Vall de Lord

Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Aigua de Valls

A la falda del Pedraforca neix un curs fluvial que aviat s'encaixona entre les serres d'Ensija i del Verd, alhora que forma un impressionant congost on hi ha el conegut Pont Cabradís. Avui farem una circular amb bicicleta que sobrevola el congost a través de pistes que connecten petits nuclis, miradors i restes d'un passat ric, amb masies, esglésies romàniques i construccions civils. Sortim del nucli de Valls i pugem per asfalt fins al mirador natural del Cap de Balç, d'on es pot gaudir d'una panoràmica cap a Sant Llorenç de Morunys, la Llosa del Cavall, els Bastets i Busa. Més suaument avancem cap al Pratformiu, i al fons contemplem les curioses Terreres. Una pujada infernal ens enfila cap a la part superior dels cingles, on visitem la curiosa Espluga, una balma encara habitada puntualment. Planegem cap a Vilacireres i Can Blanc, i tot seguit baixem fort cap al Molí de Güell, on creuem el riu. Després de reposar uns minuts tornem a pujar fort enfilant ara el vessant est fins al despoblat de Bonner, amb bona panoràmica del gran engorjat. Seguim pujant fins als peus d'Ensija i tot seguit ja baixem cap als nuclis de Montcalb i Sisquer. Un últim tram de pista molt pendent i trencada davalla cap al punt d'inici.

Port del Comte (2.386 m.)

El Prepirineu català s'ha vestit de blanc gràcies a la recent llevantada acompanyada de baixes temperatures. El Port del Comte mostra una de les millors imatges dels últims anys, i aprofitem per fer una ruta per la capçalera de la serra. Sortim de la part més baixa de l'estació d'esquí i remuntem la rasa del Clot de la Vall fins l'aparcament de l'Estivella. Ens enfilem cap al nord per dins del bosc de la costa del Tabac fins a la base del Tossal d'Estivella (2.338 m.) que assolim amb un pujador més fort. Amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca i el Cadí planegem cap a ponent per les carenes arrodonides i immaculadament blanques fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), i encara pugem un xic més fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), sostre de la serra. Gaudim d'una llarga panoràmica cap als Pirineus centrals, i iniciem el descens, primer per la pala sud, curta però pendent, i tot seguint cap al sector de les pistes de l'Estivella. Finalitzem el descens per les antigues pistes del prat de Botons.

Busa, cara sud

El gran altiplà de Busa està envoltat de cingleres talment un castell amb muralles infranquejables. Avui recorrem el vessant sud, enfilant-nos-hi a través de la característica escala d'Orriols. Sortim del peu de l'Aigua d'Ora, i pugem per un camí ben fresat cap a la base de la cinglera. Ens desviem cap a la Rua Alta per fer una ràpida visita al Xalet de Busa, una balma que utilitzaven els emboscats durant la guerra i la postguerra. Tornem al camí i pugem cap a l'escala vella, un pas equipat que ens permet superar la verticalitat del cingle. Ja a dalt comencem a contornejar la cara sud de la cinglera seguint el fil, des del Turó de l'Escala fins al mirador de la Creu. Entretant gaudim de la verticalitat sota els nostres peus, i la gran esplanada prop de les cases de la Bartolina i ca l'Artiller. Baixem per la canal del Rial en fort pendent, i fem una visita a la Moreria, una balma obrada que servia de punt de vigilància durant la guerra del Francès. Retorn per la pista per fer via.

Salt de la Perdiu

Quart ràpel del Salt de la Perdiu

A llevant del poble de Canalda l'aigua i els anys han escolpit un magnífic engorjat que avui descendirem amb l'ajuda de cordes. Sortim prop de Cal Pubilló i en 10 minuts arribem al llit del torrent, avui sec. Caminem per la llera evitant petites badines fins a trobar el primer dels cinc ràpels pràcticament encadenats. Els tres darrers són seguits, verticals i molt estètics. Des del fons del torrent sortim per una via ferrada curta però vertical i atlètica que ens retorna pràcticament al punt de partida.

Roca Subirana (1.201 m.) Aresta oest

Tram superior de l'aresta de la Roca Subirana

Entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord s'aixeca un crestall d'est a oest que conecta el pantà de la Llosa del Cavall i els Bastets amb la capçalera de la vall, al Tossal del Codó. Enmig hi trobem una petita aresta amb un cim punxegut, coronat per una senyera. Al vessant sud hi ha diverses vies d'escalada, i una de molt fàcil però estètica que recorre l'aresta oest. Escalem aquesta via tan fàcil, amb un únic tram de IV i contemplem l'excel·lent vista des del menut cim.

Cova dels Contrabandistes

Entrant a la cova dels Contrabandistes

Prop de Coll de Jou hi ha una cavitat que antigament havia estat utilitzada com a amagatall pels contrabandistes que venien d'Andorra. Té dos accessos, un de vertical, des de dalt de la cinglera, i un també força dret, però més accessible, des d'un costat de la paret. Baixem per aquest segon: fem una petita grimpada per accedir a la boca, descendim un pou d'uns 7 o 8 metres i tot seguit ens entaforem per una galeria estreta abans d'arribar a la sala final, on encara hi ha restes dels antics estadants.

Busa en BTT

Pujant cap a la base dels cingles

Al Pont de Llinars comencem a pedalar resseguint el riu de l'Aigua d'Ora, amb algun fort pujador fins al mirador del President, i llavors baixant fins a Sant Lleïr. Comença tot seguit una duríssima i constant pujada fins al pla de Busa, que recorrerem fins al seu extrem occidental, a la coneguda Presó de Busa, excel·lent mirador de la Vall de Lord. Creuem tot el pla direcció est i pel grau de les Collades baixem fort fins al bonic nucli de Valielles, encaixonat entre els Bastets i les parets de Busa. Un tram de pista planer i tanquem el cercle.

Clot de Vilamala

Baixant cap al Clot de Vilamala

Al bell mig de la Vall de Lord, entre Sant Llorenç i Canalda, trobem una zona geològicament complexa caracteritzada per congostes canals i altes parets de conglomerat. En aquest territori esquerp és difícil moure-s'hi, però hi ha alguns camins que permeten entaforar-se al cap d'avall dels clots, resseguir alguns dels torrents i tornar a enfilar per senderols costeruts. Des de la Creu del Codó baixem fort fins al fons del congost, passem al costat de les coves dels Encantats, resseguim el torrent i pugem de nou a la superfície a l'Hostal del Vent.

Tossal del Santuari (1.251 m.) i la Mola de Lord

La Llosa del Cavall, els Bastets i Busa

Un itinerari circular ens enfila primer fins un bon mirador del Santuari de Lord, el Tossal, i tot seguit baixem a vorejar per l'oest la gran mola rocosa i enfilar-nos-hi pel viarany agosarat del grau de Sant Jaume. De camí ens fixem en les coves del Verger, unes grans balmes situades en una lleixa sota la cinglera. Creuem tot l'altiplà i passem per davant del Santuari abans de baixar pel camí normal de les escales i tancar el cercle.

Pàgines

Subscriure a Vall de Lord