Osca

Ruta de les ermites de Tella

El petit llogarret de Tella es troba encimbellat dalt d'un penyal de roca entremig del massís del Mont Perdut i la vall del riu Cinca. Antigament s'havia associat el lloc amb pràctiques de bruixeria, i per això tot i la seva escassa dimensió té 3 esglésies situades a poca distància. Una breu caminada ens permet connectar els petits temples, d'origen romànic. Les ermites estan situades a la punta dels penya-segats, i des d'allí tindrem bones perspectives del Mont Perdut, les gorges d'Escuaín, la vall del Cinca i la Peña Montañesa. Una passejada curta però molt agradable i paisatgísticament preciosa.

Liena (2.605 m.)

Al petit poble de Chisagüés, situat al nord del municipi de Bielsa, s'inicia una de les pistes més altes de tots els Pirineus, i que ens permetrà arribar pedalant fins a dalt del cim a més de 2.600 m. Sortim pedalant direcció oest per la pista que remunta el riu Real, amb uns primers quilómetres suaus per un terra vermellós. Passada la borda Brunet la pista puja molt fort i es torna a suavitzar abans d'arribar al bonic racó de Petramula. La pista fa un gir de 180º i torna a pujar fort cap als prats alpins del Ruego, sota les parets de l'Espluca Ruego. Passem per una antiga estació sismològica i unes mines abandonades, i fent zig-zags en forta pujada guanyem la carena i de seguida el cim que obre la visió sobre la vall de Barrosa. Des del cim baixem a peu fins les antigues mines, i tot seguit iniciem el descens per la mateixa pista, contemplant un preciós paisatge d'alta muntanya, avui enterbolit pels núvols alts.

Volta al Comodoto

Comencem a pedalar al petit poble d'Espierba, alçat al vessant esquerre de la vall de Pineta. Aquí surt una pista que puja constantment en direcció nord-oest fins als plans de la Estiva, on tenim una bonica vista del circ de Pineta. El pendent és moderat en el primer tram, i més dur a la segona meitat, amb un terreny pedregós on no val a badar. Canviem de direcció al petit refugi de l'Estiva, i avancem fins a la Plana Fonda on la pista s'acaba. Creuem aquesta gran pastura i pugem empenyent les bicicletes fins a la collada de Coronetas seguint el GR. Descartem pujar al cim del Comodoto perquè comença a ploure. Cruem el coll i comencem un preciós descens per una ampla carena amb vistes cap a les parets de la zona del PN d'Ordesa. El corriol no és fàcil, i en alguns trams baixem a peu. Més endavant enllacem amb una pista que baixa fins a Espierba, on continuarem baixant per un divertit corriol fins al fons de la vall.

Peña Montañesa (2.295 m.) per la Faixa Toro

Ens enfilem al punt més alt d'aquest gran penyal que trenca bruscament la plana del Sobrarb i dóna pas al paisatge d'alta muntanya. És el sentinella de la vall del riu Cinca i un excel·lent mirador del Pirineu Central. Hi pujarem per un camí original i aeri que creua a mitja alçada la paret sud a través d'una llarga feixa suspesa al buit. És un camí fàcil però força exposat i espectacular que ens permet gaudir de la verticalitat de les parets. Deixem la Faixa Toro en arribar a la canal Mayor, que ens acabarà d'enfilar al cim, on gaudirem d'una panoràmica cap als cim més alts del sector, com el Cotiella, el Bachimala i el Mont Perdut. És una ruta llarga, exigent i amb un tram notablement exposat.

Tortiellas (2.358 m.) i cova gelada de Lecherines

Des del poble de Canfranc iniciem una dura pujada remuntant el barranc d'Arones fins als plans de Gabardito, i seguim pujant més suau fins la gran esplanada de la Majada de Lecherines. Entrem tot seguit en un paisatge d'alta muntanya i ens enfilem per una canal fins la curiosa cova gelada de Lecherines, on fem una visita a l'interior, plena de caramells de glaç. Seguim pujant, ara per forts pendents de neu fins a guanyar la carena. Crestegem una bona estona sense dificultat seguint el fil de l'aresta, i assolim el cim que es precipita centenars de metres cap al nord. Excel·lents panoràmica del sector càrstic dels Lecherines.

Gorges d'Escuaín

Gorges d'Escuaín

Des del remot i despoblat Escuaín comencem a caminar fent una breu i paisatgística caminada circular per la ruta indicada dels miradors. A notable alçada contemplem les espectaculars gorges que s'enfonsen centenars de metres. De nou al poble baixem per un camí tortuós i molt dret fins al peu de l'aigua, passant abans per un curiós túnel natural. A peu del torrent contemplem els petits tritons pirenencs que han trobat en les plàcides bassetes un bon hàbitat. Abans de tornar a pujar contemplem l'espectacular surgència del Yaga o fonts d'Escuaín, on una bonica cascada neix directament de la roca. Les seves aigües han circulat més d'un quilòmetre per una interessant cova càrstica.

Mont Perdut (3.355 m.) per la Punta de las Escaleras

Camí del Mont Perdut

L'autobús 4x4 de Nerín ens deixa dalt de la serra de las Cutas, a pocs metres de l'espectacular mirador sobre el gran canó de la vall d'Ordesa. Planegem per sobre de la cinglera esfereïdora en direcció cap a la base del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo, que tenim davant. Ens apropem a Góriz sense acabar d'arribar-hi, i seguim el camí normal fins que sota un gran esperó girem a la dreta per enfilar una canal molt dreta. Grimpem un primer ressalt, i anem remuntant en fort pendent la cara sud de la muntanya fins assolir els 3.000 metres a la Punta de las Escaleras. Hem de grimpar dues parets, la segona més dreta, fàcil (II+) i equipada amb un cordino. Tot seguint un pendent ara nevat arribem directes al cim. Amb la visibilitat reduïda per les boires baixem pel camí normal de l'Escupidera fins a l'estany Gelat, i seguim baixant amb vistes espectaculars de la vall fins a Góriz, on fem una parada abans de desfer el camí ja conegut.

Petrechema (2.371 m.) hivernal

Aresta del Petrechema

Amb menys neu del que prevéiem sortim del refugi de Linza i prenem el camí de França cap a l'est fins un marcat coll on ja veiem la carena que ens portarà al cim. Amb trams pelats, d'altres amb neu i també passos sobre gel enfilem fort per la bonica aresta fins al cim fronterer, on gaudim d'immenses vistes sobre els pics nevats del sector més occidental dels Pirineus. Tornem pel mateix camí, amb alguna petita variant per fer-lo paisatgísticament encara més interessant.

Ferrada Cubilillo os Fils

Excel·lents vistes des del cim

Des de Riglos marxem d'esquena als Mallos per un camí planer que ens porta al peu del massís d'Os Fils. Seguint els indicadors pugem pel vessant nord fins a trobar l'inici del tram equipat. Mitjançant clavijas i el cable de vida enfilem un primer mur vertical, tot seguit una canal més encaixonada i després un parell més de parets separades per sengles graonades. Un cop dalt, contemplem els magnífics Mallos així com la plana de la Foia d'Osca i el Moncayo des del Mirador de los Buitres. Tornem pel camí equipat de la Peña Don Justo.

Volta als Mallos de Riglos

Mallos de Riglos

Una volta a les impressionants moles vermelloses de sediments conglomerats ens permet contemplar la seva verticalitat i les formes curioses. Des del poble de Riglos avancem cap a la base del mallo Pisón, i el voltem fins a buscar l'ample canal que puja entre aquell i el mallo Firé. Pugem fort per un caminet fins a situar-nos per sobre dels mallos, observant-los per darrera amb els últims rajos de sol sobre el riu Gállego. Prop del refugi Roseta comencem a baixar i tanquem el cercle voltejant el vessant nord i est.

Pàgines

Subscriure a Osca