Volta a Ensija en BTT

  • Antiga mina a cel obert a Fumanya

  • Raig abundant de la Font de Cal Coix

  • Passant pel poble de Peguera

  • Plans de Peguera

  • Prop dels cingles de la Bruixa

  • Circulant sota la Roca Gran de Ferrús

  • Transitant per pistes pedregoses

  • Arribant a Bonner

  • Repòs al despoblat de Bonner

  • Saldes i el Pedraforca

Un itinerari circular ens porta a recórrer els quatre vents de la prepirenenca serra d'Ensija, amb sortida i arribada a Vallcebre. L'inici és dur, amb la forta pujada al coll de Fumanya. Tot seguit planegem fins a l'idíl·lic poble abandonat de Peguera, i continuem per pista vorejant el vessant sud i est del massís, amb la magnífica imatge de la paret de Ferrús. Encadenant pistes pedregoses s'arriba al despoblat de Bonner, i al peu del Molí de Güell comença una nova pujada fins sota mateix del Pedraforca, on tanquem el circuit per pistes còmodes i amb excel·lents vistes.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Vallcebre (Berguedà)
  • Distància: 39,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.285 metres
  • Temps: 7:00 hores
  • Dificultat tècnica: Força fàcil. Trams de pista pedregosa. Ciclabilitat 95%
  • Dificultat física: Mitjana. Alguns pujadors forts.
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija / Serra del Cadí / Moixeró,, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Vallcebre 00:00 00:00 0,0
Coll de Fumanya 00:42 00:42 4,5
Peguera 00:31 01:13 8,6
Font del Pi 00:54 02:07 12,4
Bonner 01:28 03:35 18,3
Pausa 00:33 04:08
Molí de Güell 00:15 04:23 20,7
Feners 00:37 05:00 23,8
Hostal Pedraforca 00:58 05:58 31,2
Vallcebre 00:59 06:57 39,5

Crònica

Ens tornem a posar sobre la bicicleta, o més ben dit, em poso sobre la bicicleta ja que avui sortiré sol. Ja feia dies que avaluava la idea de fer la volta a la Serra d'Ensija amb bicicleta. De fet hi ha diferents configuracions possibles de la ruta, en funció de la llargada i duresa que vulguem assumir, però sobretot de la quantitat d'asfalt que estem disposats a trepitjar. En aquest cas vaig triar una volta considerablement llarga, a certa distància de la muntanya i que evita fins allò que és raonable l'asfalt. No l'evitarem en un tram de pràcticament 7 quilòmetres, des de Vallcebre fins al Coll de la Creu de Fumanya, ja que per fer-ho hauríem de fer una volta llarguíssima i il·lògica. En canvi, el tram del vessant nord evitarem l'asfalt del coll del Pradell i revoltarem també la Serra de Mata-rodona per la pista de l'Hostal Pedraforca.

Ben motivat em dirigeixo fins a Vallcebre per començar la ruta. Un cop tots els estris estan a punt començo a pedalar des del centre del poble cap a la pista asfaltada que puja cap al Grau de Vallcebre. Aquest primer tram de pujada ja és fortíssim, amb rampes infernals sense pràcticament haver escalfat, però amb la fresca i la motivació matinal, i amb un ritme molt suau, enfilo els dos primers i exigents quilòmetres. El dia és lletjot, mig tapat. És d'aquells dies que penses que pot ploure en qualsevol moment, i de fet van arribar a caure gotes. És un dia poc lluminós, gens agraït per les fotos, però en canvi agradable per pedalar en evitar la calor solar.

Al Grau de Vallcebre és un lloc molt interessant, on s'hi poden fer moltes activitats, com el descens del barranc del Forat Negre, la breu visita al mirador del Forat Negre, passant pels túnels de l'antic telefèric, accedir a les vies ferrades de les Roques de l'Empalomar i/o la dels Cingles de Cal Curt, o recórrer la cresteta de la Serra de Mata-rodona.

Continuo la pista astaltada i descarto el ramal de la dreta que puja cap al coll del Pradell. Segueixo el de l'esquerra en direcció cap a Fumanya. De nou cal tornar a superar pendents molt forts, però com que ja me'ls espero m'ho agafo amb calma i vaig pujant mica en mica. A la dreta es pot observar la gran ferida que van deixar les mines a cel obert que durant molts anys van extreure carbó d'aquest sector de Fumanya. Superats els forts pendents, una nova mina de cel obert va permetre descobrir les famoses petjades de dinosaure. L'antiga explotació va deixar visibles un gran mur de roca on es poden veure les icnites del cretaci superior.

Continuo la carretera uns metres més fins que desemboca a la carretera de Sant Corneli a Fígols. Segueixo cap a la dreta, encara per asfalt, però per carretera poc transitada, ja que s'acaba uns metres més endavant. Ara el pendent ja és molt més suau, i permet avançar relaxadament sota la cara nord de la serra d'Ensija, un vessant tenyit de verd del bosc de pi negre. La pista arriba al coll de la Creu de Fumanya, punt habitual de començar la caminada cap a dalt a Ensija. Aquí finalment abandono l'asfalt i baixo a l'esquerra per una pista que fa alguns revolts abans d'arribar a la font de Cal Coix, on m'aturo a proveïr-me d'aigua del seu abundant brollador.

Una breu però intensa pujada em porta al costat de l'antic poble de Peguera, situat a redós del Roc de Peguera, una mola calcària amb les restes d'una antiga torre de vigia al seu cim. El poble de Peguera havia estat habitat fins a mitjans del segle passat, amb una intensa activitat minera que en aturar-se va propiciar el declivi del poble. Fa un temps vam fer una ruta al voltant de Peguera oberservant amb més detall el poble, les antigues mines i tot l'entorn. El lloc és realment fascinant, envoltat de grans prats de pastura que ara tenen un verd intens que contrasta amb el calcari clar característic d'aquesta zona.

La pista creua tot el pla de Peguera i desemboca de nou a la pista asfaltada. Cal seguir-la a l'esquerra un centenar de metres aproximadament, fins al Portell dels Terrers, on girem a la dreta seguint el GR. De nou sobre pista de terra vaig avançant tot planejant, gaudint d'un bosc d'alçada que es van combinant amb petits planells, on és fàcil trobar-hi algun cèrvol o cabirol. A l'equerra deixem una característica elevació rocosa, els Cingles de la Bruixa, que vam visitar fa poc. La pista avança planera fins que trobem la cruïlla que ens permetria seguir cap a Ferrús. La descartem i seguim la pista a l'esquerra, iniciant un descens més marcat per la dreta dels cingles de la Bruixa. A la dreta ja comencem a veure magnífiques vistes de la Roca Gran de Ferrús, una magnífica paret al vessant sud-oest d'Ensija, que aquí ens mostra la seva cara més abrupta.

La pista va baixant cap a la Font del Pi. Passem al costat de la masia abandonada de la Plana, de nou amb vistes excel·lents cap a la paret de Ferrús. La pista gira cap a l'esquerra i passa al peu de la petita casa de Cal Sec. Just passada la casa deixem la comoditat de la pista bona i planera, i cal prendre el ramal de la dreta, que puja fort per terreny pedregós i descompost. De seguida veig que no podré superar el fort pujador sobre la bicicleta, i em resigno a baixar i empènyer. La pujada és molt forta, i la pista molt trencada. Empenyo la bicicleta durant aproximadament un quilòmetre, i un cop al Portell de Griells la pista s'aplana.

Sempre seguint el GR avanço per uns pista molt pedregosa però que es pot anar negociant sobre la bicicleta. Comença una llarga baixada per pistes d'antigues tales forestals, ara abandonades i amb tanques que n'impedeixen la circulació de vehicles. Vaig baixant per la baga d'en Solsona, gaudint del descens, però parant atenció, ja que com deia, la pista és molt pedregosa i no et pots despistar. Amb els braços força cansats del llarg descens per terreny pedregós, la pista desemboca en una altra que continua a la dreta, menys pendent. Segueixo uns metres més i ja veig davant el despoblat de Bonner, suspès en un penyasegat sobre el Riu de Valls. Tot planejant hi acabo d'arribar, traçant la pista sota la Roca del Saüquer.

Bonner és un petit nucli despoblat ubicat en un indret remot. Està situat sota les parets de la Roca del Saüquer, i ahora al límit d'un penyasegat sobre el profund engorjat del riu de Valls. La carena de la Roca del Saüquer enllaça amb el Portet, i des del mateix poble es veu la paret sud d'Ensija. Força a prop del poble, a baix el riu, trobem una meravella geològica, el Pont Cabradís, que vam visitar fa un temps remuntant el riu. Bonner és un lloc bonic, tranquil i solitari, i només s'hi arriba per la precària pista que he anat seguint, o bé per un costerut camí des del fiu de Valls amb trams equipats amb cables.

M'aturo una bona estona a Bonner, i aprofito per dinar. Com ja he explicat altres vegades, m'agrada el bici-excursionisme, una forma de moure's amb la bicicleta sense pressa, gaudint dels indrets per on passem, fent fotografies i degustant-los calmadament. I aquí val la pena fer-ho. És curiós com el poble està dalt del cingle, i com s'aprofitaven petits espais gairebé suspesos al buit, per exemple per fer-hi horts. Sorprèn també la plaça central, una àmplia era empedrada amb grans lloses.

A Bonner no queda cap casa dempeus, tan sols Can Costa manté una mínima dignitat, tot i que té part de la teulada ensorrada i bona part de l'interior. Sembla que s'utilitza com a corral pels senyals inequívocs. L'església de Santa Eulàlia sorprèn per la seva alçada i magnitud en relació al petit nucli. No té sostre, i una de les parets laterals també s'ha esfrondrat. Aguanten el campanar, un dels laterals i part de l'absis. La resta de construccions estan mig ensorrades. És un lloc que m'agrada molt, tot i la desolació.

La pista continua baixant encarada pràcticament cap a nord. Baixa fort acostant-se a les aigues del Riu de Valls, que troba just al Molí de Güell. El vell molí està abandonat, però encara es conserva la gran pedra de molí, i part dels engranatges. Un pont nou solapat amb les restes del vell permet creuar el riu i continuar per l'altra banda. Poc més amunt hi ha una casa moderna i una petita central hidroelèctrica, on no cal arribar. Passat el pont la pista comença a pujar molt fort, i esdevé pedregosa. A més a més la pista ha estat remoguda recentment, i es fa pràcticament impossible pujar sobre la bicicleta. Empenyo doncs la bicicleta uns minuts fins que el pendent es redueix una mica. Al cap de poc desemboca en una altra de més principal i avanço sense problemes cap a la dreta.

Per pista còmoda s'arriba al Túnel de l'Avi, on coincideixo amb una parella de ciclistes. Passat el Túnel tenim davant la paret sud del Pedraforca, i una còmoda pista en lleugera baixada. Al pont del Malpàs torna a pujar, però moderadament. Sempre per pista bona arribo al petit nucli de Feners, amb la petita església de Sant Antoni d'esquena al Pedraforca. Deixo enrere Feners i continuo per la pista principal, que aviat fa un revolt molt marcat a Cal Pasqual. Deixo la comoditat de la pista principal i en segueixo una de secundària a la dreta que adreça per sota del mirador de l'Espà, i més endavant es torna camí, no del tot ciclable. Així m'estalvio l'asfalt fins al coll de la Trapa, tot i que hagués estat més còmode fer aquest últim quilómetre per la carretera.

Sota el coll de la Trapa marxa una pista que entra en uns terrers rogencs. A la dreta, amunt, sobresurt la cresta de la Gallina Pelada, el punt culminant de la Serra d'Ensija. La petita cresta rocallosa mirada des d'aquí sembla ben bé la cresta d'una gallina. La pista baixa fins a creuar un rierol i continua còmoda pràcticament planejant. A l'esquerra es va obrint la vista característica del Pedraforca, amb el poble de Saldes a sota. Cap a la dreta el vessant nord i boscós d'Ensija. Més endavant la pista esdevé asfaltada, i passa per la vora de nombroses cases de segona residència. Després d'uns quants quilòmetres còmodes torna a tocar pujar. A la cruïlla de Cal Xisquet trenco a la dreta, i pujant suaument passo per darrere de l'Hostal Pedraforca.

Passat l'hostal la pista va pujant fent marcades giragonses. De seguida s'acaba l'asfalt però no la pujada, que s'intensifica. Els quilòmetres a les cames es noten, especialment amb els fots pujadors sota el Tossal de Maçaners. La pujada s'acaba després de passar la zona dels Rocs, unes marcades parets de pedra. Arribats al coll toca baixar, i ja sé que aquesta serà la baixada definitiva. Descarto una pista a la dreta i baixo fins prop de Cal Felip. La pista fa un parell de revolts i llavors ja s'encara cap a la Plana de Guit, que es veu enllà seguint la trajectòria de l'aparatosa línia elèctrica. Planejant i en lleugera pujada arribo al pla, i continua baixant per l'altre vessant. La pista és pedregosa però fàcil, i deixo que la força de la gravetat faci la resta.

A l'esquerra queden les Roques de Castellà, prop de la masia de Cal Tiet. Continuo baixant per la pista principal fins arribar al petit nucli de la Barceloneta, on m'incorporo a la pista principal i la segueixo a la dreta. Sense deixar-la enlloc vaig baixant fins entrar el poble de Vallcebre, pel carrer on una antiga vagoneta recorda el passat miner d'aquesta població.

Ha estat una ruta bonica que fa tota la volta a la serra d'Ensija. És llarga i amb força desnivell, i cal tenir en compte que recorre algunes pistes pedregoses de pas dificultós. Però l'esforç queda compensat pels trams molt agradables de pista enmig del bosc, i el pas per llocs tan característics com Peguera i Bonner.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges



Comentaris

Encertada combinació de pistes i asfalt per envoltar la Serra d'Ensija,que m'ha permès enllaçar zones conegudes en una sola jornada.
El quilometratge de fort ascens inicial per altra banda permet fer uns llarga trams de baixada que d'altra manera no serien tant agraïts
Coincideixo en que el tram del mirador de l'Espà és més còmode per l'asfalt pel fet d'haver de baixar de la bici en alguns punts.
La pista anterior al tunel de l'Avi ja està reparada i es pot pujar sense dificultat.
Moltes gràcies per compartir i per l'excel·lent descripció de la ruta.

Afegeix un nou comentari