Echo

Castillo d'Acher (2.384 m.)

Aquesta muntanya tan peculiar i característica fa honor al seu nom, amb una gran muralla que envolta tots els seus flancs. Sortim dels frondosos boscos de la Selva de Oza, i per un bon camí pugem suaument direcció est. Remuntem, sempre per sobre, el barranc d'Espata, i a la capçalera entrem en una zona oberta prop d'un petit refugi lliure. Planegem per prat alpí fins al fort pendent del vessant sud que ens enfila fins a la base de la muralla, que travessem per l'única debilitat que permet un accés fàcil. Un cop a dalt resseguim la carena nevada fins al punt més alt. Extraordinàries vistes des del cim.

Peñaforca (2.391 m.)

La capçalera de la Val d'Echo està formada per un reguitzell de muntanyes escarpades i de caràcter alpí malgrat no tenir grans alçades. Avui ens enfilem fins al cap d'amunt de la serra d'Alano, un petit massís calcari amb una cara nord vertical i abrupte. Sortim de la Selva d'Oza i ens enfilem cap a l'oest tot seguint el curs del barranc d'Estriviella. Arribats al fons d'un gran circ sota les parets verticals de les muntanyes, conegut com a Rincón de Alano, deixem el GR i pugem a l'esquerra cap a una gran coma suspesa que es va redreçant mica en mica. Comencem a trobar neu, com més amunt més. Sense traça i amb neu fresca ens costa d'avançar. Entrem al Tubo de Lenito, un corredor força dret (30-40º) que ens porta al coll del mateix nom. Des d'aquí encara queden 200 metres de desnivell fins al cim per una pala força dreta. Arribem al cim pràcticament sense visibilitat. Tornem pel mateix camí.

Aguas Tuertas

Pla d'Aguas Tuertas

Encaixonat entre el pic d'Arlet i la serra de Secús trobem un extensíssim planell solcat pel riu Aragón-Subordán, que serpenteja formant bonics meandres. Des de l'aparcament superior de la Guarrinza caminem per la pista que remunta la llarga vall fins al cap d'amunt, on hi ha el petit refugi lliure del Cubilar de la Loma. Contemplem l'ampli pla i el recorrem fins al fons, sota les parets espadades de Secús, gaudint de la flora i la fauna de l'indret. Un passejada fàcil, curta i excepcionalment bonica.

Bisaurín (2.670 m.)

Refugi de Lizara i Bisaurín

Des del refugi de Lizara es veu el cim, darrere el rocam de Fetás. Iniciem la ruta suaument creuant la plàcida vall de Fuenfría. Al fons del circ herbat comencem a pujar més fort fins al Colláu de lo Foratón, on canviem de direcció i comencem a pujar ara sí, molt fort, primer per un tram de prat inclinat, i després per un pedregam. Un cop a la carena la seguim fins al cim, que no podem gaudir plenament en haver estat engolits per la boira. Baixem pel mateix camí fent parada al pla de Lizara, on ens entretenim amb un grup de voltors.

Subscriure a Echo