Serra de Faig-i-branca

Sortint des de Vilada ens anem enfilant progressivament per pistes obagues i poc transitades fins assolir la carena de la serra. Fem un primer tram d'asfalt fins al barri de la Ribera, i prop de la casa de Camp-rubí ja agafem una pista solitària que puja fort cap al clot de Cosp i continua amunt fins a coronar la carena. Tot seguit avancem cap a l'est entremig de prats d'altura amb vistes cap a les serralades veïnes i cap a la vall del Llobregat. Recorrem un bonic tram de corriol i creuem diversos prats sempre al fil de la carena. Arribem fins al cingle de les Forques que sobrevola Sant Jaume de Frontanyà. Seguim cap a les masies de Frontanyà i les Lloberes i baixem seguint un pista al peu d'un rierol fins a la masia dels Torrents. Tornem a pujar fort per arribar a la magnífica església de Sant Sadurní de Rotgers i busquem una pista mig perduda que baixa fort fins a la ribera de Vilada just abans de tornar al poble.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Vilada (Berguedà)
  • Distància: 38,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.370 metres
  • Temps: 4:35 hores
  • Dificultat: IBP=145 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes i trams de corriol fàcil. Algunes pujades fortes
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Vilada 00:00 00:00 0,0
Barri de la Ribera 00:10 00:10 3,3
Camp-rubí 00:25 00:35 8,0
Pla Fondo (serra de Faig-i-branca) 01:00 01:35 14,3
Coll de la Creu Melosa 00:40 02:15 16,6
Cingle de les Forques 00:20 02:35 20,0
Frontanyà 00:10 02:45 21,3
Santuari dels Oms 00:05 02:50 22,4
Collada de les Lloberes 00:15 03:05 24,7
Els Torrents 00:25 03:30 29,6
Sant Sadurní de Rotgers 00:15 03:45 31,7
Pausa 00:15 04:00
Vilada 00:35 04:35 38,5

Crònica

La Serra de Faig-i-branca forma el sector més oriental del massís del Catllaràs, concretament és una carena que s'allarga des del Puig Lluent en direcció est fins a Sant Jaume de Frontanyà. És un territori boscós de mitja muntanya, que es mou entre els 1.300 i els 1.500 metres, i que traça una línia de carena gairebé rectilínia. Tot i la modesta alçada, des d'alguns punts oberts tenim bones vistes cap al sector oriental del Pirineu si mirem cap al nord, i la vall del Llobregat si mirem cap al sud. De fet la ruta d'avui recorre tota la carena de la serra de Faig-i-branca, de menys de 5 quilòmetres. També recorrerem el seu vessant sud, des de Vilada pujant per la Ribera, Camp-rubí i el clot de Cosp.

Avui surto sol en bicicleta i he dibuixat una ruta teòricament fàcil sobre el mapa. Algunes de les zones ja les conec, però una bona part de les pistes per on transitaré no les he trepitjat mai. La zona superior de la serra de Faig-i-branca és prou coneguda, ja que hi hem fet més d'una excursió. Per exemple una vegada vam pujar el Puig Lluent pel vessant nord, i vam resseguir la carena de Faig-i-branca. També la vam resseguir en una altra excursió aquesta al Puig Lluent i Sant Julià de Cosp, pel vessant sud. Avui serà una ruta en bicicleta amb una forta ascensió des de Vilada, sempre per pistes però amb algun tram força dur, i una llarga baixada des de la part superior passant per la bonica església de Sant Sadurní de Rotgers, amb una pujada entremig curta però intensa.

Surto al matí de Vilada amb una temperatura agradable de finals de primavera, tot i que el dia es preveu calurós. Tinc l'esperança de pujar una bona estona per dins del bosc i atenuar l'efecte del sol, i així serà ja que l'ombra del bosc espès m'acompanyarà bona part de la ruta, almenys de pujada. Des de Vilada vaig a buscar la carretera asfaltada que puja cap al Castell de l'Areny. Pujo 3,6 km. per aquesta carretera fins al petit veïnat de la Ribera. A la part superior del petit nucli de cases disperses marxa una pista també asfaltada que fa un fort revolt a la dreta. Segueixo pujant, ara amb una mica més de pendent, i encara per asfalt. Passo les masies de Cal Pla i Cal Costet, més amunt el Masot i finalment la casa de Soldevila, dalt d'un turonet després d'una pujada i de creuar un torrent. Aquí s'acaba la pista asfaltada, 3,3 km. des de la Ribera, i gairebé 7 des del punt d'inici. S'acaba l'asfalt i ja no en tornaré a trobar fins al final de la ruta.

Quan s'acaba l'asfalt trobo una cruïlla de pistes al damunt de la casa de Soldevila. La que marxa més a l'esquerra se'n va cap al Castell de l'Areny, i en prenc una altra que marxa de dret i que avança còmodament uns centenars de metres fins a la gran masia de Camp-rubí. Es tracta d'un gran casal d'origen medieval, sòlida i austera. Sembla que estigui habitada, i em surten a rebre un parell de gossos. Vorejo la masia pel darrere, just on s'acaba la pista bona i en neix una de precària que baixa enmig d'un bosc espès de ribera fins al peu del torrent del clot del Mor, que baixa directament des del Grau Pedrís. Des de la casa baixo uns 300 metres fins que em trobo les restes de l'antic molí de Camp-rubí, del qual s'aguanten les parets ben cobertes d'heura. Al costat de l'antic molí hi passa el torrent que cal creuar a gual.

La pista continua a l'altra cantó del rierol, i segueixo cap a l'esquerra pujant per una zona enclotada i humida. És una pista secundària que va pujant cada cop més fort, amb algun pujador intens, sempre en direcció nord-est. Es va enfilant enclotada a tocar del rec de Cortines, un petit rierol que serpenteja a tocar de la pista. És molt agradable anar pujant per aquest bosc humit i escoltar el dringar de l'aigua saltant entre les pedres. Aquesta és una pista ben poc transitada, ja que les masies que hi ha més amunt van ser abandonades fa anys. Com deia és un entorn obac molt adequat per pedalar en dies de calor, ja que queda a recer del sol. Arribo a l'antic molí de Cosp, del qual queda només dempeus les parets exteriors pràcticament cobertes per la vegetació ufanosa. Torno a creuar el rierol a gual i segueixo amunt per la pista que fa un fort pujador i més amunt un parell de revolts sobtats fins al collet Roig.

Al collet Roig deixo a la dreta la pista que marxaria cap a les Lloberes, per on passaré més tard de tornada. Giro a l'esquerra i segueixo pujant, ara en direcció nord-oest. La vegetació és espessa, però en alguns en què s'obre puc contemplar la petita però meravellosa ermita de Sant Julià de Cosp, situada en un diminut turó entremig dels boscos espessos d'aquest vessant sud de la serra de Faig-i-branca. És una petita ermita que ja vam visitar en alguna de les rutes mencionades anteriorment. Si hi hagués pista m'hi hauria acostat, ja que és un lloc fantàstic, però només s'hi arriba per un camí no ciclable. Així doncs l'observo a certa distància, amb la magnífica paret dels Rocs del Castell al darrere.

La pista es va enfilant i esquiva el clot de Cosp, una clotada on hi ha l'ermita que comentàvem, la masia abandonada de Cosp i alguna casa més. Vaig pujant amb pendent moderat per sobre del clot de Cosp, sempre per un bosc espès i agradable fins assolir els plans de Cosp, una zona més oberta després de molta estona de pedalar per dins del bosc. Em vaig acostant a la part alta de la serra, i ja només falten un parell de revolts fins arribar al Pla Fondo, un bonic prat alpí situat ja dalt de la carena. Aprofito per descansar uns minuts després de la pujada continuada fins 1.500 metres on em trobo. En els trams oberts de vegetació hi ha bones vistes sobretot cap al sud, ja que el flanc nord queda més tapat pels arbres alts. Tot aquest tram superior és molt bonic, i giro a la dreta per una pista que avança per la carena. Durant una bona estona vaig creuant uns amplis prats poblats per arbres dispersos, que gairebé semblen plantats.

El tram superior de la serra de Faig-i-branca és sens dubte la part més bonica de tota la ruta. Vaig seguint en direcció est creuant els prats. Connecto amb el GR-241 i en algun punt surto de la pista i segueixo algun tram de corriol. Més endavant torna una pista abandonada, precària, però ideal per passar-hi amb la bicicleta. Passo el Pla Fondo de Baix al principi, la Creueta de Cosp i la collada de Faig-i-branca, a 1.500 metres, el punt més alt de la ruta. No m'hi havia fixat, i just passada la collada marxa un petit caminet a la dreta que puja fins al Pedró, on hi ha una creu. Com que no m'ho havia anotat, em passa desapercebut i continuo per la carena. La pista pràcticament s'acaba i continua un bonic sender que creua el pla del Capellà, i tot seguit s'endinsa momentàniament al vessant nord i avanço uns metres per un corriol deliciós i ombrívol per dins del bosc.

Tot el tram superior de la serra de Faig-i-branca és extraordinari, i aquests dies especialment verd gràcies a una primavera molt humida. Els prats estan tan ufanosos que gairebé costa d'identificar el camí, i tens la sensació de pedalar pel mig dels prats. Tot i ser una zona molt bonica és també poc transitada, i així és freqüent trobar-hi cèrvols, com em va passar, ja que dos exemplars ben bonics van creuar davant meu i van marxar corrents en veure'm. La carena encara continua cap al pla del Genai, i després el pla del Calvari, just abans de començar a baixar molt fort fins al coll de la Creu Melosa, on hi ha una cruïlla de camins indicada. Segueixo la pista principal cap a la dreta i de seguida abandono el GR, tot i que el recuperaré més tard de tornada. Avanço ara per una pista còmoda que planeja i baixa suaument fins al pla del Timonar. La pista va girant a la dreta per contornejar la part superior de la carena que envolta el collet de Sant Jaume i el poble de Sant Jaume de Frontanyà. Avanço per la pista a la qual s'ha incorporat el PR C-51 fins arribar al Pla del Cingle.

Deixo la pista momentàniament i avanço pel pla fins al límit de la cinglera, la punta del Cingle de les Forques, on hi ha una gran creu i un mirador extraordinari just a sobre del poble de Sant Jaume de Frontanyà. És un mirador molt bonic, ja que la serra s'acaba bruscament en una cinglera que cau en vertical gairebé damunt del poble. Podem observar una visa zenital d'aquest bonic llogarret, amb la magnífica església romànica de Sant Jaume, la gran joia del romànic berguedà del segle XI que havia estat un important monestir agustinià. Un bon lloc per fer una petita pausa i contemplar el paisatge, tant el petit poble com les valls dels diversos torrents que formen un tros més avall la riera de Merlès.

Deixo enrere el cingle de les Forques i continuo per la pista que planeja fins a la masia de Frontayà. Des de la casa la pista va baixant i arriba al santuari dels Oms, on hi ha una església i una casa de colònies. Prenc una pista a la dreta que comença a planejar entre camps, però al fons d'un rec torna a pujar fins a situar-se sota de les cases de les Lloberes. No cal acabar de pujar-hi, sinó que segueixo la pista que passa per sota fins a la collada de les Lloberes. Poc després de la collada la pista comença a baixar fort per una zona boscosa i es va entaforant pel bac Negre en paral·lel a la riera de Cercosa. Vaig baixant per aquesta pista secundària, que sembla ben poc utilitzada. Passo per sota d'un tallat de roca, marcat com el Mal Pas al mapa, i tot seguit passo al costat del Gorg de l'Olla, una petita basseta natural que forma el rec.

Vaig perdent metres per aquesta pista agradable i fresca fins que el torrent es va obrint arribant a la masia dels Torrents. Des dels plans que envolten la masia puc contemplar una bona visió dels Rocs del Castell, la muralla rocallosa que em queda just al darrere, per sobre el poble del Castell de l'Areny. Passada la casa dels Torrents trobo el GR 4, i el segueixo cap a l'esquerra. Bé, de fet faig una petita marrada per sota per seguir la pista principal, tot i que hauria estat millor opció seguir estrictament el GR, ja que escurça un revolt, i sobretot una curta però intensa pujada. Després d'una bona estona de baixar torna la tònica de pujada. Especialment el primer tram després dels Torrents és especialment dur, i costa tornar a acostumar les cames a pujar fort. M'enfilo per una pista poc utilitzada i amb alguns reguerots. El pendent es suavitza una mica al Pla del Vilar, que no ho és tant, sinó que va pujant fins arribar a Sant Sadurní de Rotgers.

L'església de Sant Sadurní de Rotgers és una de les més boniques de la comarca. Està situada en un petit replà entremig d'una zona boscosa a 1.000 metres d'alçada aproximadament. Hi ha constància d'aquesta església des del segle IX, tot i que l'edifici actual probablement és del segle XII. És un edifici senzill, però amb una peculiaritat que la fa diferent de la resta: un campanar de dos pisos damunt de la volta. El campanar està fet de pedra tosca, més lleugera que el calcari habitual a la zona, de manera que redueix pes sobre el conjunt de l'edifici. L'església està restaurada i s'hi poden fer visites alguns diumenges i altres dies festius quan hi ha el guia. L'església està envoltada per un mur de pedra que encara fa més bonic l'entorn. Faig una petita pausa per reposar després d'una bona pujada, i aprofito per contemplar aquest bonic edifici religiós.

Passat Sant Sadurní de Rotgers la pujada continua, però més moderada. Pujo uns metres fins uns camps, on cal deixar la pista principal i prendre'n una de secundària a la dreta. Aquesta pista secundària creua unes pastures on hi ha un bon ramat de vaques. La pista va girant cap a la dreta i s'encara en direcció oest. És una pista sense ús, on la vegetació ha anat guanyant terreny. És però una pista ideal per fer-la en bicicleta, tranquil·la, solitària i una mica pedregosa, perfecta per rodar a bona velocitat però sense que sigui tan avorrit com les pistes més principals. Vaig baixant per terreny obac, amb bones vistes cap als cingles de Tastanós, el Sobrepuny i el vessant sud del Catllaràs. El descens per la pista s'allarga més de 5 km. fins a trobar la Ribera de Vilada, que baixa amb força aigua i convida al bany. De fet hi ha gent que aprofita una petita resclosa per refrescar-se.

Després de la llarga i agradable baixada arribo el peu del riu, i el creuo per un pont de vianants al costat de la casa de cal Tatxero, que sembla una casa de colònies. Pujo uns metres fins el trencant de la carretera del Castell de l'Areny. Ja només cal desfer un quilòmetre fins al centre de Vilada on havia començar la ruta unes hores abans. Un itinerari fàcil per boscos agradables i solitaris fins dalt la serra de Faig-i-branca. A dalt uns 5 km. de bonica carena entre prats i corriols fàcils. Bones vistes sobre Sant Jaume de Frontanyà, baixada agradable per pistes solitàries fins a l'ermita de Sant Sadurní de Rotgers i una última baixada ràpida i agradable per l'obaga. Un matí ben aprofitat per una de les zons més desconegudes del vessant sud del Catllaràs.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari