Puig Lluent (1.638 m.) i Serra de Faig-i-branca

Des de l'entrenyable poble de Sant Jaume de Frontanyà iniciem un itinerari que ens portarà a recórrer la carena de la serra de Faig-i-branca. Després de fer el cim del Puig Lluent perdrem alçada fins al refugi de l'Ardericó, i seguirem les obagues de la zona de Montclús fins al punt d'origen. Un recorregut circular pel vessant més oriental del Catllaràs molt recomanable a la tardor.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà
• Distància: 21,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.110 metres
• Temps: 7:48 h.
• Dificultat: Fàcil. Trams d'orientació delicada
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Aquest cap de setmana el temps no acompanya. El cel està cobert i plou intermitentment. Dedicarem el cap de setmana a berguedanejar, recorrent terrenys coneguts i altres pendents tot i la proximitat. El Catllaràs sempre és una aposta segura. Hi ha infinitat de possibilitats per recórrer camins i viaranys.

A finals d'estiu i principis de tardor el Catllaràs recobra un interès especial. El fullatge comença a tenyir-se, la humitat embolcalla el sotabosc, els bolets treuen el nas, les olors s'intensifiquen i els cèrvols entren en zel. Trobar-se cèrvols al Catllaràs és ben fàcil, ja que des de la repoblació que es va fer als anys 50 o 60 la població ha anat creixent. Ha crescut tant, que molts ramaders de la zona es queixen de les destrosses causades per aquesta animals de grans dimensions. És fàcil d'entendre aquesta proliferació: els animals tenen una àmplia zona de boscos i pastures poc poblats, en un entorn privilegiat de mitja muntanya i sense depredadors naturals. En l'època de zel els cèrvols mascles criden ben fort per atreure les femelles. És el que coneixem com la brama del cèrvol, que es pot sentir als vespres i matinades. Tot i que en alguna altra sortida pel Catllaràs sí que ens havíem topat amb algun cèrvol, durant la sortida d'avui no els vam ni veure ni sentir.

Arribem a Sant Jaume de Frontanyà, un poble petit però molt bonic. Ben cuidat i presidit per l'espectacular església romànica, coneguda també com la catedral del romànic del Berguedà. És un gran edifici d'una sola nau amb planta de creu i cimbori, de bellesa serena i austera, amb formes simples i proporcions esveltes. Sens dubte sorprèn trobar en un poble tan petit un exemplar de romànic tan notable. Un cop contemplat el magnífic edifici i el petit poble, prenem un camí indicat que marxa al costat de les últimes cases del nucli. Comencem a pujar per un sender ben fresat, molt humit i amb bassals. La nit anterior ha plogut, i el sotabosc està encara ben xop.

Anem pujant seguint les marques del GR-241 i el PR C-51. Arribem a una pista i tombem a la dreta. Abandonem el GR i seguim el PR (marques blanques i grogues). Al cap de poca estona arribem a una esplanada que queda retallada pel Cingle de les Forques, presidit per una creu. Arribem fins a la vora mateix del cingle, que s'esbalça verticalment sobre el mateix poble de Sant Jaume, del qual tenim una bonica imatge zenital. Tornem a la pista principal, no sense abans contemplar alguns curiosos exemplars de bolets que neixen al Pla del Cingle.

Passat el cingle continuarem una bona estona per la pista, que puja molt suaument. Seguirem un tram monòton de pista fins que veiem que els senyals l'abandonen i s'endinsen el bosc cap a la dreta. Passem un tram emboscats sota faigs i pins. Ara el camí puja més fort fins a guanyar la carena, que ja no deixarem durant molta estona. Creuem el Pla de la Llaona i seguim per la carena, sense poder gaudir de vistes panoràmiques, ja que tenim una boira fina que ens permet veure de prop, però no de lluny.

Perdem una mica d'alçada per arribar al Coll de la Creu Melosa, on hi ha una cruïlla de camins, convenientment indicada. Ens tornem a trobar el GR, i ara el seguirem, abandonant el PR. Seguim la carena que comença a pujar per una zona oberta. En poca estona creuem al Pla del Genai i el Pla del Capellà, ambdós estrets i llargaruts, amb una herba de color verd intens. Arribem fins a l'ampla i poc definida collada de Faig-i-Branca, a la part alta de la serra homònima. Ens podríem desplaçar lleugerament a l'esquerra i arribar en pocs minuts al Pedró des d'on tenim una bona visió sobre el Clot de Cosp i el vessant sud-oest del Catllaràs. No ho fem perquè no hi ha visibilitat. Passem la collada i ens conformem en contemplar els amplis prats que formen aquesta zona carenera. És un entorn molt bonic i agradable, amb extensos planells coberts d'herba i pins esclarissats.

Continuem el camí, deixant algunes pistes que marxen a banda i banda. Anem uns metres al costat del filat fins que el creuem en un pas habilitat. De nou entrem en una zona més boscosa, humida i fosca. Guanyem alçada suaument, mullant-nos amb els esquitxos que es desprenen de les fulles dels boixos en passar-hi pel costat. El camí és ben definit, i passa al límit de la carena. La cara nord és obaga, amb una gran fageda que encara conserva bona part del fullatge, tot i que es comença a tenyir. L'efecte de la boira i la poca llum que passa entremig dels arbres fa un efecte de bosc fantasmagòric.

El camí s'obre quan som just sota el Puig Lluent (1.638 m.) Hi acabem d'arribar vorejant el cim pel vessant oest, més fàcil i accessible, tot i que també es podria pujar pel dret des del vessant nord. El cim és allargat i força ample, cobert d'herba i algun arbre. Un ramat de vaques pastura al mateix cim. En un dia clar des d'aquí tenim una bona perspectiva dels cims propers de la Tosa i el Moixeró, i també de la zona dels Rasos de Tubau i el Ripollès. Malauradament la boira ho dilueix tot, i la perspectiva no abasta més d'uns quants metres.

Des del cim tornem a la seva base, i reculem uns metres enrere fins a trobar un indici de pista que marxa cap al vessant nord. Seguim aquesta pista en desús durant uns metres, i quan sembla que vol girar intentem endevinar un sender poc definit que marxa de dret, evitant les giragonses de la pista. Anem seguint aquest viarany, a estones gairebé endevinant-lo. El camí baixa decidit, i més endavant sembla que es defineix més. Finalment arribem a una pista més marcada, que seguim cap a l'esquerra fins arribar al refugi de l'Ardericó.

El refugi de l'Ardericó és un vell edifici, restaurat i cuidat pel seu guarda, el Kun, de conversa fàcil i amable. Des del refugi organitzen visites guiades per sentir la brama del cèrvol. Conversem uns minuts amb el Kun i li demanem consell sobre el camí de tornada. Bon coneixedor de la zona ens indica un camí que no surt als mapes, i que ens evita haver de fer un bon tros de pista. Des del refugi baixem entremig dels prats fins un pas estret on passa el rec de la Plana. En aquest punt, parant atenció s'intueix un camí que creua el rec i en segueix el curs per l'esquerra.

Seguim aquest camí poc evident fins que arriba un punt en què cal creuar de nou el rec i continuar per una pista en desús que veiem al vessant dret. Seguim aquesta pista i trobem un petit estanyol al costat del qual hi ha una caseta de vigia d'animals. Continuem planejant per la pista i passem els amplis plans del Tamany i de l'Avetar. Tot seguit la pista comença a pujar considerablement fins a trobar una pista més principal. Seguim cap a l'esquerra i de seguida trobem la casa de la Teuleria, al davant de la quan encara es conserva un antic forn on suposem feien les teules.

Passada la Teuleria fem uns metres més per la pista fins passat el primer revolt. Llavors ens enfilem pel Quintà de la Teuleria (amplis prats en terrasses) fins a trobar una altra pista menys definida. En aquest punt cal parar atenció a l'orientació, ja que els camins es confonen. Una opció és seguir aquesta pista i vorejar el Serrat de Sant Isidro. Nosaltres intentem trobar, i de fet ho aconseguim, un caminet que puja fins a la carena. Arribats a la carena però no sabem trobar la continuïtat d'aquest camí. Comença a ploure, el camí no és definit, no ens encaixa amb el mapa ni amb els senyals del GPS,... Com que no ho veiem clar baixem per l'altra vessant de la carena i anem a buscar la pista que hauríem seguit si haguéssim vorejat el serrat. Una mica tristos per no haver trobat el camí ens conformem en avançar per una pista poc concorreguda. La seguirem una bona estona fins passat el Collet de la Qüestió. Encara continuem uns minuts més per la pista fins que trobem de nou els senyals del PR. Deixem la pista i tombem a la dreta.

Després d'una bona estona de planejar comencem a pujar de valent, i ho farem una bona estona. Una altra altenativa seria seguir la pista i arribaríem planejant fins a Sant Jaume, després de trobar la carretera de la Pobla de Lillet. Nosaltres però pujarem fins a trobar de nou el collet de la Creu Melosa. La pujada és llarga i feixuga, més encara després de força hores de caminar. El camí és obac i molt humit. Pugem seguint el curs del rec de la Creu Melosa fins al coll del mateix nom, per on ja havíem passat el matí. Encara ens quedarà una hora més per desfer el camí que ja coneixíem i arribar de nou a Sant Jaume de Frontanyà.

Es tracta d'un recorregut llarg en un entorn de mitja muntanya poc transitada. La primera part de la ruta és un camí carener molt agradable, i la segona part recorre una zona més planera de la vall. És una ruta molt agradable per fer a la tardor, ja que passem per una zona de fageda que va canviant de color a mesura que avança l'estació. Els bolets també hi són abundants, i amb una mica de sort ens podem topar amb algun dels ramats de cèrvols que freqüenten les zones més obertes d'aquest vessant nord-est del Catllaràs.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta