França

Migdia de Bigorra (2.877 m.)

Tot i que per a molts ciclistes al coll del Tourmalet és un destí cobejat, avui per a nosaltres serà el punt d'inici d'una ruta fins un dels cims més característics dels Pirineus. A 2.115 metres surt una pista des del mateix coll que traça una llarga diagonal sobre la vall de Varètja. Compartim ruta amb molts excursionistes i un curiós ramat de llames que pasturen per la rodalia. Creuem dos túnels i pugem per la pista de pendent moderat fins a sobre del llac d'Oncet. El pendent s'incrementa després del llac, i traça un zig-zag amb llargues diagonals molt dures i amb terreny pedregós. A l'antic refugi de l'Hotellerie des Laquets s'acaba la pista i comença un camí molt dret que aviat ens obliga a empènyer la bicicleta fins al cim. Extraordinàries vistes cap a tots els Pirineus des de sota les aparatoses antenes. Baixem pel mateix camí fins al llac, on prenem un corriol molt divertit i panoràmic, que amb diversos trams aeris baixa fins a 2 km. per sota del coll. Ja només falta pujar per asfalt el tram més dur del coll del Tourmalet.

Val d'Azun - Llac de Soum

Seguint la ruta dels colls del vessant francès dels Pirineus, de camí entre els colls d'Aubisca i Tourmalet, fem parada a la vall d'Azun per fer una ruta en bicicleta pels seus altiplans barreja de boscos d'avet i prats alpins. El punt de sortida és el bonic poble occità d'Arrens e Marçós, i en arribar a Galhagòs comença una pista que puja fort els primers quilòmetres. Avancem immersos dins d'una boira espessa habitual d'aquest vessant nord pirinenc, i en sobresortim passat el coll de Couraduque, on hi ha una petita estació d'esquí de fons. Avancem per una bonica avetosa, i pugem fent diversos revolts fins al coll de Bazès, sota el pic del mateix nom. Planegem un tram molt agradable i panoràmic i al collet sota el pic Cantau enfilem fort per camí fins a la Cresta de la Serra. Pedalem per la carena en un tram deliciós sobre un mar de boira i amb vistes al pic Galizos. Baixem al petit estany de Soum i tot seguit prenem un corriol fàcil i divertit que de nou dins la boira va baixant fins al fons de la vall.

Perigord Negre

Fem una escapada aprofitant uns dies de festa de Setmana Santa fins a la zona del Perigord, una comarca de la regió d'Occitània banyada pel riu Dordonya. Precisament aquest abundós riu vertebra la zona i fa de nexe natural entre els diferents pobles. És una extensió força planera, amb petites elevacions i alguns penya-segats. En tota l'àrea s'hi poden trobar pobles preciosos de pedra, alguns molt pintorescos, que conserven l'arquitectura tradicional. També hi ha molts castells i monuments medievals, així com restes de poblaments prehistòrics. Estem en una zona turística amb molts atractius arquitectònics, naturals i gastronòmics.

Torre de Vetera

Comencem a pedalar a Arles, a la riba del riu Tec, i enfilem una llarga pujada per pista fins al nucli abandonat de Formentera, on hi havia una antiga estació minera. Sempre remuntant per la falda del Canigó, que presideix en tot moment, planegem pel traçat d'un antic carrilet miner, i pugem uns metres més fins l'antiga torre de vigilància al límit entre el Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Situats a 1.400 metres gaudim d'una pista plana i panoràmica sobre la vall del Tec, la plana del Rosselló i el Canigó damunt nostre. Al coll de la Descarga iniciem un descens fort per la pista asfaltada, i més endavant enllacem amb el GR que segueix una carena directa fins al poble, però en la majoria del seu recorregut no és ciclable, i toca empènyer la bicicleta molta estona. Ruta panoràmica i amb pinzellades històriques.

Boscos de Camurac

Entrem al vessant nord dels Pirineus per visitar el País de Salt, un altiplà situat al sud de la regió de l'Aude. Sortim pedalant del poble de Camurac, on hi ha una petita estació d'esquí, i pugem cap al nord fins al gran pla de pastures de Boum. Tot seguit enfilem fort fins al coll de Lancise i avancem entremig d'una preciosa avetosa amb exemplars de més de 25 metres. Fem un bucle de nou fins al coll i pugem fins al punt més alt de la ruta, prop de l'impressionant mirador del Pas de l'Ós sobre les gorges de la Frau, el massís de Taba amb els pics de Solarac i Sant Bertomieu, i més enllà el castell de Montsegur. Baixem per pistes ràpides entre avets fins al poblet de Comus, i tornem planejant al punt d'inici.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Castell de Puillorenç

Una breu passejada ens enfila fins dalt de Mont Ardu (697 m.), on a l'edat mitjana s'hi va bastir un espectacular castell. Enmig d'una zona de baixa muntanya i envoltada de castells càtars, visitem un dels més significatius i estètics. S'accedeix per pista asfaltada des del poble de la Pradèla fins un ampli aparcament, on hi ha les taquilles i comença el camí d'accés. Una pujada curta però intensa amb un zig-zag pedregós ens porta fins a l'entrada del recinte emmurallat. A dins hi trobem un gran pati d'armes i les restes de les antigues dependències. Només es conserva dempeus el recinte exterior. Es pot pujar a la muralla i contemplar l'àmplia visió que s'albira des del castell, que domina tota la contrada.

Parc Natural del Verdon

Fem una breu escapada a la Provença per visitar un parc natural francès la principal característica del qual són unes espectaculars gorges. El riu Verdon ha excavat durant diversos mil·lenis un profund congost entremig de la roca calcària d'aquesta zona de mitja muntanya. El nom del riu és ben escaient, deriva de l'occità i fa referència al característic color de les seves aigües. El primer dia fem una ruta en bicicleta per les gorges baixes, sortint des del poble de Greus, fent la volta al gran llac d'Esparron. El segon dia baixarem caminant al peu del riu i recorrerem el sender Blanc-Martel, amb alguns passos equipats i diversos túnels al final. Aquest sender honora un dels pares de l'espeleologia moderna a Europa, que va explorar la zona el segle XIX. El tercer i últim dia tornem al peu del riu però pel vessant esquerre. Baixarem al peu del Verdon i caminarem fins a l'Imbut, un curiós lloc on el riu desapareix i torna a sortir uns metres més avall. Aquest camí és més aventurer i intrèpid, amb diversos passos aeris excavats a la roca i assegurats amb passamans.

Gorges del Verdon. Sender de l'Imbut

Un espectacular sender recorre la part més congosta del riu Verdon envoltat de grans parets que amb prou feines deixen passar els rajos del sol. Des de l'alberg dels Cavaliers baixem per un sender sinuós fins a la riba esquerra del riu, i sense travessar la passarel·la d'Esteillé anem acompanyant el riu en el seu descens. En algun punt el riu s'engorja entre parets, i trobarem trams de camí directament excavat a la roca sobre les aigües. Molts d'aquests passos són impressionants i aeris, però sempre amb un passamà que ens donarà la seguretat necessària. A l'alçada de l'Styx el riu es fa encara més estret i les roques mostren unes formes contorsionades fruit de l'erosió. Continuem per aquest intrèpid sender fins a l'Imbut, un punt on les aigües momentàniament desaparèixen sota unes grans roques per resorgir més endavant. Arribem fins al Bau Béni, un nou engorjat a partir del qual ja no es pot continuar. Tornem uns metres enrere fins a trobar el sender Vidal, vertical i excavat també a la roca, el qual ens permetrà tornar a pujar a la part alta de les cingleres que envolten el riu verd.

Pàgines

Subscriure a França