Port d'Aulà (2.262 m.)

El Mont Valier és el gran protagonista d'una agradable pedalada que ens enfila fins al punt fronterer entre el Coserans i el Pallars. Iniciem la ruta a les últimes cases sobre el poble de Coflens, quan la pista esdevé de terra. Pugem sempre amb pendent moderat per bona pista fins al coll de la Pausa. A partir d'aquí la pista està tancada als vehicles i ens enfilem més tranquil·lament fins una cabana de pastors. Tot seguint enllacem diversos revolts en zig-zag que ens permeten guanyar ràpidament alçada fins a l'estany d'Areau. Seguim pujant entre pastures d'alçada contemplant la cara est del Mont Valier, que mostra el seu vessant més feréstec amb gairebé 2.000 metres de paret. Assolim el petit estany de Pra Matau, i rematem la jugada fins al coll que ens obre la vista cap al Pallars i l'Aran. Baixem per la mateixa pista tot gaudint d'un paisatge d'alta muntanya excepcional.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Afores de Coflens Coserans, Arieja (França)
  • Distància: 22,30 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.015 metres
  • Temps: 3:45 hores
  • Dificultat: IBP=131 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pujada i baixada per pista en bon estat
  • Cartografia: Aulus-les-Bains / Mont-Valier IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Inici pista de terra 00:00 00:00 0,0
Coll de Pause 00:25 00:25 2,5
Estany d'Areau 00:45 01:10 6,7
Estany de Pra Matau 00:40 01:50 10,1
Port d'Aulà 00:15 02:05 11,5
Pausa 00:30 02:35
Inici 01:10 03:45 22,3

Crònica

Iniciem uns dies de vacances d'estiu marcats per les limitacions que imposa la situació sanitària amb la crisi del Covid-19. Per a aquestes vacances hem plantejat un itinerari modest per llocs més alternatius, allunyats dels centres turístics de muntanya. Això sense renunciar a buscar paisatges i itineraris ben interessants. Ens mourem principalment pel vessant nord dels Pirineus i començarem amb algunes rutes pel Coserans, un sector de l'Arieja que coneixem poc i que es revel·la ben atractiu. Farem la majoria d'activitats d'aquestes vacances en bicicleta, tot i que algun dia també caminarem. Hem plantejat activitats matinals de distància, desnivell i dificultat moderada, de manera que tinguem temps de reposar, moure'ns entre els diferents destins i gaudir relaxadament del territori.

Per aquesta primera jornada hem escollit pujar al port d'Aulà, i no és pas una tria gratuïta. De fet ja havíem estat 2 vegades en aquest punt anteriorment, però des del vessant català i a peu. La primera vegada vam recórrer l'espectacular i aèria cresta de les Cunyes d'Aulà, i la segona vam anar en sentit contrari, recorrent la Carena del port d'Aulà al port de Salau, en un itinerari més fàcil però igualment panoràmic. Avui tornarem al mateix lloc però des del vessant francès. Feia temps que plantejava una ruta circular pels dos vessants, enllaçant el port d'Aulà i el de Salau, baixant fins a Salau i Coflens al vessant del Coserans, i a les cases de Bonabè al vessant pallarès. És una activitat molt interessant però llarga i dura, amb més de 2.000 metres de desnivell i més de 40 km. És una activitat incompatible per fer amb el nostre gos, i tot just comencem les vacances i volem fer activitats més suaus que ens permetin sortir en condicions cada dia. Així triem pujar només fins al port i baixar pel mateix camí.

El port d'Aulà és un indret carregat d'històries, ja que va ser un dels passos que van fer molts refugiats que s'escapaven de l'ocupació nazi a França, o bé en sentit contrari aquells que fugien de la dictadura de Franco. És un territori sever, a notable alçada, lluny de cap nucli de població i envoltat de muntanyes escarpades. El vessant català és més suau, ja que la pujada és progressiva, però només hi ha camí, no pista. En canvi el vessant del Coserans és molt més dret, una característica generalitzada a tota l'Arieja, on les valls són molt fondes i les muntanyes molt altives, amb desnivells entre la plana i els cims que superen els 2.000 metres en molts punts.

La pujada al port d'Aulà en bicicleta és fàcil, ja que una pista en força bones condicions i tancada al trànsit en la meitat superior permet enfilar-se fins als 2.262 metres d'aquest punt fronterer. El punt de sortida on podríem dir que comença el port és la petita i bucòlica població de Coflens (Couflens en francès), situada al fons de la vall del riu Salat, a tan sols 600 metres d'alçada. El poblet és molt bonic, i val la pena passejar uns minuts pel seu únic carrer paral·lel al riu. Està situat al fons d'una vall molt tancada i obaga. Nosaltres però no sortirem des del poble, sinó que començarem més amunt, just al final de les últimes cases, on s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra. Com dèiem, des de baix hi ha gairebé 1.600 metres de desnivell fins al coll, i ens en estalviarem uns 600 pujant motoritzats fins al final de l'asfalt.

Després de passar la nit en un petit aparcament on comença la pista de terra, ens llevem el matí envoltats per una boira espessa i pixanera. Tot és humit i la visibilitat és molt reduïda. Aquesta també és una característica ben habitual de les valls de l'Arieja. Però la previsió del temps és optimista, i mentre esmorzem ja anem notant un ressol que escalfa la matinada que fins ara havia estat molt fresca. Comencem a pedalar per la pista amb una primera pujada considerable. De fet tota la pista puja sense pràcticament descans. És un pendent moderat però assumible en tot moment, lleugerament superior al 10%. Anem pujant principalment en direcció oest, però fem diversos revolts per anar guanyant alçada pel vessant sud de la petita serra de Durban. Pugem poc més de 20 minuts fins al coll de la Pausa, on hi ha un aparcament i una tanca que impedeix el pas de vehicles més amunt.

Fins al coll de la Pausa hem anat trobant diversos vehicles que pujaven cap a l'aparcament, i a partir d'aquí ja tindrem més tranquil·litat. El coll de la Pausa ens obra una primera visió cap al Mont Valier, tot i que només el veiem parcialment perquè hi ha petites muntanyes al davant que més tard sobrepassarem. És un lloc relativament concorregut (potser hi havia una desena de vehicles), més del que pensàvem, però la bellesa del paisatge ho justifica. Més tard ens fixem que molts excursionistes, fins i tot amb famílies, pugen caminant per la pista fins al bonic estany d'Areau a passar el matí o a dinar. Alguns continuen fins al port pel caminet que adreça els revolts de la pista (GR-10 fins a l'estany d'Areau i itinerari Transfronterer TRF fins al port).

Només creuar el coll de la Pausa veiem a sota de la pista una profunda vall que cau centenars de metres cap al nord. L'itinerari guanya en vistositat a partir d'aquest punt. Avancem per una costa herbada en fort pendent, i a mesura que pugem anem veient l'esmolada punta del Mont Valier i les altres muntanyes que l'envolten. Des del coll fem una llarga diagonal a l'ombra i tot seguit enllacem 5 o 6 revolts fins a la cabana d'Areau, d'ús pastoral. A continuació la pista puja més fort i encadena una successió de revolts i contrarevolts en un llarg zig-zag que ens permet guanyar força alçada. Arribem a l'estany d'Areau, un petit llac gairebé circular i de color verd intens sota el pic des Aymesses, un cim arrodonit i herbat molt estètic. Sobre mateix de l'estany hi ha un refugi, un edifici de mida notable i en bon estat tot i que sembla tancat. Fem una breu pausa perquè el Fum begui aigua i es remulli una mica. Seguim amunt.

La pista voreja l'estany, fa un parell de revolts tancats i continua pujant amb una diagonal fins arribar a un característic revolt sobre el clot de l'Eau. Sens dubte aquest és el punt paisatgísticament més interessant, ja que podem contemplar tot el vessant est del Mont Valier, una gran paret de roca que s'aixeca gairebé 1.900 metres de desnivell des del fons d'una profunda vall fins al cim airós i piramidal. És un lloc molt bonic que convida a fer fotos. A part del Mont Valier es poden contemplar les diferents puntes de la cresta de les Cunyes d'Aulà fins al pic de Clavera. És un lloc especial que permet gaudir d'una de les millors vistes d'aquest cim conegut com el senyor del Coserans o fins i tot com el senyor de l'Arieja, ja que tot i no ser el cim més elevat, sí que és el més espectacular i estètic.

Seguim amunt per la pista i encarem el tram superior. El pendent s'incrementa lleugerament en aquesta part alta, amb algun tram especialment dur. Passem pel costat del petit estanyol de Pra Matau, on el Fum torna a remullar-se, tot i que no fa gens de calor a més de 2.100 metres d'alçada i vessant nord. Encarem els últims revolts de la pista i satisfets assolim els 2.262 metres del Port d'Aulà, on hi ha un petit monument i una inscripció a la roca que assenyala el límit entre els estats francès i espanyol. Aquest és el límit entre el Pallars (sud) i el Coserans (nord), dues terres ben properes però amb poca relació a causa de la falta de vies de comunicació efectives i una orografia complicada que possibilita només el pas a peu, o com fem avui en bicicleta.

Passem uns minuts al coll contemplant el paisatge cap al vessant del Pallars i l'Aran, un cantó que ja coneixem de diverses excursions. Reposem una estoneta i mengem uns ganyips. Mentrestant arriba una parella d'excursionistes pel vessant català amb qui xerrem uns minuts, i al cap de poc una parella de ciclistes també catalans que han pujat pel mateix cantó que nosaltres. Com que l'aire del coll és fresc, comencem a baixar per la mateixa ruta. Bé, en la part superior retallem diversos revolts pel caminet que creua els prats i que és molt agradable. Un cop al primer estany ja seguirem per la pista, ja que el camí es complica i seria menys ciclable.

Com que anem amb el Fum, el nostre gos, baixem a un ritme suau, però el paisatge és tan bonic que no tenim cap pressa. És d'aquells dies que t'aturaries a cada moment a fer fotos. Les vistes cap al Mont Valier són fascinants, però també les muntanyes verdes i arrodonides que envolten l'estany d'Areau i la pista plena de revolts per on hem anat pujant i ara fem en descens. Avui és un d'aquells dies per recordar ja que el paisatge és sensacional. Una jornada amb un balanç esforç-benefici molt favorable, ja que tot i que hem pujat 1.000 metres de desnivell, la pujada és agradable, i sobretot el paisatge és excepcional. Acabem de desfer la ruta vorejant de nou el bonic estany d'Areau, passem per la cabana dels pastors i seguim baixant cap al coll de la Pausa i encara més fins al punt d'inici on s'acaba la pista de terra i comença l'asfalt.

Tanquem una activitat fàcil però molt estètica i que hem gaudit intensament. El primer dia de les vacances ha estat tot un èxit, i l'expectativa que teníem en les activitats del Coserans es manté molt alta. Dinem a la furgoneta, i baixem cap a Coflens. Des d'aquí continuem per l'estreta carretera que remunta la vall del riu Salat fins la petita població de Salau, l'última de la vall. És un petit poble molt bonic amb una ermita romànica preciosa. Queden també les restes d'una intensa activitat forestal i minera, com les antigues mines d'Anglada, a les quals accedim seguint la pista asfaltada uns 2 o 3 quilòmetres més amunt. Posem fi a una primera jornada molt agradable per les terres altes del Coserans, i ens dirigim cap al proper destí per seguir gaudint d'aquest sector feréstec i alhora bonic.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari