Arieja

Tossal Mercader (2.547 m.) i Coma Rossa

Des del coll de Pimorent comencem a pedalar tot planejant cap a la coma d'en Garcia, però de seguida la deixem i prenem una pista que puja endimoniadament, enllaçant un bon grapat de revolts fins al peu d'un petit cim molt panoràmic, i que ens ofereix vistes sobre el sector de Porté, del Pas de la Casa i la capçalera de la vall de l'Arieja. Fem els últims metres a peu fins al cim i contemplem l'àmplia perspectiva. Retrobem les bicicletes i baixem per la mateixa pista fins al coll, on prenem una altra pista cap a l'est que puja suaument sempre per damunt dels 2.000 metres primer cap al cortal Rossó, i finalment a l'ampla Coma Rossa, on s'acaba al final de l'esplanada a sota de la serra de Font Viva. Tornem pel mateix camí tot contemplant la fonda vall de Porté i la zona de l'estació d'esquí.

Vall de Solcén

A la capçalera de la vall de Vicdessos, a la zona més alta de l'Arieja, hi trobem encaixonat entre grans muntanyes l'estany de Solcén. Més amunt de la presa hi ha un aparcament d'on surt una pista pastoral que s'enfila fins uns planells on el riu serpenteja i forma unes boniques aigües tortes. Pedalem per la pista que continua amunt fins a sota mateix del port de Rat i l'escarpat pic de Medacorba, al punt de confluència entre Catalunya, l'Arieja i Andorra. La pista és pedregosa però el paisatge és sensacional, ja que ens movem en un entorn d'alta muntanya, a sota mateix de pics que voregen els 3.000 metres. La pista s'acaba de sobte a sota del port de Rat, a uns 2.150 metres enmig d'un panorama exquisit. L'itinerari és lineal, de manera que tornem pel mateix camí tot contemplant ara el preciós paisatge en direcció oposada.

Pic dels Tres Senyors (2.198 m.)

Damunt del port de Lers s'aixeca una carena que culmina en un cim molt panoràmic gràcies a la seva posició separada del Pirineu axial. A prop de les muntanyes més altes de l'Arieja, comencem a pujar per uns forts pendents herbats fins a assolir la carena. Un cop a dalt avancem més suaument tot gaudint d'un paisatge amplíssim cap al sector de la Pica d'Estats i les muntanyes que fan frontera amb el Pallars i Andorra. Seguim la carena i passem dos pics secundaris, el pic de Fontanette i el pic de Barrès, abans d'assolir l'objectiu. Gaudim de l'extens panorama i reculem uns metres per agafar el camí que baixa cap a l'estany d'Arbu. Encara queda una llarga baixada i uns últims metres pujant per la carretera per tornar al port.

Pas de l'Escalier

Per damunt de la localitat de Tarascó, regada pel riu Arieja, trobem unes llargues carenes arrodonides que són preludi de les muntanyes més altes que fan frontera amb Andorra i el Pallars. En aquest entorn, situats al petit poble de Larnat, iniciem una ruta que traça un llarg ascens en direcció sud fins al Rocher de Miglos. Des d'aquí continua una pista de pastors que va pujant fins a la cabana de l'Escalier, a més de 1.900 metres, i sota el pic del coll Taillat. De baixada creuem una amplíssima zona de pastures amb vistes cap al massís de Taba, i al coll Doulent fem una escapada fins a la petita capella de Saint Barthélémy, un bon mirador sobre la vall de l'Arieja.

Bosc de la Plaine-Comus

Sortim al peu del bonic estany de Belcaire i avancem per un corriol fresc i humit que puja al peu del torrent fins al coll dels Sept Frères. Aviat baixem per una pista fins un petit estany que ens dona entrada al poble de Camurac. El creuem de sud a nord i busquem una bona pista que puja progressivament fins assolir el gran pla de Boum. Creuem tota l'esplanada per un ròssec de ramaders que va pujant fins al coll de la Gargante, on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim amunt fins al mirador del Pas de l'Os, però la boira ens impedeix les vistes cap a les gorges de la Frau i Montsegur. A partir d'aquí, ja al punt més alt, anem avançant direcció est durant molts quilòmetres per un gran bosc principalment d'avets, passant pel coll de Lancise, el refugi forestal dels Artigous i el coll de Perroucel, abans de l'última baixada que ens retorna al punt d'inici.

Chioula

Comencem a pedalar des de la petita població de Prades, a l'Arieja, i planegem per la coma del riu Hers fins que la pista comença a enfilar-se fort cap al coll de Marmare, i poc més amunt avancem per asfalt fins al coll de Chioula. Girem a l'esquerra per una pista on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons, i pugem progressivament cap als colls de Pierre Blanche, Riufred i finalment el de Balagués, al punt més alt de la ruta. Entremig de pastures d'alçada, i amb alguns trams de corriol, baixem suaument cap a Montalló, i poc després de la sortida del poble iniciem el descens final per un corriol deliciós que ens torna al punt d'inici.

Bosc de les Ares

Conegut com el Quebec de l'Arieja pels seus boscos esplendorosos, a recer d'imponents cims com el Roc Blanc o el pic de Baixollada, avui pedalem pels boscos del Donasà. Des de Queragut, capital d'aquesta comarca, pugem cap al coll de les Ares i ens endinsem en el bosc del mateix nom, entremig d'avets, bedolls i una gran extensió de faigs en plena metamorfosi de colors. Pedalem per bones pistes on gaudim d'un paisatge vegetal majúscul, tot passant pels refugis de Laurenti i del Fornet. Des de la part alta anem baixant cap al bonic poble de Mijanes, i des d'allà, per una carretera asfaltada poc transitada tornem cap al punt d'origen, sota el castell del Donasà.

Arieja, Aran, val Loron i vall de Bielsa

Després del confinament a causa de la pandèmia de Covid-19, iniciem unes vacances principalment pel vessant nord dels Pirineus buscant llocs tranquils i solitaris lluny de les massificacions. Farem sobretot rutes en bicicleta, amb una primera part pel sector més alt de l'Arieja, on busquem la màxima aproximació a l'alta muntanya a través de ports i camins ciclables. Avancem pel sector nord de l'Aran amb una ruta a la vall de Toran, i tornem al sector francès cap a la vall Loron, on fem un parell de rutes ben interessants i panoràmiques. Finalment entrem al vessant sud dels Pirineus on també pedalarem al sector oriental de la vall de Bielsa, amb un parell de rutes dures i exigents a notable alçada.

Via Decauville vall d'Orla

Al fons de la petita i congosta vall d'Orla, a les profunditats del Coserans, iniciem una ruta que comença baixant suaument fins a l'estreta pista asfaltada que puja cap al petit nucli de Luentein. Tot seguit prenem una pista agradable que entre un bosc espès ens va enfilant pel vessant occidental de la vall. En un revolt indicat de la pista prenem un camí que creua de flanc el bosc de Lassiscas. Avancem per una bonica fageda amb molts trans on cal empènyer. Quan trobem el GR-10 baixem gairebé sempre a peu cap al fons de la vall, creuem uns prats i fem una forta pujada a peu fins a trobar l'inici de la via. Comença tot seguit la part més interessant, un recorregut planer que segueix l'itinerari d'un antic tren miner del qual trobem diverses restes, com vagonetes o els cinc túnels que creuem. És força ciclable, però el poc manteniment, les moltes pedres i els torrents obliguen a baixar sovint. Finalment ràpid descens per un corriol divertit fins al punt d'inici.

Mines de Ventalhor

En una zona remota del Coserans, a gairebé 2.000 metres i sota el cim de Mauberme que fa frontera amb la Val d'Aran, a mitjans del segle XIX es van obrir unes mines de blenda i galena de les quals queden interessants restes. S'hi pot pujar en bicicleta des del poble d'Eilia a través d'una pista precària que s'enfila per pendents molt drets sota cims altius. Sortim de l'antiga mina de Bocard i entrem en una vall estreta i en pendent suau fins al fons del circ de la Planha. A partir d'aquí comença una forta pujada enllaçant zig-zags fins a les mines. De camí passem per la gran cova de la Cigalera. Un cop a dalt passegem per les restes d'edificis, bocamines telefèrics i maquinària de les antigües instal·lacions mineres. Baixarem per la mateixa ruta amb compte ja que tot el terreny és molt dret, el algun cas fins i tot aeri.

Pàgines

Subscriure a Arieja