La Grave (3.667 m.)

  • Pic de la Grave

  • El primer tram és planer i avancem fàcilment per la glacera

  • Creuant una gran esquerda per dins

  • Fort pendent de neu i glaç a la part superior

  • Petita grimpada per roca abans d'assolir el cim

  • Baixem amb molt de compte pel fort pendent

Un llarg telefèric ens deixa a 3.200 metres i així podem assolir aquest estètic cim en una simple matinal. Sortim de la població de la Grave i pugem pel telefèric fins al Col des Ruillans. Amb piolet i grampons creuem el primer tram pla de la glacera de la Girose. Passem una zona de grans esquerdes, creuem la rimaia i afrontem el fort pendent (40º) previ al cim, amb alguns passos delicats sobre gel. Assolim el cim amb una petita grimpada sobre roca.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Col de Ruillans, La Grave (França)
  • Distància: 4,4 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 475 metres
  • Temps: 04:30 hores
  • Dificultat: F+/PD-
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Pendent final fort (40-45º) i amb passos sobre gel delicats. Breu grimpada fàcil al cim.
  • Cartografia: Meije, IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Col des Ruillans 00:00 00:00 0,0
Gran esquerda 00:54 00:54 1,5
Cim de la Grave 01:09 02:03 2,3
Cova de glaç (visita) 01:58 04:01 4,2
Inici 00:27 04:28 4,4

Crònica

Necessitàvem un dia relaxat després de la llarga ascensió a l'Aiguille de Goléon del dia anterior, i per això vam decidir pujar un cim de gairebé 3.700 metres. Semblaria una broma si no fos que gràcies al vell telefèric de La Grave es pot pujar sense esforç fins al Col de Ruillans, al peu de la glacera de la Girose. Amb menys de 500 metres de desnivell podem accedir a l'estètic cim, però compte, no és una passejada. Al tram final cal superar un fort pendent de més de 40º sobre neu i gel.

Obren el telefèric a les 8:30 del matí, i ja estem a punt per pujar amb les primeres cabines. El telefèric és antic i força lent, ja que no és desembragable, i cada cop que un grup de cabines arriba a l'estació, tot el cable pràcticament s'atura. Remunta 1.800 metres de desnivell, i cal canviar de cabina a mig camí. Tant pujant com baixant gaudim d'una excel·lent panoràmica lateral de la Meije, els seus cims veïns i la bonica glacera suspesa.

En arribar a l'estació final, al Col des Ruillans el paisatge canvia radicalment. L'estació està situada al cap d'amunt d'un esperó de roca, i a l'altra banda ja contemplem l'extens Glacier de la Gironse. Al cap d'amunt hi ha una gran terrassa que ofereix una excel·lent visió de la glacera, i que a partir de mig matí s'omple de turistes. Espatllen aquest paisatge les aparatoses instal·lacions de l'estació d'esquí, especialment un llarg teleesquí volat que creua tota la glacera transversalment. Tot i això, l'ambient és molt alpí. La glacera de la Gironse és molt ampla, amb la morrena inferior molt fracturada. A la nostra esquerra el primer cim destacable és el Râteau occidental. I més enllà, a la part superior de la glacera veiem el bonic pic de la Grave, amb les seves característiques dues puntes i entremig la pendent llengua de neu.

Ens encordem per progressar per la glacera, ens calcem els grampons i piolet en mà comencem la travessa glacial. La glacera és pràcticament planera fins a la base del cim, o sigui que avancem relaxats gaudint de l'espectacle glacial. Un tros enllà veiem que les traces es bifurquen, una més monòtona que va per la dreta prop de l'esperpèntic teleesquí, i una altra que ens sembla més diverdida i que es va a ficar dins d'una gran esquerda de glaç. No ho dubtem i triem aquesta segona opció. Avancem en tendència cap a l'esquerra, més a prop de les parets de roca, però a molta distància d'aquestes.

La traça es fica dins d'una gran esquerda on passem per la vora d'alguns seracs. Podem veure els diferents estrats del glaç, i com aquest es contorsiona i deforma pels moviments de la pròpia glacera. Trobem alguna esquerda on cal parar atenció, però és evident. Passada la gran esquerda ens encaminem cap a la base del cim. De lluny el pendent semblava molt acusat, i a mesura que ens hi apropem el fet es confirma.

Tendim cap a la banda dreta de la base de la muntanya, ja que és on hi ha les traces per superar la rimaia. Avancem fins a trobar-la i la superem sense grans dificultats, fent un pas llarg i confiat. Passada la rimaia el pendent s'incrementa molt fort, pràcticament per sobre dels 40º sostinguts fins al cim. Hi ha una traça que fa una marcada zeta primer cap a l'esquerra i després cap a la dreta per superar aquest pendent. La seguim, però ens fixem que en alguns trams no hi ha neu sinó glaç. Això ens fa extremar les precaucions. Els grampons enganxen bé, però el terreny és molt pendent i avancem amb certa tensió. A aquestes alçades de temporada és freqüent que la neu hagi anat minvant i ja quedi només el gel pur. Afortunadament només són alguns passos, però ens obliguen a concentrar-nos al màxim en cada passa.

Després del segon gir ja ens encarem cap a la part superior. El pendent disminueix una mica i ja avancem sobre neu. Ens relaxem i acabem d'arribar a la part superior de la glacera. Carenegem una mica primer sobre neu, i després ens treiem els grampons. Acabem de pujar grimpant per un tram fàcil (II) fins al cim oriental, el més elevat, a 3.667 metres.

Grans vistes cap al sector nord dels Écrins. La Barre torna a seduir-nos, però també altres cims com la majestuosa Aiguille du Plat de la Selle, un cim de roca fosca i aspra. L'ambient alpí és magnífic, i ser aquí dalt és un privilegi per als sentits.

Emprenem la baixada amb compte, sobretot a causa del gel que hem trobat pujant. El descens acaba sent més fàcil del què pensàvem, ja que s'han modificat lleugerament les traces per evitar el gel, i pràcticament avancem sobre neu. Tot i això baixem amb molt de compte, ja que el pendent és agut. Especialment en creuar-nos amb alguna cordada de pujada cal extremar les precaucions. Baixem fins a la rimaia i la creuem sense problemes. Baixem per la mateixa ruta fins prop del Col des Ruillans, però abans d'arribar-hi ens aturem a la cova de glaç, una atracció turística ben curiosa.

La cova de glaç s'endinsa uns 25 metres dins la glacera. Es tracta d'un curiós recorregut excavat directament al glaç, on a més a més s'han esculpit diverses figures al·legòriques. És bàsicament una atracció turística per les persones que pugen amb el telefèric, però ja que som aquí hi entrem i contemplem aquesta curiosa galeria. Al cap d'uns minuts sortim i tornem al telecabina, uns metres per sobre.

Tornem a baixar amb el telefèric gaudint de les vistes cap a la Meije i recordant com ho hem passat de bé progressant per la glacera. El pic de la Grave és una excel·lent excursió matinal per gaudir de l'ambient glacial i anar aclimatant. No requereix gaire esforç, ja que només cal superar 500 metres de desnivell, per tant és ideal per un dia de semi-repòs o per gaudir d'un matí sense complicacions. Això sí, cal tenir en compte que ens movem en un entorn glacial a gran alçada, i trobarem esquerdes i forts pendents sobre glaç.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari