Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Coll de la Creu de Canalda Sant Llorenç de Morunys, Vall de Lord (Solsonès)
• Distància: 9,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 450 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Petit tram aeri al Mal Pas (equipat amb corda)
• Cartografia: Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El dia de Nadal fem una excursió curta pels voltants de Sant Llorenç de Morunys tot fent temps per l'àpat familiar. Avui decidim pujar fins a Sòbol, una antiga masia situada en un indret ben peculiar. De fet tota aquesta zona de la vall de Lord és molt interessant des d'un punt de vista geològic i excursionista. Hi trobem diverses serres, cingleres i espadats de roca conglomerada ben curiosos, com els Bastets, Busa, la serra de la Creu del Codó o els Clots de Vilamala. Molts d'aquests indrets els hem anat visitant en diverses excursions, però concretament a Sòbol no hi havíem anat. Avui farem una excursió curta i fàcil però ben interessant, ja que ens permetrà contemplar els Clots de Vilamana des de les alçades, conèixer l'antiga casa de Sòbol i recórrer l'altiplà de la Serra Llarga.

Des de Sant Llorenç de Morunys conduïm direcció al Port del Comte, i gairebé al primer revolt marxen a l'esquerra per la pista asfaltada que mena al peu del Santuari de Lord. Passem pel costat de la bonica ermita de Sant Serni i arribem al túnel del Roc Foradat, el creuem i aparquem just a l'altra banda. Sortim caminant per un camí que marxa al costat mateix del túnel i que puja suaument per la serra de la Creu de Canalda en direcció nord-oest, és a dir, mirant cap al Roc del Codó que veiem just davant. Al cap d'una estona el camí es bifurca, i deixem el camí que s'enfila cap al Codó i seguim el de l'esquerre direcció Solsona, tot seguint el GR. El caminet va tendint cap a l'oest tot planejant, amotllant-se al terreny, bàsicament les diferents rases que baixen de dalt el Codó.

Els últims metres pugem una mica més i assolim la carena de la Serra Llarga. A dalt hi trobem la pista de Sòbol, que surt des del revolt de Fenarals i creua tota la Serra Llarga. Nosaltres caminem ara per aquesta pista planera que avança per un curiós altiplà. Estem just a sobre del Clot de Vilamala, un conjunt de rases fondes entremig de parets de roca conglomerada. Precisament la Serra Llarga és el límit oriental d'aquesta zona de foranques profundes i feréstegues. El nom és ben escaient, ja que és una llengua llarga de roca que forma un altiplà allargassat sobre dels clots. Caminem una bona estona per la carena fins que baixem una mica i aquesta s'eixampla formant la gran planella de Sòbol. Just al mig hi ha les restes de l'antiga masia.

Només queden algunes parets exteriors de l'antiga masia de Sòbol, situada just al mig d'un gran planell. També resta una solitària prunera (prinyoner de Sòbol), que per les seves dimensions i aïllament s'ha catalogat com a bé patrimonial municipal. És un lloc estrany, bonic però estrany. Una mena de desert mig de roca mig herbat, però sense arbres. Té bones vistes cap al vessant sud del Port del Comte, el Puig Sobirà i la paret de Canalda. També s'albiren les cingleres de Busa en sentit oposat, així com la mola de Lord, amb el santuari al mig. La pista que creua la Serra Llarga continua més enllà de la masia de Sòbol fins al final del gran planell, però nosaltres la deixem pocs metres després de la casa. Cal fixar-se en unes fites que indiquen l'inici del camí a la dreta. El camí en si mateix és poc evident, ja que marxa sobre unes lloses de conglomerat, i cal fixar-se en les fites.

El caminet marxa uns metres de pla en direcció sud (dreta), i tot seguit comença a baixar cap a una mena de rasa. De fet baixa a buscar una lleixa suspesa enmig de la cinglera que cau sobre el barranc de Vilamala. Aquesta lleixa està coberta d'un bosc espès, cosa que impedeix veure que estem en un terreny molt abrupte i vertical. Caminem una estona per dins d'un corriol estret dins del bosc espès fins arribar al Mal Pas, on es fa ben evident que caminem a mitja cinglera. Aquí el bosc desapareix i el camí creua un pas estret entremig de dues cingleres. És un pas fàcil, planer i suficientment ample per passar còmodament. Ara bé, és un pas molt aeri, suspès sobre el barranc de Vilamala. Al tram final, una mica més estret, hi ha una corda que serveix de passamà. És un pas fàcil i gens perillós sempre i quan no ens aboquem al buit.

Un cop creuat el Mal Pas el camí continua, primer de pla i més endavant en baixada suau tot aproximant-nos a la part final de l'embassament de la Llosa del Cavall. El caminet arriba fins al pla de Torroella, on hi ha l'antiga casa del mateix nom. Havia de ser una casa notablement gran, de la qual es conserven les parets exteriors, cobertes per l'heura. Sembla que la natura vol reabsorbir allò que els humans l'hi vam manllevar. És interessant també l'era que es conserva al davant de la casa, just a sobre de les aigües del pantà. El pla de Torroella està situat a la punta sud del que seria la Serra Llarga, just a sobre de la presa del pantà, i també és un lloc ben bonic. Queda a recer de la Mola de Lord, el tossal sobre el qual hi ha l'altiplà i el santuari de Lord. De fet es pot veure la punta del campanar des de baix.

Des de Torroella iniciem el retorn tot avançant per un camí que marxa cap al nord. El camí havia estat una antiga pista, però abandonada fa anys, i força coberta d'esbarzers que hem d'anar sortejant. És una zona obaga, on també trobem diversos bassals. Un tros enllà l'antiga pista es converteix en camí estret, i anem avançant sempre per damunt de la rasa de Torroella, és a dir entre la Serra Llarga que tenim just damunt per la banda de ponent, i la Mola de Lord que tenim també damunt però pel cantó de llevant. Avancem entaforats pel caminet dins del bosc, creuem la rasa i ens enfilem pel Grauet, un petit pas de roca adaptat. Es veu que era un camí antic ja que hi ha diversos trams arranjats amb parets de pedra seca. Un cop creuada la rasa el camí puja més fort pel vessant del santuari fins arribar a la pista asfaltada. Ja només queda caminar cap a l'esquerra mig quilòmetre sobre asfalt fins al punt d'inici.

Una ruta fàcil però agraïda que ens porta des dels afores de Sant Llorenç de Morunys fins a la Serra Llarga, un altiplà de roca conglomerada al mig del qual hi ha l'antiga masia de Sòbol. Actualment està abandonada, però el lloc és bonic i sobri i podem contemplar els Clots de Vilamala cap a l'oest. Després hem baixat pel Mal Pas fins a la vora de les aigües del pantà de la Llosa del Cavall. A la masia també abandonada de Torroella hem iniciat el retorn pujant pel fons d'una rasa obaga fins al punt d'inici. Un itinerari senzill i ben agradable per un terreny massa feréstec per als humans actuals, que el vam abandonar fa anys i ja només queden vestigis d'un passat on la vida rural era dura i compromesa.