Avenc de l'Espluga

A ponent del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobem un avenc de considerables dimensions que ens permet observar l'erosió de les aigües subterrànies en un massís de conglomerat. Sortim de l'aparcament de l'Alzina el Salari i caminem una hora fins a trobar la boca, on preparem els estris per la cavitat vertical. D'entrada cal superar dos pous curts, i tot seguit avançar per una galeria horitzonal fins a l'inici del segon tram, que comença amb un pou vertical de 17 metres i un segon més espectacular de 28. Després d'un breu tram pla trobem l'últim gran pou, una vertical de 23 metres. Gairebé al cap d'avall es pot pujar per una corda fixa, i baixar fins al punt més enfonsat seguint un meandre més estret i incòmode.

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia
• Lloc de sortida: Alzina del Salari Mura (Bages)
• Distància: 8,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 375 metres
• Temps: 11:25 hores
• Dificultat: 4/6
• Sensació de dificultat: Mitjana Pous llargs. Algun fraccionament incòmode
• Cartografia: Sant Llorenç del Munt i l'Obac Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui el Jordi i la Yolanda ens conviden a entaforar-nos sota terra i visitar una característica cavitat al massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És una bona pensada, ja que és un dia molt fred i amb vent del nord, i una bona manera de buscar refugi contra els elements exteriors és precisament ficar-se a l'interior. Així preparem el munt d'estris que es necessiten per a l'espeleologia vertical i fem via cap al punt de sortida, a l'aparcament de l'Alzina de Salari, pocs quilòmetres més al sud del coll d'Estenalles.

Amb un fred intens comencem a caminar des de l'aparcament per una pista que puja fins una tanca. Girem a la dreta i continuem pujant per una pista de terra fins assolir al collet de Tres Creus. Ara seguirem un camí que planeja per sota del turó de la Pola i avança cap a l'oest fins a passar per sota d'un característic esperó rocós, el Quarto de Reixa. Baixem lleugerament fins un collet on el camí es bifurca. Seguim el ramal de la dreta i avancem per una careneta desdibuixada que connecta petits collets. Voregem pel sud el turó de l'Espluga i passem pel costat de la Balma de l'Espluga, un edifici troglodític amb una paret de pedra que tanca el recinte sota la balma. Seguim caminant i cal cap de poc arribem a una gran esplanada on una fita marca un caminet que baixa a l'esquerra. En pocs minuts més arribem a la boca de l'avenc, indicat amb un senyal. Hem trigat una hora caminant a ritme alegre.

Descarreguem els trastos i el Jordi comença a muntar la instal·lació per començar el descens, ja que l'avenc ja comença en vertical. Instal·la la capçalera en un gran pi, i un primer distribuïdor en una gran arrel que queda just a sobre de la vertical. Iniciem el descens amb un primer ràpel d'uns 18 metres segons la ressenya. Tot seguit una galeria estreta curta condueix a un segon pou de 9 metres. Només superar el primer pou la temperatura ja és més agradable i ens recuperem de la fresca matinal. La cova sembla ser un antic torrent subterrani, i segons llegim en alguna època porta una mica d'aigua. Més avall el caràcter de torrent es fa més palès.

Després de baixar els dos primers pous entrem en un curiós i divertit meandre que avança uns quants metres de pla. La galeria meandreja en un recorregut sinuós entremig de la roca conglomerada de tons vermellosos. Es poden observar processos clàstics en alguns punts, com la caiguda de grans blocs. La mateixa galeria ens porta a fer un gir de 180º i poc més endavant trobem la instal·lació del proper pou. La cova està instal·lada amb ancoratges químics. De nou el Jordi, mestre en aquest ofici, torna a instal·lar el pou amb una perfecta triangulació que deixa la corda a la vertical. Tant el Jordi com la Yolanda són experts espeleòlegs, i els alumnes, la Sílvia i jo mateix, seguim com podem, aplicant els coneixements, però amb una tècnica encara poc polida. Pels poc assidus, l'espeleologia és una activitat que requereix una tècnica força complexa, amb l'ús de diferents aparells i cert grau de compromís, sobretot perquè cal ser totalment autònom en la progressió.

Entrem en el que podríem classificar com a segona part de l'avenc, formada per dos grans pous pràcticament encadenats. Iniciem amb un primer pou d'uns 17 metres, que comença estret, però que s'eixampla de seguida i forma un cilindre de grans proporcions. Baixem aquest pou amb només dos fraccionaments, un primer tram més curt, i tot seguit una línia a plom de gairebé 15 metres fins a la base. Un cop al fons del gran cilindre, només uns metres en horitzontal i arribem a la instal·lació del següent pou, el més llarg de tota la cavitat. L'accés a la capçalera és una mica incòmode, ja que cal enfilar-se per sobre d'uns blocs encastats, força relliscosos, i ubicats sobre mateix del precipici. El Jordi instal·la un passamà per sobre dels blocs fins a trobar la instal·lació definitiva del pou. Passem el tram horitzontal i tot seguit fem el llarg ràpel directe de 28 metres. Es tracta de nou d'un gran pou en forma tubular, totalment vertical i amb les parets arrodonides pel pas de l'aigua durant els mil·lenis.

