Moixeró

Grau de l'Ós

Al costat mateix de la boca nord del túnel del Cadí iniciem el recorregut per dins d'un torrent pràcticament ocult que s'enfila cap al Moixeró. És un barranc congost, amb trams molt estrets envoltats d'altes parets de roca que gairebé es poden tocar amb els braços oberts. Anem remuntant el torrent fins que ens trobem amb un pas vertical que sembla impracticable, però una escala i una cadena de ferro ajuden a enfilar-se per una escletxa i sortir per un forat a la part superior. Seguim amunt una bona estona seguint el torrent fosc, ombrívol i molt relliscós fins a trobar una pista surt a l'esquerra. Prenem un caminet que ens porta fins al refugi del Serrat de les Esposes, on fem una pausa. Baixem un tram per la pista, però aviat la deixem i prenem un camí que ens porta cap al despoblat de Canals, i segueix baixant fins al punt d'inici.

Penyes Altes (2.276 m.) per la Roca Gran

Ens tornem a enfilar al sostre del Moixeró pel vessant sud seguint una ruta intricada i aventurera que fuig dels camins habituals. Des de la pista de Gréixer pugem fins al petit poblet i emprenem el camí habitual de la Canal de la Serp, que seguim una bona estona fins un punt on planeja uns metres. Deixem el sender còmode i pugem més fort per una canaleta boscosa seguint uns senyals vermells. Dalt d'un collet saltem al vessant est i per un curiós pas empedrat ens enfilem fins a la base d'una aresta de roca. A partir d'aquí cal utlitzar les mans per grimpar seguint el fil de l'esperó amb passos fàcils (II) però una mica exposats. Arribem al cim de la Roca Gran, amb bones vistes de la contrada, i seguim per una carena sobre les canals gairebé verticals que cauen cap al sud fins a trobar un únic pas possible entre les cingleres que ens porta a una canaleta oblíqua i molt pendent que ens conduirà fins al cim. De tornada baixem cap al prat del Moixeró i desfem la tradicional Canal de la Serp.

Volta al Puigllançada

A la riba del Llobregat, al peu de la bonica església de Sant Vicenç de Rus, comença una llarga pedalada circular per la falda del característic cim arrodonit. Un parell de quilòmetres per carretera ens enfilen a les fonts del Llobregat, i aquí comença una pista llarga i dreta que volta el Tossal d'Orriols. Tot seguit planegem per una pista panoràmica prop dels 2.000 metres d'alçada a la base del Tossal de Rus i que segueix pujant fins la zona de la Comella, als dominis de les pistes d'esquí de la Molina. Baixem fort per una pista pedregosa entaforada dins del Torrent Negre, i seguint pistes de serveis avancem cap a la zona de la Pia, a l'estació de la Masella. Una pujada duríssima arriba al coll de la Mola, on seguim per pendent més suau fins a Coll de Pal, on tornem a entrar al Berguedà. Molt a prop comença una pista molt dreta i pedregosa que baixa cap al nucli de Gavarrós. Una última pujada s'enfila al petit nucli de Pardinella i el collet Roig, i acabem baixant per la ràpida pista de la baga de Rus. Ruta dura pel desnivell i les fortes pujades, amb bones panoràmiques en tot moment.

Penyes Altes (2.279 m.), circular per Urús

Des del cementiri d'Urús comencem a caminar per una pista que baixa uns metres fins al torrent de Fontllebrera, i tot seguit comença a pujar cap als vessants boscosos del Moixeró. Un camí marcat adreça la pista, i en forta pujada arribem al refugi de la Pleta dels Ordiassos. Seguim per pista, però aviat retallem pel camí paral·lel que avança pel bosc fins al bonic refugi del Cortal de Vidal, un curiós edifici amb bones vistes. Prenem un camí que comença difús i que puja fort cap a la carena del Serrat, on trobem uns bonics prats alpins sobre la plana ceretana. Seguim pujant fort entre prats i boscos fins a trobar la carena del Moixeró, i entre amenaçadors núvols de pluja coronem el cim. Marxem tot seguit cap a llevant fins al coll de Jou, on prenem el torrent de Fontllebrera i el desfem en forta baixada fins al punt d'inici.

Moixeró (2.091 m.) en BTT

Tot i que no és el cim més elevat de la serra, aquest punt arrodonit i envoltat de prats alpins té l'honor de batejar tot el massís. I té una altra característica interessant: hi ha una pista que permet arribar fins pràcticament els seus peus. Sortim de Bellver de Cerdanya i anem per asfalt fins a Riu, on prenem la pista que passa pel refugi del Serrat de les Esposes i segueix pujant cap a la cruïlla del Pendís. Prenem la pista secundària que enfila cap al coll de Trapa, i tot seguit, amb pujadors molt durs, continua fins als prats del Moixeró. Planegem fins al coll, i ja a peu acabem d'enfilar-nos al cim que ens ofereix grans vistes tant cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Tornem a la cruïlla de pistes i baixem fort cap al refugi dels Cortals, i seguim baixant recorrent tota la vall de l'Ingla. Abans de tornar a Bellver passem per la bonica església de Sant Serni de Coborriu, i la majestuosa Santa Maria de Talló, la catedral de la Cerdanya.

Muntanyetes i Serrat Gran

Des de l'aparcament de Rebost prenem la pista que passa per sobre el refugi i puja fins al mirador dels Orris, on contemplem una fantàstica panoràmica de l'entorn abrupte per on ens mourem. Baixem per una vella pista que es va enclotant fins arribar a la Pleta dels Xais. Remuntem breument el torrent i prenem un camí difús que ens porta fins a la base de les grans parets. Sota una gran balma deixem el caminet i enfilem fort cap a una canal molt dreta. Pugem uns metres per la tartera i prenem una canaleta secundària fent una petita grimpada. Enfilem fort per un terreny primigeni, només freqüentat pels isards. Voregem el cap de l'esperó de Rebost i anem a buscar una canal oblíqua que ens porta fins a una antiga mina. Pugem fort fins a les restes d'un edifici miner, i sota la font de la Mena prenem un camí que flanqueja el Serrat Gran, un caminet aeri que ens regala grans panoràmiques. Arribem a Comafloriu i baixem pel camí fins als fantàstics Plans Bagà. Seguim baixant cap a Rebost, on ens espera un bon dinar envoltats d'amics.

La Cambra dels Bocs

Al vessant sud del Moixeró un enfonsament càrstic de grans dimensions trenca la monotonia de la solana del coll de la Moixa. Ens enfilem fins aquest gran fenomen geològic visible des de quilòmetres enllà sortint des del pont de Monnell, al costat de l'adou del Bastareny. Ens acostem primer fins al salt de Murcarols, que aquests dies presenta una bonica columna de gel. Al costat de la masia de Monnell prenem un camí difús al principi que planeja fins al torrent de Vimboca. El deixem al cap de poc per seguir cap a l'est i passar per la minúscula però preciosa ermita d'Oreis. Seguim el camí de la Muga fins que el deixem en un collet i enfilem marges a través per un pendent fort i incòmode que ens portarà de dret a l'entrada del gran enfonsament. Amb dificultats per la vegetació pugem fins una gran balma on descansem i contemplem el paisatge abans d'iniciar el retorn pel mateix no camí.

Bauma del Roquer del Claper

Bauma del Roquer del Claper

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Canal de la Miquela

Creuem el Pont de la Miquela

Caminem per sobre l'Hospitalet de Roca-sança i busquem un antic camí que remunta les costes de la Miquela. El camí és poc definit, i en alguns trams cal endevinar-lo. Passem l'estret de la Miquela i pugem encara més fort fins a trobar un curiós pont de roca, un notable forat enmig d'una petita cinglera. Seguim amunt per una coma ampla i molt pendent, caminant sobre la neu caiguda el dia abans. Un cop a la carena del Moixeró la seguim cap a ponent fins a Coll de Jou, on emprenem la baixada per sota de la immensa Roca-sança.

Els ponts de la Llorença i la Miquela

Ens endinsem en les raconades més salvatges del Moixeró, buscant antics camins que utilitzaven pastors i carboners. L'objectiu és localitzar uns ponts de roca, freqüents en aquests vessants calcaris envellits. Des de l'Hospitalet de Roca-sança un caminet remunta el clot de la Llorença, obrint-se pas entre agulles i esperons. Trobem el pont de la Llorença, i com a sorpresa en localitzem un altre de proper més petit. Pugem fins dalt la carena i a la zona dels Molins comencem a baixar fins a trobar el pont de la Miquela. Baixem pel torrent que es va estrenyent i entaforant entre les altives roques, amb un vell camí precari molt pendent, que amb cura es pot anar seguint.

Pàgines

Subscriure a Moixeró