Foradada de Pi en BTT (curta)

Ens endinsem a la vall d'Ingla pedalant suaument per la pista còmoda que surt des de Bellver de Cerdanya. Al fons de la vall prenem la pista secundària a la dreta i pugem més fort cap al coll Baixer i més endavant el pla de les Carboneres. Aquí deixem la pista i prenem un camí estret que és força ciclable, però que ens obligarà a posar el peu a terra en alguns punts. Pugem una mica més pel serrat de l'Artic, i seguim corriolejant fins un mirador natural des del qual es pot contemplar la Roca Foradada, i al fons els primers cims del Cadí. El camí continua cap a sota la Foradada, on es pot pujar en 5 minuts, i tot seguit baixa fins a trobar la pista. Com que tenim poc temps baixem per la bonica pista que desfà la congosta vall de Pi.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Bellver de Cerdanya (Cerdanya)
  • Distància: 24,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 680 metres
  • Temps: 02:45 hores
  • Dificultat: IBP=46
  • Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram de camí on posem el peu a terra
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Bellver de Cerdanya 00:00 00:00 0
Pla de l'Ingla 00:45 00:45 5,7
Pla de les Carboneres 00:40 01:25 11,0
Roca Foradada 00:40 02:05 13,5
Àrea recreativa de l'Agre 00:20 02:25 17,1
Pi 00:15 02:40 21,1
Bellver de Cerdanya 00:05 02:45 24,2

Crònica

Agafem les bicicletes amb la idea de fer una volta curta per la vall d'Ingla fins a la Roca Foradada, un curiós arc natural de roca situat a la part alta de la vall, gairebé sota les parets de la serra de la Moixa. Sortim amb la Sílvia de Bellver de Cerdanya quan el sol ja comença a escalfar la vall. El dia s'ha llevat fresc, i el dia anterior fins i tot les primeres neus han emblanquinat els cims més elevats de la Cerdanya. Planegem fins a Talló i passem sota l'església de Santa Maria, batejada justament com la catedral romànica de la Cerdanya. Poc més endavant s'acaba l'asfalt i seguim per la pista, sempre en direcció sud. Passem també al costat de Sant Serni de Coborriu, una petita església romànica. La pista mica en mica comença a pujar suaument i s'encamina cap a la vall d'Ingla que veiem just davant.

La pista avança paral·lela al riu que solca la vall, la qual mica en mica es va tancant. Anem abandonant la gran plana ceretana i ens endinsem en una vall tancada en un entorn més muntanyós. Deixem a la dreta la font del Capellà i creuem el Grau de l'Ingla, un pas de la pista en què la vall s'estreny molt fins a passar entremig de roques a banda i banda. Pocs metres més endavant trobem l'àrea recreativa del Pla d'Ingla, amb una font, taules i bancs. Pugem uns metres més fins on la vall es tanca definitivament i arribem a una fondalada. Aquí la pista es bifurca. La principal gira a l'esquerra i comença a pujar cap al refugi de Cortals i la zona del Moixeró. Nosaltres però prenem una pista secundària que marxa de dret una cinquantena de metres, tot seguit creua per un pont el riu d'Ingla, i gira fort a la dreta. Comencem a pujar fort.

S'acaba la comoditat de la pista que avançava pel fons de la vall, sempre amb pendent suau, i ara pugem més decidits pel vessant esquerre (oest) de la vall. La pista traça diversos zig-zags per guanyar alçada en un vessant força dret. Passem al costat de la masia de Cal Serra, on hi pastura el bestiar. Després d'un parell de revolts més enfilem una pujada més continuada fins al coll Baixer (1.553 m.) La pista gira a l'esquerra i planeja uns metres fins a creuar el torrent de l'Artic. Tornem a girar i amb una suau pujada arribem al pla de les Carboneres, on abandonarem la pista. Fem una brevíssima pausa per inspeccionar si creix algun bolet en els bonics planells envoltats de bosc. Res de res. Aquí cal parar atenció, ja que hem de fer un gir de 180º i buscar l'entrada d'un camí estret en pujada.

El camí surt a l'esquerra des de l'entrada del pla de les Carboneres i comença a pujar entremig d'un bosc de pi. El corriol és força ciclable, però en alguns punts surten algunes arrels o alguns rocs, que si no som molt hàbils ens faran posar el peu a terra. En tot cas és fàcil i agradable, i puja moderadament, escassament 100 metres, des dels gairebé 1.600 del pla de les Carboneres fins als 1.700 del serrat de l'Artic. El caminet enfila per sota la carena del serrat de l'Artic, i arriba fins als plans de la Creu del Barret, punt més alt que assolirem avui. Passat aquesta petita esplanada herbada baixem pel camí suaument, i tot seguit pugem una mica més per un camí deliciós entremig d'un bosc humit. Avancem uns minuts gaudint d'un corriol molt ciclable, i arribem a un mirador natural on el bosc s'esclareix momentàniament i ens permet contemplar la Roca Foradada, i més amunt la punta del Puigterrers, a tocar del coll de Tancalaporta, punt d'unió entre el Moixeró i el Cadí.

Seguim corriolejant i passem per sota de la Roca Foradada, però no hi acabem de pujar, ja que cal desviar-se del camí i acabar-hi de pujar a peu en menys de 5 minuts. No hi pugem perquè hi havíem estat fa poc, però val la pena enfilar-s'hi i contemplar aquest curiós i estètic fenomen geològic. El camí baixa fins al fons del torrent, on trobem una pista. La idea inicial era pujar cap al refugi dels Gónecs i emprendre el descens per un corriol que avança alçat sobre la vall. Però tenim poc temps, i per tant decidim accelerar i baixar per la pista. Així doncs prenem la pista en baixada. És una pista secundària, tallada al trànsit, que passa per una zona molt bonica, ja que creua una bonica avetosa. Més avall passem al costat de l'àrea recreativa de l'Agre, amb font, taules i bancs i fins i tot un petit refugi. Fins aquí la pista és oberta al trànsit. Precisament el dia que vam visitar la Foradada fa un temps, la pista estava trencada i impracticable a causa d'uns aiguats. Ara està en bones condicions.

Seguim baixant ràpid per una pista còmoda i ombrívola, ja que la vall de Pi és estreta i tancada. Passada la zona de l'Agre la vall es va obrint i trobem algunes zones de pastura més amples. Seguim baixant cap al nord i la vall entra en una nova zona congosta, l'Estret del Riu, i tot seguit passem per la Pedrera de Pi, actualment tancada. Seguim baixant al peu del riu de Pi i entrem a la població del mateix nom. La creuem tot passant per sota la seva bonica església. Prenem el vial principal que amb una llarga recta d'asfalt creua el Pla de Pi i entra a Bellver de Cerdanya. Tanquem així una ruta molt agradable de poc més de 24 quilòmetres i un desnivell molt assequible que ens ha portat fins una de les curiositats geològiques més boniques de la Cerdanya.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari