Caminades

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.)

La tardor és potser la millor estació per visitar els boscos obacs del Catllaràs. Avui sortim de Malanyeu i ens enfilem cap al Griell de Cal Pigot, on a través d'un pas equipat amb escales accedim a un forat a la roca damunt mateix de la cascada. Ens enfilem a la carena fins a la Foradada, una escletxa a la cinglera que ofereix unes vistes magnífiques. Seguim pujant cap al damunt dels cingles de la To, i seguim amunt fins el Cap dels Emprius i el Portell del Porc, un collet previ al cim de la jornada, on tornem a tenir grans vistes cap als cingles de Vallcebre, el Pedraforca i el Cadí. Carenegem uns minuts i prenem un caminet que baixa per una bonica fageda fins al Grapissot, on hi ha un pas equipat amb un cable. Seguim un bonic camí boscós cap al sud i descendim cap al torrent de Malanyeu. Avancem sobre un terra entapissat de fullaraca a la fageda de la font de les Travesses, ja ben a prop dels plans que envolten el poble.

Serrat de les Estelles (1.947 m.)

Fem una caminada matinal fàcil per les cingleres que s'aixequen sobre Berga i que marquen la transició entre la plana central i el Prepirineu. Comencem al santuari de Corbera, marxem per la pista cap al coll de l'Oreller i seguim fins el pla de l'Estany, on neix un camí a l'entrada de la canal del Tonedor, i que continua amunt fent una llarga diagonal fins al serrat de les Arades. Un cop dalt de la carena tombem cap a ponent i anem seguint pel fil tot gaudint d'extenses vistes cap a l'Estany, la Figuerassa i tota la plana central. Arribem al punt més alt i seguim planejant cap al coll de Tagast, on girem a l'esquerra i comencem la baixada pel camí del pla de la Cresta que ens tornarà al punt inicial.

Świnica (2.301 m.)

Des de la localitat turística de Zakopane, al vessant polonès del Tatres, prenem el telefèric que s'enfila ràpidament al Kasprowy Wierch. Des d'aquí un caminet ben fresat i en molts trams empedrat va seguint la carena cap a l'est fins al coll sota la piràmide del cim. S'acaba el camí suau i comença una pujada molt dura, amb diversos trams aeris equipats amb cadenes. El tram superior és el més dret, i cal fer diversos passos de grimpada sobre blocs de granit per assolir el cim, que ens ofereix una àmplia visió cap als dos vessants del massís. Baixem pel mateix camí seguint la carena que separa Eslovàquia i Polònia, acompanyats per les boires que pugem pel vessant nord.

Dolina Kościeliska

Des de la turística estació d'hivern de Zakopane, a Polònia, ens desplacem fins a la vall de Kościeliska, on farem una excursió pel concorregut camí que remunta el riu fins al refugi Hali Ornak. És un dia de temps insegur i triem aquesta ruta fàcil i molt concorreguda per dins de la vall. Anem seguint sempre el camí ample al peu del riu, i ens en desviem per accedir a la cova Jaskinia Mroźna, d'uns 700 metres de longitud, il·luminada i adaptada per la visita turística. El recorregut és linial, i sortim a l'altre cantó on unes llargues escales ens tornem a la vall. Més endavant ens desviem a la banda contrària per pujar fins a la cova Jaskinia Raptawicka, a la qual s'accedeix grimpant per un tram equipat amb cadenes, i entrant amb unes escales metàl·liques. Aquesta cova és natural, i cal portar frontal. Tornem a la vall i acabem de pujar fins al refugi Hali Ornak, on comença una forta tempesta de pluja, llamps i trons que ens acompanyarà fins al punt d'inici, on arribem ben xops.

Cresta de Roháče

Els Tatres Occidentals tenen un aspecte menys alpí que els Alts Tatres, però ofereixen alguns recorreguts espectaculars i aeris. Des de la part superior del poble de Žiar caminem el primer dia fins al refugi Žiarska chata, on dormirem. De bon matí seguim remuntant la vall de Žiarska fins al coll del mateix nom. Girem a l'esquerra i pugem fort fins el primer cim, el Plačlivé (2.125 m.) A partir d'aquí comença una llarga i panoràmica cresta d'uns 5 km. amb trams on podem caminar còmodament, altres on haurem de fer grimpades exposades, i diversos trams equipats amb cadenes. El primer tram és més fàcil fins al coll Smutné sedlo, i llavors es torna més escarpat i aeri prop dels pics Tri kopy i Hrubá kopa. Seguim sempre la línia de cresta, amb vistes extenses cap a les valls del voltant, tant d'Eslovàquia com de Polònia. Arribem al sostre de la ruta, el pic Baníkov (2.178 m.) i encara continuem crestejant cap al pic Príslop. Baixem al coll de Jalovské, on abandonem la carena i emprenem el descens fins al refugi.

