Pirineu aragonès

Des del petit nucli de Revilla, un camí sobrevola les gorges d'Escuaín, i s'enfila progressivament fins a un bonic mirador del circ de Gurrundué, als peus del massís del Mont Perdut. El camí és bonic i ombrívol, molt suau el principi, i més endavant puja amb més decisió. Creuem primer el barranc d'Angonés, i més amunt el de les Gargantas, que baixen de la serra d'Escuaín. El tram superior el camí s'obre i tenim bones vistes sobre la gran gorja. Acabem d'arribar fins a la punta on hi ha ampli mirador del circ, i tot seguit baixem uns metres fins al petit refugi de Foratarruego. Contemplem el bast paisatge, i tornem pel mateix camí.

Des del petit poble de Puértolas, a la comarca del Sobrarb, encarem una forta pujada pel vessant sud fins assolir aquest cim panoràmic. La pujada comença suaument amb una diagonal ascendent que ens porta fins a una gran esplanada. Creuem una ampla coma i ens enfilem a la carena enmig d'un terreny càrstic. Des d'aquí seguim el fil d'una cinglera molt vertical pel vessant nord que ens porta fins al cim. Contemplem una magnífica panoràmica del massís del Mont Perdut i les muntanyes adjacents, encara curulles de neu. Baixem pel camí directe fins al gran prat, i després desfem el camí ja conegut fins al punt d'inici.

A Zuriza hi ha una important cruïlla de camins i alhora la confluència de diferents valls i barrancs que s'aboquen a la vall d'Ansó. Ens enfilarem per diferents valls secundàries, primer al barranc de Gamueta, i tot seguit pujarem per asfalt fins a Linza i seguirem per la pista del barranc de Petrachema fins que s'acaba. Baixem a trobar el barranc de las Eras i enfilem fins al punt més alt, on continuem per un camí. Quan s'acaba baixem a Zuriza on comença el barranc de Pietraficha i pugem per una llarga pista que s'acaba a la coma de Mazandú, al peu de les espectaculars parets de la serra d'Alano.

Al poble de Villanua, enmig de la vall de Canfranc, surt una pista que puja durant 13 quilòmetres fins al refugi de la Trapa, al peu mateix de la Collarada. Remuntem la pista còmoda que puja de forma constant i amb algun tram dur fins al refugi del Cubilar de la Espata, lloc on gira del tot i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat. Al final dels prats girem cua, i al cap de poc prenem un divertit corriol que sense grans dificultats baixa fins a enllaçar de nou amb la pista. Continuem fins al bonic racó de la Fuente del Paco, on pedalarem per una bonica avetosa obaga que acaba amb un divertidíssim corriol pel qual baixarem directes al poble.