La Trapa

Al poble de Villanua, enmig de la vall de Canfranc, surt una pista que puja durant 13 quilòmetres fins al refugi de la Trapa, al peu mateix de la Collarada. Remuntem la pista còmoda que puja de forma constant i amb algun tram dur fins al refugi del Cubilar de la Espata, lloc on gira del tot i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat. Al final dels prats girem cua, i al cap de poc prenem un divertit corriol que sense grans dificultats baixa fins a enllaçar de nou amb la pista. Continuem fins al bonic racó de la Fuente del Paco, on pedalarem per una bonica avetosa obaga que acaba amb un divertidíssim corriol pel qual baixarem directes al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Villanúa Jacetània (Aragó, Espanya)
• Distància: 21,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 830 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=95 / Vermella
• Sensació de dificultat: Força fàcil Descens per corriols principalment fàcils, però amb alguns passos més difícils
• Cartografia: Valle de Canfranc Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem pedalant a la vall de Canfranc, i avui farem una sortida des de Villanua, la població més gran de la vall i un notable centre turístic. Ens enfilarem per una pista en bon estat que surt des de la part alta de la població i puja fins al refugi de La Trapa. És una pista amb la circulació restringida, bàsicament ramaders o veïns de la zona, i també es pot demanar a l'ajuntament l'accés pagant un petit peatge. Ens van explicar que permeten uns 5 passis diaris, i tot i que la limitació fa que no hi hagi molts cotxes, en vam veure més dels que pensàvem. Aquesta pista puja fins a la falda de la Collarada, una gran muntanya que s'enfila per damunt dels 2.800 metres, i és la principal via d'accés per pujar aquest important cim, ja que s'evita gairebé la meitat del desnivell en comparació a altres rutes.

Així doncs ens situem al cap d'amunt de Villanúa, on hi ha una petita àrea recreativa i uns gorgs on molta gent es va a banyar, especialment aquests dies que fa molta calor. Preparem els estris i sortim pedalant la Sílvia i jo amb el Fum al costat. No és una ruta llarga, i tota la pujada és per bona pista. El pendent és principalment moderat, tot i que la segona meitat és més dreta i el terreny no és tan bo. Sortim amb una diagonal cap a ponent i aviat girem i encadenem diversos revolts per anar guanyant alçada. Deixem el trencant que marxa cap a l'estació del tren de Villanúa, situada curiosament al mig de la muntanya, i sense cap accés bo. En un revolt passem al costat del dòlmen de Letranz i seguim amunt per la pista.

Poc més endavant la pista es bifurca. Girem a l'esquerra i prenem una pista més precària que puja més intensament després d'una tanca que prohibeix el pas dels vehicles no autoritzats. Fa un parell de revolts marcats i va pujant amb una llarga diagonal cap a llevant fins arribar al refugi del Cubilar de la Espata. Hi ha un petit refugi lliure i uns metres més a sota una font on reomplim els bidons i reposem uns moments. Des d'aquí contemplem la coma que baixa del característic pic de la Espata. La pista gira cap a ponent i continua pujant amb certa intensitat encara uns minuts més fins al refugi de la Trapa, on s'acaba uns metres més amunt enmig d'unes pastures. Som a sota les parets de la Peña Collarada, de 2.883 m. En aquest punt estem a uns 1.740 metres, i és el punt més elevat des del qual es pot començar la ruta cap al cim. Descansem uns minuts i xerrem amb uns ciclistes de la zona que ens expliquen un bon corriol per baixar.

Girem cua i tornem per la mateixa pista fins que enmig d'un revolt trobem indicacions d'un corriol btt de color blau. Girem a la dreta i comencem el descens per un tram difícil que ens desanima una mica, tot i que ens havien explicat que era fàcil. En realitat només són difícils els primers metres, més pedregosos, però després va baixant per dins del bosc i és molt divertit, tot i que algun pas o revolt sobtat ens fa posar el peu a terra. Aquest tram de descens és força dret i directe, i baixem en poca estona fins a entroncar de nou amb la pista per on havíem pujat, força metres avall. Girem a l'esquerra i remuntem uns metres fins a trobar l'entrada d'un altre corriol per on farem la segona part del descens. És també un tram molt divertit i ciclable, per dins del bosc. Tot i això cal certa habilitat, i en diversos punts posem peu a terra.

El corriol ens porta fins a tocar la Fuente del Paco, un dels racons característics de la zona. Un paco en aragonès és una obaga, i el lloc és ben fresc. Hi trobem un petit refugi lliure i una font que ens abasteix d'aigua fresca. Tot seguit prenem una pista per damunt de la font que avança per una preciosa avetosa. Al cap de poc la pista s'acaba i continua un corriol encara més deliciós, fàcil i molt agradable. Només cal parar atenció als excursionistes que van i venen, ja que és un lloc força concorregut. El bonic caminet va baixant per dins d'un bosc frondós i un bon tros avall dibuixa un reguitzell de zetes tancades que ens fan gaudir encara més. Al cap d'uns minuts arribem directes al punt de sortida satisfets d'haver gaudit d'unes bones vistes a sota la Collarada, i sobretot un deliciós descens per corriols de baixa dificultat però divertits i emocionants.