Caminades

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

La Rocca di Cefalù

Cefalù des del mirador de la Rocca

Al bell mig de la costa nord de Sicília, banyada pel mar Tirrè, s'aixeca monumental aquesta petita ciutat d'aires medievals, amb bones platges ben freqüentades a l'estiu, i un penyal que la flanqueja on hi havia hagut un antic castell. Actualment pujar a la Rocca és una agradable i fàcil excursió des d'on podem gaudir de vistes excepcionals. Passegem pels pendents carrers de la població, visitem la catedral d'estil normand, recorrem l'estret camí de ronda a ran de mar i ens enfilem pel costerut camí fins al castell.

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

La Cogulla (1.063 m.)

Arribant al cim de la Cogulla

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Pedraforca 360º

Caminant per sobre de la coma de Cerneres, amb el Cadinell al fons

Sortim de Gósol en un matí lletjot i comencem a seguir el PR C-127 que dóna la volta completa al massís del Pedraforca. Caminem cap al nord i passem Font Terrers just abans de començar a flanquejar a certa altura la capçalera de la coma de Cerneres, que es dibuixa atractiva cap a l'oest, amb el Cadinell al Fons. Un cop al Collell obrim la mirada cap a la vall de Gresolet, així com la paret nord del Pedraforca que tenim just a sobre de la pista per on baixem. Pugem al refugi Lluís Estasen i seguim planejant cap a les antigues mines de carbó abans de tornar a Gósol. Ruta un xic monòtona en què el Pedraforca saps que hi és, però no el veus enlloc.

Puigsacalm (1.514 m.)

Carena del Puigsacalm amb el Canigó al fons

Fem una ruta linial que ens porta a recórrer pràcticament tota la carena del Puigsacalm de sud a nord. Sortim de la collada de Bracons i de seguida deixem el camí més fresat per enfilar molt fort per passos equipats amb cordes i cadenes fins el primer cim de la carena, el Tosell Gros. Carenegem entre la cinglera, prats d'altura i una bonica fageda en direcció cap al sostre de la serra. Al cim gairebé ni ens aguantem pel vent, i comencem a baixar fins trobar el tercer pic, el Puig dels Llops. Seguim la carena amb vistes cap al Canigó i el Basegoda, i sense adonar-nos-en trepitgem el Puig Corneli, sobre els bonics plans de Santa Magdalena del Mont. Baixem cap al Barret i fent llaçades pel bosc fins a Joanetes.

Santa Magdalena (1.132 m.) i Torrent Fondo

4t ràpel del Torrent Fondo

Des de Collbató comencem a remuntar el vessant sud de Montserrat per la drecera de Fra Garí, un camí molt dret que ens obliga fins i tot a mig grimpar en algun punt. Arribem a l'ermita de Sant Joan, pugem a Sant Onofre i per unes escales costerudes ens enfilem a la Miranda de Santa Magdalena, punt més alt de la ruta. Tornem a baixar pel mateix camí fins trobar-ne un que flanqueja per la base, i seguim fins al coll de les Garrigoses, on ens fiquem dins del barranc. Caminem una estona fins a trobar els trams equipats, on encadenem 8 ràpels, alguns de ben bonics per unes cubetes molt engorjades. Tornem pel camí de les Feixades fent una petita parada a la cova Freda.

Pàgines

Subscriure a Caminades