Tragó de Noguera

Visitem bona part d'un poble que va quedar abandonat arran de la construcció del pantà de Santa Anna a mitjans del segle passat. Sortim del nucli d'Alberola i baixem per una pista que creua el vertiginós Pas del Llop, i seguim baixant fins a l'entrada de l'antic nucli de Tragó. Reculem uns metres i ens entretenim visitant les restes de l'església de Santa Maria de Vallverd. Després d'un tram de corriol seguin planejant al peu de l'embassament fins a l'àrea recreativa de l'Horta de Boix, i tot seguit el nucli abandonat de Boix, bastit al peu d'un cingle des del qual es pot contemplar una bona vista de les aigües que cobreixen la zona. Queda encara la tornada per la pista que flanqueja per la base del cim dels Picons i ens torna al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Alberola Os de Balaguer (La Noguera)
• Distància: 28,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 625 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=44 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Breu tram de corriol en pujada amb passos difícils
• Cartografia: Os de Balaguer, Les Avellanes i Santa Linya Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

L'any 1960 Tragó de Noguera vivia els seus darrers dies com a poble. Tot i mantenir uns 500 habitants, la construcció de l'embassament de Santa Anna fa provocar l'expulsió de tots els veïns i l'expropiació de les seves terres. Havia estat un nucli important, i ho posen de manifest algunes fotografies de la primera meitat del segle XX, ja que estava enmig d'una vall fèrtil i en una línia de comunicació natural a través del riu Noguera Ribagorçana. La construcció del pantà va suposar la desaparició de diversos nuclis tant al vessant català com a l'aragonès. El nucli de Tragó, construït en un coster, va quedar parcialment sepultat per les aigües, i les cases que van quedar a la superfície es van anar ensorrant.

Avui farem una ruta fàcil en bicicleta per recórrer una bona part de l'antic terme de Tragó, que inclou les restes del monestir de Vallverd i el nucli ara abandonat de Boix. El punt de sortida és Alberola, l'únic nucli encara habitat de l'antic terme de Tragó de Noguera, ja que queda més lluny del pantà. Ara tota aquesta zona pertany al municipi d'Os de Balaguer, per on hem passat per arribar a Alberola, un petit nucli des d'on començarem a pedalar un dissabte de principis de primavera amb un dia més aviat rúfol i fresc. Serem una bona colla: la Teresa, el Joan, la Núria, el Pär, la Sílvia i jo mateix, acompanyats com és habitual pel nostre gos, el Fum.

A l'oest d'Alberola surt una pista forestal que aviat es bifurca. El ramal de la dreta ens portaria fins al nucli abandonat de Blancafort, el qual pertanyia també a terme de Tragó de Noguera, i que com a curiositat podem explicar que n'és originària una àvia del jugador de futbol Leo Messi. Però aquesta zona situada més al nord l'anirem a descobrir en una altra ocasió. Ara prenem el trencant a l'esquerra i la pista comença a baixar entremig d'uns camps. Aviat trobem un indicador i una cadena que prohibeix el pas a vehicles a motor. Passada la cadena la pista es torna a bifurcar. Marxem cap a la dreta, i tornarem per la pista que ara ens queda a l'esquerra. Anem baixant còmodament per una pista pedregosa sota els vessants de la serra de Monteví.

Baixem tot seguint el barranc d'Alberola, el qual cada cop es fa més congost. Alhora les parets de la dreta de la pista es fan més altes fins arribar al punt del Pas del Llop, un tram en què tenim un bon precipici a la nostra esquerra, i unes parets escarpades a la dreta. La pista és prou ampla i no té cap risc, però fa una certa impressió el pas per damunt del profund barranc. Poc més avall la pista creua l'engorjat del barranc de Campell, i encara uns metres enllà trobem una bifurcació. Seguim a la dreta per arribar-nos fins a Tragó, tot i que després haurem de tornar a aquest punt. Seguim baixant per la pista i passem al costat del bonic cementiri de Tragó de Noguera, arreglat després de la desaparició del poble. Seguim endavant per la pista fins que s'acaba a les aigües del pantà.

Trobem les primeres ruïnes del poble de Tragó de Noguera, i veiem un tros més enllà, emergint damunt de les aigües, diverses parets que resten inerts de les antigues cases. Uns metres més amunt la petita església de la Mare de Déu del Castell manté una certa dignitat. No acabem d'arribar fins al poble, ja que des d'aquí més o menys s'aprecia, i caldria deixar les bicicletes i caminar uns 10 o 15 minuts. Des d'aquest petit mirador al peu de l'aigua es pot observar les poques restes de les parets que queden en la costa sota l'església. Després d'una breu pausa per contemplar el poble de Tragó, tornem enrere, i ara ens toca una bona pujada fins a la bifurcació que hem comentat abans. Girem a la dreta i ens deixem caure suaument fins a lo Pla, una gran esplanada on reposen les restes del monestir de Santa Maria de Vallverd.

No m'estic de confessar que la inspiració per venir a visitar aquesta zona va ser veure una fotografia d'aquest monument medieval. Tot i que només se'n conserva una petita part, té una bellesa indubtable, tant per la qualitat de la construcció, com per les seves proporcions, com pel lloc on es va bastir. Es conserven els tres absis a la capçalera del temple. S'explica que, a part de la notable església de Santa Maria, aquí hi havia hagut un important monestir cistercenc, conegut popularment com el convent de les bernardes, ja que era femení. Destaca per una construcció austera però elegant, amb grans carreus molt ben escairats. També cal destacar l'entorn que envolta el monestir, una gran esplanada en un racó solitari entre les aigües del pantà de Santa Anna i la muntanya dels Picons.

Uns passem una bona estona contemplant la bellesa de l'església i el seu entorn, i d'altres s'entretenen buscant espàrrecs, abundants a la zona i que ens proporcionaran la base per a una bona truita més tard per dinar. Tot seguit reprenem la marxa per la pista que ressegueix el pantà i que s'acaba un tros més avall a la confluència amb el barranc de la Plana. Ens fixem que un tram de la ruta que havia projectat venia d'algú que havia fet la ruta a peu, i no en bicicleta. S'acaba la pista i prenem un corriol que és parcialment ciclable, ja que alguns trams de pujada són massa drets per la majoria i els acabem fent a peu. No és que sigui difícil, però en moure'ns camins poc transitats i de pujada, fem alguns trams a peu i altres sobre la bicicleta. En tot cas aquest tram no ens ocupa més de 20 minuts.

Retrobem una pista bona al costat de la cabana de Miquel de Joan, una masia abandonada. Baixem cap a la dreta fins arribar de nou a la vora de les aigües del pantà. Passem a la vora d'alguna petita construcció abandonada i arribem a l'Horta de Boix, una gran esplanada on hi ha una àrea recreativa al peu de les aigües del pantà. Seguim encara uns minuts més per la mateixa pista que va planejant fins al nucli abandonat de Boix, construït sobre un cingle que s'aixeca en el que actualment és una petita península que sobresurt de les aigües. Queda dempeus l'església de Sant Julià, i parcialment ensorrades diverses cases, on en una de les quals es pot contemplar una antiga tina. Ens enfilem a peu fins al punt més alt del cingle, on hi havia l'antic castell de Boix, i ara un bon mirador sobre el pantà.

Som al punt més allunyat de la ruta, i ara toca recular fins al trencant del corriol. Així doncs emprenem ara el camí de pujada primer fins al punt on ja havíem passat, i continuem per la mateixa pista que segueix pujant sense descans i amb alguns trams força drets. Passat el corral del Nadal seguim per la pista principal que creua un barranc i torna a pujar fort fins una cruïlla de pistes. Avancem a sota mateix del cim dels Picons, que tenim just al damunt, a la nostra dreta. Al trencant prenem la pista de la dreta que segueix pujant sense descans per una zona obaga fins al punt d'origen.

Ja només queda fer una volta pel petit nucli d'Alberola, on segons el cens hi vivien tan sols 11 persones l'any 2019. El nucli està ben arreglat, i com a curiositat val la pena passejar-se pels seus carrers i gaudir de les escultures de ferro de l'artista Víctor Pedra. Aquí posem punt i final a una ruta que ens ha portat pels confins de l'antic nucli de Tragó de Noguera, ara una zona inerta on es pot gaudir de la sol·litud i alhora observar la petja dels antecessors.