Rasos de Peguera

L'Escletxa

Sortim caminant de Castellar del Riu cap a la base dels cingles de la Corba amb la intenció de localitzar una cavitat formada sota una gran escletxa de la cinglera. Passada la masia del Riu seguim un caminet cap a ponent fins a un petit collet on ens enfilem marges a través, per terreny emboscat fins a la base de la roca on trobem l'escletxa. Entrem a l'ampla cova a la base del cingle i contemplem aquesta curiositat geològica. Reprenem el camí cap a l'oest i pugem al grau d'Olivell, on s'obre la visió cap a la vall de Lord. Anem pujant cap als plans de la Corba, seguim cap a la bonica ermita de Sant Llorenç dels Porxos i baixem pel camí directe al peu del torrent que ens retorna al punt d'inici.

Canals de Catllarí

Situats al petit nucli de Llinars comencem una pedalada que ens enfilarà als peus de les parets de Ferrús. De camí voltarem, d'anada per ponent i de tornada per llevant, el profund engorjat de l'Aigua de Llinars. Iniciem la ruta al càmping Aigua d'Ora, i ens enfilem per unes pistes més complicades al principi i més fàcil després fins a Montcalb, on fem una petita pausa. Amb vistes cap a las serra del Verd i el Pedraforca anem remuntant fins a la font del Pi, sota l'espectacular paret de Ferrús, el vessant més ferotge d'Ensija. Pugem fort fins a la collada de Peguera i prenem una pista en desús que baixa cap a un fons de rasa fins arribar a Canals de Catllarí, on contemplem l'antiga masia i l'església a certa distància. Seguim baixant per bona pista i passem per la Mare de Déu de la Mata abans de tancar l'itinerari.

Serrat de les Estelles (1.947 m.)

Fem una caminada matinal fàcil per les cingleres que s'aixequen sobre Berga i que marquen la transició entre la plana central i el Prepirineu. Comencem al santuari de Corbera, marxem per la pista cap al coll de l'Oreller i seguim fins el pla de l'Estany, on neix un camí a l'entrada de la canal del Tonedor, i que continua amunt fent una llarga diagonal fins al serrat de les Arades. Un cop dalt de la carena tombem cap a ponent i anem seguint pel fil tot gaudint d'extenses vistes cap a l'Estany, la Figuerassa i tota la plana central. Arribem al punt més alt i seguim planejant cap al coll de Tagast, on girem a l'esquerra i comencem la baixada pel camí del pla de la Cresta que ens tornarà al punt inicial.

El Pedró (2.081 m.) Rasos de Peguera

Fem una breu escapada matinal de reconeixement que ens porta fins al punt més alt dels Rasos de Peguera. Sortim des del vessant nord, als plans de la Creu de Fumanya i ens dirigim cap al poble abandonat de Peguera. Creuem els plans que l'envolten i girem a la pista que comença a pujar fort cap a l'antiga estació d'esquí. Abans d'arribar-hi prenem una vella pista mig abandonada a l'esquerra que traça una mitja lluna de gairebé 2 km. per la baga de les Susquedes. Al tram superior fem diversos zig-zags en un bosc de pi negre fins al mateix cim. Baixem per la mateixa ruta, amb una petita variant que ens porta al corral de Vallsabuc i la base de l'antiga estació d'esquí.</p>

Volta als Rasos de Peguera

Sortint de la capital berguedana ja comencem a pujar fort fins a vorejar el castell de Blancafort, i tot seguit per bona pista fins al coll de l'Oreller. Assolim els amplis plans de l'Estany i prenem una pista secundària en un ascens amb trams molt durs cap al serrat de les Estelles. Creuem la carena i baixem cap als espessos boscos del Clot de la Molina, i suaument arribem als planells que envolten el despoblat de Peguera. Tornem a pujar per assolir el punt més alt de la ruta, l'antiga estació dels Rasos de Peguera, i ja baixem per asfalt fins al pla de Campllong on prenem la pista fins a Espinalbet.

