Montsant sud-oest i l’ermita de la Consolació

Iniciem la ruta en bicicleta a la bonica població de la Vilella Baixa, al Priorat, i sortim pedalant entre vinyes tot planejant fins arribar a un petit pantà, on prenem una pista a la dreta que comença a pujar pel sector occidental del Parc Natural. Passem pel magnífic mas Roger, i anem enfilant-nos cap a la base de les cingleres del Montsant. Prenem el Camí dels Cartoixans fins a sota de la Roca Falconera, on comencem a baixar fins a la Cartoixa d'Escaladei. Fem una pausa a la Conreria, i continuem pedalant per pistes que es van enfilant seguint el GR-174 fins a la Creu Alta. Planegem per sobre de la Vilella Alta, i pugem un últim tram cap a la petita església de la Consolació entre les vinyes del famós vi de l'Ermita. Baixem tot seguit cap al poble de Gratallops, i abans d'entrar-ni prenem una pista que baixa suaument sempre entremig de les vinyes i ens retorna al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: La Vilella Baixa (Priorat)
  • Distància: 33,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 990 metres
  • Temps: 4:35 hores
  • Dificultat: IBP=102 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes i algun breu tram d'asfalt
  • Cartografia: Serra de Montsant Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
La Vilella Baixa 00:00 00:00 0,0
Mas Roger 01:00 01:00 6,3
Mas de Forçans 00:45 01:45 11,2
Collet de l'Hort 00:30 02:15 14,5
Cartoixa d'Escaladei 00:15 02:30 16,6
La Conreria 00:05 02:35 18,0
Pausa 00:20 02:55
La Creu Alta 00:20 03:15 20,6
Ermita de la Consolació 00:35 03:50 25,7
Gratallops 00:15 04:05 28,2
La Vilella Baixa 00:30 04:35 33,5

Crònica

Seguim rondant pel Priorat, i més concretament pel sector sud-oest de la serra de Montsant. Altres vegades hem recorregut diversos racons de la serra, sobretot els graus o passos equipats que permeten enfilar-se a la Serra Major. Però en bicicleta la part superior és menys accessible, ja que està envoltada de cingleres per totes bandes. En canvi al sector més occidental de la serra les caminades són menys atractives ja que el paisatge és més suau. Precisament aquí és on la bicicleta pren el relleu, i ens permet fer recorreguts ben interessants entre vinyes i cingleres. Avui sortirem de la Vilella Baixa i anirem recorrent la base de les cingleres del Montsant fins a Escaladei. Aquí ens enfilarem cap a la Creu Alta i després a l'ermita de la Consolació. Tot seguit baixarem cap a Gratallops entre prestigioses vinyes, i per bones pistes tancarem el cercle.

Amb els nostres amics Ari i Albert ens preparem per sortir pedalant des d'una còmoda àrea recreativa que hi ha al final de la Vilella Baixa, al vessant sud. Pedalem cap al centre de la vila i baixem a la part més baixa, on creuem el riu Montsant per un bonic pont de pedra. Seguim per una pista a la dreta a la vora del riu, i uns metres més amunt el tornem a creuar. Fem uns metres per asfalt i prenem una pistota a la dreta que s'enfila entre unes vinyes. Pugem uns metres i tot seguint prenem un caminet que voreja uns bancals de vinya i olivera, i traça una línia recta entre els camps. Uns metres més endavant hem de baixar de nou a l'asfalt i fer poc més d'un quilòmetre fins que trobem una pista que marxa a la dreta al costat d'un petit edifici abandonat. Creuem una tanca que impedeix el pas de vehicles i comencem a pujar suaument.

La pista que seguim és molt agradable, i ja ens permet veure al davant les cingleres del sector més occidental de la serra del Montsant. El pendent és suau i facilita la conversa alhora que la contemplació del paisatge. Creuem una coma i el pendent s'incrementa. Pugem per terreny rost, sempre però per bona pista, i al cap de poc més de 2 km. des que hen agafat la pista arribem al bonic Mas Roger. Tot i que no sembla habitada, aquesta masia és molt bonica i curiosa. No és una masia antiga i tradicional de pedra, sinó que sembla més moderna. Té una rica de decoració amb diferents elements ceràmics. Al costat mateix hi ha l'ermita de Sant Miquel, de notables dimensions. Al darrere del recinte hi ha una petita basseta i una font. Creuem el recinte i seguim la pista que es va enfilant cap al nord-est.

Passat el Mas Roger comença la pujada més llarga i dura de la jornada. En cap cas és una pujada extrema, però va enfilant sense treva durant una bona estona. La pista és agradable, ja que és un territori molt tranquil i solitari al vessant assolellat de la serra del Montsant. A mesura que anem avançant les cingleres que tenim a l'esquerra van guanyant presència i magnitud, i el paisatge és cada cop més bonic. En els trams més planers hi trobem vinya i també zones amb oliveres, mentre que en les parts més costerudes ens movem per terreny erm o sotabosc. Alguns trams de vinya són ben bonics, amb costers ben arreglats i endreçats amb el característic terreny de llicorella. Sorprèn que un tipus de terreny tan aspre, amb més roques que no pas terra, i amb tant baix component orgànic pugui produir uns vins de gran qualitat, valorats a tot el món. Realment és fascinant.

Al cap d'una bona estona de pujar ens incorporem al Camí dels Cartoixans (GR-171), i seguim avançant sota les cingleres del Montsant, ara més altives i espectaculars. Avancem un petit tram força planer, i fins i tot en lleugera baixada i passem per les vinyes que envolten el Mas dels Forçans. Tot seguit emprenem un nou pujador fins a la zona més alta de la ruta d'avui, prop del Mas Blanc, on hi ha un bon mirador natural cap al sud. Fem una petita parada per contemplar les cingleres i fondalades que es dibuixen en aquest paisatge aspre i complex. Tot seguit planegem entre vinyes i iniciem un suau descens sota la part més abrupta de les cingleres del Montsant, amb bones vistes cap a la punta de la Falconera, i fins i tot el poble de la Morera del Montsant.

Baixem suaument fins al collet de l'Hort o dels Ortigons del Rius, on trobem una cruïlla de pistes. Deixem aquí la que marxa de dret i seguiria per sota de les parets fins a la Morera. Girem doncs a la dreta i comencem una baixada més decidida cap al sud. La pista baixa directa a la Cartoixa d'Escaladei, que podem contemplar des de les alçades tot baixant. La pista ens porta a l'entrada mateix del recinte, però avui és dilluns i està tancat, de manera que no ens podem acostar a contemplar la bonica portalada d'entrada. Ens conformem a mirar-la de lluny entre els barrots que tanquen aquest recinte museístic. Continuem ara per asfalt gairebé 1,5 km. fins arribar a la Conreria d'Escaladei, un bonic poblet que antigament era el centre de serveis de la Cartoixa, on vivien les persones que conreaven les terres i abastien el monestir. Els dos bars del poble estan tancats per vacances. Sembla que durant l'època de Nadal és temporada baixa al Priorat, i la veritat és que hi ha ben pocs turistes. Igualment fem una pausa, mengem uns ganyips i descansem uns minuts.

Deixem la Conreria d'Escaladei i prenem la carretera d'asfalt que marxa a la dreta en direcció sud i en pujada. Fem només 300 metres per asfalt fins arribar a una cruïlla. Aquí no prenem cap de les carreteres que marxen a banda i banda, sinó que simplement creuem la carretera i continuem per una pista que marxa a l'altre cantó. Ens incorporem al GR-174 i avancem per una pista agradable que comença pujant suaument per una ampla carena en direcció sud-oest. Pedalem entre vinyes a banda i banda de la nostra ruta, i anem pujant fins a la Creu Alta, un petit collet entremig dels costers amb bones vistes cap a la serra del Montsant, de la qual fa estona que ens estem allunyant. Aquí la vista és àmplia i panoràmica, i permet contemplar el llarg frontal de les cingleres orientades cap al sud.

Després de la Creu Alta la pista comença a baixar suaument en un itinerari fabulós que va seguint la carena, amb bones vistes cap a totes bandes, i gairebé sempre envoltats de vinyes en feixes costerudes. Arribem a la collada del Portell, un pas elevat just a sobre de la Vilella Alta. Des d'aquí tenim un mirador excepcional d'aquesta bonica població del Priorat amb l'extrem occidental de les cingleres del Montsant al fons. La pista baixa més fort per un tram encimentat i ens porta fins a una cruïlla, encara amb vistes sobre la Vilella Alta. La pista principal marxa a l'esquerra, i també n'hi ha una altra que baixa a la dreta cap al poble. No n'agafem cap de les dues, sinó que continuem per la pista de terra que tenim enfront. Seguim planejant per la carena fins a passar el petit mas del Batistó. Poc més endavant la pista es desdibuixa i cal prendre un camí ben fresat que marxa de dret. El corriol comença a pujar i és pràcticament tot ciclable excepte un breu tram molt dret on hem d'empènyer la bicicleta. Un petit esforç més i arribem a l'ermita de la Consolació.

L'ermita de la Consolació està situada en un petit turó que domina tot el cor del Priorat. Cap al nord hi tenim la cartoixa d'Escaladei i el gran frontal de la serra del Montsant. Cap al sud s'obre una llarga visió de la principal zona vitivinícola del Priorat. Estem al cor del Priorat, just a sobre de Gratallops, i podem contemplar tot el poble envoltat de vinyes. Als vessants de l'ermita de la Consolació podem contemplar unes vinyes velles en uns costers que produeixen un dels vins més preuats del món, el vi l'Ermita del celler Álvaro Palacios. Precisament l'ermita que visitem és la que dóna nom a aquest prestigiós vi. Al punt més alt del turó hi ha l'església, una placeta i un petit edifici adosat. El recinte està tancat, però ben endreçat. Les vistes cap als diversos vessants són àmplies i boniques, i permeten contemplar el cor del Priorat on es concentren bona part del cellers i les vinyes de la denominació d'origen qualificada.

Iniciem el descens des de l'ermita de la Consolació per la pista que baixa pel vessant sud. Fa un parell de revolts i baixem fort entre vinyes en costers fins arribar a la carretera. Girem a l'esquerra i prenem la l'asfalt gairebé 1,5 km. fins a Gratallops. Just abans d'entrar a la població, al costat del cementiri prenem una pista que gira a la dreta i comença a baixar sempre envoltats de vinyes. En girar contemplem ara de front el turó i l'ermita de la Consolació per on acabem de passar. Comencem a baixar per una pista agradable entre els camps de vinyes. La pista s'encara principalment en direcció nord, però fa diversos girs. En passar el barranc dels Socarrats mirem momentàniament cap a l'est i veiem els cingles de les Coves i el petit cim del Guixar al cap d'amunt, fàcilment reconeixible per les antenes al seu punt més alt.

Seguim baixant uns minuts més entre vinyes i petites fondalades, i uns metres més endavant comencem a veure la Viella Baixa davant nostre en una bonica estampa amb les cingleres de la serra del Montsant al fons. Ja només queda acabar de baixar i tancar la ruta entrant a la bonica població, coneguda també com la Nova York del Priorat, ja que té una zona amb edificis de diverses plantes que recorden remotament els gratacels de la gran ciutat. Aquí tanquem una ruta molt fàcil i alhora bonica. És senzilla perquè sempre ens movem per pistes fàcils de circular amb bicicleta, tot i que la majoria són secundàries i moltes sense pràcticament trànsit rodat. I és un recorregut molt agraït visualment ja que podem contemplar bona part de l'essència del paisatge del Priorat. Ens mourem molta estona entre vinyes que creixen en forts pendents i en un terreny aspre de llicorella, però també contemplarem la magnificència de les parets de la serra del Montsant, el gran centre monàstic de la zona, la Cartoixa d'Escaladei, i finalment la petita i estimada ermita de la Consolació, mirador privilegiat del Cor del Priorat i ànima dels vins més prestigiosos de la regió.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari