Pirineus

Posets (3.375 m.) hivernal

Aprofitem l'últim dia de l'any per ascendir el segon cim més alt dels Pirineus en condicions hivernals. Sortim el primer dia de l'aparcament de la cascada d'Espigantosa, i pugem cap al refugi pel camí cobert de glaç en molts trams. El dia següent sortim a primera hora en direcció al cim. Cobrim un primer tram pujant per terreny obert fins l'ampla vall de Llardaneta. La creuem cap a l'est fins a trobar la Canal Fonda, on girem cap al nord i pugem amb un fort pendent de neu fins als peus de la Dent de Llardana. Ja per sobre dels 3.000 m. remuntem una gran pala de neu en pendent constant que ens enfila fins a l'Espatlla de Posets, una aresta fàcil que recorrem fins al cim. Tornem còmodament pel mateix camí pilet en mà. Celebrem la nit de cap d'any al refugi Àngel Orús amb un bon sopar.

Cambradase (2.711 m.) pel corredor Vermicelle

Sortim de l'estació d'esquí d'Eina i caminem vora les pistes mancades de neu en direcció sud, aproximant-nos a l'espectacular circ de Cambradase. Un cop al fons del circ contemplem les canals que solquen les verticals parets del Cambradase, i busquem potser el corredor més clàssic, el Vermicelle, amagat a la dreta. Ens calcem grampons i amb un piolet a cada mà entrem en aquesta canal angosta i amb un pendent constant de 40-45º. Sense tenir unes condicions òptimes, anem evolucionant sobre neu poc transformada per dins d'un corredor que es va fent més estret. Pugem durant poc més d'una hora encaixonats entre paret i paret, en un ambient alpí excepcional. Creuem una petita cornisa i arribem a la sortida, a pocs metres del cim. Ens escalfem amb els rajos de sol que encara no havíem vist i baixem per la carena tot contemplant la plana de la Cerdanya.

Peña Montañesa (2.295 m.) per la Faixa Toro

Ens enfilem al punt més alt d'aquest gran penyal que trenca bruscament la plana del Sobrarb i dóna pas al paisatge d'alta muntanya. És el sentinella de la vall del riu Cinca i un excel·lent mirador del Pirineu Central. Hi pujarem per un camí original i aeri que creua a mitja alçada la paret sud a través d'una llarga feixa suspesa al buit. És un camí fàcil però força exposat i espectacular que ens permet gaudir de la verticalitat de les parets. Deixem la Faixa Toro en arribar a la canal Mayor, que ens acabarà d'enfilar al cim, on gaudirem d'una panoràmica cap als cim més alts del sector, com el Cotiella, el Bachimala i el Mont Perdut. És una ruta llarga, exigent i amb un tram notablement exposat.

Tortiellas (2.358 m.) i cova gelada de Lecherines

Des del poble de Canfranc iniciem una dura pujada remuntant el barranc d'Arones fins als plans de Gabardito, i seguim pujant més suau fins la gran esplanada de la Majada de Lecherines. Entrem tot seguit en un paisatge d'alta muntanya i ens enfilem per una canal fins la curiosa cova gelada de Lecherines, on fem una visita a l'interior, plena de caramells de glaç. Seguim pujant, ara per forts pendents de neu fins a guanyar la carena. Crestegem una bona estona sense dificultat seguint el fil de l'aresta, i assolim el cim que es precipita centenars de metres cap al nord. Excel·lents panoràmica del sector càrstic dels Lecherines.

Castillo d'Acher (2.384 m.)

Aquesta muntanya tan peculiar i característica fa honor al seu nom, amb una gran muralla que envolta tots els seus flancs. Sortim dels frondosos boscos de la Selva de Oza, i per un bon camí pugem suaument direcció est. Remuntem, sempre per sobre, el barranc d'Espata, i a la capçalera entrem en una zona oberta prop d'un petit refugi lliure. Planegem per prat alpí fins al fort pendent del vessant sud que ens enfila fins a la base de la muralla, que travessem per l'única debilitat que permet un accés fàcil. Un cop a dalt resseguim la carena nevada fins al punt més alt. Extraordinàries vistes des del cim.

Peñaforca (2.391 m.)

La capçalera de la Val d'Echo està formada per un reguitzell de muntanyes escarpades i de caràcter alpí malgrat no tenir grans alçades. Avui ens enfilem fins al cap d'amunt de la serra d'Alano, un petit massís calcari amb una cara nord vertical i abrupte. Sortim de la Selva d'Oza i ens enfilem cap a l'oest tot seguint el curs del barranc d'Estriviella. Arribats al fons d'un gran circ sota les parets verticals de les muntanyes, conegut com a Rincón de Alano, deixem el GR i pugem a l'esquerra cap a una gran coma suspesa que es va redreçant mica en mica. Comencem a trobar neu, com més amunt més. Sense traça i amb neu fresca ens costa d'avançar. Entrem al Tubo de Lenito, un corredor força dret (30-40º) que ens porta al coll del mateix nom. Des d'aquí encara queden 200 metres de desnivell fins al cim per una pala força dreta. Arribem al cim pràcticament sense visibilitat. Tornem pel mateix camí.

Pui Tabaca (1.718 m.)

Sentinella de la vall de Cardós i de la tributària d'Estaon, aquest cim airós, punxegut i d'accés complicat ofereix una extraordinària panoràmica de les valls i els cims pallaresos. Comencem a caminar al final de la pista on comença el camí de Perafita, i remuntem al peu del rierol fins a les magnífiques bordes de Nibrós. Seguim endavant i passem per les bordes de Clavillats, i més amunt les de Perafita en una extensa zona de pastures on la vall s'eixampla. No trobem el camí que en ens enfila directa a la serra, i reculem fins a trobar el GR que puja fort fins al coll de Jou. A cavall de la serra Mitjana seguirem la carena cap al sud per camí precari, trobant de tant en tant petites construccions del Front del Pallars de la Guerra Civil. A la punta de la serra trobem el cim, que no és el punt més alt però sí el més destacat. Hi ha un mirador i un petit refugi al cap d'amunt. Baixem seguint l'aresta, sense camí, fent diverses desgrimpades per terreny rost.

Lo Caubo (2.281 m.)

Sortim del poble d'Anàs i remuntem el rierol fins arribar al bonic nucli d'Estaon. Creuem la població i anem seguint el GR que es va enfilant pel vessant oest de la serra de Cerdanyís. La pujada és llarga i continuada, combinant zones de bosc amb pastures d'alçada. Assolim la collada del Clot de la Calba que separa la vall de Cardós amb la vall d'Àneu, i en pocs minuts seguint la carena arribem al cim. Àmplies vistes cap a les dues valls i els cims de les capçaleres, com el Monteixo, la Pica d'Estats, Certascan o el Montroig. Seguim l'ampla carena una estona fins on el mapa indica un camí per baixar, però el camí està perdut, i baixem per un bosc espès en fortíssim pendent. Arribem a Nibrós, un bonic nucli de bordes actualment abandonat, i gairebé de fosc desfem el camí de la vall fins al punt d'inici.

Cresta de Crabèra

Fent frontera amb França, al límit nord de la Val d'Aran i en un terreny sever i salvatge, trobem un llarg i interessant cordal que recorrerem de ponent a llevant. Sortim encara de nit de la presa de Sant Joan de Toran, i seguim el GR fins Es Grauèrs, on l'abandonem i enfilem per fortíssims pendents d'herba fins a Vaciuèr, on trobem la carena. Aviat comencem a crestejar, primer per terreny fàcil que mica en mica es va fent més aeri. Anem combinant grimpades amb trams caminant i passos aeris. La cresta és llarga i arribem a un dels cims principals, el Tuc de Crabèra. A partir d'aquí la cresta es complica, es fa més aguda i exposada. Grimpem per terreny aeri i ens acostem a les principals dificultats, un pas de IV+/V abans d'arribar al punt més alt, el Tuc de Canejan. Després la cresta és un xic més fàcil, però encara ens queda un mur de 40 m. de IV. Baixem cap al port d'Arbe i desfem la llarga i feixuga coma fins al punt d'inici. Grans panorames, activitat molt distreta i trams aeris.

Montcorbison (2.173 m.) i Tuc des Letassi (2.177 m.)

Sobre mateix de Vielha s'aixeca un gran sentinella que presideix tota la ribera de la Garona. És un cim modest en alçada però d'extraordinàries panoràmiques, i això el fa molt popular. En plena esplendor cromàtica de tardor sortim de la Bassa d'Oles, i comencem a remuntar els forts pendents del Montcorbison. A l'esquena tenim la capital de l'Aran sota els nostres peus, i la vall principal que s'estén cap a Arties, Salardú i més enllà Baquèira. Per forts pendents herbats arribem fàcilment al cim, on també s'obre la visió cap a la Maladeta i la resta de les valls properes. Del cim seguim la carena cap al Tuc des Latassi, un xic més alt però menys panoràmic. Baixem fort cap direcció sud fins el petit refugi deth Santet, on girem i comencem a contornejar la muntanya fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Pirineus