Tossals i Cingles de Taravil

Al peu dels Sants Metges, a l'Espunyola, surt un corriol que permet escalfar fins a la masia de Torrades on comença una forta pujada per la pista de Tresserra. Passada la casa cal prendre una pista a la dreta que puja molt fort fins dalt la serra dels Tossals, on hi ha un mirador natural amb vistes fantàstiques. Seguim cap a ponent primer una pista en desús, i més endavant un bonic corriol que té alguns trams aeris. Baixada força fàcil fins als plans de Taravil, on continuem cap a les valls de Cal Sant fins trobar la pista secundària que s'enfila al Puig Rodon, excel·lent mirador de Busa i la Vall d'Ora. A continuació fem un tram llarg i panoràmic pel fil dels cingles enllaçant els dos següents cims: el Puig Gertell i el Cap dels Plans. Tornem fins a prop de Taravil on prenem la pista asfaltada que baixa pel Mal Pas, i al mig d'un revolt seguim per una pista que ens torna a Torrades i pel caminet ja conegut fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Els Sants Metges L'Espunyola (Berguedà)
• Distància: 30,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.055 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: IBP=75 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment pistes. Tram de camí aeri. Trams per terreny obert sense camí
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La ruta d'avui recorre un terreny de transició entre les planes del Baix Berguedà i les primeres estribacions del Prepirineu. De fet sortirem des de la plana, a la zona agrícola de l'Espunyola, i ens enfilarem fins als 1.500 metres a la serra dels Tossals, una petita serra prepirenenca que ens ofereix una extensa panoràmica cap als Rasos de Peguera, Ensija, el Pedraforca, la serra del Verd i el Port del Comte. Geogràficament podem parlar de dos estrats de muntanya diferents. Des de la plana ens enfilem primer cap als cingles de Capolat, un conjunt de cingleres i altiplans que formen diversos morrals molt característics des de Berga fins a la Vall d'Ora. Per damunt d'aquests cingles hi ha un extens altiplà on hi trobem el municipi disseminat de Capolat. I per sobre d'aquest altiplà s'aixeca una altra serra més petita però molt interessant: els Tossals.

La part superior de la serra dels Tossals és força planera, i hi ha un camí que la recorre de cap a cap. També hi ha una pista que permet enfilar-s'hi en bicicleta per damunt de la masia de Tresserra, a l'altiplà de Capolat. De fet ja havíem pujat als Tossals en bicicleta en altres ocasions: l'any 2019 (39 km. 1.240 m.) i l'any 2018 (23,7 km. 860 m.) En ambdues ocasions havíem pujat per la pista i havíem avançat cap a llevant fins al santuari dels Tossals. Avui ho farem al revés, i un cop a dalt de la serra avançarem cap a ponent, tot recorrent la zona alta i després baixant per un bonic corriol fins als plans de Taravil. Un cop a Taravil comença la segona part de la ruta, ja que ens dirigirem cap als morrals més occidentals, els que ja s'aboquen a la Vall d'Ora, i anirem tornant cap a llevant seguint el fil dels cingles, on coronarem els 3 cims principals i avançarem sovint sense camí . És una zona poc coneguda i ben interessant per recórrer-la en bicicleta.

Avui surto sol amb la idea de recórrer una ruta que he dibuixat sobre el mapa. La zona dels Tossals la conec millor, i sé que no té grans dificultats per rodar en bicicleta. La segona part és poc coneguda, i no tinc referències en bicicleta. Sí que hi havíem estat alguna vegada però a peu, com el dia que vam pujar als Cingles de Taravil, i vaig veure que la zona també podia ser interessant per fer amb bicicleta. Per no fer excessivament llarga la ruta, ja que a més a més és una mica d'investigació, decideixo sortir des de l'Espunyola, concretament des dels Sants Metges, on hi ha la petita església de Sant Cosme i Sant Damià (els Sants Metges), al costat d'una masia de turisme rural. Just al peu del cementiri neix un corriol cap a l'oest que segueix el Peu de Roques, nom com es coneix la falda de les cingleres.

Surto doncs pedalant cap a ponent, primer seguint el GR-1 i passat el Roc de les Mosses per una pista planera. En un revolt la deixo i en segueixo una de secundària que continua de dret fins un fons de rasa. Tot seguit s'enfila cap a la masia de Reixacs. Just passada la masia continua un caminet que puja suaument fins a la propera masia de Torrades. Després de la casa prenc la pista de Tressera que surt a la dreta i es va enfilant per una valleta que s'obre entre el Tossal de Malla a l'est (4a Maria), i el Talaiador a l'oest (5a Maria). Això de les Maries és la forma local com s'anomenen els morrals dels cingles de Capolat. Des de Berga es veuen els 3 primers morrals: Sobrestrada, Serrapinyana i Sant Salvador, i se'ls anomena popularment les 3 Maries. Especialment els parapentistes han continuat numerant la resta dels morrals o maries.

La pista de Tresserra no té gaire secret: s'enfila de forma continuada durant 4 quilòmetres, amb algun tram força dur i un petit descans a la zona coneguda com la Placeta, prop d'un sector d'escalada. En funció de quant temps faci que l'han repassat la podem trobar amb millors o pitjors condicions. En aquesta ocasió estava molt bé, i tot i el fort pendent es pujava amb certa comoditat sense els nombrosos còdols habituals quan fa temps que no l'arreglen. La pista puja fins a trobar la carretera asfaltada que recorre tot l'altiplà de Capolat. Un cop a l'asfalt el segueixo a l'esquerra fins arribar a la masia de Tresserra, de notables dimensions i amb un bonic paller. Una cinquantena de metres després de la casa surt una pista a la dreta que inicia l'ascens als Tossals.

La pista dels Tossals té algun tram molt dret, i recordo alguna vegada haver patit molt, ja que a part del fortíssim i continuat desnivell, el terra estava en males condicions. No és el cas d'avui, ja que també sembla que l'han repassat, i tot i que el pendent continua sent fortíssim, el fet de trobar un ferm més estable permet pujar posant una marxa curta i anar fent poc a poc. La pista traça una zeta, i primer fa una llarga diagonal cap a l'est fins a enfilar-se per damunt d'una línia de cinglera. Llavors gira cap a ponent i avança per un feixanc sota la cinglera superior, on hi ha un sector d'escalada. Finalment una última pujada aprofita una debilitat del terreny i permet superar la cinglera superior fins arribar al Pla de Tresserra, ja a la carena dels Tossals.

En arribar a dalt, val la pena continuar uns metres endavant per un corriol d'una cinquantena de metres fins arribar al cap d'una roca que fa de mirador natural. Cap al nord tenim una preciosa perspectiva que enllaça els Rasos de Peguera, Ensija, el Pedraforca, la Serra del Verd i el Port del Comte. Avui els núvols entelen la vista de les capçaleres, però el paisatge és extens des d'aquest lloc magnífic, a la punta d'una roca abocada al buit. Després de fer unes fotos torno a la pista principal i segueixo cap a ponent seguint la carena dels Tossals. Primer comença un pujador fortíssim, però després podré avançar planejant o fins i tot baixant una mica. Aquesta pista en desús volteja pel nord i per terreny obac el Tossal de Tresserra, i tot seguit pel sud els tossals de Casòliba i Vilella.

La pista comença a baixar, i va seguint sempre el GR-1. En un revolt, a l'alçada de 1.400 metres, cal deixar la pista i prendre un caminet a la dreta. És fàcil de seguir ja que hi ha un indicador i sempre avançarem pel GR. Entro en un bonic i estret corriol perfectament ciclable per dins d'un bosc principalment de roures. El caminet voreja pel sud el tossal de Cal Bertran, just en una zona una mica aèria, ja que el camí passa per una cinglera just al damunt del nucli de Taravil. És un tram fàcil, però alguns passos per prudència els faig a peu, ja que cal màxima seguretat i concentració perquè el camí és estret i molt a prop del precipici. Són només uns metres, i llavors el corriol continua fàcil baixant cap al serrat de les Bassetes i finalment cap al Pla de Taravil.