Rysy (2.503 m.)

Tot i ser el pic més alt de Polònia, i un dels destacats de tot el massís dels Tatres, es puja habitualment des del vessant eslovac. Sortim des de la petita estació de tren de Popradské Pleso i pugem per una pista fins al refugi del mateix nom, on fem una pausa per esmorzar. El camí marxa cap al nord per una zona de bosc, i més endavant en un caos de blocs ja en un entorn d'alta muntanya. Passem a la vora d'uns estanys i de seguida trobem un pas horitzontal però aeri equipat amb esglaons i cadenes. Fem cua ja que hi ha molta gent, i seguim pujant fort fins al refugi Rysim, a 2.250 m. Una diagonal ascendent ens enfila fins al coll Váha, sota l'espectacular pic de Vysoká, on girem a la dreta per enfilar l'últim tram, dret i pedregós fins al cim nord-occidental, el més alt de Polònia amb 2.499 m., ple a vessar d'excursionistes. A pocs metres hi ha el punt més alt, des d'on tenim unes vistes espectaculars dels cims escarpats de sector central dels Tatres.

Valls de Veľká Studená i Velická

Fem una ruta al vessant sud del massís del Tatres que ens porta a recórrer dues valls molt interessants, la Veľká Studená de pujada i la de Velická de baixada. Comencem a caminar a Hrebienok, on hi arribem amb el telefèric. Entrem de seguida a la vall i pugem per un camí ombrívol i empedrat que va resseguint la vall. Al cap de poc passem el refugi de Reinerova, i després de 2 hores de caminar assolim el bonic refugi de Zbojnícka, on fem una primera pausa. Seguim remuntant la vall ja en un entorn pedregós i d'alta muntanya, i mig grimpant enfilem el coll de Prielom. Tot seguit baixem per un tram molt dret equipat amb esglaons i cadenes, i després per unes escales de fusta anem pujant fins al coll de Polsky hreben, a 2.200 m. sota cims molt escarpats. Comencem el descens per la vall de Velická amb un tram equipat, i després anem defent còmodament la vall envoltats de crestes per les dues bandes. Baixem fins a l'hotel refugi de Sliezsky, i seguim baixant per un camí llarg i un pèl monòton fins a l'estació de tren de Tatranská Polianka.

Zelené pleso i Vel’ká Svišt’ovka (2.038 m.)

Remuntarem la vall de Biela Voda des de la cruïlla de la carretera per un camí còmode que ressegueix el rierol i avança fins a l'estany Zelené, tancat en un bonic circ entre muntanyes escarpades. És un camí còmode i ben indicat que avança cap al nord i més endavant gira cap a ponent alhora que comença a pujar més fort. Fem parada i fonda al refugi i tot seguit iniciem una pujada molt forta i pedregosa fins un petit cim arrodonit i poc destacat, però que és un mirador de primer ordre. De camí creuem un tram molt dret equipat amb cadenes. Passat el cim planegem pel camí Tatranská Magistrála durant una bona estona fins a l'estany Skalnaté, on comença a ploure i agafem un telefèric que ens baixarà fins a la vall, concretament al poble de Tatranská Lomnica.

Slavkovský štít (2.452 m.)

Iniciem uns dies de descoberta a les muntanyes del Tatres enfilant-nos fins un cim panoràmic del vessant sud del massís. Al poble d'Stary Smokovec prenem un tren cremallera fins al nucli de Hrebienok, on comencem a caminar. Planegem uns minuts seguint el camí Tatranská Magistrála i aviat el deixem per prendre el camí de color blau que s'enfila pel vessant sud de la muntanya. Arribem a un mirador natural sobre la vall Velká Studena, i seguim pujant per un camí arranjat amb blocs de granit en l'època soviètica. Pugem fort una bona estona seguint l'ampla carena, amb vistes cap als cims escarpats i les fondes valls de la zona. La pujada és llarga i constant, i sempre seguint la carena assolim el cim, coronat per una creu. Vistes cap al sud de la plana d'Eslovàquia, i cap al nord d'alguns dels pics més destacats del Tatres. Tornarem a baixar pel mateix camí.

Ruta de les ermites de Tella

El petit llogarret de Tella es troba encimbellat dalt d'un penyal de roca entremig del massís del Mont Perdut i la vall del riu Cinca. Antigament s'havia associat el lloc amb pràctiques de bruixeria, i per això tot i la seva escassa dimensió té 3 esglésies situades a poca distància. Una breu caminada ens permet connectar els petits temples, d'origen romànic. Les ermites estan situades a la punta dels penya-segats, i des d'allí tindrem bones perspectives del Mont Perdut, les gorges d'Escuaín, la vall del Cinca i la Peña Montañesa. Una passejada curta però molt agradable i paisatgísticament preciosa.

Pàgines

Subscriure a Caminades