Caminades

Els ponts de la Llorença i la Miquela

Ens endinsem en les raconades més salvatges del Moixeró, buscant antics camins que utilitzaven pastors i carboners. L'objectiu és localitzar uns ponts de roca, freqüents en aquests vessants calcaris envellits. Des de l'Hospitalet de Roca-sança un caminet remunta el clot de la Llorença, obrint-se pas entre agulles i esperons. Trobem el pont de la Llorença, i com a sorpresa en localitzem un altre de proper més petit. Pugem fins dalt la carena i a la zona dels Molins comencem a baixar fins a trobar el pont de la Miquela. Baixem pel torrent que es va estrenyent i entaforant entre les altives roques, amb un vell camí precari molt pendent, que amb cura es pot anar seguint.

Moixeró (2.090 m.)

Penyes Altes i el clot dels Amorriadors

Comencem a caminar prop de Gréixer, i ens aproximem a les parets de la cara sud del Moixeró, pujant suaument per l'antiga pista del coll de l'Avet. Per camí més costerut enfilem cap al peu del Roc Negre i seguidament al coll de la Cabrera. El camí es bifurca i seguim a l'esquerra cap a les canals d'en Guitart. Amb algun tram molt dret assolim l'ampli coll del Moixeró, i acabem d'arribar al cim, des d'on tenim una bonica vista del Penyes Altes. Baixem a buscar les canals del Goter, i per un sinuós camí sota les parets anem baixant fins al coll d'Escriu. Gaudim dels colors torrats de la fageda de Gréixer, i ens entretenim uns instants al peu de l'Estanyet.

Estany de Graugés

Un passeig vespertí pel caminet que voreja el llac permet gaudir de la placidesa i tranquil·litat de la principal zona humida del Baix Berguedà. A la tardor els arbres de ribera adquireixen tonalitats ocres que es reflecteixen sobre les aigües calmades, formant una bonica postal. És un indret proper, agradable i accessible, malgrat la considerable degradació de l'entorn. Ànecs, oques i cignes, juntament amb petits invertebrats, habiten aquest bonic paratge.

Tres tombs sota el Canigó

Sant Miquel de Cuixà

Dediquem una jornada a conèixer alguns dels racons més significatius del Conflent, a la falda del Canigó. En primer lloc sortim de la bonica abadia de Sant Miquel de Cuixà, pugem fins a la Torre de Corts, baixem a Taurinyà i tornem planejant fins al monestir, de visita imprescindible. La segona ruta és curta i intensa, sortint del poble de Castell i enfilant fins al monestir de Sant Martí del Canigó, suspès sobre un cingle. I la tercera ruta, sortint també des de Castell, entre castanyers remuntem les gorges del Cadí fins arribar a la bonica cascada.

Els Forats

Boniques bassetes

Fem una curta excursió fins a la balma del Grau, un racó frescal on antany es va aprofitar el terreny abalmat sota la cinglera per construir-hi un habitatge troglodític. Sortim des dels afores d'Avià i pugem per un camí suau i agradable, aturant-nos al curiós saltant del Grau, una cascada que es pot recórrer pel darrere. Poc més amunt trobem les restes de les construccions sota la roca, amb diverses estances, fins i tot es conserva un forn. Al seu voltant, la rasa del Grau forma boniques bassetes i reguerols d'aigua.

Pic d'Ouxis (2.510 m.)

Pic Brasselh des de la jaça de Parau

Des del fons de la vall d'Orlun remuntem fort per una humida fageda fins que el terreny s'obre i contemplem a l'esquena l'espectacular imatge del pic de Brasselh, més conegut com a Dent d'Orlu. Continuem fins a la idíl·lica cabana de Parau, enmig d'una jaça, i més amunt creuem un gran altiplà. Arribats al coll resseguim l'aresta fins al cim, d'amplíssima panoràmica i envoltat de pics escarpats. Tot seguit baixem fort pel cantó oposat fins l'estany de Naguilha. Desfem un bonic camí costerut fins a les Forges d'Orlun, i acabem de pujar al peu del riu Orieja.

Ivons de la Bal de Chistau

Bordes de Biadós

Des de les plàcides bordes de Biadós comencem a caminar pel GR i de seguida entrem a la Bal de la Ribereta. Anem pujant cada cop més fort fins que deixem el camí principal per arribar a l'ivó dels Millars, sota els pis de Bagüeñola. Creuem la presa i continuem pujant cap a l'ivó de Leners, amb esplèndides vistes sobre el Bachimala. Pugem un tram més per terreny indefinit i baixem a l'ivó de la Solana, abans d'emprendre la llarga, feixuga i pendent baixada per la vall de la Solana, passant prop de l'ivó Pixón.

Volta a la Pierra Menta

La Pierra Menta

La zona del Beaufortain és coneguda com la petita Suïssa per les seves pastures alpines envoltades de prominències rocoses. Enmig un cim que no és pas el més alt, però sí el més popular. Més coneguda per la mítica cursa d'esquí de muntanya que cada any s'hi realitza, la Pierra Menta és una agulla abrupta que s'alça vertical enmig del massís. Només s'hi pot pujar escalant, però una ruta caminant per la seva base és tot un regal per als sentits.

Vall de Lauterbrunnen

Paisatges des de Gimmelwald

Des del fons de l'enclotada vall de Lauterbrunnen comencem a enfilar fort fins superar la cinglera i trobar un camí d'alçada que ens guiarà en un itinerari panoràmic. Passem vora les vies d'un tren de muntanya i arribem a la bonica localitat de Mürren, sense cotxes, suspesa sobre la vall, amb grans vistes a l'Eiger, el Mönch i la Jungfrau. Seguim cap a Gimmelwald i baixem per tornar pel fons de la vall, fent parada a les espectaculars cascades de Trümmelbach, que recullen bona part de l'aigua de les glaceres superiors.

Faulhornweg

Oberberghorn

La carena que separa la vall de Grindelwald i la plana d'Interlaken es pot recórrer mitjançant un bonic camí panoràmic que permet la visió a banda banda, això sí, sempre que els núvols ho permetin. Des de l'estació superior d'Schynige Platte comencem a pujar fins assolir primer el mirador d'Oberberghorn i més enllà el pic de Faulhorn, on hi ha un refugi-hotel. Seguim la carena cap a l'estany Bachalpsee, que ofereix una visió de les grans muntanyes de l'Oberland.

Pàgines

Subscriure a Caminades