Figuerassa - Estela - Terçà

Interessant itinerari circular en bicicleta recorrent el vessant sud dels Rasos de Peguera. Avui surto sol, i des de Berga enfilo cap a la part alta i la carretera dels Rasos. Deixo l'asfalt a la pista de la Figuerassa que comença suau, però quan gira al vessant nord incrementa el pendent. Llarga pujada zig-zaguejant fins al fantàstic mirador de la Catalunya central. Baixada curta per corriol pedregós fins a Corbera, i tot seguit toca una pujada curta però molt dura fins a la masia ensorrada de Can Deu. Tot planejant segueixo cap a la també ensorrada casa de les Planes, i vaig a buscar la pista que puja cap al coll d'Estela. Pendent notable i constant fins al coll, al punt equidistant entre el cim d'Estela i el roc d'Uró. Baixo cap als plans de Puigventós, primer per un breu tram poc ciclable, i tot seguit per una pista que va fent zetes. Breu tram d'asfalt fins al pla de Campllong i el Pi de les Tres Branques, on giro a l'esquerra per recórrer la fantàstica pista dels plans de Terçà. La pista arriba a la carretera de Sant Llorenç, prop de la Mina. Creuo el túnel i segueixo per la pista asfaltada de Coforb. La deixo als plans de Gragés, i poc més endavant baixo cap a Marmons, i tot seguit una pista en fort descens al peu de la riera de Clarà que em deixarà prop d'Avià.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
  • Distància: 45,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.355 metres
  • Temps: 4:20 hores
  • Dificultat: IBP=99
  • Sensació de dificultat: Fàcil Breu tram poc ciclable al coll d'Estela
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Berga 00:00 00:00 0
Pista de la Figuerassa 00:20 00:20 3,6
Mirador de la Figuerassa 01:00 01:20 12,0
Pausa 00:15 01:35
Corbera 00:25 02:00 14,3
Coll d'Estela 00:45 02:45 18,9
Campllong - Pi de les Tres Branques 00:30 03:15 25,3
Túnel de la Mina 00:20 03:35 30,3
Marmons 00:15 03:50 34,5
Avià 00:20 04:10 41,7
Berga 00:10 04:20 45,0

Crònica

Avui surto al pati de casa, les muntanyes que tenim més a prop de Berga. Surto sol i dissenyo mentalment una ruta que no sé exactament quants quilòmetres tindrà, ni si serà factible amb el temps de què disposo durant el matí. Però com que em conec el terreny, sé que puc escurçar en diversos punts. Avui el temps és or. La Sílvia no em pot acompanyar per una petita molèstia muscular, i m'ha dit que faria arròs per dinar. No me'l puc pas menjar covat, per tant cal anar per feina.

Surto de Berga i m'enfilo pels carrers dels Pedregals, que tothom que els coneix ja sap que tenen molt pendent. Així que no cal pas fer escalfament, ja que en cinc minuts ja tinc les pulsacions i la temperatura corporal ben accelerats. Segueixo per asfalt cap a la carretera dels Rasos. Pujant en cotxe no es nota, però el tram de la Font Negra és força dur. Al cap de poc més de 3,5 km. des de la sortida arribo a la pista de la Figuerassa, la cinglera que es dibuixa just a sobre de Berga, i que és un dels millors miradors de la Catalunya central. Giro a la dreta i ja sobre pista de terra vaig avançant per iniciar el contorneig del serrat de la Figuerassa. Els primers dos quilòmetres són força suaus, però quan la pista va girant cap al vessant nord, més o menys quan estem aliniats amb el pantà de la Baells, el pendent s'incrementa. Un parell de llargs pujadors em porten fins als peus del castell de Blancafort, on el pendent s'ajau una mica, i poc més endavant trobo el trencant de la Casanova de les Garrigues.

Deixo la pista principal de la Casanova i segueixo de dret per la pista que comença a pujar més fort. Ja pel vessant nord, per dins de la fresca fageda, vaig pujant fent diversos zig-zags, els primers més curts, i després més llargs. Després d'una de les rectes entre revolts passo pel costat de l'àrea recreativa de la Plana Rodona. Sense aturar-me segueixo amunt. Els últims dos revolts el pendent encara augmenta una mica més, i esbufegant arribo sota les aparatoses antenes del serrat de la Figuerassa. Segueixo uns metres de pla fins als miradors, situats a l'extrem est de l'ample cim. Aquí hi trobo un grup de coneguts, i descanso uns minuts tot fent petar la xerrada amb l'Antònia. Val a dir que des d'aquí hi ha una vista impressionant sobre mig Catalunya. A sota els cingles de Queralt, Berga i la plana del Baix Berguedà, amb les seves petites protuberàncies, com la serra de Nuet o el serrat dels Tres Hereus. Cap a llevant es dibuixa el pantà de la Baells, sobretot el sector de Vilada, i al damunt la intricada serra de Picancel.

Torno a creuar el pla summital de la Figuerassa, i en comptes d'afagar la pista segueixo per l'ampla carena cap a l'oest on hi ha les últimes antenes i un una zona d'enlairament de parapentistes. Presicament avui hi ha força ambient, i saludo l'amic Xavi d'Xtrem.cat, monitor de vol que està donant els últims consells als seus alumnes. Després del pla d'enlairament continua un camí que va baixant per l'arrodonida carena. Hi ha senyals del Centre BTT del Berguedà. El camí comença a baixar amb considerable pendent en direcció cap a ponent. El primer tram és obert, i permet mirar endavant i veure el coll d'Estela, cap on em dirigiré després, equidistant entre el Cim d'Estela i el Roc d'Uró. Al cap de poc de baixar el camí entra en una zona més boscosa, i cal parar antenció ja que hi ha un tram més trial·ler i pedregós. L'últim tram, ja més plàcid, baixa entre un bonic prat alpí fins al coll de l'Oreller.

Al coll de l'Oreller segueixo cap a l'esquerra per una pista bona. Al cap de pocs metres passa pel costat de la cresta de Corbera, on hi ha unes vies d'escalada. Davant hi ha un fort pujador encimentat. Abans però faig una breu aturada per agafar aigua a la font de Corbera, just a l'entrada de la pista secundària que baixa cap als plans. De nou sobre la bicicleta enfilo un pendent curt però molt intens fins al santuari de Corbera, un gran edifici amb una església i dependències annexes envoltat d'uns grans prats i a sota mateix de les cingleres que s'enfilen cap als Rasos de Peguera. Per sobre del santuari agafo una pista secundària (que no és l'asfaltada), que planeja uns intants, però de seguida comença a pujar molt fort. És el tram més dur de tota la ruta, una pujada curta però molt intensa per una pista pedregosa pràcticament en desús. Afortuntadament aquesta forta pujada dura menys d'un quilòmetre, però és intensa, i arriba fins a la masia ensorrada de Can Déu.

Sense acabar d'arribar a la masia giro a l'esquerra per la precària pista, creuo el torrent de Tagast i començo a planejar després d'una tanca. Al cap de pocs minuts arribo a una altra casa ensorrada, la de les Planes. Quina llàstima que ambdues cases estiguin en ruïnes, ja que el lloc és molt bonic. Després de les Planes s'acaba la pista, però continua un caminet suau, totalment ciclable, que avança per sota la característica roca Griera, i va a trobar la pista del coll d'Estela. Un cop a la pista, torna a tocar pujar durant gairebé 3 quilòmetres. Aquesta pujada també és força dura, ja que si bé no hi ha cap pujador tan intens com el de Can Déu, la pujada és constant i sense treva. La pista però és entretinguda, ja que vaig veient a davant la bonica silueta punxeguda del Cim d'Estela, i mirant enrere, des dels revolts, es pot veure el serrat de la Figuerassa, que si bé des de Berga sembla molt amunt, aquí es veu avall.

Després d'una bona estona de pujar, amb un últim tram encara més dur, arribo al coll d'Estela. És el punt més alt de la ruta, gairebé a 1.800 metres, i és el punt equidistant entre els dos cims més característics de la zona, el Cim d'Estela (al sud) i el Roc d'Uró (al nord), ambdós de modesta alçada, però elegants i verticals, molt característics i estimats a la comarca. Faig una nova pausa breu per agafar aigua a la font d'Estela, que avui raja, però compte refiar-se'n, ja que no sempre ho fa. Ara toca creuar el coll i canviar de vessant. Per iniciar el descens cap als plans de Puigventós primer cal baixar per un tram de camí poc ciclable. Són escassament 100 metres, amb un primer tram més dret, que potser els més trial·lers poden fer sobre la bicicleta, però jo baixo a peu fins a trobar una pista en desús uns metres més avall. En tot cas és un tram curt i fàcil que es pot fer en 5 minuts i la bicicleta al costat.

