Aguas Tuertas

  • Muntanyes de la zona d'Acherito

  • Pla d'Aguas Tuertas

  • El pla és una gran pastura

  • Contemplant l'immens pla

  • Baixant cap a la Guarrinza

Encaixonat entre el pic d'Arlet i la serra de Secús trobem un extensíssim planell solcat pel riu Aragón-Subordán, que serpenteja formant bonics meandres. Des de l'aparcament superior de la Guarrinza caminem per la pista que remunta la llarga vall fins al cap d'amunt, on hi ha el petit refugi lliure del Cubilar de la Loma. Contemplem l'ampli pla i el recorrem fins al fons, sota les parets espadades de Secús, gaudint de la flora i la fauna de l'indret. Un passejada fàcil, curta i excepcionalment bonica.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Aparcament superior de La Guarrinza, Hecho, Osca (Espanya)
  • Distància: 10,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 280 metres
  • Temps: 3:55 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Valles de Ansó i Hecho, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Aparcament superior de la Guarrinza 00:00 00:00 0,0
Refugi Cubilar de la Loma 00:40 00:40 2,7
Fons del pla d'Aguas Tuertas 01:20 02:00 5,3
Inici 01:57 03:57 10,5

Crònica

El darrer dia de les petites vacances pel sector occidental dels Pirineus planifiquem una sortida curta que ens permeti tornar relaxadament. El temps tampoc és gaire afalagador, i els núvols i les boires cobreixen les capçaleres de les muntanyes de l'entorn. Estem situats a la capçalera de la vall d'Hecho (Bal d'Echo), al gran planell de la Guarrinza, un lloc ja molt bonic per si mateix i origen de nombroses excursions.

Des de la mateixa població d'Hecho surt una carretera asfaltada que remunta el riu Aragón - Subordán. Cal creuar l'espectacular engorjat de la Boca del Infierno, i continuar pujant cap a la Selva de Oza, un increïble bosc humit i misteriós, on també s'hi troben diversos dòlmens i monuments megalítics. Precisament des d'aquí fa un temps van iniciar l'ascens hivernal al Castillo de Acher, espectacular i ben visible des d'aquest punt. Aquí a la Selva de Oza antigament hi havia hagut un càmping, i ara hi ha una àrea recreativa. Més amunt la pista asfaltada s'acaba just al punt on també fa un temps vam fer l'excursió a l'Ibón de Acherito.

S'acaba l'asfalt i continua la pista de terra que s'alça sobre l'ampla coma de la Guarrinza, on hi pasturen nombrosos ramats de vaques. La vall canvia de direcció, i s'encara cap a l'est. Podem pujar fins a l'aparcament superior, a partir d'on la circulació està prohibida. Des d'aquest punt, mirant enrere cap on hem pujat veiem les escarpades muntanyes del sector del Mallo d'Acherito darrere la vall. Un escenari molt bonic.

Des de l'aparcament comencem a pujar per la mateixa pista. Tot i que pugui semblar avorrit caminar per una pista, l'escenari és tan bonic que els 40 minuts de pujada fins al cap d'amunt de la vall es fan curts i entretinguts. De tant en tant anem girant els ulls enrere per contemplar la llarguíssima vall i les muntanyes del fons. També ens entretenim amb els ramats bovins i les nombroses flors de mil-i-un colors que neixen a les margeres.

Escurcem els darrers revolts pel camí que evita les marrades de la pista. Arribem al petit refugi lliure del Cubilar de la Loma, utilitzat habitualment pels pastors que tenen els seus ramats en aquestes pastures comunals. Just a sota del refugi s'obre l'amplíssim pla d'Aguas Tuertas, on el riu Aragón - Subordán dibuixa unes amples giragonses que conformen un entorn intensament bell. El verd saturat de les pastures primaverals contrasta amb el serpenteig de l'aigua i amb els grups de vaques i cavalls que pasturen pel prat.

El pla d'Aguas Tuertas fa gairebé dos quilòmetres i mig de llarg i tres o quatre-cents metres d'ample. És doncs una extensió extraordinàriament gran i plana entremig d'un entorn muntanyós. El gran planell per si mateix ja seria molt bonic, però els menandres que fa el riu per aconseguir vessar les seves aigües avall en una zona tan plana acaben d'arrodonir un paisatge de postal. En aquesta gran extensió hi pasturen 8 o 9 ramats, tant de cavalls com de vaques, tal com ens explica un pastor de la zona que puja dues o tres vegades per setmana per controlar l'estat del seu grup.

Creuem tot el pla de cap a cap, i ens entretenim una bona estona contemplant les flors, algunes molt boniques, com la rosella groga (Meconopsis cambrica), habitual als pirineus occidentals, però força desconeguda per a nosaltres. També passem una bona estona contemplant els tritons, que neden a pleret ens els afluents tranquils del riu. El lloc és fascinant, i com que el temps a les capçaleres està cobert, no tenim pressa ja que no volem anar més amunt. Des d'aquí és interessant continuar fins a l'ivó d'Estanés, seguint el GR-11, però ho deixarem per una altra ocasió.

Tornem a creuar el pla en sentit contrari, gaudint encara d'aquest espectacle natural de primer ordre. Al peu del refugi tornem a girar-nos i contemplar la immensitat del pla d'Aguas Tuertas. Amb l'emoció ens oblidem de visitar el petit dòlmen que hi ha uns metres al darrere del refugi, prop de la cascada per on desemboca el riu cap a la vall.

Prenem de nou la pista per on havíem pujat contemplant de baixada l'ampla vall que tenim davant nostre. En uns minuts tornem a ser al punt d'inici, satisfets d'una ruta curta, fàcil però molt bonica, apta per fer-la amb nens o persones que caminin poc. Gran recompensa per un eforç molt moderat.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges



Afegeix un nou comentari