Resta dels Pirineus

Al fons de la vall de Lis, al sector de Banhèras de Luishon, fem una interessant caminada que remunta el torrent d'Enfer i ens permet gaudir de diverses cascades i engorjats. Comencem al peu de la central elèctrica del Portillon, al costat de la qual hi ha la magnífica cascada d'Enfer. El camí puja fort per dins d'una fageda fins la següent parada, l'espectacular Gouffre d'Enfer, una cascada vertical molt engorjada. Seguim pujant per un camí amb diversos trams empedrats fins a la Rue d'Enfer, un tram del torrent engorjat entre grans roces, entremig de les quals brolla l'aigua. Intentem pujar fins a les antigues mines de Crabioules, però un tram molt dret amb neu ens ho impedeix. Tornem enrere i tanquem la volta passant pel prat de l'Artigue.

Al nord de Banhèras de Luishon s'obre una vall estreta solcada per un riu que baixa des de les més altes muntanyes dels Pirineus. A la part baixa de la vall, al peu del nucli de Sant Mamet, fem una curta però interessant caminada que remunta pel un bonic camí de ribera un bon tram de la vall, i tot seguit baixa per l'altre vessant seguint una canalització d'aigua. A part del bonic camí fresc i ombrívol, cal destacar dos elements interessants ben a prop del punt de sortida: la torre medieval de Castelvielh, i la passarel·la de Pequerin, un pont per a vianants que travessa a notable alçada un congost del riu, just damunt de la gorja de Marie-Louise.

El petit poble de Fenollet és molt estètic, situat entremig de dos castells, i amb els carrerons estrets i les cases de pedra. Està situat al peu d'una gran massa forestal per on avui circularem en bicicleta. És una ruta fàcil i plàcida per dins d'un gran bosc on combinarem trams de roureda a les parts baixes i assolellades, fagedes a les obagues i grans avetoses a la part alta de la carena. Sortim del poble, pugem cap al coll del Mas i girem a la dreta per la pista que comença pujant fort. Més amunt prenem la bifurcació a la dreta i avancem cap a l'oest en pujada moderada i constant fins al coll de Tulhà, el punt més allunyat de la ruta. Seguim encara pujant fins a superar la carena als 1.150 metres. Baixem per l'altre vessant i tornem a pujar per travessar de nou al coll de Boire, on anem tancant el cercle sempre envoltats d'un bosc immens.

A la capçalera de la vall de Vicdessos, a la zona més alta de l'Arieja, hi trobem encaixonat entre grans muntanyes l'estany de Solcén. Més amunt de la presa hi ha un aparcament d'on surt una pista pastoral que s'enfila fins uns planells on el riu serpenteja i forma unes boniques aigües tortes. Pedalem per la pista que continua amunt fins a sota mateix del port de Rat i l'escarpat pic de Medacorba, al punt de confluència entre Catalunya, l'Arieja i Andorra. La pista és pedregosa però el paisatge és sensacional, ja que ens movem en un entorn d'alta muntanya, a sota mateix de pics que voregen els 3.000 metres. La pista s'acaba de sobte a sota del port de Rat, a uns 2.150 metres enmig d'un panorama exquisit. L'itinerari és lineal, de manera que tornem pel mateix camí tot contemplant ara el preciós paisatge en direcció oposada.