Després de recórrer la meitat oest de la serra dels Tossals, ara comença la segona part de la ruta, amb un paisatge diferent. Giro a la dreta per la pista que creua els plans de Cal Sant, primer seguint encara el GR-1 durant poc més d'1 km., i després per la pista de l'esquerra. És un tram ràpid, ja que la pista està en força bones condicions, avui glaçada, fet que evita el fangueig habitual de la zona. Després de deixar el GR avanço per una pista mig abandonada, però en bon estat. Començo a pujar per un tram obac i fred, fixant-me en el GPS ja que hi ha diverses antigues pistes de desbrossar. Arribant a un collet, giro a la dreta i començo a pujar per una pistota més trencada que em porta gairebé fins al cim del Puig Rodon (1.335 m.) amb un últim pujador molt fort. Un cop a dalt em dirigeixo fins a la punta més occidental, abocada sobre la Vall d'Ora, i amb una de les millors vistes de la serra de Busa. No hi ha cap element que indiqui el cim, però a la punta més occidental, al límit del cingle, hi ha un petit monument de pedra que recorda una persona que va morir allà l'any 1.938, durant la Guerra Civil. Segons trobem fent una ràpida recerca a internet, es tracta del manresà Antoni Cots Riu, que va morir a la reraguarda republicana a l'edat de 20 anys.

Des del petit cim segueixo el fil del cingle fins un punt que el mapa identifica com a Cinglera Alta. És un cap de roca abocat al buit amb excel·lents vistes cap a la serra de Busa i tota la Vall d'Ora que s'allarga cap al sud. Just a sota, mirat talment a vol d'ocell, hi ha el petit nucli de la Móra. Aquest tram de cinglera és força impressionant, ja que cau en vertical gairebé 400 metres, i les vistes són molt boniques. Des d'aquesta punta de cinglera, ara cal tornar cap al collet previ a pujar al cim. L'opció més raonable seria tornar enrere, però veig que el mapa de l'editorial Alpina assenyala un indici de corriol. Intento seguir-lo, però acabo baixant a peu entre la vegetació espessa. És una zona molt poc transitada, i tot i que s'intueix un pas, la vegetació pràcticament l'ha absorbit. Un cop al coll prenc una pista que va pujant cap a l'est fins un revolt molt marcat. Allà la deixo i marxo a la dreta per un indici d'antiga pista que puja molt dreta, al límit de la ciclabilitat i en direcció sud fins el cim del Puig Gertell (1.357 m.), un altre petit cimet d'aquest sector més occidental dels cingles de Taravil.

Des del Puig Gertell les vistes són més limitades cap al sud, però també tenim una bona timba sota els nostres peus. Des del cim baixo cap a l'est fins a trobar una vella pista que va resseguint la part superior de les cingleres. Avanço per una zona plana i oberta, i uns metres més endavant deixo la pista perquè em tornaria cap als plans de Taravil, i vull continuar resseguint la cinglera. Així doncs, sense rastre de camí però per terreny obert vaig avançant en un bosc esclarissat que permet veure de lluny la característica antena del Cap dels Plans, on arribo al cap d'uns minuts. A part de l'aparatosa antena, al Cap dels Plans hi ha un vèrtex geodèsic que assenyala l'alçada de 1.374 m. Davant mateix del vèrtex continuo uns metres cap al sud gairebé sense camí per arribar-me fins un característic cap de roc que sobresurt dels cingles. L'hem anomenat a vegades el Preikestolen berguedà, ja que és una llengua de roca que sobresurt desplomat damunt de la cinglera. Avui, com que vaig sol no puc fer la foto característica damunt d'aquest curiós esperó, però sí que la vam fer el dia que hi vam recórrer a peu els Cingles de Taravil.

Des del curiós roc baixo bosc a través, sense camí definit, fins a trobar una pista uns metres més avall. Giro cap al nord i pujo lleugerament durant 1 km. fins arribar de nou als plans de Taravil. Un cop a l'asfalt giro a la dreta i començo a baixar cap al Mal Pas, un curiós pas estret sota la roca, on hi ha un popular sector d'escalada. La baixada és molt dreta i està encimentada. Baixo per asfalt (i algun tram de ciment) durant 3 km., just fins un marcat revolt on surt una pista a l'esquerra. Deixo la baixada del Mal Pas i marxo planejant per la pista direcció llevant fins a creuar la rasa de Tresserra. Tot seguit la pista baixa fort fins a la casa de Torrades. Des d'aquí ja només cal resseguir el camí ja conegut durant poc més de 2 km. fins al punt d'inici.

De nou als Sants Metges dono per acabada aquesta interessant i completa ruta en bicicleta. La primera part consisteix en la llarga i constant pujada fins als Tossals i el tram superior, panoràmic i amb un tram de corriol molt bonic. Un cop a Taravil comença la segona part, per un terreny ben poc conegut i transitat, però que també permet gaudir de preciosos paisatges per damunt de les cingleres que es desplomen cap al sud centenars de metres sota els nostres peus.