Al fons d'aquest gran pou de 28 metres marxa una galeria més estreta amb còdols a la base que evidencien un flux d'aigua en època de pluges. Seguim aquesta galeria estreta però de pas còmode i d'una vintena de metres fins arribar a l'últim dels grans pous. Per accedir-hi de nou hem de creuar un tram horitzontal que el Jordi equipa amb un passamà. A la part superior el pou també és estret, però de seguida s'eixampla donant pas a la zona més àmplia, un immens con de grans dimensions. Fem aquest llarg i espectacular ràpel, tot volat, fins a la base d'aquest pou circular. La base del pou és ampla i còmoda, i podem observar la immensitat d'aquest tub vertical a mesura que la resta de l'equip va baixant. Estem a -110 metres de profunditat.

Al fons d'aquest tercer pou, que podríem qualificar com la tercera zona de la cavitat, hi ha dos conductes pels quals es pot continuar. Un d'ells és estret i està tapat per troncs, fet que indica que no és el camí correcte. Al costat marxa una altra galeria que s'enfila fort. Si fins ara havíem estat baixant, ara tocarà pujar per curiosament arribar a la part més fonda. Trobem un pou ascendent semivertical equipat amb una corda fixa. Per pujar cal utilitzar també els estris de subjecció, ja que el pendent és molt fort, però no utilitzarem el pedal, sinó que anirem mig grimpant per les roques relliscoses, això sí, sempre assegurats a la corda. Aquest pou vertical inicia l'últim sector de la cavitat que ens portarà fins al fons de la zona penetrable.

Superem aquest pou més estret i incòmode, ja que és massa inclinat per pujar grimpant, i poc per la progressió vertical. A més a més és estret i irregular, de manera que pugem com podem. Aquesta galeria semivertical té un desnivell de 8 o 10 metres, i al seu final s'inicia un altre pou poc més llarg que baixa fins a la zona més fonda de la cavitat. Aquest pou descendent és també molt irregular i força estret, de manera que el ràpel és molt incòmode. Al final d'aquest últim tram vertical marxa una galeria prou alta però estreta. Aquesta galeria meandreja durant 20 o 30 metres fins fer-se impenetrable. Estem a una profunditat aproximada de -120 metres des de la superfície, i hi hem arribat encadenant diversos pous.

Hem tardat unes 4 hores en arribar al fons de la cavitat. Som quatre de colla dos dels quals amb poca perícia, i això es nota amb els temps de les diferents maniobres. El Jordi comenta que gairebé hem utilitzat 200 metres de corda, ja que entre els diferents pous i trams semiverticals amb passamans hem utilitzat tots els trams de corda que portàvem. Ara, un cop a la part més fonda de la cova toca començar a sortir, la part més dura i cansada. Comencem remuntant l'últim pou estret i irregular. Costa de pujar-lo, sobretot per la forma, que obliga a contorsionar-se i a fer moviments estranys. Tot seguit baixem per la corda fixa fins a la gran sala on hi ha el gran pou del tercer sector.

Un a un remuntem el primer pou de 24 metres, amb diverses parades per reposar. Es fa dur superar verticals de més de 20 metres a plom. Suposo també que la tècnica poc depurada fa que alguns encara ens cansem més. El Jordi es queda l'últim i va desinstal·lant tot el muntatge. L'hi ha tocat la part més dura: instal·lar i desinstal·lar, i l'hi agraïm la gran tasca. És el preu per portar aprenents a aquestes fondàries!

Anem encadenant els diferents pous, i mentre la resta pugen, jo intento fer alguna foto amb els flaixos que també hem transportat fins aquí. És una cova poc espectacular en quant a formacions o fenòmens litogènics, però és bonica pel seu color vermellós i per la perfecta forma arrodonida dels seus llargs pous. Mica en mica anem desfent els diferents pous i passos. La Sílvia i jo mateix tenim algunes dificultats ens alguns dels fraccionaments, sobretot aquells que queden volats, on el canvi de corda a corda és més difícil. Amb esforç i temps anem superant les petites dificultats i guanyem metres verticals fins que finalment veiem unes branques que indiquen que estem a punt de sortir a l'exterior. Hi arribem de nit, ja que hem estat dins de la cova més de 8 hores.

Anem sortint tots un a un i organitzem els estris i els 200 metres de corda que hem utilitzat. Ja només queda tornar fins al punt d'inici, amb una bona caminada i gairebé 300 metres de desnivell ben carregats i cansats. Caminem de nit pel mateix itinerari que havíem seguit al matí i arribem a l'aparcament de l'Alzina de Salari després de més d'onze hores d'haver-ne sortit. Ha estat una activitat llarga i dura, sobretot per la falta d'experiència d'alguns del grup. No és un avenc molt complex, ja que tot el recorregut és molt evident i està equipat amb ancoratges químics. Però és un avenc força profund, amb alguns pous llargs i totalment verticals, on tota la progressió és a plom. També alguns dels fraccionaments estan situats en punts totalment aeris, on sense una bona tècnica és fàcil cansar-se més del compte en les maniobres. En tot cas hem gaudit molt d'una activitat tècnica i emocionant al costat de bons amics experts en la matèria. Una bona descoberta subterrània.