Cresta Nord del Pedraforca

Cresta Nord del Pedraforca vista des del Refugi La Sílvia passant un tram força aeri Primer ràpel Primer ràpel Progressant en ensemble prop del Calderer Des del Calderer veiem el Pollegó Superior

Una altra forma ben entretinguda i molt més solitària de pujar el Pedraforca és seguir tota la seva cresta nord. Des del camí de la tartera anem a buscar el pic dels Cabirols. Fem dos ràpels espectaculars per creuar els Cabirols i el Gat. Grimpem per terreny aeri fins al cim del Calderer, i continuem fins al Pollegó Superior. Acabem de recórrer la cresta fins al cim Nord, baixem per la canal del Verdet i acabem d'arribar al refugi Estasen pel camí tradicional.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Escalada en cresta
  • Lloc de sortida: Mirador de Gresolet, Saldes (Berguedà)
  • Distància: 8,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.040 metres
  • Temps: 9:00 hores
  • Dificultat: BD- (Algun pas aïllat de III+/IV-)
  • Sensació de dificultat: Mitjana, principalment grimpada, però trams molt aeris. Diversos passos de III i III+. 2 ràpels llargs i exposats.
  • Cartografia: Pedraforca - Serra del Cadí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Mirador de Gresolet 00:00 00:00 0
Refugi Estasen 00:15 00:15 0,6
Base de la Tartera 00:40 00:55 2,2
Pic dels Cabirols 01:52 02:47 3,1
Pic del Calderer 02:53 05:40 3,7
Pollegó Superior 01:15 06:55 4,3
Cim Nord 00:40 07:35 4,8
Collada del Verdet 00:25 08:00 5,2
Mirador de Gresolet 01:00 09:00 8,3

Crònica

El Pedraforca és una font inesgotable d'excursions i aventures diverses. És una muntanya majestuosa i amb una estètica impecable. La seva peculiar silueta, els forts pendents i el seu aïllament respecte a d'altres muntanyes li han donat un caràcter fort i enèrgic. És una muntanya especial en el cor de molts catalans. Avui recorrerem tota la paret nord des de la cresta, resseguint-la d'est a oest.

Sortim des del mirador de Gresolet el Toni, el Ferran, la Sílvia i jo mateix en un matí fresc i serè. Comencem a caminar pel camí que puja al refugi Estasen, on entrem a saludar al Jordi, el guarda. Continuem caminant pel camí que va a la tartera, el que es fa habitualment de baixada. Arribats a la tartera comencem a pujar penosament durant pocs metres, i aviat tombem cap a la dreta per terreny incòmode. Anem a buscar la base de les parets dels Cabirols que veiem amunt a la dreta, però per arribar-hi caldrà creuar diagonalment un tram llarg de fort pendent molt feixuc, ja que el terreny és inestable, amb petits trams de tartera i boixos que sovint ens serveixen per aguantar l'equilibri. Anem a buscar la carena, ben visible, coronada per alguns arbres morts, suposadament per llamps.

Quan assolim la cresta respirem alleujats, ja que fa gairebé dues hores que pugem, amb uns últims metres molt pesats. Des de la cresta observem també una de les característiques de l'activitat d'avui: la cresta és molt aèria, ja que queda bruscament retallada per les verticals parets nord del Pedraforca. Comencem un primer tram de grimpada fàcil, tot i que la impressionant timba que tenim sota els nostres peus ens fan parar atenció a cada pas. Passem al costat d'un arbre mort molt característic, en un petit collet. Creuem aquest collet i contemplem una esvelta agulla també molt característica, i poc visible des de lluny. Passem aquest tram amb compte, ja que és força aeri. En un petit replà aprofitem per equipar-nos i posar a punt el material.

Continuem grimpant seguint la cresta, que en aquest punt no és molt definida. Busquem el millor pas encaixonant-nos en una petita canal. Després d'una estona de grimpada fàcil (II) arribem al pic del Cabirol Inferior (2.317 m.) el primer cim del dia. Continuem grimpant fins al Cabirol Superior (2.397 m.) Ens encordem per fer un pas curt però força exposat fins a la instal·lació de ràpel. El Toni és el primer, munta el ràpel i baixa els gairebé 30 metres que separen el cim dels Cabirols de la base del Gat. És un ràpel curiós i entretingut, molt aeri i irregular, o sigui que cal parar atenció a seguir la línia estricta de la cresta fins al coll. Mica en mica baixem la resta.

Tot seguit escalem el tram potser més difícil tècnicament, majoritàricament II i III grau, però amb algun passet de III+ o IV-. Escalem unes fisures fàcils al vessant est del Gat, amb un últim pas més entretingut fins arribar a una repisa just abans d'accedir al segon ràpel. El segon ràpel és també molt espectacular, potser encara més aeri que el primer. La instal·lació del ràpel està formada per un garbuig de cintes que abracen un merlet, amb una anella. Arribar al punt d'inici del ràpel és el més complicat, ja que cal fer un pas molt aeri tot i ser fàcil. Baixem amb compte el segon ràpel, gaudint d'un gran ambient de muntanya, amb una impressionant timba sota els nostres peus.

A la banda oest del Gat, en una marcada bretxa, coincidim amb un grup d'escaladors que pujaven per la via Homedes. Un cop els quatre hem acabat el ràpel comencem a remuntar per parets molt pendents. Ens assegurem en "ensemble", anant en compte en els passos més compromesos. Aquest tram es tracta d'una grimpada de poca dificultat, II o màxim III en algun pas, però cal tenir en compte que tota aquesta zona és molt aèria, ja que sempre ens estem movent sobre la carena de la paret nord. Més amunt el pendent disminueix, i creuem unes plaques menys inclinades fins arribar al Collet de la Cova, on hi ha un gran rètol pintat a la paret que inicia el camí cap al Calderer.

Continuem uns metres de flanc que segueixen sent força exposats. Grimpem encara una mica més i arribem a l'aresta des d'on ja veiem el cim del Calderer. Caldrà encara continuar escalant per l'aresta, amb passos de II i III. Avancem en "ensemble" còmodament, però amb compte, ja que si bé el Toni i el Ferran tenen més experència en aquestes situacions, la Sílvia i jo mateix no tenim la mateixa seguretat. Acabem d'arribar al cim del Calderer (2.497 m.) després d'una petita placa.

Aprofitem el sol, l'excel·lent panoràmica i la tranquil·litat del cim del Calderer per fer un mossec. Contemplem el veí cim del Pollegó Superior, farcit d'excursionistes. En acabat continuem la cresta. Anem a buscar les cadenes que baixen del Calderer fins a a la bretxa de Riambau. El primer tram de cadenes és el més vertical, i amb la roca molt pulida pel pas freqüent durant molts anys. El Toni baixa per les cadenes, i la resta com que tenim la corda a mà baixem amb un nou ràpel. Els altres dos trams de cadenes són menys verticals i més fàcils de baixar. Després del tram de les cadenes seguim per la cresta, ara ja més plana i de bon caminar fins acabar d'arribar al cim del Pollegó Superior (2.506 m.)

Ens fem una altra foto de cim al punt més elevat del Pedraforca i continuem encara per la cresta, sempre en sentit est-oest. Recorrem la zona ja coneguda que separa el cim principal del cim Nord (2.428 m.), passant fins a tres trams on cal desgrimpar. Habitualment aquest tram sempre es fa de pujada, i fer-lo baixant és diferent del que estem acostumats. Des del cim Nord comencem el tram és dret de desgrimpada, per la canal força vertical que ens acosta fins pràcticament la collada del Verdet. Des d'aquest punt el camí ja és fàcil, i tan sols cal anar perdent alçada còmodament. Bevem aigua a la font de Pedellàs, estrenada fa poc més d'un any. Continuem baixant fins al refugi, on fem una pausa per fer una cerveseta i fer petar la xerrada.

Acabem de baixar fins al cotxe després de passar poc més de 9 hores al Pedraforca, gaudint d'allò més en una activitat emocionant, entretinguda i poc difícil. Hem resseguit la totalitat de la cresta nord de la muntanya, gaudint d'un gran ambient alpí, amb trams molt aeris. Una forma diferent i original de gaudir d'aquesta immensa muntanya que permet obtenir perspectives molt interessants, i alhora gaudir d'una tranquil·litat impossible en la via normal. Una sortida de dificultat moderada però que obliga a parar atenció, ja que passarem per alguns punts força exposats, i els ràpels tampoc no són ben fàcils. Una sortida molt gratificant i del tot recomanable.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

Sou uns cracks, realment tot el que surt aqui es una passada, ja m\'agradaria fer la meitat del que feu. Moltissimes feliçitats.
Pere

Afegeix un nou comentari