Pedraforca (2.506 m.), tres cims

  • El Pedraforca, vist prop de Maçaners

  • Entrant al primer forat

  • Pas aeri i delicat (IV) entrant al primer forat

  • Interior del Forat Gran de la Feixa Alta

  • Sortint de les Coves dels Talibans

  • Arribem a la base de la Gran Diagonal

  • Tram superior de la Gran Diagonal

  • Línia del Riu Saldes

  • Resseguim la cresta del Pollegó Inferior

  • Ràpel del Pollegó Inferior

  • Arribem al Pollegó Superior

  • Grimpant cap al Calderer

  • Baixada cap a la Tartera

  • Tartera de Saldes

Coronarem els tres pics principals del majestuós massís bicèfal seguint una ruta aventurera i divertida. Sortim del vessant sud, prop de l'antiga explotació de carbó, i pel clot de Prat de Reu remuntem fins a albirar els forats de la Feixa Alta. Deixem el camí i ens dirigim cap als forats, més coneguts com a Coves dels Talibans. Assegurats amb la corda fixa grimpem i creuem les espectaculars cavitats. Tot seguit creuem la Feixa Alta i anem a buscar l'espectacular Gran Diagonal. Amb algunes grimpades acabem d'arribar al Pollegó Inferior, i baixem encadenant dos ràpels fins al Fals Pollegó. Creuem l'Enforcadura i pugem al cim principal. Seguim la carena i grimpem per les canaletes força verticals equipades amb cadenes fins al Calderer. Baixem directes per un caminet intricat fins a la Tartera i acabem de desfer el camí.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Antiga explotació de carbó a cel obert Saldes (Berguedà)
  • Distància: 6,45 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.145 metres
  • Temps: 7:35 hores
  • Dificultat: PD
  • Sensació de dificultat: Poc difícil Grimpada-escalada a les Coves dels Talibans (IV), amb corda fixa. Ràpel llarg al pollegó inferior. Grimpada al Calderer
  • Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Antiga explotació a cel obert 00:00 00:00 0,0
Coves dels Talibans 01:10 01:10 1,2
Sortida coves 00:40 01:50 1,4
Inici Gran Diagonal 00:20 02:10 1,9
Pollegó Inferior 01:20 03:30 2,3
Fals Pollegó Inferior 00:50 04:20 2,5
Pollegó Superior 00:25 04:45 3,0
Calderer 00:30 05:15 3,4
Pausa 00:30 05:45
Tartera 00:40 06:25 3,8
Final Tartera 00:35 07:00 4,8
Inici 00:35 07:35 6,5

Crònica

Ben a prop de casa tenim una muntanya preciosa i majestuosa que ens ha ofert grans jornades de gaudi, aventura i divertiment. Comentàvem amb la Teresa i el Joan, amb qui avui compartim excursió, que és una sort tenir una muntanya així tant a prop. Dèiem que si el Pedraforca fos a l'altra punta del món i en veiéssim una fotografia, tindríem immediatament la temptació d'agafar l'avió i anar-hi. I la tenim al costat. Ves si en som d'afortunats!

Avui hem plantejat una ruta una mica diferent amb la intenció de coronar els tres cims principals del massís. No seria adequat parlar d'integral ni dir que hem pujat tots els cims del Pedraforca, ja que és un massís complex amb moltes puntes i agulles prou destacades, per exemple tota la Cresta Nord, que vam recórrer fa un temps, té alguns cims secundaris prou destacats, com els Cabirols o el Cim Nord. Això sense comptar totes les agulles que es poden arribar a escalar. En tot cas avui plantegem una ruta que ens permetrà assolir els dos pollegons, i un cop al superior accedirem també al Calderer, una punta amb prou entitat i que de fet correspon a la imatge que tots tenim a la ment del Pedraforca, ja que frontalment veiem el Calderer i el Pollegó Inferior, mentre que el cim principal queda amagat, endarrerit cap al nord.

Tot pujant per la carretera, a l'alçada de Maçaners, tenim una magnífica imatge frontal amb les primeres llums del dia. Tenim un dumenge de desembre fantàstic, lluminós i anticiclònic, i amb una temperatura inusual. També és poc habitual poder pujar el Pedraforca al desembre i no trobar-hi neu. Hem plantejat el punt de sortida a l'antiga explotació de carbó a cel obert que hi ha sota la paret sud. Recordo haver participat quan era molt jove a la restauració que es va fer a finals dels anys 80 del segle passat amb una plantada d'arbres. Doncs avui sortirem precisament d'una gran plaça on hi ha un monòlit en record d'aquella restauració. Per arribar-hi cal prendre la carretera que puja al mirador de Gresolet. Passat el refugi del Roget, i just després del primer revolt a la dreta, hi ha un petit aparcament on marxa una pista a l'esquerra. Fem doncs un gir de més de 180º i pugem per la pista. Passem un dipòsit d'aigua i més amunt en trobem una altra a la dreta. La seguim pujant uns metres fins una gran esplanada on aparquem.