La pista cap als plans de Puigventós baixa fort i traça unes llargues diagonals pel vessant oest del cim d'Estela. La pista és tancada al trànsit, només per l'ús de la finca, però està ben conservada, i es pot baixar còmodament amb la bicicleta. En pocs minuts arribo a les Masies de Puigventós, un elegant establiment rural situat enmig dels magnífics plans del mateix nom, sota mateix del Cim d'Estela i a la falda dels Rasos de Peguera. Acabo de baixar fins a la carretera dels Rasos i baixo avall a tota velocitat fins al trencant del pla de Campllong. Giro a la dreta i creo l'ampli pla on hi ha el famós Pi de les Tres Branques, on faig una breu parada per fer foto i reposar uns instants.

Passat el Pi de les Tres Branques i gairebé al final del llargarut pla de Campllong, prenc una pista que marxa a l'esquerra. Aquesta és la pista que em portarà cap als plans de Terçà. És una pista molt agradable que transcorre per un terreny boscós i obac, amb petits planells entremig que a la tardor són ben concorreguts per boletaires. És una pista ràpida, que planeja gairebé tota l'estona, excepte un tram amb una forta pujada a l'inici, i el descens final cap a la carretera de Sant Llorenç. La pista faldeja pel vessant nord la serra de la Tossa, creua els plans de Terçà i arriba al coll de la Cabra, on marxa la pista que baixa a Terçà, i que no cal agafar. Passat el coll la pista gira cap al vessant sud i baixa fort fins a la carretera de Sant Llorenç, aproximadament un quilòmetre i mig abans del túnel de la Mina. Pujo per la carretera, creuo el túnel, i a l'altre cantó agafo la pista asfaltada que marxa cap a Capolat.

Segueixo la pista asfaltada de Capolat durant gairebé 2 quilòmetres. Passada la casa de Gragés, enmig d'un revolt ample, deixo l'asfalt i marxo a l'esquerra per una pista bona que comença a planejar cap als camps de Gragés. Aquest tram de pista és recte i pla, molt ràpid, entremig de prats i trams de boscos de pi. És molt agradable transitar per aquesta pista, però al cap de poc, al pla del Pi de Sant Isidre deixo la pista que continua cap a Sant Salvador i prenc la pista que marxa a l'esquerra. Aquesta pista baixa cap al Camp Gran, on tenim una bona visió dels plans de Barons, la segona Maria, que a través de la costa de Serrapinyana es desploma cap a la plana. La pista fa diversos zig-zags i baixa cap a les cases de Marmons i la Closa. Més endavant continua baixant fins apropar-se a la riera de Clarà, prop de la casa de Cal Déu. Però just abans d'arribar-hi, quan ja es veu la casa, cal girar totalment a la dreta i seguir per la pista en fort descens.

La pista baixa molt fort en paral·lel a la riera de Clarà, i més avall, després d'un parell de zig-zags, la creua. Passada la riera el pendent disminueix, però seguim baixant per aquesta pista secundària i tancada al trànsit fins arribar a la masia i les granges del Verdaguer. Per la pista d'accés a la masia acabo d'arribar fins a la carretera de l'Espunyola, i segueixo per asfalt sota la mirada de les costes de Serrapinyana (la Segona Maria) fins a l'entrada d'Avià. Per evitar la carretera prenc la pista interior cap al barri de la Creu, Sant Bartomeu i la Valldan. Així entro a Berga i tanco una bonica ruta circular pel vessant sud dels Rasos de Peguera, amb una distància de 45 quilòmetres i un considerable desnivell. És un itinerari molt interessant i tècnicament fàcil. Permet contemplar diversos paisatges: alta muntanya a la Figuerassa i el coll d'Estela, prats alpins a Puigventós, Campllong i Terçà i la transició cap a la baixa muntanya als cingles de Capolat, per on es baixa ràpidament cap a la plana.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari