Presó, un marcat esperó molt vertical per totes bandes amb restes d'una antiga construcció al seu extrem. Es tracta d'una antiga presó natural de l'època de les guerres carlines. El cingle és tan vertical per totes bandes, que només calia protegir l'únic accés factible per evitar que els presoners s'escapessin, almenys vius.

Deixem el Roc de la Presó a la dreta, i anem pujant pel caminet que enfila fort. Arribem un punt en què hi ha una petita construcció en volta per permetre el pas fins a la part superior de l'altiplà de Sant Honorat. Sorprèn com n'és de plana la part superior i com contrasta amb les vertiginoses parets del vessant nord, amb una caiguda vertical de fins a 300 metres. Dalt l'altiplà arribem fins a les restes de l'antiga església de Sant Honorat, de la qual només queden algunes parets i el llindar de la porta, amb la data gravada a la roca: 1725. Som al punt més alt de la ruta d'avui, a 1.068 m.

Deixem l'església i continuem dalt l'altiplà fins arribar a la punta de les Roques de Sant Honorat, el punt més nord on les parets des desplomen centenars de metres avall. És un lloc realment espectacular, no apte per persones amb vertigen. Cap al nord destaca el cim del Coscollet. Més a l'est el pantà d'Oliana al fons de la vall, i més enllà la Serra de Turp. Estem a poc més de 1.000 metres, però la sensació de verticalitat és màxima. Aprofitem aquesta punta espectacular per dinar tot gaudint del paisatge en un dia esplèndid.

Fem una volta per l'altiplà de Sant Honorat, i arribem fins a la punta sud, des d'on contemplem les Moles del Corb, on hem estat ja fa unes hores. Tornem al pas que dóna accés a l'altiplà i reculem pel mateix camí per on havíem pujat fins a la Collada de Sant Honorat. Seguim la pista de dret, primer planejant i després en forta baixada fins un petit replà on hi ha una cruïlla de pistes i l'indicador que ens assenyala l'accés cap al Roc de Rombau. Seguim doncs la pista de dret fins uns metres més enllà, on trobem un indicador que ens marca al camí cap als dos miradors que hi ha a la zona, el del cim del Roc i un altre seguint la pista. Enfilem cap a l'esquerra pel camí fins assolir la carena, i després sense camí evident, mig grimpant acabem d'arribar al punt més elevat del Roc Rombau.

El Roc Rombau és la punta més elevada d'una llarga carena suau pel vessant nord i molt accidentada pel vessant sud. Som dalt d'un cim que marca una gran frontera: cap al nord muntanyes i cingleres, i cap al sud la plana del sector d'Oliana que s'estén Segre avall. Intentem seguir la carena per accedir al segon mirador, més avall, però no hi ha camí i els sotabosc és espès. Tornem pel mateix camí fins a la pista. Continuem baixant per la pista de fort pendent, pel vessant nord de la muntanya. Un bon tros avall tenim dues opcions: continuar per la pista o bé prendre un camí. Optem per aquesta segona possibilitat i baixem per un camí poc freqüentat i amb força sotabosc i esbarzers. Perdem força alçada fins retrobar de nou la pista. Uns metres més i ja veiem l'esbelta silueta de l'encinglerada església de la Mare de Déu de Castell-llebre.

En un penyasegat sobre el riu Segre, Castell-llebre és un petit recinte emmurallat, del qual resta dempeus una magnífica església literalment penjada de la cinglera, i amb un bonic campanar de planta quadrada de dos pisos. Per accedir-hi cal passar per una porta que dóna accés al recinte que havia estat un petit castell. És un lloc molt bonic, amb vistes sobre el riu Segre i el pantà d'Oliana. Baixem uns metres per tornar a la pista, i des de sota contemplem la bonica església encinglerada amb els últims rajos de sol.

Des de Castell-llebre acabem de baixar gairebé dos quilòmetres per la pista que flanqueja el vessant sud del Roc de Rombau. Passem de nou per l'Hotel Can Boix i en pocs minuts més retornem al punt d'inici totalment satisfets d'una ruta molt bonica, amb paisatges espectaculars i racons singulars. És aquesta una ruta molt variada, amb constants punt d'interès que la fan molt distreta paisatgísticament i culturalment. Del tot recomanable!

Perfil

Mapa i track GPS

! Track amb algun tram incorrecte.

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de Moles del Corb, Serra de Sant Honorat i Roc de Rombau 18-02-2012



Comentaris

Aquest cap de setmana he refet aquesta excursió seguint la ressenya. I tant que és molt recomenable per la varietat paisatgista, la solitut i la riquesa de punts d\\\'interés. Ara si, atenció a la calor, que pot ser important.

Sortim fora i continuem sota la cinglera. Primer intentem seguir una petita repisa molt estreta, però veiem que just a sota hi ha un camí molt més fàcil i marcat, seguim per aquest camí vorejant encara la base de les parets, aviat arribem al Corral del Corb, una altra construcció molt més modesta que també aprofitava una gran balma, i que sembla destinada al bestiar.
LEO ESTE ARTICULO EN UN BLOG Y DESPUES EN SU BLOG LEO LO MISMO, HAY GENTE QUE ES MUY POCO CREATIVA CON SUS ARTICULOS.

http://xarli-natura100.blogspot.com.es/2012/04/aquest-dissabte-24-03-12-...

Si miras las fechas de publicación, quizás te des cuenta de que este comentario esta fuera de lugar; lo deberías haber puesto en el otro blog al que haces referencia.

Hola,

Vam fer aquesta ruta ahir (canviant només el final, que a Castell-llebre hi vam estar no fa gaire i vam passar per Font Viva), és un lloc on feia temps que tenia ganes d\'anar, i veient aquest article encara més, és un lloc genial. L\'he pensat a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3710543

Gràcies!

Afegeix un nou comentari