Caminades

Cingles de Vallcebre

Enviat per Marc el Dissabte, 05/04/2014 - 14:00

Avancem pel fil de la cinglera. Al fons el Pedraforca i el Cadí

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Canals de Catllarí

Enviat per Marc el Dissabte, 22/03/2014 - 14:00

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.

Cingles de la Garganta

Enviat per Marc el Divendres, 28/02/2014 - 14:00

Avancem pel feixanc superior de la cinglera, la zona amb vegetació

Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Ras de Clarent

Enviat per Marc el Divendres, 07/02/2014 - 14:00

Feixa superior, on hi ha la Balma del Rei

Des del Castell de l'Areny marxem cap al coll Jovell i seguim enllà fins trobar l'inici de la Canal Curta, on anys enrere hi havia hagut un camí. Actualment només se n'endevina el traç, que es recargola en un entorn feréstec i en fortíssim pendent. Un bon tros amunt prenem un caminet que ressegueix les lleixes de la cinglera fins a la Balma del Rei, amb restes d'edificacions troglodítiques. Amb poca vista per la boira, al Ras Clarent baixem pel caminet que segueix el rec fins a Sant Romà de la Clusa. Una suau pujada fins a les Pilones i una baixada picada fins al poble.

Puig de les Bruixes (1.393 m.) i Comanegra (1.557 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 25/01/2014 - 14:00

Prop de l'encantador poble de Beget pugem amb cotxe per la pista de la Figuera fins que l'estat ho permet. Caminem fins al final, i seguim enllà per un camí que va guanyant alçada sobre les cingleres. Arribem al petit nucli de Monars i força més enllà el de Meians, ambdós poblats per neorurals. Pugem ara fort superant les cingleres fins assolir el Puig de les Bruixes. Ja a les envistes de l'objectiu final seguim la carena i amb un últim tirapit assolim el cim. Baixem seguint el camí carener del Puig Ferriol.

Roca del Joc (1.615 m.) i Roca Forcada (1.546 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 18/01/2014 - 14:00

Amb una fina capa de neu del dia anterior iniciem un intinerari excursionista pel vessant nord del Catllaràs. Des del monestir de Lillet prenem un caminet carener cap al sud fins arribar al xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem fort fins al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc, sobre mateix del planell del Joc de la Pilota. Baixem fort fins al refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Tornem pel camí de la Catau.

Puig Terrers (2.466 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 11/01/2014 - 14:00

El Puig Terrers des de la carena del Moixeró

Comencem una llarga ruta al peu de les magnífiques Fonts del Bastareny, passem sota el Monnell i busquem el camí de Vimboca. Voregem per sota la cinglera de la Moixa i pugem sense camí i en fort pendent fins la carena del Moixeró. La resseguim pel fil, evitant els trams amb més neu del vessant nord i arribem a Tancalaporta. En pocs minuts pugem el cim que dóna la benvinguda al Cadí. Fem el ràpid descens pel camí de coll de Bauma, seguim cap al coll de la Bena, Murcarols i tornem al punt d'inici després d'una llarga jornada amb fort desnivell i quilometratge.

Cap de la Boixassa (1.820 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 10/01/2014 - 14:00

La bonica cascada de les Fonts del Bastareny, a l'inici de la ruta

Des de Cal Cerdanyola marxem per la pista fins a les esplèndides Fonts del Bastareny, i d'allà caminem de pla fins a trobar el camí de Vimboca. Remuntem el torrent en fort pendent, fent una aturada a la cova del Forat de Vimboca. Pugem fort fins al coll de Galigan, des d'on anem a buscar un pas pel vessant nord que ens permet assolir al cim. Baixem fins al refugi Sant Jordi i tornem al punt d'inici pel bonic camí dels Empedrats, on l'aigua modela racons de gran bellesa.

Clot de Vilamala

Enviat per Marc el Dissabte, 04/01/2014 - 14:00

Al bell mig de la Vall de Lord, entre Sant Llorenç i Canalda, trobem una zona geològicament complexa caracteritzada per congostes canals i altes parets de conglomerat. En aquest territori esquerp és difícil moure-s'hi, però hi ha alguns camins que permeten entaforar-se al cap d'avall dels clots, resseguir alguns dels torrents i tornar a enfilar per senderols costeruts. Des de la Creu del Codó baixem fort fins al fons del congost, passem al costat de les coves dels Encantats, resseguim el torrent i pugem de nou a la superfície a l'Hostal del Vent.

Cresta de Queralt

Enviat per Marc el Dijous, 02/01/2014 - 14:00

Pugem a Queralt per un recorregut ben poc habitual tot cavalcant per la petita cresta que comença al camí de Sant Pere de Madrona i acaba al mateix aparcament del santuari. Grimpem un primer tram força brut, amb matolls i arbres que dificulten el pas per la carena desdibuixada. Un cop a dalt, la cresta es va definint i es va fent estreta. El darrer tram és el més entretingut i aeri, i cal grimpar i desgrimpar per un parell de bretxes més delicades (II/III).