Peguera

Serres de Campdevidre i Confós

Fem una ruta de prospecció pel vessant nord dels Rasos de Peguera per racons poc coneguts i solitaris. Comencem a pedalar a Sant Corneli per la pista que marxa cap a Fígols, continuem direcció oest cap a la Creu de Fumanya i per la falda d'Ensija fins a la font de la Bruixa. Canviem de direcció i voltegem la serra de Campdevidre per una pista de circumval·lació que passa damunt del bonic engorjat del Tec. Amb pujades fortes arribem als plans de Peguera i tornem al coll de la Creu, on comença una intensa escalada fins al Confós, una punta molt panoràmica dalt dels cingles de Vall-llobrega. Acabem la ruta amb una llarga baixada per una pista molt dreta.

Volta a Ensija

Comença l'itinerari a Vallcebre per la pista que marxa cap al barri de la Barceloneta i va pujant en direcció oest voltant la serra de Mata-rodona. A la font Freda continuem pujant per la pista que voreja l'obaga nord d'Ensija fins a la roca del Llamp, i gira pel vessant occidental fins al Portet. Entremig dels preciosos planells d'alçada, a més de 1.800 m. s'inicia un fort descens primer per camí i després per pista fins a la font del Pi, des d'on es pot contempla la impressionant roca de Ferrús. Torna la dinàmica ascendent per pista fins al despoblat de Peguera, i tot seguit per un camí fàcil avancem cap al coll de Fumanya, on hi ha el centre dels dinosaures. Un corriol divertit planeja sota els cingles de Conangle fins que els creua i continua per l'altre vessant baixant per uns terrers fins prop del poble.

Vall de Peguera

Sortint des de Berga iniciem la pujada per darrere del serrat de la Figuerassa cap al pla de l'Estany, i seguim amunt pel vessant oriental dels Rasos de Peguera cap al serrat de les Arades. Passats els 1.800 metres comencem a baixar cap al Clot de la Molina i finalment el poble abandonat de Peguera. Des de l'antic nucli miner prenem una pista que baixa pel vessant assolellat de la vall del riu Peguera i que més tard es converteix en un divertit corriol. Més avall enllacem un breu tram de pista i passada la masia de l'Erola continuem per un corriol planer damunt de la masia de Vall-llobrega. Baixem fins a prop de Cercs per pista i algun tram de corriol, i tornem a la capital berguedana pel camí del Tramvia de Sang.

El Pedró (2.081 m.) Rasos de Peguera

Fem una breu escapada matinal de reconeixement que ens porta fins al punt més alt dels Rasos de Peguera. Sortim des del vessant nord, als plans de la Creu de Fumanya i ens dirigim cap al poble abandonat de Peguera. Creuem els plans que l'envolten i girem a la pista que comença a pujar fort cap a l'antiga estació d'esquí. Abans d'arribar-hi prenem una vella pista mig abandonada a l'esquerra que traça una mitja lluna de gairebé 2 km. per la baga de les Susquedes. Al tram superior fem diversos zig-zags en un bosc de pi negre fins al mateix cim. Baixem per la mateixa ruta, amb una petita variant que ens porta al corral de Vallsabuc i la base de l'antiga estació d'esquí.</p>

Gran volta als Rasos de Peguera

Fem un itinerari que ens permet recórrer en bicicleta els contorns dels Rasos de Peguera en sentit ampli, incloent-hi els seus contraforts com els Tossals, cingles de Capolat i serra de Queralt. Comencem a Berga en pujada continuada fins al pla de l'Estany, on baixem pel corriol que recorre la baga de les Nou Comes. Al poble abandonat de Peguera planegem cap a les fonts de la Bruixa i del Pi, sota la gran paret de Ferrús, el vessant més abrupte d'Ensija. Pugem per pistes solitàries cap al coll d'Ubí, i obrim les vistes cap al Pedraforca, el Cadí i la serra del Verd. Una pausa merescuda al pla suspès de Montcalb, amb vistes a la vall de Lord, i continuem baixant fins a Llinars. Toca de nou pujar, i de quina manera fins al mirador dels Presidents, sobre mateix de la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, al peu de les parets de Busa. A a riba de l'Aigua d'Ora tornem a pujar cap a la base dels cingles de Taravil, i a partir d'ara anirem evolucionant cap a llevant resseguint per sota els cingles de Capolat fins a la capital berguedana.

Volta als Rasos de Peguera

Sortint de la capital berguedana ja comencem a pujar fort fins a vorejar el castell de Blancafort, i tot seguit per bona pista fins al coll de l'Oreller. Assolim els amplis plans de l'Estany i prenem una pista secundària en un ascens amb trams molt durs cap al serrat de les Estelles. Creuem la carena i baixem cap als espessos boscos del Clot de la Molina, i suaument arribem als planells que envolten el despoblat de Peguera. Tornem a pujar per assolir el punt més alt de la ruta, l'antiga estació dels Rasos de Peguera, i ja baixem per asfalt fins al pla de Campllong on prenem la pista fins a Espinalbet.

Rasos de Peguera en BTT

En un dia insegur i sota l'amenaça constant de tempesta, surto amb la bicicleta des de Berga i començo a pujar voltejant per darrere el castell de Blancafort cap al panoràmic mirador de la Figuerassa. Una breu baixada per camí pedregós em porta al coll de l'Oreller on s'inicia la pista tancada al trànsit fins a l'Estany. A partir d'aquí la pista emprèn un ascens molt dur, amb algun pujador duríssim pel serrat de les Arades. Comença la primera baixada del dia cap a l'obaga del Clot de la Molina, i tot seguit planejant arribo al bonic poble abandonat de Peguera. De nou arriba la pujada, més curta, però amb algun tram intens fins al punt més alt, l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Després de descansar comença la ràpida baixada per la carretera, just fins al trencant de Campllong. Sota el Pi de les Tres Branques marxa la divertida pista cap als plans de Terçà, que arriba a la vora del túnel de la Mina. De nou per asfalt planejo cap a Capolat, on després de creuar els plans de Gragés comença el descens per sota el morral de Serrapinyana. Un tram de corriol porta fins a la carretera prop d'Avià, i d'aquí fins al polígon, on una última pujada enllaça amb el camí del Serret que retorna al punt d'origen. Bonics paisatges en una futa fàcil però amb fort desnivell.

Carros de Foc + Montardo (2.833 m.) i Peguera (2.983 m.)

Caminant al peu de l'estany Tort

Dediquem 3 dies i una estona a recórrer la clàssica ruta que uneix els diferents refugis guardats del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, popularitzada i comercialitzada amb el nom de Carros de Foc. Sortim un vespre del Prat de Pierró, passat Espot, i pugem fins al refugi d'Amitges, on sopem i fem nit. El següent dia ens enfilem sota el pic de Ratera i baixem cap al refugi de Saboredo. Tornem a pujar sota el tuc de Sendrosa i saltem cap al circ de Colomèrs, on fem parada al refugi. Tornem a pujar al port de Caldes, i ens enfilem al Montardo on gaudim de grans vistes. Des de la base del cim planegem entre estanys fins al refugi Ventosa i Calvell. El dia següent comencem la feixuga pujada al coll de Contraix, i baixem gairebé 1.000 m. fins al refugi de l'estany Llong. Havent dinat seguim pujant cap a la collada de Dellui i després planegem llarga estona entre estanys fins al refugi de Colomina. L'últim dia el comencem pujant entre preciosos estanys, primer el pas de l'Ós i després la collada de Saburó. Baixem cap a l'idíl·lic refugi Josep M. Blanc, en una petita península dins de l'estany, i després d'una pausa tornem a pujar cap al coll de Monestero. Des del coll fem una grimpada ràpida fins al pic de Peguera. Ja només ens queda desfer la llarga vall de Monestero, passar pel refugi Ernest Mallafré i tornar al punt d'inici. Una preciosa ruta d'alta muntanya amb cims, estanys, flors, animals, corriols i tots els ingredients per gaudir de la travessa en companyia de bons amics.

Volta a Ensija en BTT

Circulant sota la Roca Gran de Ferrús

Un itinerari circular ens porta a recórrer els quatre vents de la prepirenenca serra d'Ensija, amb sortida i arribada a Vallcebre. L'inici és dur, amb la forta pujada al coll de Fumanya. Tot seguit planegem fins a l'idíl·lic poble abandonat de Peguera, i continuem per pista vorejant el vessant sud i est del massís, amb la magnífica imatge de la paret de Ferrús. Encadenant pistes pedregoses s'arriba al despoblat de Bonner, i al peu del Molí de Güell comença una nova pujada fins sota mateix del Pedraforca, on tanquem el circuit per pistes còmodes i amb excel·lents vistes.

Cresta de Peguera

Ràpel estètic al sector final de les agulles

Entremig dels plàcids plans de Peguera s'aixeca un línia rocallosa coneguda com a Cingle del Griell. Aquesta petita cresta té una primera part fàcil, que es fa caminant i grimpant (II) en un terreny moderadament aeri. La segona part és més divertida, i ja trobem una grimpada més seriosa (III). Quatre ràpels, dos d'ells evitables, i un parell de trams breus d'escalada de IV i IV+ conformen el darrer tram d'agulles, estètiques i entretingudes.

Pàgines

Subscriure a Peguera