Estem situats sota la paret del Roget en aquesta gran esplanada, per on també passa el camí del PR C-127 Pedraforca 360º. Preparem els estris abans de començar, ja que avui necessitarem una mica de material per grimpar-escalar a la zona de les Coves dels Talibans i també caldrà fer un parell de ràpels baixant del Pollegó Inferior. Amb les motxilles carregades comencem a caminar pel rastre d'una vella pista que s'encara cap a les parets, passa pel costat d'una bassa, i mor al peu del torrent. Davant nostre tenim l'evident torrent del Clot de Prat de Reu, i l'anirem seguint una bona estona. La pujada és intensa i continuada, i anem trobant fites al caminet que remunta per la llera del torrent sec. Pugem una bona estona fins a superar per l'esquerra la paret del Roget. Un bon tros amunt s'endevina una altra paret, la que aguanta la Feixa Alta. Si ens hi fixem veurem dos forats ben evidents, i cap allà hem d'anar.

Són els Forats de la Feixa Alta, més coneguts per les Coves dels Talibans gràcies a la via d'escalada batejada així i que creua els forats. Anem pujant pel torrent fins a situar-nos a la base mateix de la roca, i tot seguit flanquegem per la base fins a trobar una canaleta que dóna accés al primer dels forats. És millor pujar força pel torrent i després girar a la dreta vorejant la base que no pas anar-hi de dret marges a través. Situats a la canaleta en qüestió ja veiem un tros munt una vella corda que ens servirà de passamà. Ens equipem amb el casc, l'arnés i una cinta amb què ens lligarem a la corda amb un mosquetó com si fos una via ferrada. Cal tenir en compte que això és una corda vella, no un cable de vida, per tant és només una assegurança precària i d'emergència, i no s'hi ha de confiar massa. En cas de dubtes és millor treure la corda i assegurar.

El primer tram de les Coves dels Talibans és un mur fàcil (II-III) amb moltes preses. Acabat aquest mur la via gira a la dreta i fa un flanqueig, primer fàcil i just a sota del forat més exposat i difícil. És un pas curt de IV suspès al buit i amb la roca força llisa, sovint humida. Aquí la corda fixa ajuda, però compte de no refiar-se'n massa. Un cop sota l'arc natural de roca només cal fer uns passos més fàcils (II) fins on s'acaba la corda. Tot seguit enfilem una canaleta força dreta, però sense dificultat. Al cap d'amunt tornem a trobar una corda que serveix de passamà per creuar una lleixa fàcil però aèria. Baixem 3 o 4 metres i ens situem a la boca sud del Túnel del Pedraforca, és a dir, el Forat Gran de la Feixa Alta, és a dir, la Cova gran dels Talibans.

El Forat Gran de la Feixa Alta és una interessant cavitat amb 3 boques que creua transversalment la muralla inferior de la Feixa Alta i permet enfilar-s'hi per dins. Segons l'espeleometria de l'Espeleoindex, la cova té un recorregut de 82 metres i un desnivell de 50. És un gran tub de desguàs fòssil amb unes dimensions còmodes, d'un diàmetre aproximat de 7 o 8 metres. Entrem per la boca inferior i grimpem per l'interior de la cavitat, que té un fort desnivell. La ruta és fàcil (II/II+), i anem contemplant l'interior, amb discretes colades parietals. Des del cap d'avall es veu la gran boca superior, per on sortirem. Just abans d'arribar-hi marxa també un pou vertical d'uns 18 metres, on hi ha la continuació de la via d'escalada, aquí més difícil (V), amb una sortida una mica punyetera. Nosaltres sortim per la boca principal, i sense dificultat tornem a la llum del dia assolellat i esplèndid.

De nou a l'exterior seguim pujant uns metres fins arribar a la gran Feixa Alta, una gran feixa inclinada a sota de la gran paret sud del Pedraforca i a sobre de les parets per on ens hem enfilat a través del forat. Sobre els nostres caps s'alcen les vertiginoses parets calcàries farcides de vies d'escalada que el Joan coneix prou bé. Marxem cap a l'esquerra de flanc per sota de les grans parets. Avancem uns minuts fins a trobar una línia diagonal que trenca la verticalitat de la paret. Som a la base de la Gran Diagonal, per on ens enfilarem camí del Pollegó Inferior.

La Gran Diagonal és una petita debilitat en aquesta gran paret. Forma una xemeneia oblíqua que es pot pujar sense grans dificultats. El pendent és acusat, però mig caminant mig grimpant es pot anar pujant còmodament. És una ruta menys vertiginosa del que sembla des de baix, i només el tram superior és més aeri. Arribem sota unes grans lloses de pedra on trobem aquest darrer tram equipat amb una cadena que facilita l'ascens a un ressalt de roca més dret. Superat el ressalt pugem fins un petit balconet molt panoràmic on fem una breu pausa mentre un estol de voltors tafaners ens observen de ben a prop.

Ens tornem a posar en marxa i seguim pujant, ara encarats al nord en direcció cap a una evident canal que baixa de la part alta del Pollegó Inferior. Trobarem unes fites que assenyalen el pas cap aquesta canal ampla i tarterosa. Anem pujant per la dreta de la canal, prop de la paret de roca fins a trobar una canaleta lateral que s'enfila amunt cap a la dreta. Hi ha alguna fita per indicar el pas. Deixem la canal ampla i comencem a pujar molt fort mig grimpant cap a la canaleta en forma d'embut. El pas es va estrenyent a mesura que pugem fins trobar un ressalt vertical per on haurem de grimpar. És un pas aïllat poc difícil (III), però amb l'ajuda d'un tros de cordino lligat a un clau es fa encara més fàcil. Superada aquest pas de 4 o 5 metres per la canaleta, ja només queda fer una diagonal ascendent lleugerament cap a l'esquerra, seguint una indefinida carena fins a l'ampli cim del Pollegó Inferior (2.445 m.)

Excel·lents vistes des del cim, ben diferents de les que acostumem a veure des del més concorregut germà gran, on com és habitual hi ha un grup d'excursionistes. Avui m'he fixat especialment amb la visió cap al riu Saldes, que forma una bonica línia de roca al seu flanc esquerre. També és bonica la vista cap a l'Enforcadura i el cim principal, més endarrerits. No ens aturem, ja que ens queda un bon tros de ruta. Després de contemplar el paisatge i l'entorn resseguim la petita cresteta horitzontal que forma el pollegó en direcció oest. A la dreta deixem les vertiginoses parets que cauen sobre la tartera. Caminem de pla i sense cap dificultat per l'ampla aresta fins a trobar el punt en què cau en picat. Sota els nostres peus veurem una instal·lació amb dues anelles des d'on es pot rapel·lar.

El ràpel del Pollegó Inferior és llarg i vertical, d'uns 50 metres. Es pot fraccionar en dos, tal com fem nosaltres ja que no portem cordes tan llargues. Baixa per una canaleta encaixonada fins una petita lleixa on hi ha la segona instal·lació. És una lleixa petita, on hi caben 3 o 4 persones. El segon ràpel és més llarg i totalment vertical, encara més encaixonat dins d'una gran fisura. Baixem fins al punt més baix entre el Pollegó Inferior i el Fals Pollegó Inferior. Hi ha una altra instal·lació que ens permetria baixar fins a la tartera, però no ens interessa, ja que volem continuar pujant. Així doncs, un cop plegades les cordes grimpem amunt pel cantó contrari fins al Fals Pollegó Inferior (2.415 m.)

Creuem aquest cim secundari i baixem per l'aresta en direcció Gósol fins trobar un punt en què puguem baixar fàcilment cap a l'Enforcadura. Com més avall baixem més fàcil és descendir de l'aresta, però més haurem de remuntar. Desgrimpant baixem fins a la mateixa Enforcadura i la creuem per trobar el camí normal per pujar (o normalment baixar) cap al Pollegó Superior. Remuntem els 150 metres de desnivell que separen l'Enforcadura del cim principal, que avui semblen més drets i llargs, ja que normalment aquest tram s'acostuma a fer de baixada després d'haver pujat pel Verdet. Coronem el Pollegó Superior (2.506 m.) gairebé a l'hora de dinar, però com que encara no hem acabat la feina seguim endavant.

Saludem un grupet d'excursionistes al cim i marxem cap al tercer (o quart si comptem el Fals Pollegó Inferior) cim del dia, el Calderer. Resseguim la cresta nord del Pedraforca al fil de les impressionants parets que queden sota els nostres peus, sempre a l'ombra en època hivernal. Avancem sense dificultat per sobre del precipici encarats cap al proper cim, que se'ns presenta altiu i vertical just al davant. Seguim la cresta fins trobar el mur de roca final que ens portarà fins al cim. És força vertical, i per superar-lo cal encadenar fins a 3 canaletes diferents. La primera és més llarga i fàcil, la segona fa un petit zig-zag i finalment la tercera és la més vertical i estreta, amb un pas especialment incòmode amb la motxilla a l'esquena. Superades aquestes petites dificultats que donen un punt addicional d'emoció, coronem el Calderer (2.497 m.), menys popular que el cim principal, però infinitament més vegades fotografiat, ja que com dèiem, és la punta alta que es veu mirant des del cantó de Saldes.