Rasos de Peguera

Aprofitem l'abundosa nevada recent per gaudir d'una passejada amb els esquís pels lloms arrodonits dels Rasos de Peguera. Comencem planejant per la pista que surt gairebé a la base de l'antiga estació d'esquí i que marxa cap a l'est tot planejant. Avancem suaument gaudint del paisatge nevat fins al pla dels Rasets, on anem girant al mateix temps que pugem més fort fins als Rasos de Baix, on gaudim d'una bonica vista cap a les muntanyes pirinenques. Baixem pel tallafoc fins a l'esplanada dels Rasos del Mig, i pugem pel camí del bosc, envoltats d'arbres, fins als Rasos de Dalt, sostre del sector. Baixem amb penes i treballs esquivant els arbres, i tornem a pujar pel tallafoc per dirigir-nos a la part alta de l'estació i fer una última baixada per l'antiga pista de les Soques.

Rasos de Peguera en BTT

En un dia insegur i sota l'amenaça constant de tempesta, surto amb la bicicleta des de Berga i començo a pujar voltejant per darrere el castell de Blancafort cap al panoràmic mirador de la Figuerassa. Una breu baixada per camí pedregós em porta al coll de l'Oreller on s'inicia la pista tancada al trànsit fins a l'Estany. A partir d'aquí la pista emprèn un ascens molt dur, amb algun pujador duríssim pel serrat de les Arades. Comença la primera baixada del dia cap a l'obaga del Clot de la Molina, i tot seguit planejant arribo al bonic poble abandonat de Peguera. De nou arriba la pujada, més curta, però amb algun tram intens fins al punt més alt, l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Després de descansar comença la ràpida baixada per la carretera, just fins al trencant de Campllong. Sota el Pi de les Tres Branques marxa la divertida pista cap als plans de Terçà, que arriba a la vora del túnel de la Mina. De nou per asfalt planejo cap a Capolat, on després de creuar els plans de Gragés comença el descens per sota el morral de Serrapinyana. Un tram de corriol porta fins a la carretera prop d'Avià, i d'aquí fins al polígon, on una última pujada enllaça amb el camí del Serret que retorna al punt d'origen. Bonics paisatges en una futa fàcil però amb fort desnivell.

Figuerassa - Estela - Terçà

Interessant itinerari circular en bicicleta recorrent el vessant sud dels Rasos de Peguera. Avui surto sol, i des de Berga enfilo cap a la part alta i la carretera dels Rasos. Deixo l'asfalt a la pista de la Figuerassa que comença suau, però quan gira al vessant nord incrementa el pendent. Llarga pujada zig-zaguejant fins al fantàstic mirador de la Catalunya central. Baixada curta per corriol pedregós fins a Corbera, i tot seguit toca una pujada curta però molt dura fins a la masia ensorrada de Can Deu. Tot planejant segueixo cap a la també ensorrada casa de les Planes, i vaig a buscar la pista que puja cap al coll d'Estela. Pendent notable i constant fins al coll, al punt equidistant entre el cim d'Estela i el roc d'Uró. Baixo cap als plans de Puigventós, primer per un breu tram poc ciclable, i tot seguit per una pista que va fent zetes. Breu tram d'asfalt fins al pla de Campllong i el Pi de les Tres Branques, on giro a l'esquerra per recórrer la fantàstica pista dels plans de Terçà. La pista arriba a la carretera de Sant Llorenç, prop de la Mina. Creuo el túnel i segueixo per la pista asfaltada de Coforb. La deixo als plans de Gragés, i poc més endavant baixo cap a Marmons, i tot seguit una pista en fort descens al peu de la riera de Clarà que em deixarà prop d'Avià.

Bòfia de les Llosanques

Boniques columnes a la sala principal de la cavitat

Coneguda des de temps immemorial, aquesta cavitat es troba situada al sud dels Rasos de Peguera, un zona càrstica plena de cavitats. Hi accedim caminant escassa mitja hora, i trobem la boca vora el camí. Una escletxa llarga i estreta, amb una vertical de 7 metres que descendim amb una corda ens dóna accés a una sala ampla que es bifurca a banda i banda del pou d'entrada. La zona principal és molt bonica, amb grans columnes i elegants concrecions que decoren un espai còmode i ampli.

Cingles de la Bruixa

Al fil dels Cingles de la Bruixa

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Pàgines

Subscriure a Rasos de Peguera