Castillo d'Acher (2.384 m.)

Aquesta muntanya tan peculiar i característica fa honor al seu nom, amb una gran muralla que envolta tots els seus flancs. Sortim dels frondosos boscos de la Selva de Oza, i per un bon camí pugem suaument direcció est. Remuntem, sempre per sobre, el barranc d'Espata, i a la capçalera entrem en una zona oberta prop d'un petit refugi lliure. Planegem per prat alpí fins al fort pendent del vessant sud que ens enfila fins a la base de la muralla, que travessem per l'única debilitat que permet un accés fàcil. Un cop a dalt resseguim la carena nevada fins al punt més alt. Extraordinàries vistes des del cim.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Alta muntanya
• Lloc de sortida: Selva de Oza Val d'Echo (Osca, Espanya)
• Distància: 12,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.275 metres
• Temps: 7:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Fort pendent per accedir a la zona summital
• Cartografia: Valles de Ansó y Hecho Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A vegades, per conèixer una realitat cal fixar-se també en la seva antagonista. Dit d'una altra manera: per copsar la magnitud i entendre la morfologia d'una muntanya, s'ha de mirar de lluny. Sovint quan pugem una muntanya des de la seva base ens perdem la visió de conjunt, el context que l'envolta o fins o la seva fisonomia i estètica. El Castillo d'Acher és d'aquestes muntanyes que s'ha de pujar, però també s'ha de mirar de lluny per contemplar amb prou perspectiva la seva peculiar forma.

Sortim amb la Sílvia de bon matí des de l'aparcament de la Selva de Oza, totalment gebrat pel fred nocturn que castiga les valls enclotades. El camí és indicat i surt passat el pont, al costat de l'accés al campament Ramiro el Monje. El camí puja molt suau entremig d'un fantàstic bosc combinat de faig i avet. Els faigs ja estan ben despullats, amb tot el seu fullatge entapissant el terra, mentre que els avets mantenen el seu impassible verd fosc. El camí enfila pacientment el barranc d'Espata, suaument, sense sobresalts. Més amunt el creua, i la pujada s'intensifica. Mica en mica la vegetació es va fent més escassa fins que desapareix i dóna pas als prats alpins aproximadament als 1.700 metres d'altitud.

Arribem als voltants del refugi del Castillo d'Acher, una cabana lliure situada dalt d'una petita carena ampla i plana. Davant nostre tenim un fort pendent constant que s'enfila fins a la base de les muralles rocalloses que protegeixen el castell. Caminem per un sender ben definit, molts trams ja sobre neu, que es va acostant a l'inici dels forts pendents.

Quan el pendent s'intensifica tenim dues opcions: enfilar pel dret o revoltar una mica més a l'est seguint el camí més llarg però més suau. Triem aquesta segona opció i seguim el camí que traça una diagonal ascendent que puja suaument per l'ampli vessant sud de la muntanya. Un bon tros més endavant gira, puja més fort i torna a girar fent un zig-zag que ja ens portarà fins a la canaleta final. Aquest tram puja fort, i el camí és incòmode, ara amb neu ara sense, i amb zones de tartera inestable.

Pugem fort fins una última canaleta situada al peu de la muralla. És l'únic accés fàcil que permet creuar la franja rocosa. N'hi ha algun altre, però obliga a grimpar. En canvi aquest és fàcil, molt dret però fàcil. En algun punt també ens ajudem amb les mans, però només cal anar buscant el pas més fàcil per la canaleta i superem el ressalt sense problemes. Un cop a dalt veiem tot l'altiplà nevat, i per primer cop divisem la punta nord, on hi ha el cim. En realitat parlem d'altiplà i el terreny no és gens pla. Més aviat és una gran coma suspesa, amb els dos vessants que s'inclinen cap al centre. Tenim dues carenes, nord i sud, les quals s'enfonsen suaument cap fons del torrent que creua tota l'extensió d'est a oest, com si fos un gran full de paper doblegat pel centre.

Som més o menys al mig de la carena sud, i haurem de revoltar-la fins a la punta més alta, situada a l'extrem nord-est. Anem seguint la traça que ressegueix la carena pel fil. Avancem principalment sobre neu, però amb el precipici de roca a la nostra dreta. És un camí suau i fàcil que va evolucionant vora la cinglera, i que acaba de revoltar cap al nord per guanyar l'últim pendent suau que ens deixa als 2.384 metres del punt més elevat del Castillo d'Acher. Tot i ser a ple desembre el temps és espectacular, assolellat i sense un bri d'aire.

El paisatge des del cim és majestuós. A l'oest contemplem la magnífica serra d'Alano, on vam anar el dia anterior, concretament al punt més alt, el Peñaforca. Des d'aquí s'aprecia la magnitud de les immenses parets del seu vessant nord. També contemplem la coma nevada del Castillo, amb crestalls que creixen a banda i banda de la carena. A la llunyania despunten algunes grans muntanyes dels pirineus occidentals ben fàcils d'identificar, com el Midi d'Ossau o el Balaitús. Passem ben bé una hora al cim gaudint del bon temps i de l'espectacle visual.

Tornarem pel mateix camí. Desfem el pendent summital i baixem suaument cap a la carena sud. La resseguim pel fil aproximadament fins a la seva meitat, on hi ha la canaleta per on hem pujat i per on també baixarem. Tot aquest trajecte per l'aresta és molt bonic, ja que avancem pel fil, mig nevat, mig de roca, i amb la visió frontal de la serra d'Alano a l'altra banda de la Val d'Echo. Fantàstic!

Baixem la canaleta i tot seguit els forts pendents que es desprenen de la muralla rocosa i baixen fins a la zona plana. En aquest tram anem esquivant les llengües de neu, tot i que en alguns punts les hem de creuar. L'orientació sud fa que la neu sigui escassa i molt transformada. El pendent és molt fort, i en cas de neu dura caldria piolet i grampons, que portem per si de cas, però que no arribem a utilitzar.

Ens acostem de nou prop del refugi lliure, tot i que no cal acabar d'arribar-hi, i la neu ja va remetent. Prenem de nou el camí ja conegut i anem baixant cap al torrent enmig de l'ombra que des de primera hora de la tarda ja abraça tota la vall. Desfem el llarg camí i arribem a la Selva d'Oza després de gairebé 7 hores de ruta, tot i que val a dir que n'hem invertit una reposant i gaudint del panorama dalt del cim.

El Castillo d'Acher és un dels cims més emblemàtics dels Pirineus, ja que té una forma particular i poc freqüent que l'hi confereix una estètica molt singular. És realment un castell, protegit per grans muralles, amb espitlleres i baluards. La seva modesta alçada no hauria d'amagar el seu caràcter alpí, com altres cims de la zona, escarpats i abruptes. Estem en una gran àrea càrstica que ha emmotllat el paisatge amb formes singulars, i tot el sector ofereix interessants alternatives per a l'excursionisme, l'alpinisme, l'escalada o l'espeleologia. Paisatgísticament és una de les zones més agraïdes dels Pirineus.