Roca Foradada de Pi

Arribem amb cotxe fins a la Pedrera de Pi, on la pista es fa instransitable i comencem a caminar al peu del torrent. Pugem per l'antiga pista arrasada pels aiguats fins a l'àrea recreativa de l'Agre, i encara seguim una bona estona per la mateixa pista que creua una bonica avetosa. Davant nostre ja s'endevina la gran roca amb un notable forat que la travessa. Ens dirigim a la seva base i la voltem per enfilar-nos-hi pel vessant sud. Un cop a dalt contemplem aquest magnífic arc natural de roca d'uns 20 metres d'alçada per uns 8 d'amplada. Cruem l'arc i baixem pel vessant nord, iniciant el retorn per un camí que planeja i fins i tot puja suaument cap al serrat de l'Artic. Anem resseguint la carena i baixem al poblet de Nèfol, on prenem un sender ombrívol que ens porta al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pedrera de Pi Pi, Bellver de Cerdanya (Cerdanya)
  • Distància: 13,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 585 metres
  • Temps: 4:40 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Moixeró Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pedrera de Pi 00:00 00:00 0
Àrea recreativa de l'Agre 01:00 01:00 2,4
Roca Foradada 01:05 02:05 5,8
Pausa 00:30 02:35
La Creu del Barret 00:40 03:15 8,2
Nèfol 01:00 04:15 11,5
Inici 00:25 04:40 13,0

Crònica

Avui fem una fàcil ruta matinal fins a trobar una curiositat geològica situada al vessant nord del Moixeró. Es tracta d'un gran pont natural de roca fruit de l'erosió treballada durant mil·lenis. Dins del Parc Natural Cadí-Moixeró hi ha altres arcs o ponts de roca, com l'espectacular pont de l'Afrau de Cortalets. Geogràficament els dos arcs de roca estan situats molt a prop l'un de l'altre, però cadascun en un vessant diferent de la serra. Avui ens mourem pel vessant nord, ideal per un dia d'estiu càlid com el d'avui. La ruta és frescal, ja que la vall de Pi és enclotada i obaga. A més la potent vegetació del sector, sobretot la zona dels avets, ens proporcionarà una agradable ombra que ens acompanyarà gairebé tot el matí.

Sortim amb la Sílvia i ens dirigim cap al nucli de Pi, un agregat de Bellver de Cerdanya. Al final del poble surt una pista que marxa cap al sud en direcció a les muntanyes del Moixeró. La vall que forma el riu Pi de seguida es va tancant i es fa estreta i enclotada. La pista és apta per la circulació de vehicles, i avancem un parell de quilòmetres fins la Pedrera de Pi, just al punt en què el riu encara s'estreny més. A partir d'aquí la pista està tallada a causa dels aiguats de fa uns anys que van arrasar-la totalment. Aparquem i comencem a caminar per la pista. A partir d'aquest punt la vall és estreta i tancada, i avancem a l'ombra al peu mateix del rierol. El rierol porta aigua de forma intermitent, i en algunes bassetes podem observar els bonics i delicats tritons pirinencs.

Avancem per la pista, la qual es manté dempeus en alguns trams, i en d'altres està totalment arrasada. Un tros amunt trobem un pont de fusta que creua el rierol i ens porta a un caminet a l'altre cantó que retalla un tram de la pista. Al cap d'una hora de sortir arribem a l'àrea recreativa de l'Agre, on hi ha una barraca habilitada com a refugi lliure, i una esplanada amb taules i bancades. Passada l'àrea recreativa la pista continua, fa un marcat revolt i s'enfila més fort. Entrem en una espectacular avetosa, on podrem contemplar alguns exemplars d'avet de 20 o 30 metres d'alçada. És una zona molt bonica que gaudim caminant còmodament. Poc més amunt ja veiem davant nostre una gran roca que s'aixeca entre la vegetació, i sí, té un gran forat que la creua.

Seguim per la pista fins a sota mateix del turó de roca, però encara seguim uns minuts més per la pista vorejant la mola rocosa per sota. Uns minuts més amunt la pista fa un sobtat revolt a la dreta, ja darrere de la gran roca. Just aquí abandonem la pista i girem a l'esquerra on trobem un caminet evident marcat amb una fita. El camí es comença a enfilar en direcció cap a la roca. Anem pujant en direcció contrària d'on veníem, ja que hem fet un gir de 180º. El caminet torna a voltar la roca per sota fins a trobar un caminoi secundari molt dret que s'hi enfila. Però com que nosaltres volem pujar per un cantó i baixar per l'altre, quan trobem una mena de canaleta que es veu que baixa clarament del forat, deixem el caminet i ens enfilem molt fort marges a través. En pocs minuts ens situem sota l'arc de roca.

Som dins del forat de la Roca Foradada de Pi. Es tracta d'un arc natural de roca de considerables dimensions, aproximadament una vintena de metres d'alçada per 7 o 8 d'ample. Malauradament la vegetació ufanosa de la zona impedeix contemplar amb certa perspectiva un fenomen natural tan bonic i curiós. Però des de sota podem gaudir d'aquest interessant arc generat per les forces erosives de l'aigua i en vent durant segles i segles. La roca calcària és especialment permeable als elements, sobretot la disolució per l'aigua. És un lloc ben curiós i conegut a la Cerdanya, i el camí per arribar-hi també és molt agradable.

Després d'una estona de descans sota l'arc, baixem pel vessant nord, per un camí evident marcat amb fites. Uns metres més avall aquest sender que baixa des del pont s'incorpora a un camí més fresat. El seguim cap a la dreta i anem planejant, amb alguna pujada suau cap al serrat de l'Artic, sempre en direcció nord. El camí és ben fresat i agradable, dins d'un bosc principalment de pins. Algun sortint de la serra permet contemplar, mirant enrere, la gran roca amb el forat al mig, i al darrere el Moixeró més o menys a l'alçada del Puig Terrers. Anem avançant pel camí i creuem els colls de la Creu del Barret i el del Jovell, on trobem un ramat de cavalls molt manyacs. Abans d'arribar al cap del serrat de l'Artic el camí gira a la dreta i baixa fort per un vell ròssec. Baixem fort durant uns minuts fins arribar al camp de les Bruixes, als afores de Nèfol.

Arribem al poblet de Nèfol, un petit nucli encimbellat dalt d'un turó amb bones vistes de la plana ceretana. El nucli té poques cases, però molt boniques i ben arreglades. Just quan trobem la carretera asfaltada que porta al nucli fem un gir sobtat de 180º a l'esquerra on trobem un camí que comença a baixar per dins d'un bosc espès. Baixem gairebé per dins d'un túnel d'arbres, i desemboquem de nou a la pista on havíem començat, pocs metres per sota, just a l'alçada de la font dels Cavallers. En menys de 5 minuts arribem al cotxe i tanquem així una ruta circular fàcil, curta i agradable. Una volta per un entorn boscós obac i agradable, amb una espessa fageda i un fenomen geològic curiós i poc habitual, un fantàsstic arc natural de roca.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari