Tossals i Serrat de Malla

Pedalada curta però intensa que s'inicia al peu dels cingles, als Sants Metges de l'Espunyola, i s'enfila fort per la pista de Tresserra. La pujada continua i s'intensifica fins arribar a la carena dels Tossals, on tenim una extensa panoràmica cap al nord. Resseguim la carena cap a l'est per un camí molt estètic, amb un tram curt però difícil al Mal Pas, on cal portejar. Arribem al santuari dels Tossals i iniciem una baixada curta i difícil fins a prop de Capolat, on acabem d'arribar planejant. Prenem un caminet fàcil que creua l'ampla carena del serrat de Malla fins a la punta del cingle, un gran mirador cap al sud. L'últim tram de baixada el fem per la pista dels pantans que ens porta per la via directa al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Els Sants Metges L'Espunyola (Berguedà)
• Distància: 22,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: IBP=89 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Pistes i camins generalment fàcils. Algun pas difícil on cal carregar la bicicleta
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Els Tossals és una petita serra prepirinenca situada al sud dels Rasos de Peguera i per damunt del pla de Capolat. Té una alçada moderada, pot més de 1.500 metres al cap d'amunt d'algun dels tossals que donen nom a la carena que els agrupa. És una zona poc freqüentada, tot i que els berguedans sí que hi tenim força tirada. És bastant habitual la ruta a peu que transita per la carena, i que va o torna pel camí del vessant nord, on hi ha una bonica fageda. Avui però ens centrarem al vessant sud, el més adient per moure's en bicicleta. De fet hi hem estat diverses vegades, i per no repetir-nos en excés alguns trams els explicarem succintament.

Per no allargar molt la ruta, em desplaço fins a l'església dels Sants Metges, situada pocs metres més amunt de l'ajuntament de l'Espunyola. Avui surto sol pedalant, i de fet no tenia intenció de publicar la ruta, ja que és similar a d'altres que hem explicat aquí. Però la ruta és prou interessant ja que combina diversos al·licients en pocs quilòmetres. Recentment hem fet algunes rutes similars, per exemple fa poc vam pujar als Tossals i cingles de Taravil, i uns mesos enrere vam sortir des de Berga cap als Cingles de Capolat i els Tossals. En els dos casos la pujada és comuna fins a la carena és comuna, així que no cal explicar gaire.

Surto dels Sants Metges seguint el GR per un bonic camí fins uns dipòsits, i segueixo per una pista mig abandonada cap a les cases de Rexacs i després Torrades. Aquí comença la pista de Tresserra que s'enfila fins a la casa del mateix nom. Són 4 quilòmetres continuats de pujada amb algun tram intens. Arribo a la pista asfaltada i giro a l'esquerra tot passant pel davant de la notable masia de Tresserra. Pocs metres més enllà prenc la pista a la dreta que comença a pujar fent llargues llaçades. Algun pujador és molt intens, però recentment han repassat la pista i es pot pujar sense més dificultats que el propi pendent. Es passa sota un sector d'escalada, i després d'uns pujadors forts s'assoleix la carena dels Tossals, a 1.477 m.

Just arribar a la carena, si ens desplacem uns metres endavant trobem un mirador magnífic cap al nord, des d'on poden contemplar el Port del Comte, la serra del Verd, el Cadí, el Pedraforca, la serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. És un lloc molt bonic. Després de passar uns minuts gaudint del paisatge, prenc la pista que marxa cap a l'est. És una pista pràcticament en desús, però recentment reparada. Avança menys d'un quilòmetre i s'acaba en arribar a una gran llosa de conglomerat. Continua el camí que sempre avança per la carena, amb bones vistes cap a les dues bandes. És força ciclable, tot i que hi ha algun esglaó que obliga a posar el peu a terra. Uns metres més endavant hi ha la petita dificultat del Mal Pas, que com el seu nom indica és un petit grau que permet creuar un tram estret de roca. Aquí cal carregar la bici uns pocs metres.

Passat el Mal Pas el camí és més fàcil, i pràcticament ja és tot ciclable. En alguns punts m'aturo per contemplar l'ampli paisatge, especialment bonic en aquest tram cap al sud, amb una àmplia perspectiva del gran pla de Capolat, els cingles i més avall la gran plana de la Catalunya Central, avui mig coberta per les boires. El corriol baixa uns metres fins un collet, on el GR que seguia gira a la dreta i comença a baixar. Descarto el GR i prenc el caminet que segueix la carena i puja uns metres més drets que cal fer a peu. De seguida es pot tornar a pedalar i en pocs metres arribo al santuari dels Tossals, enrunat, però encara amb moltes parets dempeus. Bones vistes també cap al sud des d'aquest lloc emblemàtic.

Des dels Tossals baixo per una pista encimentada molt dreta fins un primer revolt, on l'abandono i prenc un caminet que baixa cap a la dreta. Aquest corriol té trams difícils, i és més aviat de tipus enduro. Faig un tram a peu, i després de nou sobre la bicicleta fins arribar a un pas difícil on fins i tot cal ajudar-se amb les mans i carregar la bicicleta. Passat aquest petit grau el corriol ja és més fàcil, i vaig baixant sense grans dificultats, tot i que hi ha algun tram molt dret. Baixo fins un petit planell on el camí es bifurca. El camí més fresat és el de l'esquerra, però segueixo el de la dreta que passat el prat puja lleugerament fins al pla del Caubell. Aquí faig un gir de 180º i començo a baixar per un camí que sembla fins i tot una antiga pista que em porta fins una bassa sobre la casa de la Vila. El camí continua per damunt de la bassa i puja uns metres per dins del bosc. Avanço per aquest camí agradable en lleugera pujada fins arribar al nucli de Capolat, just al costat de l'església de Sant Martí.

Segueixo la pista per darrere l'església que connecta amb l'asfalt. Giro a l'esquerra i trepitjo asfalt durant uns 600 metres. Just al costat de la Casa de la Mestra cal fixar-se en un caminet que neix a l'altre costat. Creuo un filat de bestiar i prenc aquest camí que és poc evident, ja que avança per un gran planell de pastura. Cal avançar sempre cap al sud seguint la part més alta d'una carena ampla i oberta. Més endavant el camí es defineix millor. És fàcil en tot moment, tot i que a la meitat hi ha un esglaó ascendent que em fa empènyer uns metres. El camí va planejant per un espai obert al principi, i més endavant per un bosc de pins esclarissats. Acaba confluint en una pista, però només la creuo i continuo per l'altre cantó. Em trobo un petit pujador molt intens que em fa empènyer de nou uns pocs metres. Superat el petit obstacle i ja dalt de la carena, avanço pel tram final de roca que em porta fins a la punta del cingle de Malla.

Bones vistes des de la punta del cingle cap al sud, amb tota la plana central sota els peus. Des d'aquí tinc ben bé a sota, gairebé en vertical, el nucli dels Sants Metges, on he començat. Contemplo el paisatge i baixo un tram de camí més dret que voreja el vessant oriental del cingle i conflueix amb la pista que havia creuat abans. En aquest punt hi ha una bona vista del cingle de Sant Salvador just al davant. Ja només queda baixar, i per pista fàcil tot i que força dreta. El primer tram de pista baixa cap al nord fins a trobar el clot de la Vila. Allà gira cap al sud i passa per la font d'en Canalejas i tot seguit el pantà de l'Espunyola, aquest any ben ple. La pista segueix baixant en fort pendent i cap al sud gairebé 2 km. fins a confluir de nou al GR que em portarà al punt d'inici.

De nou als Sants Metges tanco una ruta de pocs quilòmetres, però intensa en emocions. Una bona combinació de fortes pujades, excel·lents vistes, corriols preciosos a dalt la serra dels Tossals i al serrat de Malla, i algun tram curt difícil que es pot negociar sense grans problemes. Un itinerari variat, divertit i interessant.