Pirineus dels Països Catalans

Roc de la Guàrdia

Al nord de la Seu d'Urgell, entre les ribes de la Valira i del riu de Castellbò s'aixeca una línia muntayosa fins als 1.800 metres aproximadament i que ja connecta amb el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ens endinsem en aquest ampli espai orientat a sud sortint des del petit poble d'Aravell. Pujarem durant molta estona per pistes en bon estat passant per la Torre de Sant Climenç i el poble abandonat de Sendes. A partir d'aquí la pista empitjora i el pendent augmenta fins assolir el coll de Burbre, bon mirador de la vall del Segre. Carenem una bona estona per una pista entre arbres cap a l'est, i comencem a baixar fort sota el Roc de la Guàrdia, també per bones pistes, fins a tancar el cercle a Bellestar i Aravell. Una ruta rodadora amb una llarga pujada, un tram planer a la carena i una llarga i ràpida baixada amb vistes cap al Cadí i la vall del Segre.

Ras de Conques

Al peu de l'església de Sant Romà de Civís, a 1.500 metres d'alçada comencem a pedalar i afrontem una primera pujada cap al coll d'Ares. Baixem tot seguit per una vall oberta i plàcida amb vistes cap al pic de Salòria. En un entorn d'alta muntanya passem pels nuclis de bordes de Cortvassill, de Civís i de Jussà. Baixem al riu de Santa Magdalena i planegem fins prop de l'ermita, on comença una dura pujada envoltats de grans avets fins al sostre de la ruta, la Creu del Ras de Conques. Baixem cap al refugi proper i fem una pausa. Continuem el descens per una pista ràpida entre prats, i més endavant amb precioses vistes sobre la vall de Civís i el Cadí al fons. Baixem a Ars i prenem un corriol força ciclable, aeri i deliciós que ens porta al poble abandonat de Ministrells. Arribem a la carretera i només cal una última pujada forta per asfalt fins a Civís.

Bell-lloc i l'Argila (1.704 m.)

Pugem amb bicicleta fins el turó situat sobre el poble de Dorres que, com el seu nom intueix, és un esplèndid mirador de tota la Cerdanya. Sortim de la Guingueta d'Ix i marxem al peu del Segre per un caminet de ribera molt bonic. Passat Oncés un corriol fàcil i planer ens porta fins a Llívia, on combinant pistes i camins ens enfilem a Vilanova de les Escaldes. Comença tot seguit un tram llarg de pujada per pista amb uns primers talls força durs. La pista fa un tirabuixó i ens enfila fins a la bonica església de Bell-lloc, un indret molt panoràmic. Acabem de pujar fins al cim de l'Argila on comença un preciós descens per corriol força ciclable fins a Brangolí. Visitem el dòlmen i per pista d'asfalt cap a Bena, on comença un altre divertit corriol en descens cap a Enveig. Ja només queda tornar planejant fins al punt d'inici passant per Puigcerdà.

Torre de Vetera

Comencem a pedalar a Arles, a la riba del riu Tec, i enfilem una llarga pujada per pista fins al nucli abandonat de Formentera, on hi havia una antiga estació minera. Sempre remuntant per la falda del Canigó, que presideix en tot moment, planegem pel traçat d'un antic carrilet miner, i pugem uns metres més fins l'antiga torre de vigilància al límit entre el Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Situats a 1.400 metres gaudim d'una pista plana i panoràmica sobre la vall del Tec, la plana del Rosselló i el Canigó damunt nostre. Al coll de la Descarga iniciem un descens fort per la pista asfaltada, i més endavant enllacem amb el GR que segueix una carena directa fins al poble, però en la majoria del seu recorregut no és ciclable, i toca empènyer la bicicleta molta estona. Ruta panoràmica i amb pinzellades històriques.

Les Salines (1.451 m.)

Des del poble més petit i més alt de l'Empordà, la Vajol, comencem a pedalar seguint els camins de l'exili fins al coll de Lli, per on el president Companys i altres polítics van creuar cap a França. Avancem per una pista pedregosa i incòmoda que marxa cap a l'est amb alguns pujadors forts. Arribem al bonic indret de la Mare de Déu de les Salines, amb santuari, refugi i fonda. Seguim pujant per pendents molt durs fins al Moixer, on hi ha les antenes. Caminant uns minuts assolim el sostre de la serra, el Roc del Comptador. Grans vistes cap al Canigó, i les planes empordanesa (cap al sud) i rossellonesa (cap al nord). Baixada llarga per pista fins al Maçanet de Cabrenys, i últims quilòmetres de nou pujant fort fins al punt d'inici.

De Civís als colls d'Ares i Laquell

Ens situem al petit poble de Civís, al nord de l'Alt Urgell, termenejant amb Andorra, i fem una caminada suau en un dia de descans actiu. Comencem a la plaça de l'església romànica de Sant Romà, i sortim per la carretera d'accés al poble. Passada la font prenem un caminet a la dreta entremig dels prats que baixa fins a creuar el riu. Prenem un antic caminet ben traçat i amb senyals de pintura groga que puja cap a la borda del Fuster, i segueix amunt traçant una línia recta cap a l'oest fins al coll d'Ares. Contemplem les boniques vistes i seguim pujant ara cap al nord fins al coll de Laquell, a 2.162 metres. Tornem pel mateix camí en una llarga i suau baixada.

Salòria (2.789 m.)

Amb unes condicions semi-hivernals amb neu als vessants nord, i encara sec als sud, iniciem l'aproximació al sostre de l'Alt Urgell des de la Borda de la Plana, poc més amunt del bonic poblet d'Os de Civís. Seguim uns minuts la pista, i tot seguit anem pujant per un camí amb trams glaçats que solca la vall fins al panoràmic coll de Conflent. Val la pena visitar un antic búnquer ben restaurat al mateix coll. Just al canvi d'aigües comencem a pujar per un pendent obert i molt fort que s'enfila a la carena sud-est. Més amunt la carena es defineix i traça una bonica línia directa al cim. Anem pujant pel fil amb neu a la banda dreta, i herba seca a l'esquerra. Grans panoràmiques tant pujant com un cop al cim d'aquesta bonica piràmide, sobretot cap al sector del Pallars Sobirà i Andorra. Baixem pel mateix camí amb compte per la neu i el glaç.

Orri del Corbill

Sortim del bonic poblet de Bena, a l'Alta Cerdanya, i anem pujant per un vessant suau i obert a l'extrem occidental del massís del Carlit. Aviat passem pel refugi lliure del Solà del Cavaller, on ens encarem cap al nord-oest i seguim pujant per un camí còmode fins als altiplans de l'Orri del Corbill. Ens aturem a contemplar la bonica cabana, molt antiga, de forma circular i construïda amb lloses de pedra, fins i tot la teulada. Des d'aquí tenim una bonica perspectiva del tram superior de la Cerdanya i el massís del Puigmal ben nevat a l'altra banda de la vall. Creuem els plans i baixem sense camí pel vessant occidental, seguint més o menys el curs d'un rierol, i tanquem aquesta curta passajada a les pastures de la part baixa, prop del poble.

Roc Roig i pla de la Feixa

Al costat de la capital de la Cerdanya comencem a pedalar de pla cap a Sant Martí d'Aravó i Saneja, on ja comencem a pujar, primer suaument cap a Guils, i a partir d'aquí més fort per la pista vella de Fontanera. La pujada és agradable per un bosc obac, però amb alguns pujadors forts fins a l'estació d'esquí de fons. A partir d'aquí seguim per la pista principal cap a l'oest fins al refugi de la Feixa, al costat d'uns immensos prats plens de bestiar pasturant. Encara es pot pujar una mica més fins a revoltar el Roc Roig, i ens hi enfilem pel darrere pedalant fort per prats inclinats. El descens comença creuant els llargs plans de la Feixa, i al fons dels prats seguint el GR per un camí preciós amb vistes cap a la Cerdanya. Arribem de nou vora els plans de Fontanera i prenem primer una pista i després un caminet divertit que baixa per la carena de la serra de la Mata de l'Ós. Amb extraordinàries vistes acabem baixant al poblet de Niula, on prenem uns metres d'asfalt i tot seguit un antic camí molt bonic i ciclable fins la raconada de Coforn. Aquí comença un nou corriol que baixa per sobre del torrent directe fins a Ger, ciclable, ràpid i divertit. Des de Ger per pista cap a Bolvir, i pel Remei tornem planejant al punt d'inici.

Mata Negra

Des del pla de la Cerdanya avancem paral·lels al Segre fins a Llívia, on voltem el castell i prenem una pista que s'enfila al peu del riu de Targasona. La pista puja fort fins als afores de la població, i gira a l'esquerra per asfalt fins la central solar Thémis. Aquí seguim per una pista tancada al trànsit que entra a la vall d'Angostrina a mitja alçada, i la sobrevola planejant al costat d'una gran tuberia que alimenta una central hidroelèctica. La pista acaba a la cabana del Prat de Carrera, on hi ha la captació d'aigua. Un caminet poc ciclable baixa uns metres fins a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Tornem a pujar per una pista precària una bona estona per la falda dels pics de Collroig fins al final, la Mata Negra, on hi ha un petit refugi lliure. Tornem a baixar per la pista fins a l'últim revolt, on baixem per un camí trial·ler i després una pista cap a Vilanova de les Escaldes. Acabem per asfalt fins a Ur i tot seguit Puigcerdà pel nucli de Rigolisa.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans