La Cambra dels Bocs

Al vessant sud del Moixeró un enfonsament càrstic de grans dimensions trenca la monotonia de la solana del coll de la Moixa. Ens enfilem fins aquest gran fenomen geològic visible des de quilòmetres enllà sortint des del pont de Monnell, al costat de l'adou del Bastareny. Ens acostem primer fins al salt de Murcarols, que aquests dies presenta una bonica columna de gel. Al costat de la masia de Monnell prenem un camí difús al principi que planeja fins al torrent de Vimboca. El deixem al cap de poc per seguir cap a l'est i passar per la minúscula però preciosa ermita d'Oreis. Seguim el camí de la Muga fins que el deixem en un collet i enfilem marges a través per un pendent fort i incòmode que ens portarà de dret a l'entrada del gran enfonsament. Amb dificultats per la vegetació pugem fins una gran balma on descansem i contemplem el paisatge abans d'iniciar el retorn pel mateix no camí.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pont de Monnell Gisclareny (Berguedà)
  • Distància: 8,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 800 metres
  • Temps: 03:55 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Mitjana Llarg tram sense camí, marges a través
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pont de Monnell 00:00 00:00 0
Salt de Murcarols 00:15 00:15 1,0
Oreis 00:45 01:00 2,9
La Cambra 01:05 02:05 5,0
Pausa 00:35 02:40
Inici 01:15 03:55 8,9

Crònica

Havíem quedat amb la Teresa i el Joan per fer una activitat el diumenge al matí. Però el temps no és gaire bo, i estem al límit d'una llevantada que està afectant fort l'est del país. Al mateix temps comentàvem que seria interessant visitar el salt de Murcarols per contemplar-lo amb aspecte hivernal. Amb aquestes consideracions al Joan se li acut la idea de pujar fins a la Cambra. Passarem al peu del salt de Murcarols i farem una ruta arrecerada i poc compromesa pel vessant sud del Moixeró, protegits dels vents de llevant i de les nuvolades que cobreixen les parts altes del Cadí i del Moixeró. El Joan ja ens avisa que part de la ruta serà sense camí, i caldrà fer el senglar. Ens hi avenim.

Des de Bagà pugem cap al naixement del Bastareny, on aparquem i comencem a caminar en un matí fred i humit, fins i tot amb una mica de rugafada. Creuem la tanca que barra el pas motoritzat després del pont de Monnell i seguim la pista amunt fins a trobar el camí que marxa a l'esquerra indicat amb senyals blanques i verdes de sender local. Baixem al peu del torrent de la Muga, el creuem i pugem uns metres fins al peu del Salt de Murcarols. Efectivament presenta un aspecte gèlid, pràcticament glaçat, amb una bonica columna central gelada per la qual encara circula aigua, els esquitxos de la qual van formant uns curiosos bolets de gel. Contemplat l'aspecte hivernal d'aquest bonic saltant d'aigua, tornem enrere fins la pista.

Seguim la pista amunt, i quan es bifurca girem gairebé 180º a la dreta per enfilar fins la casa de Monnell, poblada només pel bestiar. Als prats davant de la masia trobem un camí que té una entrada difusa, però un cop localitzada es segueix fàcilment. El camí marxa cap a ponent i planeja durant una bona estona per la falda de la muntanya, en un terreny de bosc i matoll. Avancem per aquest bonic camí d'altra banda poc freqüentat. Més endavant gira a la dreta (nord) i entra dins del torrent de Vimboca. Seguim el camí dins del torrent només uns metres. Cal fixar-se en una bifurcació a l'esquerra indicada amb senyals de pintura blava. Prenem aquest camí a l'esquerra i comencem a pujar una mica més fort. Al cap d'uns minuts trobem uns bancals abandonats des de fa molt temps que han estat reabsorbits pels arbres. El camí creua els bancals i puja uns metres més fins arribar al petit llogarret d'Oreis, del qual amb prou feines en queden les restes de la petita església de Sant Romà.

Cal fixar-se en la ubicació d'Oreis, ja que no està indicat, i és fàcil seguir el camí sense parar atenció a l'ermita situada pocs metres a l'esquerra, en un petit balcó natural sobre la vall de la Muga. La gent de Bagà diu que Quan Barcelona era un prat, Oreis ja era ciutat, expressió d'altra banda utilitzada en altres indrets del país. Sí que és cert que la gran quantitat de feixes i bancals fa pensar que en alguna època hi havia hagut una bona activitat en aquesta zona, però estem parlant de fa molts segles. No queden restes d'habitatges humans més enllà d'algunes parets i dels bancals. Sí que veiem la història reflectida en la petita ermita, pràcticament soterrada.

Sant Romà d'Oreis és un edifici minúscul, una de les ermites romàniques més petites que he vist mai. No té sostre, però sí que manté ben conservades les parets i la petita porta d'entrada al lateral de ponent. Comentem amb el Joan que Sant Salvador del Corb es considera l'ermita romànica més petita de Catalunya, però dubtem seriosament si l'ermita d'Oreis l'hi podria arrebassar el liderat. No tenim dades exactes, però sí sospites raonables. Des del balcó natural al peu de l'ermita es divisen l'antic castell de Murcarols, el nucli del Puig i fins i tot s'arriba a albirar la punta de Bagà. És ben conegut que en època medieval es construïen els nuclis en indrets que facilitessin la comunicació visual amb els seus veïns, com a mesura de seguretat.

Passat Oreis seguim el camí que avança per la solana en direcció cap a la Muga. El camí entra fins a la llera d'un torrent secundari, i passat aquest, en un collet indefinit l'abandonem. Poc abans ja hem anat contemplant des de la llunyania el gran clot de la Cambra que es dibuixa força metres per sobre d'on estem situats, a mitja alçada de la solana de la Moixa. Deixem la comoditat del camí i ens enfilem marges amunt. El primer tram és més emboscat, però més amunt la progressió és més fàcil ja que desapareix el bosc i ja només ens hem de barallar amb boixos i argelagues. Tot i això l'avenç és feixuc i incòmode, ja que pugem un pendent molt fort i sense cap mena de camí. Fent el senglar guanyem metres mica en mica fins a situar-nos sota el gran esperó oriental que obre la boca d'aquesta gran depressió que forma una cambra natural enmig del vessant de la solana de la Moixa.

Arribem a la Cambra, anomenada també Cambra dels Bocs, ja que segons s'explica aquesta gran depressió servia per tancar els bocs després de l'aparellament amb les ovelles per evitar que molestessin les cries. Situats en aquest punt l'ús suposadament ramader d'aquest lloc sembla força inversemblant o més aviat una llegenda. La llunyania de la plana, la dificultat d'accés, i sobretot la gran dimensió de la portalada (potser al voltant de 100 metres) farien molt difícil poder tancar aquest immens recinte. En tot cas entrem dins de la gran cambra pel peu de l'esperó oriental. El recinte és tan gran, i la vegetació és tan espessa que és difícil tenir consciència d'estar en un lloc tancat. Costa d'avançar, ja que el pendent és molt fort i la vegetació molt densa. Pugem pel peu de la roca, engarristant-nos als arbres, fins una gran balma visible des de lluny. Aquí fem una pausa contemplant la serra d'Ensija i el Pedraforca que tenim enfront.

No pugem més amunt dins la gran Cambra, ja que hem complert l'objectiu del dia que era arribar fins aquí i visitar la gran balma. El Joan ens explica que alguna vegada ha entrat pel dalt al recinte, ja que hi ha un únic pas al sector nord-oest que permet baixar al fons de la depressió, però també ens explica que el pas és molt penós per dins del recinte a causa de la vegetació. Així doncs iniciem el retorn, i el fem pel mateix lloc, emboscats per un terreny abrupte, molt pendent i sense camí. Baixem un primer tram més dret, i tot seguit entrem en la zona de boixeres, on és més fàcil baixar tot i el pendent. Tendim una mica més a l'est d'on havíem pujat, ja que el pas sembla més fàcil. Després d'una bona estona baixant per aquests forts pendents marges a través tornem a trobar-nos amb el camí d'Oreis, i el desfem ja més còmodament fins al punt d'inici. Abans de marxar fem una ràpida visita a les fonts del Bastareny.

Tanquem així una ruta particular fins un punt remot i ben poc conegut. És una curiositat geològica que molta gent ha vist des de la llunyania, però ben poca s'hi ha acostat. És una ruta amb un interès limitat, merament local, i que implica una bona estona de pujar, i després baixar, per terreny selvàtic i de fort pendent. A part pròpiament de la Cambra també cal destacar de la ruta d'avui l'Adou del Bastareny, a l'inici i final de la ruta, el salt de Murcarols i la petita ermita d'Oreis, a més d'unes bones vistes del coll de Tancalaporta, on Cadí i Moixeró es donen la mà.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Bé, tot i el seu interès evident, jo no ho descriuria com a gran fenomen geològic. Aquests calcàries es van dipositar en un oceà càlid durant l'eocè inferior, i uns 54 o 55 milions d'anys, i a poca fondària. En aquestes condicions els fang calcaris tendeixen a dolomititzar-se, és a dir, la presència d'abundants sals de magnesi a l'aigua del mar i la temperatura càlida de l'aigua fan que s'engegui un procés de substitució parcial dels àtoms de calci per àtoms de magnesi, que són molt més petits i fan que l'estructura de la roca també es torni més porosa i feble.

    Aquí la dolomitització ha estat parcial, en alguns llocs és més extensa i en altres inapreciable, de manera que la roca no té a tot arreu la mateixa solidesa. Això explica l'abundància de balmes en aquestes roques i, fins i tot , d'arcs de roca. Si hi afegim les grans falles que es van generar durant els moviments d'aixecament del Pirineu, ràpidament entendrem perquè es va generar aquest gran forat amb aquesta forma quadriculada tan visible des de tot arreu.

    Gràcies Joan per explicar-nos el procés de formació d'aquests fenòmens tan habituals a les nostres muntanyes. Pel que expliques no és cap fenomen extraordinari, i en aquest cas l'adjectiu "gran" seria només aplicable a la seva dimensió i no pas a l'excepcionalitat.

    Afegeix un nou comentari