Satisfets i amb gana després de l'esforç i l'emoció, fem una bona pausa per dinar, aprofitant un dia esplèndid, brillant i sense vent. Dinem nosaltres i una gralla impertinent que ens va pidolant menjar, i imbuïts potser per l'esperit nadalenc li n'oferim. Per tornar decidim prendre un caminet que baixa directe a la Tartera. Hi ha uns senyals de pintura molt vistosos (potser fins i tot un pèl massa), que ens indiquen el pas. Es tracta d'un caminet precari i molt dret, que va encadenent petites canaletes i vorejant esperons i agulles en un recorregut intricat i complex. Sense marques seria difícil d'encertar el pas, i cal no equivocar-se, ja que la majoria de les canals no tenen sortida. Anem seguint el camí que serpenteja entre petites torres de roca, caminant amb compte i desgrimpant en molts punts. És un pas divertit i estètic que acaba deixant-nos sota l'agulla Maria Antònia, en record de la gran escaladora Maria Antònia Simó. Uns metres més avall ja tenim la tartera.

Desfem la malmesa tartera, uns amb més gràcia que d'altres. Al final de la tartera trobem el camí que marxa cap al refugi Lluís Estasen, però no el seguim, sinó que seguim baixant per un caminet que seria la continuació de la tartera. Baixem una estona fins a trobar el PR C-127 i un pal indicador. Marxem cap a la dreta baixant ara per camí còmode. Més endavant planegem uns minuts fins a l'esplanada on havíem començat la ruta.

És una ruta 5 estrelles, divertida, estètica i aventurera. Ens ha portat a recórrer zones ben diferenciades del Pedraforca i connectar els 3 cims principals en una ruta circular. Un itinerari amb totes els ingredients: paisatges magnífics amb vistes diferents des de cada cim; emoció i aventura escalant a les Coves dels Talibans, remuntant la Gran Diagonal, rapel·lant cap a l'Enforcadura i grimpant cap al Calderer; i una millor comprensió d'aquesta fantàstica muntanya que tenim tan a prop de casa en companyia de bons amics. És pot demanar res més d'un diumenge?

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges




Comentaris

Felicitats per aquesta gran ruta i pel superb reportatge fotogràfic!

Una magnifica ruta que de ben segur realitzarem aquest any! Una questió. El rapel del pollegó inferior, fraccionat amb dos, es pot fer amb una corda de 50m? Es per saber si pendre una de 50 o una de 60.

Salut i gràcies!

Sí, és una ruta sensacional, de les millors que hem fet al Pedraforca, molt completa i amb una bona dosi d'aventura. Crec que el segon ràpel la corda arribava força justa. Nosaltres portàvem dues cordes de 30 metres i gairebé no va sobrar res. Per tant et recomano corda de 60 m. o dues de 50. No t'ho puc assegurar del tot, ja que el ràpel el pots acabar una mica més amunt, on fa un petit collet, o més avall. Però per seguretat et recomanaria 60 m.

Crec que sí es poden evitar els ràpels, però no t'ho sé assegurar 100%, i en tot cas cal tornar un bon tros enrere, ja que tot és molt dret. Caldria recular des del Pollegó Inferior fins a la canal principal que hem agafat després de la gran diagonal, és a dir, desfer el tram de la grimpada (per tant ara desgrimpar), i un cop a la canal principal seguir-la amunt. Crec que es pot pujar i arriba just a la bretxa on hem acabat els ràpels. Insisteixo en què no ho he fet, i per tant no en puc donar fe, però algú m'havia comentat que era factible.

Moltes gràcies Marc.
D'aquí 2 dissabtes la faig i et dic (sense ràpels).
Per cert, per les coves dels talibans millor peus de gat?

Si fas la via normal i més fàcil de les Coves dels Talibans no fan falta peus de gat, ja que hi ha alguns passos de III màxim IV poc verticals, més aviat de flanqueig, i amb una corda fixa. A la sortida del túnel gran es pot sortir caminant (tal com està ressenyat) o bé per una via més vertical més difícilon sí calen peus de gat. No l'hem fet, però ja suposa una escalada més seriosa per un tub vertical.

Afegeix un nou comentari