Caminades

Caminito del Rey

Caminito del Rey

A finals del segle XIX es van iniciar les obres de construcció d'un canal d'aigua a través del Desfiladero de los Gaitanes per alimentar una central hidroelèctrica, així com un caminet artificial de servei suspès al buit uns 100 metres per sobre el llit del riu Guadalhorce. El rei espanyol Alfons XIII va inaugurar aquesta infraestructura, que alhora va servir per comunicar els diferents nuclis del poblet del Chorro. El deteriorament i l'abandó van fer desaparèixer pràcticament la ruta, habilitada precàriament com a via ferrada. Recentment s'ha restaurat el camí amb finalitats lúdiques i turístiques.

Torcal de Antequera

Paisatge càrstic al Torcal de Antequera

Al centre geogràfic d'Andalusia trobem un espectacular paisatge càrstic en què l'erosió de l'aigua i el vent ha modelat les roques calcàries d'origen marí formant un conjunt molt peculiar d'agulles i roques de formes inverosímils envoltades de petites depressions. Ens movem per un espai caòtic i intricat, on fora dels camins més marcats cal intuició per moure's per un terreny d'aventura divertit i gens habitual. Avancem pels espais accessibles entre les formacions rocoses, però també ens enfilem fins als punts més alts, on tenim bones perspectives de l'entorn.

Mulhacén (3.479 m.)

Cresta i pic Veleta des del cim del Mulhacén

Ens enfilem al sostre de la península Ibèrica pel seu vessant sud, des del bonic poble de Trévelez, amb l'arquitectura i el color blanc característics de la comarca de l'Alpujarra. Fem una llarguíssima caminada, sense dificultat però amb un fort desnivell de 2.000 metres pels lloms pelats i d'ambient gairebé lunar. Des del cim tenim una àmplia panoràmica de l'arrodonida Sierra Nevada. També albirem els vaixells que solquen el sud de la Mediterrània, i fins i tot s'arriba a abastar la costa africana des de gran alçada. Pugem seguint el riu de Culo de Perro, i tornem per la Loma del Mulhacén fins al Mirador de Trévelez, on comença la forta baixada.

Vereda de la Estrella

Tornant amb els grans cims de Sierra Nevada al darrere

Passat el poble de Güejar-Sierra ens endinsem en cotxe cap a Sierra Nevada fins on les aigües del riu Genil s'engorgen, i llavors seguim a peu. Caminem per la riba esquerra en un camí preciós que es va atansant al vessant nord dels colosos que culminen el massís. Avancem vora antigues mines, totes elles abandonades, i arribem fins la Cueva Secreta, un refugi de pastors ja al peu de la paret nord de l'Alcazaba. Tornem pel marge dret del riu, força alçats i amb vistes panoràmiques. Passem els refugis de Aceral i de la Cucaracha i baixem fort per la Cuesta de los Presidiarios.

Cinglera de la Figuerassa (I)

Cinglera de la Figuerassa

Ens enfilem fins al magnífic balcó de la Catalunya central situat exactament sobre la ciutat de Berga, i ho fem resseguint la cinglera. Sortim del vessant nord, sota el petit castell de Blancafort i baixem uns metres per la pista fins a trobar un senderol que traça una diagonal fins a l'alçada del Roc Gros, punt d'inflexió del cingle. A partir d'aquí anem resseguint el fil, amb bones vistes sobre la rodalia fins arribar als miradors que coronen el serrat. Tornem per un camí que baixa pel bac de Vilosiu, i ens atansem fins al castell per fer-li una visita.

Pedraforca (2.506 m.), tres cims

El Pedraforca

Coronarem els tres pics principals del majestuós massís bicèfal seguint una ruta aventurera i divertida. Sortim del vessant sud, prop de l'antiga explotació de carbó, i pel clot de Prat de Reu remuntem fins a albirar els forats de la Feixa Alta. Deixem el camí i ens dirigim cap als forats, més coneguts com a Coves dels Talibans. Assegurats amb la corda fixa grimpem i creuem les espectaculars cavitats. Tot seguit creuem la Feixa Alta i anem a buscar l'espectacular Gran Diagonal. Amb algunes grimpades acabem d'arribar al Pollegó Inferior, i baixem encadenant dos ràpels fins al Fals Pollegó. Creuem l'Enforcadura i pugem al cim principal. Seguim la carena i grimpem per les canaletes força verticals equipades amb cadenes fins al Calderer. Baixem directes per un caminet intricat fins a la Tartera i acabem de desfer el camí.

Punta de l'Aigua (1.092 m.)

Vista cap al Port tot pujant al cim

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Montsagre d'Horta

Ens aproximem al Montsagre d'Horta

Una llarga muralla de roca protegeix el flanc oriental d'Horta de Sant Joan, i el separa del vessant marítim del Port a la zona de Paüls, protegit alhora per una altra gran faixa rocosa. Estem al límit nord del Massís del Port, i fem una ruta circular que ens enfilarà dalt la serra a través d'uns passos enginyosos. Farem l'ascens pel pujador de la Mala Dona, i el descens per l'intrèpid pujador d'en Valero. Entremig ens enfilarem a les puntes encrestades dels Raus (1.088 m.) i de Llambrars (1.056 m.) tot i que la boira alta ens impedirà gaudir de les vistes.

Carrer Ample i l'Espina (1.181 m.)

Plecs isoclinals del Carrer Ample

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

Canal Foradada

Túnel natural que creua la cinglera de conglomerat

Fem una breu sortida de poc interès excursionista però que ens planteja el repte de trobar un túnel natural que creua la cinglera de la Canal Foradada al vessant nord del Picancel. El nom de la canal és ben explícit, i sabíem per referències d'alguns veïns de Vilada l'existència del forat. Amb aquests pocs indicis, un mapa, un polsim d'intuïció i un grapat de sort aconseguim trobar una cavitat natural d'uns 25 metres de llarg i 7 o 8 d'ample que travessa la cinglera de conglomerat.

Pàgines

Subscriure a Caminades