Pirineus dels Països Catalans

Serra de Gurp

Enviat per Marc el Diumenge, 14/04/2024 - 10:00

Al remot llogarret de Gurp, als confins del Pallars Jussà, comencem una ruta curta però molt intensa paisatgísticament, cultural i esportiva. Passat el poble prenem una pista secundària que desemboca en un corriol amb algun tram difícil que ens porta fins al bonic poble de Santa Engràcia. El nucli està bastit al cap d'amunt d'un penya-segat ben vertical. Passat el poble prenem una pista que puja fort durant molta estona per la serra de Santa Engràcia. Un cop a la carena, al límit de la Terreta, avancem per fil de la serra de Castellet, molt panoràmica cap als dos cantons. La pista és precària i solitària, però les vistes són precioses, i amb constants puja-baixa enllaça amb la serra de Gurp. En un punt baixem per un corriol fins al barranc que dona accés al camí de la cinglera, on passem per un tram molt aeri i espectacular al costat dels antics corrals de Gurp.

Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Enviat per Marc el Dissabte, 13/04/2024 - 10:30

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

Volta al pic d'Estable

Enviat per Marc el Dijous, 28/03/2024 - 12:15

Per damunt del petit nucli de Lo Caunilh hi trobem l'àrea recreativa del coll del Frayche, enmig d'uns prats alpins. Comencem a pedalar pujant per una pista que traça una diagonal fins a les Artigues d'en Malo. Tombem cap al nord fins a la Roca Roja, al límit de la cinglera. Seguim la pista per dins del bosc, i en prenem una de secundària amb trams poc ciclables. Arribem al Prat d'Estable, un balcó suspès sobre la vall del riu Bolzana que ens ofereix unes llargues vistes. Iniciem el descens per un corriol que es va complicant, i que acabem fent a peu fins a retrobar la pista que ens torna al punt d'inici.

Bony de la Caubera (2.051 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 17/02/2024 - 12:30

Situats al santuari de la Mare de Déu de Canòlic comencem a pujar intercalant trams de camí i trams de pista asfaltada en direcció al pla de les Toves i tot seguit al coll de la Gallina, ben conegut pels amants del ciclisme. Des d'aquí prenem un caminet obac que avança cap al nord per sota de la carena fins que l'assoleix en un prat. Aquí trobem una petita pista que puja de Civís i que, canviant de direcció, ens permet arribar a aquest petit cim coronat per unes grans antenes. Bones vistes cap al sector d'Andorra, però també cap a la banda de Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Baixem pel mateix camí, tot i que a la collada de Canòlic retallem pel camí sense tornar al coll de la Gallina.

Serra de Milany

Enviat per Marc el Dissabte, 11/11/2023 - 10:30

La tardor és un espectacle de colors per les fagedes del vessant nord de Vallfogona de Ripollès. Sortim des de la població i prenem la pista que marxa cap al sud i que va remuntant el vessant obac de la serra. La pujada és molt intensa a prop de les Artigues, i continua exigent fins a la carena, on acabem de pujar a peu fins al Castell de Milany, des d'on hi ha una extraordinària panoràmica. Baixem cap al vessant oposat i ens aturem al mirador natural del Morro del Quer. Seguim baixant cap al Pla de Marenyol, i encara més fins al torrent de Milany, on ben a prop hi trobem la immensa balma troglodítica del Teixidor. Planegem cap a Llaés, i tornem a pujar per terreny obac i fagedes acolorides cap al coll de Piella, on comença la llarga baixada fresca i ombrívola, passant primer per la casa del mateix nom, i continuant avall fins a la ribera de Vallfogona.

Bosc de Virós

Enviat per Marc el Dissabte, 14/10/2023 - 10:45

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 13/10/2023 - 12:25

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Serra de Nabiners

Enviat per Marc el Dijous, 12/10/2023 - 11:10

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.

Volta a la serra de Gia

Enviat per Marc el Diumenge, 10/09/2023 - 10:00

Al petit poblet de Gia, enfilat damunt de la vall del riu Éssera, comencem una bona pedalada que ens portarà a fer la volta completa a la serra del mateix nom. Des del poble ja es comença amb una forta pujada que més endavant es suavitza, tot recorrent la cara est. Més endavant el pendent es torna a incrementar amb diversos revolts que ens enfilen al port de Saúnc, on obrim la visió cap al vistós massís de Cotiella. Planegem uns metres fins al refugi del Cerro Marradetas, al vessant nord de la serra, lloc on comencem a baixar cap al vessant oest i ens endinsem al sector obac a través d'una espessa avetosa. Tornem a pujar una mica fins al Collado de la Cruz, i seguim una pista més precària sota les parets occidentals del petit massís calcari. Planegem una bona estona per una pista solitària i acabem voltejant el vessant sud abans de tornar al poble.

Vall de Castanesa

Enviat per Marc el Dissabte, 09/09/2023 - 09:55

Sortim pedalant del petit poble de Fontjanina, un parell de quilòmetres més enllà de Castanesa, just on s'acaba l'asfalt i continua la pista de terra. Anem remuntant direcció nord la vall que forma el riu Valira de Castanesa, tot passant per la petita capelleta de Sant Antoni, i l'ermita ensorrada de Sant Silvestre. Planegem una bona estona fins a les antigues mines de Vados, on la pista inicia una dura pujada que passa per les bordes des Plans i tot seguit va tombant direcció oest. Més amunt deixem força ensota les bordes de la Plana d'Obarra i passem per davant de la petita cabana de la Roca del Turmo. Uns últims pujadors molt drets ens fan entrar als dominis de l'estació d'esquí de Cerler, i acabem de pujar fins a la collada de Baciver, on contemplem un amplíssim paisatge. Tornem pel mateix camí.