Busa en BTT

  • Sant Pere de Graudescales

  • Pedalant sota la cinglera de Busa

  • Pista amb pendent fort i continuat

  • Pujant cap a la base dels cingles

  • Cinglera des del Mirador del Cingle de la Creu

  • Pla de Busa. Al fons el Rial

  • La Vall de Lord des de la Presó de Busa

  • Valielles, sota la cara nord de Busa

Al Pont de Llinars comencem a pedalar resseguint el riu de l'Aigua d'Ora, amb algun fort pujador fins al mirador del President, i llavors baixant fins a Sant Lleïr. Comença tot seguit una duríssima i constant pujada fins al pla de Busa, que recorrerem fins al seu extrem occidental, a la coneguda Presó de Busa, excel·lent mirador de la Vall de Lord. Creuem tot el pla direcció est i pel grau de les Collades baixem fort fins al bonic nucli de Valielles, encaixonat entre els Bastets i les parets de Busa. Un tram de pista planer i tanquem el cercle.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Pont de Llinars Guixers (Vall de Lord, Solsonès)
  • Distància: 29,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 970 metres
  • Temps: 5:10 hores
  • Dificultat: Força fàcil Trams de pista pedregosa en fort pendent (pujada i baixada)
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Pujada molt dura fins a Busa
  • Cartografia: Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pont de Llinars 00:00 00:00 0,0
Mirador del President 00:23 00:23 2,4
Sant Lleïr de la Vall d'Ora 00:21 00:44 5,7
Pla de Busa 01:11 01:55 11,2
Mirador 00:05 02:00 11,6
Pausa 00:20 02:20
Presó de Busa 00:45 03:05 15,9
Grau de les Collades 00:55 04:00 21,1
Valielles 00:46 04:46 25,5
Pont de Llinars 00:23 05:09 29,5

Crònica

La Serra de Busa és un lloc peculiar i amb forta personalitat. És un gran altiplà, flanquejat per profundes cingleres per tots els costats. A dalt un extens planell utilitzat pels homes des de molt antic, i amb unes poques masies, de les quals només el Rial de Busa és habitada permanentment. És una petita serra prepirinenca de congolomerat de tipus montserratí, ubicada al sud-est de la Vall de Lord, entre el riu de l'Aigua d'Ora que la limita per l'est, i el Cardener que ho fa per l'oest.

Busa és un indret d'elevat interès excursionista, i fa un temps vam fer una llarga excursió fent la Volta a la Serra de Busa, pujant per les característiques escales d'Orriols que permeten superar un cingle i resseguint el fil de la cinglera fins a la Presó. El Capolatell, més conegut com a Presó de Busa és un fragment de cingle separat físicament de l'altiplà principal per una fonda escletxa. Aquest fragment de cinglera, el Capolatell, només és accessible mitjançant na passarel·la metàl·lica que creua l'escletxa, ja que per totes bandes el terreny és acinglerat, i es desploma centenars de metres. Durant la Guerra del Francès van aprofitar la isolació d'aquest fragment de terreny per ubicar-hi una cruel presó a l'aire lliure, ja que només retirant la passarel·la els reus quedaven empresonats a l'aire lliure.

Però a part de pujar-hi caminant també es pot arribar a Busa en cotxe. De fet s'hi arriba per pista asfaltada des del sud, des del castell de Besora, prop de Solsona. I com no, també es pot pujar en bicicleta, això sí, sempre que estiguem disposats a assumir forts i continuats pendents. Avui la nostra idea és pujar per la pista de la Vall d'Ora, arribar fins a la Presó, recórrer tot el pla i baixar per una pista secundària al sector nord fins a Valielles.

Sortirem des del Pont de Llinars, situat a la carretera entre Berga i Sant Llorenç de Morunys, molt a prop del límit comarcal i provincial. Un pont salva el riu de l'Aigua de Valls, i al seu peu marxa una pista que ressegueix el curs del riu. En pocs minuts de pista bona trobem un pont, just a sobre del Molí del Bancell. Creuem el pont i seguim la pista que marxa per la riba esquerra. Comença planejant però de seguida trobem el primer ensurt en forma de pujador molt fort i pedregós. En trobarem diversos. Avancem per terreny obac, amb compte ja que si no s'encaren bé aquests pujadors acabarem empenyent la bicicleta.

Després d'una pujada una mica més llarga, al cap de gairebé dos quilòmetres i mig d'haver sortit, arribem a la creu del Pelegrí (petita creu de fusta), i pocs metres més endavant el Mirador del President. Des del mirador contemplem la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, a prop, però molt per sota de l'elevat mirador. Ara la pista baixa fort fins a la coma d'Escales, i per desnivell més moderat fins a la rasa de les Fraus, on s'aplana. Entremig deixem a la dreta la pista que porta a l'ermita de Sant Pere en deu minuts. Val la pena arribar-s'hi qui no hi hagi estat mai, ja que és un magnífic exemplar d'església romànica amb planta de creu llatina, tres absis amb arcuacions llombardes i cimbori vuitavat.

Seguim la pista principal tot planejant fins a Sant Lleïr de la Vall d'Ora, un petit nucli al peu del riu. Avancem uns metres per asfalt fins al peu del molí de Ca l'Ambrós, on deixem la pista que ressegueix la riba, i trenquem a la dreta en forta pujada. Aquest primer pujador fort és tan sols un preludi del que vindrà. Encara estem sobre asfalt, i es pot anar pujant fàcilment tot i el fort pendent. L'asfalt dura menys d'un quilòmetre, i s'acaba en un revolt sobtat. Comença, ara sí, la lenta peregrinació.

Tenim davant nostre la llarga cinglera sud de Busa, elegant amb les seves parets verticals. I una pista en fort pendent la va remuntant d'est a oest, buscant el seu únic punt dèbil. La pujada és forta, amb trams molt forts. I a més a més és sostinguda, sense descans. El terreny és força bo, i gràcies a això es poden anar superant els forts pujadors de grau infernal superior, que s'encadenen sense aturador en una constant tortura. Pedalem amb el molinet, avançant poc a poc entre esbufecs. Amb prou feines alcem el cap per contemplar els cingles, concentrats en no perdre la ínfima cadència.

Són 5 quilòmetres de pujada forta, constant i ininterrompuda, superant 600 metres de desnivell. Hi invertim poc més d'una hora. No és una gran proesa ciclista. Avancem lentament. Tampoc donem per més. Un cop a dalt respirem. Sabem que el més difícil ja està fet. Ara queda gaudir d'un paratge pràcticament pla. Marxem per uns prats a la dreta, en lleugera pujada fins al mirador del cingle de la Creu, que ens permet contemplar la línia de la cinglera des de dalt, al cap d'un petit esperó. Una taula representativa assenyala els cims i llocs més destacats que s'albiren des d'aquest punt. Fem una pausa, mengem uns ganyips i descansem uns minuts.

De nou a la pista asfaltada la seguim pràcticament de pla. S'acaba poc abans de la masia del Rial de Busa, la casa més gran de la contrada i l'única habitada de forma permanent. No hi acabem d'arribar, sinó que prenem la pista que marxa a la dreta tot planejant, entremig de pastures. Uns metres més endavant va girant a l'esquerra i trobem una bifurcació. El ramal de la dreta és el que seguirem de tornada, però ara volem anar fins a la presó de Busa, situada a l'extrem occidental. Seguim doncs la pista cap a l'esquerra. Passem uns metres per sota de l'ermita de Sant Cristòfol, i seguim planejant fins passar per davant de casa Vila, deshabitada.

Pedalem còmodament per l'extens pla de Busa, gaudint de la verdor dels prats d'aquest gran altiplà envoltat de cingleres. La pista s'acaba i dóna lloc a un caminet encara ciclable. Al peu del mirador del Serrat de les Gralles amaguem les bicicletes per anar caminant fins a la presó. Des del mirador contemplem la paret nord, aspra i vertical, amb el cingle del Moro i el Cogul com a punt més elevat de Busa.

Caminem ara en suau baixada fins a la passarel·la que permet creuar un profund esvoranc que separa la serra principal del fragment que se'n va desprendre i que constitueix la presó. Es tracta d'un petit altiplà envoltat de cingleres i amb l'únic pas factible a través del petit pont. Molts soldats de les tropes napoleòniques van acabar els seus dies reclosos en aquesta presó sense parets ni reixes. Un caminet arriba fins a la punta més occidental del Capolatell, on tenim una amplíssima vista cap al Port del Comte, i el Puig Sobirà, sobre Canalda. Més a prop els crestalls dels Bastets, la Mola de Lord i Sant Llorenç de Morunys. I davant de tot plegat les aigües del pantà de la Llosa del Cavall. El panorama és sublim.

Retornem pel mateix camí fins a retrobar les bicicletes, i pedalem sobre la nostra traça fins passat el trencant de l'ermita de Sant Cristòfol. Prenem la pista de l'esquerra i avancem tot planejant entre àmplies pastures prop de la masia de la Bertolina, una gran casa restaurada ara com a establiment de turisme rural. Deixem la masia i els plans propers a la dreta, sense arribar-hi, i avancem per la pista en inequívoca direcció est.

Arribem al Grau de les Collades, un altre dels punts dèbils de la serra que permet saltar a l'altre cantó de la cinglera. La pista fa un revolt sobtat i comença una fortíssima baixada sobre terreny pedregós. Amb compte anem baixant poc a poc, traçant dos nous revolts que ens fan canviar radicalment de direcció. Anem ara cap a l'oest fent una llarga diagonal sota els cingles. Baixem molt fort i trobem una espessa fageda. Tot i que aquest tram és majoritàriament de baixada, trobem un parell de pujadors molts durs i pedregosos, inassolibles sobre la bicicleta, de manera que hem d'empènyer.

Després dels dos pujadors inesperats, curts però intensos, tornem a baixar fort. La pista torna a girar i canvia de direcció. Arribem a la casa de Vilamala, situada en un petit planell equidistant entre Busa i els crestalls dels Bastets. Tenim davant nostre el Tossal de la Viuda, punt culminant dels Bastets que vam ascendir fa un temps. Passada la casa la pista continua baixant fins al fons de la rasa de Valielles, i ja planejant fins al petit nucli al voltant de l'ermita de Sant Andreu.

El nucli de Valielles és un enclavament del municipi de Montmajor, tot i estar en ple Solsonès i lluny d'aquest municipi del Berguedà. És un indret curiós, una zona plana i oberta enmig de les serres de Busa i els Bastets. La paret nord de Busa tanca aquesta estreta vall pel sud, i els sinuosos Bastets ho fa pel nord. Hi ha un petit nucli ben conservat amb la ínfima ermita de Sant Andreu i un parell de cases de pedra. És un lloc bonic i remot.

Deixem enrere Valielles i continuem per la pista, ara més bona, que va planejant i baixant mica en mica buscant el millor pas entre la caòtica serra dels Bastets. Després d'uns quilòmetres de pista còmoda arribem de nou al Molí del Bancell i uns centenars de metres més endavant el pont de Llinars on hem començat aquesta ruta poc més de 5 hores abans.

Pujar a Busa és dur però gratificant. La pujada és intensa i concentrada, i un cop superada ja només queda gaudir de la placidesa de l'altiplà i les increïbles vistes sobre la Vall de Lord.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari