Aiguille du Goléon (3.427 m.)

• 

  Estany de Goléon. Al fons la Meije

• 

  L'Agulla de Goléon (esquerra) i les agulles de Saussaz

• 

  Glacera de Lombard. Al fons l'Aiguille du Goléon

• 

  Cresta summital de l'Aiguille du Goléon

• 

  Des del cim desgrimpem un tram i baixem cap a la glacera Lombard

Al nord dels Écrins trobem una petita glacera tancada entre les agulles de Saussaz i Goléon. Enfilem el cim panoràmic que ens ofereix una gran visió sobre el sector de la Meije. Des d'un petit poblet de bordes remuntem una llarga vall fins l'estany i refugi de Goléon. Creuem llavors una llarga coma cap a l'oest fins trobar la glacera, que creuem fins al coll. Ja a la cresta la seguim amb passos senzills de grimpada (II) fins coronar el petit cim.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Hameau de Valfroide, Les Hières (França)
• Distància: 18,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.615 metres
• Temps: 10:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Itinerari llarg i amb desnivell. Glacera amb pendent suau. Grimpada per cresta fàcil (II)
• Cartografia: Valloire, IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Hameau de Valfroide	00:00	00:00	0,0
Refugi de Goléon	01:18	01:18	2,8
Antic refugi Carraud	00:51	02:09	4,7
Glacera Lombard	01:51	04:00	7,2
Coll	00:55	04:55	8,3
Cim Aiguille du Goléon	00:53	05:48	9,2
Estany de Goléon	03:08	08:56	14,8
Inici	01:01	09:57	18,1

Crònica

Estem situats al nord dels Écrins, al sector de la Meije, i mica en mica anem guanyant alçada en les nostres sortides. Avui tenim prevista una sortida exigent, no pas per la dificultat tècnica, però sí per la llargada i el desnivell. L'Agulla de Goléon és un cim alt separat del massís dels Écrins, situat més al nord. Té una petita glacera minvant, encaixonada entre la pròpia agulla de Goléon al sud i les agulles de Saussaz al nord, que la protegeixen. A la part superior una aresta de roca ens farà grimpar fins al cim.

El punt de sortida és l'Hameau de Valfroide, un grup de petits nuclis de bordes situats per sobre del poblet de Les Hières. Just abans d'entrar al poble de La Grave (venint de Briançon), marxa una carretera a la boca d'un túnel que comença a pujar fort fins al poblet de les Hières. Des d'aquí una pista molt estreta i aèria que puja fins als grups de bordes. Arribem fins Pré Rond, l'últim al que es pot arribar amb cotxe. Hi ha un petit aparcament on passarem la nit amb les furgos.

Ens llevem d'hora, i juntament amb el Ferran, el Pep i la Sílvia comencem a remuntar l'ampla coma cap al nord-est, seguint el torrent de Le Maurian. Curiosament des del punt de sortida es veu el cim cap al nord, però per accedir-hi cal fer una llarga volta en forma de C invertida. Al cap de poc de sortir els primers rajos de llum il·luminen el cim i la glacera de la Meije, oferint-nos un espectacle magnífic d'aquesta vertiginosa muntanya. El primer tram de la coma és més suau, però es va adreçant a mesura que s'acosta al coll. El darrer tram és més pendent, i ens costa més d'una hora i quart guanyar el coll on hi ha ubicat el nou refugi de Goléon, al peu de l'estany del mateix nom. Des d'aquí la vista de la Meije és captivadora.

Al coll canviem de direcció i tendim ara cap al nord-oest, seguint una amplíssima coma. Al fons es divisen les esmolades agulles de Saussaz. Tot aquest tram és molt agradable, un racó tranquil d'alta muntanya obert i amb bones vistes. Avancem tot planejant i guanyant poca alçada. Passem al costat de l'antic refugi de Carraud, ara tancat i seguim avançant. Més endavant trobem un tram pedregós, segurament el fons de la glacera quan aquesta era molt més llarga. Ara toca pujar més fort i per terreny més esquerp. Anem trobant fites que segueixen per l'esquerra del torrent. Pugem una bona estona fins que finalment trobem la glacera. Ja dubtàvem si existia o no, però com dèiem aquesta glacera queda encaixonada, i no la veus fins que hi arribes.

Ens calcem els grampons i remuntem la glacera per la part més plana, seguint la trajectòria d'un marcat collet a l'aresta del cim. La glacera té poc pendent, excepte la part de sota mateix del cim, i no es veuen esquerdes. És una glacera petita i franca. Pugem sense dificultats fins al coll, on tornem a guanyar visió cap al sud (sector de la Meije). Ens treiem els grampons i ens disposem a encarar la cresta summital. El Ferran decideix quedar-se aquí, i la resta continuem amunt.

L'aresta està formada per blocs de roca, i és fàcil grimpar-hi. Hem de superar poc més de 200 metres de desnivell, però ja veiem l'objectiu final. Caminem el primer tram, i aviat cal començar a posar les mans a la roca. El tram superior és el més dret, però la grimpada és fàcil (II) i poc aèria, només algun passet. Amb un dia de bon temps com avui gaudim de la grimpada en alçada, i contemplem el vast paisatge que s'obre cap a totes bandes. La roca és bona en general, tot i que cal anar amb compte amb alguns blocs inestables. Els darrers metres són més drets per grans blocs, i sense problemes arribem al cim coronat simplement per una fita.

Als nostres peus tenim la glacera Lombard, que des d'aquí mostra la seva forma pràcticament circular. Les agulles de Saussaz, al nord, atreuen l'atenció per la seva verticalitat i estètica, tot i que són més baixes que el cim on estem. Cap al sud tot el protagonisme és per la Meije i les seves muntanyes veïnes, així com les glaceres i els grans cims dels Écrins. Sensacional!

Després de menjar i recuperar forces tornem a baixar per la mateixa aresta. No baixarem però fins al coll, sinó que en una petita bretxa baixem a la glacera i tracem una línia directa cap a la part baixa de la glacera. El pas és més dret, però amb grampons es baixa sense problemes i s'evita una bona marrada. Més avall ens retrobem amb el Ferran i continuem el descens fins al final de la glacera. Desem grampons i continuem baixant pel camí que neix al desguàs de la glacera.

El camí ja és conegut: baixem el tram pedregós i entrem a la gran coma. Planegem cap al refugi de Carraud (tancat) i una estona més tard a l'estany de Goléon. Passem pel refugi de Goléon sense aturar-nos i al coll canviem de direcció per encarar la darrera vall ja directes al punt de sortida. Després d'una bona estona baixant arribem al punt de sortida, on ens esperen la Queralt i la Pilar.

Ha estat una sortida dura, amb gairebé 10 hores de marxa i més de 1.600 metres de desnivell. Hem gaudit però d'un itinerari més alpinístic, amb roca i neu. Un excel·lent entrenament per objectius més ambiciosos, i alhora una excel·lent sortida per gaudir de l'entorn privilegiat del sector de la Meije.